—Si em dónes només una sola raó per la qual no puc baixar la bici, no ho faré més.
—¿Pues quieres una? Porque son las órdenes; pero por hoy la puedes dejar aquí.
Per raó divina, deu ser. Ho diuen els de dalt, i els llimacs de sota som tan limitats que llurs ordres se'ns fan inescrutables i inopinables. Ens semblen arbitràries, però estigues segur que no ho són pas: totes són motivades. Si ho diuen els de dalt ha de ser cert. Si més no, són els que ens donen peixet, peixem gràcies a ells, però a mi no m'alimenten molles. Quan són ells qui m'ho diuen l'efecte aconseguit és l'invers, és de rebuig, d'entrada. Algú que es passa la vida maquinant mil formes variades de putadetes diverses, si més no, al meu parer, en principi, és algú de qui no me'n refio.
He dit ja que sóc jo el meu criteri i que accepto les normes dels altres si les trobo justes i adients pel fet que han de servir. Però no trobo cap raó lògica a no baixar la bici a on fem els assaigs i per tant la continuaré baixant. Perquè les vostres normes són prou febles com per trencar-les quan em plagui, però massa aspres com per netejar-me el cul amb elles cada dia. És a dir, que faré el que em plagui, però no em toqueu els collons amb les ordres dels qui manen, perquè és com paper de vidre i no m'agrada emprenyar-me. Que em deixeu estar, idiotes! L'Estat paternalista que es faci fotre i llibertat negativa en la majoria dels casos.
Són les normes – 10/09/2005
—Si em dónes només una sola raó per la qual no puc baixar la bici, no ho faré més.
—¿Pues quieres una? Porque son las órdenes; pero por hoy la puedes dejar aquí.
Per raó divina, deu ser. Ho diuen els de dalt, i els llimacs de sota som tan limitats que llurs ordres se'ns fan inescrutables i inopinables. Ens semblen arbitràries, però estigues segur que no ho són pas: totes són motivades. Si ho diuen els de dalt ha de ser cert. Si més no, són els que ens donen peixet, peixem gràcies a ells, però a mi no m'alimenten molles. Quan són ells qui m'ho diuen l'efecte aconseguit és l'invers, és de rebuig, d'entrada. Algú que es passa la vida maquinant mil formes variades de putadetes diverses, si més no, al meu parer, en principi, és algú de qui no me'n refio.
He dit ja que sóc jo el meu criteri i que accepto les normes dels altres si les trobo justes i adients pel fet que han de servir. Però no trobo cap raó lògica a no baixar la bici a on fem els assaigs i per tant la continuaré baixant. Perquè les vostres normes són prou febles com per trencar-les quan em plagui, però massa aspres com per netejar-me el cul amb elles cada dia. És a dir, que faré el que em plagui, però no em toqueu els collons amb les ordres dels qui manen, perquè és com paper de vidre i no m'agrada emprenyar-me. Que em deixeu estar, idiotes! L'Estat paternalista que es faci fotre i llibertat negativa en la majoria dels casos.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva