Obres el diari i et trobes que les quatre primeres pàgines d'Internacional parlen de l'atemptat de Londres. Quan per fi s'acaba el tema, et trobes que la Jihad a Tel Aviv amenaça el «procés de pau» i que al Líban volien occir el ministre de defensa amb cotxe bomba.
Com la informació del món és insuportable, et penses que potser com la política va de parlaments i pactes i comissions sotamà, serà tot més pacífic. Però no, la primera pàgina apareix amb l'atemptat d'ETA a una central elèctrica, i amb més teca relacionada amb aquesta banda terrorista.
Passes les pàgines amb amenaces de mort a en Carod i deliberacions sobre Srebrenica, fins arribar a la de Societat, on et trobes amb l'atemptat anarquista contra un institut italià de cultura a Barcelona. Ressuscita la Setmana Tràgica.
Jo segueixo a Indymedia aquesta darrera mena d'informacions, perquè el que explica el diari és només una versió, la de la policia, i m'interessa molt conèixer el parer dels protagonistes i dels testimonis. Aquest atemptat, com es pot llegir als diaris, és el resultat, entre d'altres coses, i pel que sembla, d'unes detencions d'anarquistes a Itàlia, d'aquelles que en diuen arbitràries i repressores. A Gràcia es va celebrar una manifestació en suport d'aquests presos, amb una afluència d'uns dos-cents anarquistes, i que va acabar amb uns quants detinguts. Pel que diuen els diaris, van ser els anarquistes els qui van començar; segons els testimonis i els mateixos manifestants, va ser la policia qui va provocar els avalots. També es dóna el cas de què a Barcelona hi ha molts anarquistes d'arreu d'Europa, però d'Itàlia en particular.
En definitiva, que l'atemptat seria, per una banda, el resultat de la repressió estatal capitalista contra els anarquistes, o per una altra, la degeneració de les protestes d'un col·lectiu ja de per si violent i perillós que cal lligar tan curt com sigui possible.
No m'estranya que després la gent es cregui que el seu problema principal és el terrorisme; amb diaris farcits de notícies catastròfiques sembla que a qualsevol cantonada et pugui caure una bomba al cap. Mentrestant, aneu pagant hipoteques a quaranta anys, pallussos.
Hipoteques a 40 anys – 13/07/2005
Obres el diari i et trobes que les quatre primeres pàgines d'Internacional parlen de l'atemptat de Londres. Quan per fi s'acaba el tema, et trobes que la Jihad a Tel Aviv amenaça el «procés de pau» i que al Líban volien occir el ministre de defensa amb cotxe bomba.
Com la informació del món és insuportable, et penses que potser com la política va de parlaments i pactes i comissions sotamà, serà tot més pacífic. Però no, la primera pàgina apareix amb l'atemptat d'ETA a una central elèctrica, i amb més teca relacionada amb aquesta banda terrorista.
Passes les pàgines amb amenaces de mort a en Carod i deliberacions sobre Srebrenica, fins arribar a la de Societat, on et trobes amb l'atemptat anarquista contra un institut italià de cultura a Barcelona. Ressuscita la Setmana Tràgica.
Jo segueixo a Indymedia aquesta darrera mena d'informacions, perquè el que explica el diari és només una versió, la de la policia, i m'interessa molt conèixer el parer dels protagonistes i dels testimonis. Aquest atemptat, com es pot llegir als diaris, és el resultat, entre d'altres coses, i pel que sembla, d'unes detencions d'anarquistes a Itàlia, d'aquelles que en diuen arbitràries i repressores. A Gràcia es va celebrar una manifestació en suport d'aquests presos, amb una afluència d'uns dos-cents anarquistes, i que va acabar amb uns quants detinguts. Pel que diuen els diaris, van ser els anarquistes els qui van començar; segons els testimonis i els mateixos manifestants, va ser la policia qui va provocar els avalots. També es dóna el cas de què a Barcelona hi ha molts anarquistes d'arreu d'Europa, però d'Itàlia en particular.
En definitiva, que l'atemptat seria, per una banda, el resultat de la repressió estatal capitalista contra els anarquistes, o per una altra, la degeneració de les protestes d'un col·lectiu ja de per si violent i perillós que cal lligar tan curt com sigui possible.
No m'estranya que després la gent es cregui que el seu problema principal és el terrorisme; amb diaris farcits de notícies catastròfiques sembla que a qualsevol cantonada et pugui caure una bomba al cap. Mentrestant, aneu pagant hipoteques a quaranta anys, pallussos.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva