Jo dec ser un okupa, o si més no m'hi dec apropar. Enrera queden els dies on per gaudir d'aquest status havies de, almenys, okupar una casa abandonada. Avui dia un okupa pot ser un anarquista, un comunista, un hippy, un kaleborrokero, un heavy pelut o, en definitiva, algú que faci cara d'okupa. És espatarrant la facilitat amb què els medis de comunicació titllen d'«okupes» qualsevol colla de brètols; si un ramat de borratxos amb pinxos es lien a pedrades contra la policia, no dubtéssiu pas a l'hora d'escriure la notícia.
Un okupa és, essencialment algú que viu a una casa okupada, i d'aquests n'hi ha relativament pocs: no hi hauria gairebé cap hipotecat a Barcelona si fossin certes les informacions dels diaris. Els brètols, els incívics, els violents, són etiquetats o bé com a okupes o bé com a anarquistes i es queden tan amples (existeix també la versió amb "estrangers", "gitanos" o "moros"). Els diaris fan pena.
Jo no sóc okupa, i si bé en conec algun, per mi no és un okupa, sinó una persona o un amic. Sembla com si l'etiqueta eclipsés tota la resta de la persona, i com si tot el col·lectiu fos homogeni. La criminalització és delirant, la manipulació és aberrant, ens estant dient: «ei, tu, que et volen pispar el teu pis amb còctels molotov, malfia-te'n». N'hi ha d'altres teories més elaborades, a tall de llegendes urbanes, que narren que tots són fills de casa bona i d'altres collonades. Generalitzacions.
Diuen que Barcelona és un santuari d'okupes... i tant, me'n trobo un a cada pas, segons la descripció de la premsa.
Una trentena d'okupes va atacar la matinada d'ahir un grup de vigilants de seguretat i agents de la Policia Nacional a l'estació de metro Mercat Nou de la L-1, a Sants. Els fets van passar quan vigilants del metro van desplaçar-se a l'estació al rebre l'avís que un grup de grafiters estaven fent pintades en un comboi del metro.
En arribar a l'estació, els vigilants van trobar un grup d'entre 25 i 30 joves d'estètica okupa que els van llançar pedres i objectes contundents. Dos agents de la policia van personar-se al lloc dels fets i davant l'actitud "amenaçant dels joves" van disparar quatre trets intimidatoris a l'aire mentre esperaven l'arribada de reforços. Quatre vigilants i un policia van resultar ferits.
Aquesta és la notícia que apareixia a l'Avui d'avui diumenge. El titular va per feina, titllant els incívics d'okupes, quan després al segon paràgraf matisa que simplement tenien estètica okupa, però com sempre no especifiquen què entenen per això. El més greu del cas només es pot conèixer contrastant aquesta informació amb la que apareix a Indymedia:
Passada la una de la matinada del dia 27 d’agost 2 agents de seguretat privada del metro pertanyents a l’empresa Securitas van irrompre amb el seu vehicle de servei a la Plaça de Sants
Passada la una de la matinada del dia 27 d’agost 2 agents de seguretat privada del metro pertanyents a l’empresa Securitas van irrompre amb el seu vehicle de servei a la Plaça de Santsprop de l’estatua del ciclista, dins l’àrea destinada a la Festa Major Alternativa; van baixar-se del vehicle amb un gos de raça rottweiler sense el morrió reglamentari i van començar a còrrer pel carrer Jocs Florals fins a les escales del metro de Mercat Nou, empenyent la gent que ocupava les voreres. A l’entrada de l’estació, van llençar-se a apallissar brutalment un grup de nois que pintava graffitis a les parets del passadís, repartint cops a tort i a dret i agredint la gent asseguda a les escales o que passava per allà. Després van treure la corretja al gos, que va començar a mossegar tothom que trobava al seu pas, ferint greument 4 persones que van quedar esteses a terra. Tres van necessitar punts de sutura i una quarta va ser traslladada a l’hospital, on han hagut d’intervenir-la quirúrgicament aquesta mateixa tarda. Les persones ferides denunciaran els fets en els propers dies.
Els guardes van retirar-se en direcció al pas soterrat de Mercat Nou i van tornar a les escales al cap de pocs minuts, acompanyats per 12 uniformats. Van llençar gas de pebre lacrimògen dins el passadís, provocant el pànic i les corredisses de la gent. Dos dels uniformats van disparar trets contra la gent que corria o els increpava per la seva actuació. Diversos testimonis dels fets afirmen que aquests dos agents portaven uniforme de la policia nacional (camisa blanca i pantalons negres), tot i que no van identificar-se en cap moment ni van parlar amb cap dels ferits o testimonis de l’agressió. Van disparar un mínim de tres trets a l’aire i dos més contra la gent, com ho demostra l’impacte de bala que va quedar a una de les parets del passadís (adjuntem fotografia), a l’alçada d’un cap de persona de mitjana estatura, i els cartutxos i casquets que es van trobar posteriorment (adjuntem fotografia)
Des de l’Assemblea de Barri de Sants, volem denunciar públicament la brutalitat d’aquests fets i remarcar que no és el primer cop que els guardes de seguretat contractats per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han protagonitzat incidents violents a les estacions de metro del barri, han provocat situacions de tensió o han fet aparició en actitud amenaçadora.
A més a més, denunciem l’actuació dels guardes de seguretat i policies nacionals, que van posar en perill la integritat física de les milers de persones assistents a la Festa Alternativa creant una situació de pànic a les immediacions que podria haver acabat amb morts al carrer. La onzena edició de la Festa Alternativa de Sants estava transcorreguent amb total normalitat, amb una assistència aproximada de cinc-mil persones al conjunt d’activitats. Els fets d’aquesta matinada constitueixen una provocació parapolicial i policial sense precedents que haguès pogut tenyir de dol la festa major. Ni el foc s’apaga amb gasolina ni les intervencions d’emergència o defensa dels cossos de seguretat privada i pública contemplen disparar a matar persones indefenses.
La cosa no és per prendre-se-la a broma, es tracta d'una actuació dels agents de seguretat i de la policia nacional desmesurada de totes totes, que no s'adiu gens amb l'«amenaça» que representaven els que pintaven a les parets, i que a més va posar en perill els altres usuaris del metro. És una altra mostra de l'estratègia de criminalització del moviment okupa, que té poc a veure amb això.
Okupes – 24/08/2005
Jo dec ser un okupa, o si més no m'hi dec apropar. Enrera queden els dies on per gaudir d'aquest status havies de, almenys, okupar una casa abandonada. Avui dia un okupa pot ser un anarquista, un comunista, un hippy, un kaleborrokero, un heavy pelut o, en definitiva, algú que faci cara d'okupa. És espatarrant la facilitat amb què els medis de comunicació titllen d'«okupes» qualsevol colla de brètols; si un ramat de borratxos amb pinxos es lien a pedrades contra la policia, no dubtéssiu pas a l'hora d'escriure la notícia.
Un okupa és, essencialment algú que viu a una casa okupada, i d'aquests n'hi ha relativament pocs: no hi hauria gairebé cap hipotecat a Barcelona si fossin certes les informacions dels diaris. Els brètols, els incívics, els violents, són etiquetats o bé com a okupes o bé com a anarquistes i es queden tan amples (existeix també la versió amb "estrangers", "gitanos" o "moros"). Els diaris fan pena.
Jo no sóc okupa, i si bé en conec algun, per mi no és un okupa, sinó una persona o un amic. Sembla com si l'etiqueta eclipsés tota la resta de la persona, i com si tot el col·lectiu fos homogeni. La criminalització és delirant, la manipulació és aberrant, ens estant dient: «ei, tu, que et volen pispar el teu pis amb còctels molotov, malfia-te'n». N'hi ha d'altres teories més elaborades, a tall de llegendes urbanes, que narren que tots són fills de casa bona i d'altres collonades. Generalitzacions.
Diuen que Barcelona és un santuari d'okupes... i tant, me'n trobo un a cada pas, segons la descripció de la premsa.
[28-08-2005]
Aquesta és la notícia que apareixia a l'Avui d'avui diumenge. El titular va per feina, titllant els incívics d'okupes, quan després al segon paràgraf matisa que simplement tenien estètica okupa, però com sempre no especifiquen què entenen per això. El més greu del cas només es pot conèixer contrastant aquesta informació amb la que apareix a Indymedia:
La cosa no és per prendre-se-la a broma, es tracta d'una actuació dels agents de seguretat i de la policia nacional desmesurada de totes totes, que no s'adiu gens amb l'«amenaça» que representaven els que pintaven a les parets, i que a més va posar en perill els altres usuaris del metro. És una altra mostra de l'estratègia de criminalització del moviment okupa, que té poc a veure amb això.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva