A banda dels testimonis de Jehovà, els venedors ambulants de loteria de nadal o els gitanos que fan quelcom assemblat a música, existeix una espècie totalment diferent i que fins avui no m'havia assaltat al carrer: els militants polítics. De fet, en manis ja m'havia passat, que algú em volgués vendre una revista o convènce'm d'alguna cosa, i bé, podria estar a favor o en contra. Però això d'avui... pitjor que els mormons, noi.
Perquè anava llegint l'Avui direcció al metro, i de sobte algú m'ha començat a parlar molt vehementment, sense sapiguer encara què m'explicaven. He sentit un «m'entens?», perquè anava escoltant música. M'he tret un auricular i l'individu ha persistit amb la seva arenga: «perquè els polítics es passen el dia amb l'Estatut però no hi ha pisos per a joves i tralarà». Realment no he entès gaire cosa més, però no he pogut esbossar un lleu somriure davant la cara severa i emprenyada d'aquell comunista. M'ha donat una revista, «De verdad», m'ha demanat una almoina per continuar la seva missió a la terra, tot assenyalant la bossa roja, i se n'ha anat sense ni acomiadar-se.
La noia de la bossa parlava castellà, m'ha informat del que val el diaret i m'ha ofert la possibilitat d'unir-me a la secta marxista, cosa que he declinat amablement. He pagat quatre rals i al metro m'he llegit aquesta colla de mentides furibundes i atacs sense pietat cap a Catalunya. Es tracta de la revista de la Unificación Comunista Espanyola (UCE), és quinzenal i recull un seguit de textos que miren d'analitzar l'actualitat nacional i internacional des d'una òptica marxista.
En aquest número parlen a bastament de la reforma de l'Estatut. D'un text que encara no se sap si s'aprovarà n'extreuen tants perills per a la unitat d'Espanya que Acebes es queda curt. Acostumats a les conxorxes capitalistes burgeses internacionals, el nou Estatut no n'és cap excepció: respon només a la voluntat de la burgesia catalana, el poc més de 6% de suport directe explícit que té s'identifica amb la burocràcia i la burgesia nacionalista que se'n beneficiarà.
No diuen, però, que molts dels problemes que veritablement importen a la ciutadania els ha de resoldre, o ajudar a resoldre, aquest Estatut, adquirint noves competències i, sobretot, amb un finançament digne. Sobre les competències, noves o desenvolupades, vénen a dir que a l'únic que beneficiarà serà a Alemanya (sí, a Alemanya), perquè podrà dominar un Estat espanyol afeblit i esquarterat, mentre que França s'ho ha de mirar tot des de la barrera i Madrid plora pel seu imperi. Sobre el finançament, la paraula insolidari és el mínim per on comença la crítica, passant per Berlín un altre cop i demanant més equitat a Espanya, menys calés per la burgesia catalana enriquida per mitjà de l'alienació dels catalans i coses semblants, i evidentment, brandant la bandera de l'espanyolitat: la sobirania és només dels espanyols, i un territori no té sobirania sobre la nació.
Per acabar-ho d'adobar, adjunten el fragment d'una entrevista a l'Anzua. Aquí les bestieses adquireixen un caràcter mític, que em faria riure si no fos per com n'és de trist. Els catalans semblem jueus, al diari (i ja sabem com tracten els jueus, els esquerrans radicals, amb el tema de Palestina). Hi regalima un odi profund cap a qualsevol aspiració nacional, perquè no hi tenim cap dret. La mentalitat no és nazi, és estalinista. Si aquesta colla de ximples arribessin al poder molts hauríem d'anar a treballar a gulags d'Almeria, a quaranta-cinc graus sota el sol d'istiu cavant per trobar petroli.
Tot i ser el tema de la quinzena, també parlen de la gestió d'en Zapatero, que és molt dolenta, i a sobre està a la deriva dels deliris nacionalistes. També de la Constitució de l'Iraq i la guerra, i aquí les palles mentals són estratosfèriques. Aquesta gent té problemes.
Jo realment crec que la llei l'escriu la classe governant i respon als seus objectius. Jo m'hi he rebel·lat i miro de pensar per mi mateix. No necessito que una colla d'estalinistes (totalitaris, centralistes, hipòcrites, criminals) em diguin què és el millor per a mi: jo ja ho sé.
Potser la burgesia ha difòs el nacionalisme. Del que n'estic segur és que darrera de qualsevol Estat hi ha una burgesia i una burocràcia que hi suquen. Tant me fa que sigui l'espanyola com la catalana. La llei serveix a la classe dominant. El que no entenc és l'obcecació per l'Estat unitari que demana l'UCE. Em pensava que el moviment obrer era internacionalista, però sou una colla de provincians imbècils que encara penseu en clau estatal. Jo sóc independentista i em considero infinitament més internacionalista que vostès, subnormals. Jo demano un finançament just i em considero infinitament més just i equitatiu que vostès. I és més: al meu ideal utòpic ni tan sols hi han Estats ni Constitucions, i els partits com el vostre haurien de ser prohibits. Per feixistes.
Un estalinista és encara pitjor que un feixista.
[Llegiu el que diu al seu programa sobre Stalin. Demencial]
Ah, els xiquets de l'UCE. No em pensava que encara belluguessin. Quan jo els vaig conèixer,farà més de deu anys, tenien unes mil·litants de molt bon veure, sobretot un parell de germanes bessones. Però clar, que vols fer, amb els bigotis de l'Stalin no s'hi juga.
UCE – 21/09/2005
A banda dels testimonis de Jehovà, els venedors ambulants de loteria de nadal o els gitanos que fan quelcom assemblat a música, existeix una espècie totalment diferent i que fins avui no m'havia assaltat al carrer: els militants polítics. De fet, en manis ja m'havia passat, que algú em volgués vendre una revista o convènce'm d'alguna cosa, i bé, podria estar a favor o en contra. Però això d'avui... pitjor que els mormons, noi.
Perquè anava llegint l'Avui direcció al metro, i de sobte algú m'ha començat a parlar molt vehementment, sense sapiguer encara què m'explicaven. He sentit un «m'entens?», perquè anava escoltant música. M'he tret un auricular i l'individu ha persistit amb la seva arenga: «perquè els polítics es passen el dia amb l'Estatut però no hi ha pisos per a joves i tralarà». Realment no he entès gaire cosa més, però no he pogut esbossar un lleu somriure davant la cara severa i emprenyada d'aquell comunista. M'ha donat una revista, «De verdad», m'ha demanat una almoina per continuar la seva missió a la terra, tot assenyalant la bossa roja, i se n'ha anat sense ni acomiadar-se.
La noia de la bossa parlava castellà, m'ha informat del que val el diaret i m'ha ofert la possibilitat d'unir-me a la secta marxista, cosa que he declinat amablement. He pagat quatre rals i al metro m'he llegit aquesta colla de mentides furibundes i atacs sense pietat cap a Catalunya. Es tracta de la revista de la Unificación Comunista Espanyola (UCE), és quinzenal i recull un seguit de textos que miren d'analitzar l'actualitat nacional i internacional des d'una òptica marxista.
En aquest número parlen a bastament de la reforma de l'Estatut. D'un text que encara no se sap si s'aprovarà n'extreuen tants perills per a la unitat d'Espanya que Acebes es queda curt. Acostumats a les conxorxes capitalistes burgeses internacionals, el nou Estatut no n'és cap excepció: respon només a la voluntat de la burgesia catalana, el poc més de 6% de suport directe explícit que té s'identifica amb la burocràcia i la burgesia nacionalista que se'n beneficiarà.
No diuen, però, que molts dels problemes que veritablement importen a la ciutadania els ha de resoldre, o ajudar a resoldre, aquest Estatut, adquirint noves competències i, sobretot, amb un finançament digne. Sobre les competències, noves o desenvolupades, vénen a dir que a l'únic que beneficiarà serà a Alemanya (sí, a Alemanya), perquè podrà dominar un Estat espanyol afeblit i esquarterat, mentre que França s'ho ha de mirar tot des de la barrera i Madrid plora pel seu imperi. Sobre el finançament, la paraula insolidari és el mínim per on comença la crítica, passant per Berlín un altre cop i demanant més equitat a Espanya, menys calés per la burgesia catalana enriquida per mitjà de l'alienació dels catalans i coses semblants, i evidentment, brandant la bandera de l'espanyolitat: la sobirania és només dels espanyols, i un territori no té sobirania sobre la nació.
Per acabar-ho d'adobar, adjunten el fragment d'una entrevista a l'Anzua. Aquí les bestieses adquireixen un caràcter mític, que em faria riure si no fos per com n'és de trist. Els catalans semblem jueus, al diari (i ja sabem com tracten els jueus, els esquerrans radicals, amb el tema de Palestina). Hi regalima un odi profund cap a qualsevol aspiració nacional, perquè no hi tenim cap dret. La mentalitat no és nazi, és estalinista. Si aquesta colla de ximples arribessin al poder molts hauríem d'anar a treballar a gulags d'Almeria, a quaranta-cinc graus sota el sol d'istiu cavant per trobar petroli.
Tot i ser el tema de la quinzena, també parlen de la gestió d'en Zapatero, que és molt dolenta, i a sobre està a la deriva dels deliris nacionalistes. També de la Constitució de l'Iraq i la guerra, i aquí les palles mentals són estratosfèriques. Aquesta gent té problemes.
Jo realment crec que la llei l'escriu la classe governant i respon als seus objectius. Jo m'hi he rebel·lat i miro de pensar per mi mateix. No necessito que una colla d'estalinistes (totalitaris, centralistes, hipòcrites, criminals) em diguin què és el millor per a mi: jo ja ho sé.
Potser la burgesia ha difòs el nacionalisme. Del que n'estic segur és que darrera de qualsevol Estat hi ha una burgesia i una burocràcia que hi suquen. Tant me fa que sigui l'espanyola com la catalana. La llei serveix a la classe dominant. El que no entenc és l'obcecació per l'Estat unitari que demana l'UCE. Em pensava que el moviment obrer era internacionalista, però sou una colla de provincians imbècils que encara penseu en clau estatal. Jo sóc independentista i em considero infinitament més internacionalista que vostès, subnormals. Jo demano un finançament just i em considero infinitament més just i equitatiu que vostès. I és més: al meu ideal utòpic ni tan sols hi han Estats ni Constitucions, i els partits com el vostre haurien de ser prohibits. Per feixistes.
Un estalinista és encara pitjor que un feixista.
[Llegiu el que diu al seu programa sobre Stalin. Demencial]
Escrit per en Josep.Comentaris
Per dErsu_. 21/09/2005. 11:04 PM
Ah, els xiquets de l'UCE. No em pensava que encara belluguessin. Quan jo els vaig conèixer,farà més de deu anys, tenien unes mil·litants de molt bon veure, sobretot un parell de germanes bessones. Però clar, que vols fer, amb els bigotis de l'Stalin no s'hi juga.
Digues la teva