«Jo puc fer-ho», era l'únic que em voltava pel cap tota l'estona, més d'una hora palplantat a terra mirant com els altres se n'atipaven. L'autoconfiança apareix quan menys te l'esperes, però si t'ho creus, n'ets capaç. I jo sé que puc fer-ho, només necessito oportunitats per demostrar-ho. Potser a la primera no ho faré tan bé, però tinc moltíssimes ganes de millorar. Jo sé que puc fer-ho.
Cap al final (anava a dir cap al tard... ingenu) finalment vaig tenir l'oportunitat, però estava desanimat per com havia anat la cosa (que de fet comprenc perfectament però, vés què hi farem, sóc també egoista. Sé que ha de ser així, de moment, però no em resigno). Estava desanimat, però no podia deixar que s'escolés l'oportunitat, i així vaig fer-ho tan bé com vaig poder. Perquè jo sé que puc fer-ho, ahir i arreu quan sigui. Al capdavall en vaig sortir prou content perquè vaig reeixir força bé, però amb la frustració de tot el que havia precedit. Ara bé, també sé que puc treure foc pels queixals com el dia D es torci.
En plegar, que faltava ben poc, vaig fer un tomb amb la bici per Esplugues. L'airet nocturn a la cara per carrers mig buits és un dels petits plaers de ma vida, d'aquells que fan que pagui la pena viure-la malgrat no tingui sentit racional fer-ho.
tot un examen de conciencia el teu text.... molt currat si senyor...
no crc que s'hagi d'afegir res més ni comentar res més, senzillament: fa més qui vol que qui pot.
Jo puc fer-ho – 7/09/2005
«Jo puc fer-ho», era l'únic que em voltava pel cap tota l'estona, més d'una hora palplantat a terra mirant com els altres se n'atipaven. L'autoconfiança apareix quan menys te l'esperes, però si t'ho creus, n'ets capaç. I jo sé que puc fer-ho, només necessito oportunitats per demostrar-ho. Potser a la primera no ho faré tan bé, però tinc moltíssimes ganes de millorar. Jo sé que puc fer-ho.
Cap al final (anava a dir cap al tard... ingenu) finalment vaig tenir l'oportunitat, però estava desanimat per com havia anat la cosa (que de fet comprenc perfectament però, vés què hi farem, sóc també egoista. Sé que ha de ser així, de moment, però no em resigno). Estava desanimat, però no podia deixar que s'escolés l'oportunitat, i així vaig fer-ho tan bé com vaig poder. Perquè jo sé que puc fer-ho, ahir i arreu quan sigui. Al capdavall en vaig sortir prou content perquè vaig reeixir força bé, però amb la frustració de tot el que havia precedit. Ara bé, també sé que puc treure foc pels queixals com el dia D es torci.
En plegar, que faltava ben poc, vaig fer un tomb amb la bici per Esplugues. L'airet nocturn a la cara per carrers mig buits és un dels petits plaers de ma vida, d'aquells que fan que pagui la pena viure-la malgrat no tingui sentit racional fer-ho.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Eva. 7/09/2005. 01:45 PM
tot un examen de conciencia el teu text.... molt currat si senyor...
no crc que s'hagi d'afegir res més ni comentar res més, senzillament: fa més qui vol que qui pot.
Digues la teva