L'Adrian era un aturat de llarga durada que molt de tant en tant trobava alguna feina. Quan cobrava tot s'ho gastava al bar, i tenia el fetge fotut. Era divorciat i tenia dos fills. Vaig parlar molt poc amb ell, però era bon paio. Era amic de mon pare i de vegades se n'anaven a pescar, i així he pogut conèixer algunes coses interessants del barri mitjançant el que l'Adrian li va explicar. Era un inadaptat, una vegada va dir en broma que no sabia si saludar-me perquè duia l'Avui sota el braç. En fi, que era un carallot simpàtic que es barrejava i s'integrava a la xusma del barri. El cas és que fa dues setmanes el fetge li va acabar de petar i ara està a dos metres sobre terra, a un nínxol fastigós d'un cementiri qualsevol. Aquests cementiris em recorden el barri de Bellvitge o de Sant Ildelfons de Cornellà, blocs de pisos impersonals que alberguen gent que no m'interessa massa, i uns carrers petits i grisos. La mort és una cosa que tinc força present en tot el que faig, perquè la irracionalitat de tot plegat rau en la seva gratuïtat. Això no obstant, sempre neguiteja la desaparició d'un conegut, i més quan és tan jove com ell ho era. Jo no m'ho esperava.
Adrian – 6/09/2005
L'Adrian era un aturat de llarga durada que molt de tant en tant trobava alguna feina. Quan cobrava tot s'ho gastava al bar, i tenia el fetge fotut. Era divorciat i tenia dos fills. Vaig parlar molt poc amb ell, però era bon paio. Era amic de mon pare i de vegades se n'anaven a pescar, i així he pogut conèixer algunes coses interessants del barri mitjançant el que l'Adrian li va explicar. Era un inadaptat, una vegada va dir en broma que no sabia si saludar-me perquè duia l'Avui sota el braç. En fi, que era un carallot simpàtic que es barrejava i s'integrava a la xusma del barri. El cas és que fa dues setmanes el fetge li va acabar de petar i ara està a dos metres sobre terra, a un nínxol fastigós d'un cementiri qualsevol. Aquests cementiris em recorden el barri de Bellvitge o de Sant Ildelfons de Cornellà, blocs de pisos impersonals que alberguen gent que no m'interessa massa, i uns carrers petits i grisos. La mort és una cosa que tinc força present en tot el que faig, perquè la irracionalitat de tot plegat rau en la seva gratuïtat. Això no obstant, sempre neguiteja la desaparició d'un conegut, i més quan és tan jove com ell ho era. Jo no m'ho esperava.
Apa, nano, salut.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva