Ahir havia d'haver anat a l'Acampada Jove aquesta que fan les Jerc, enguany a Sant Celoni, i ara hauria de ser a Campllong sota el Pi de les Tres Branques. Però, malgrat comprometre-m'hi i tota la pesca, vaig decidir no anar-hi. Justificant les poques ganes que tenia hi ha diverses raons: des de no suportar sis hores servint a borratxos, a què la música no era del meu grat, passant per un allunyament més que notori devers aquest partit polític, amb el qual cada cop m'hi sento menys identificat i còmode.
El que més greu em sabia d'anar-hi era perdre'm la trobada d'oients del Vuitè Jorn, un programa de metal de ràdio Cornellà.
Vem quedar a quarts de deu a La Marina, parada de la Línia U del metro. Ens hi vem aplegar nou persones, de les quals en persona només en coneixia tres. Vem tirar cap a l'Ovella Negra on vem sopar i vem començar la ingesta d'alcohol. La música era una bírria, el més heavy que van posar va ser en Mark Knoffler. Vem petar la xerrada, i quan es va acabar la darrera gota de sangria vem enfilar cap al BB+, un bar musical amb música a tota canya. Aquí la cosa va començar a degenerar, amb posturetes d'«unholy true metal», pentagrames a les taules, gerres de litre corrent amunt i avall i un munt de paranoies.
Una estona més tard, per descansar les orelles, vem anar al Bar Manolo, típic nom de bar cutre. Una birreta més, una pudor insuportable al carrer, i cap al Metal Zone, que va començar molt bé, fins i tot van posar el Battery del Master of Puppets! A mesura que el nivell etílic m'afectava, començava a ensopir-me i embadocar-me encara més, com m'acostuma a passar. El temps s'anava escorrent, vem prendre alguna foto en situacions estranyes, jo vaig mirar d'asserenar-me, i cap a quarts de sis vem acabar sortint-hi.
Una de les noies que hi anava no es trobava massa bé, així que vem estar prenent la fresca a davant de l'Auditori de Barcelona. Mentre uns van anar a comprar xurros, altres filosofaven sobre els estels i el Cinturó d'Orió. Quan per fi vem poder aturar un taxi, aquesta noia va poder tornar a casa, i nosaltres vem pujar al metro, on una manada de segurates vigilava que ningú no es colés. Vaig ser a casa al voltant d'un quart de set.
Aplec del Vuitè Dia – 17/07/2005
Ahir havia d'haver anat a l'Acampada Jove aquesta que fan les Jerc, enguany a Sant Celoni, i ara hauria de ser a Campllong sota el Pi de les Tres Branques. Però, malgrat comprometre-m'hi i tota la pesca, vaig decidir no anar-hi. Justificant les poques ganes que tenia hi ha diverses raons: des de no suportar sis hores servint a borratxos, a què la música no era del meu grat, passant per un allunyament més que notori devers aquest partit polític, amb el qual cada cop m'hi sento menys identificat i còmode.
El que més greu em sabia d'anar-hi era perdre'm la trobada d'oients del Vuitè Jorn, un programa de metal de ràdio Cornellà.
Vem quedar a quarts de deu a La Marina, parada de la Línia U del metro. Ens hi vem aplegar nou persones, de les quals en persona només en coneixia tres. Vem tirar cap a l'Ovella Negra on vem sopar i vem començar la ingesta d'alcohol. La música era una bírria, el més heavy que van posar va ser en Mark Knoffler. Vem petar la xerrada, i quan es va acabar la darrera gota de sangria vem enfilar cap al BB+, un bar musical amb música a tota canya. Aquí la cosa va començar a degenerar, amb posturetes d'«unholy true metal», pentagrames a les taules, gerres de litre corrent amunt i avall i un munt de paranoies.
Una estona més tard, per descansar les orelles, vem anar al Bar Manolo, típic nom de bar cutre. Una birreta més, una pudor insuportable al carrer, i cap al Metal Zone, que va començar molt bé, fins i tot van posar el Battery del Master of Puppets! A mesura que el nivell etílic m'afectava, començava a ensopir-me i embadocar-me encara més, com m'acostuma a passar. El temps s'anava escorrent, vem prendre alguna foto en situacions estranyes, jo vaig mirar d'asserenar-me, i cap a quarts de sis vem acabar sortint-hi.
Una de les noies que hi anava no es trobava massa bé, així que vem estar prenent la fresca a davant de l'Auditori de Barcelona. Mentre uns van anar a comprar xurros, altres filosofaven sobre els estels i el Cinturó d'Orió. Quan per fi vem poder aturar un taxi, aquesta noia va poder tornar a casa, i nosaltres vem pujar al metro, on una manada de segurates vigilava que ningú no es colés. Vaig ser a casa al voltant d'un quart de set.
Fotos aquí
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva