Avui és ja tardor. No ho negaré pas, és l'estació que més m'agrada, amb pluges, fresqueta i la decadència. M'agraden les tonalitats de colors dels boscs caducifolis, la catifa humida de fulles, els bolets, els cargols. Tot torna a començar quan sembla que tot comenci a acabar. Classes, assemblees, el segon tram de la temporada castellera. Dec ser un xirucaire, que en diuen.
Ahir era el dia sense cotxes. Diu avui el diari que en Clos anava en moto d'alta cilindrada per celebrar-ho. Em penso que aquest paio no ho ha acabat d'entendre, i així va. Mentrestant, és festa a la Ciutat Comtal. Creia que farien avui la diada de la Mercè amb les colles barcelonines, però és demà al migdia i no hi podré anar. La de diumenge la tinc ja descartada.
I avui hi ha hagut Ple municipal. Han canviat l'hora a darrera hora. Hi havia poca gent, i era el primer en què el públic no hi podia intervenir espontàniament, només entrant les preguntes per registre vint-i-quatre hores abans. M'he adormit i he arribat, com sempre, quan els grups municipals pronunciaven els precs i preguntes. Ha estat com sempre.
Encara em sobta el petit retoc al Quadern Gris, després de tant de temps. I bé, també ha tingut un atac de cor l'entrenador Anzai.
És tardor – 23/09/2005
Avui és ja tardor. No ho negaré pas, és l'estació que més m'agrada, amb pluges, fresqueta i la decadència. M'agraden les tonalitats de colors dels boscs caducifolis, la catifa humida de fulles, els bolets, els cargols. Tot torna a començar quan sembla que tot comenci a acabar. Classes, assemblees, el segon tram de la temporada castellera. Dec ser un xirucaire, que en diuen.
Ahir era el dia sense cotxes. Diu avui el diari que en Clos anava en moto d'alta cilindrada per celebrar-ho. Em penso que aquest paio no ho ha acabat d'entendre, i així va. Mentrestant, és festa a la Ciutat Comtal. Creia que farien avui la diada de la Mercè amb les colles barcelonines, però és demà al migdia i no hi podré anar. La de diumenge la tinc ja descartada.
I avui hi ha hagut Ple municipal. Han canviat l'hora a darrera hora. Hi havia poca gent, i era el primer en què el públic no hi podia intervenir espontàniament, només entrant les preguntes per registre vint-i-quatre hores abans. M'he adormit i he arribat, com sempre, quan els grups municipals pronunciaven els precs i preguntes. Ha estat com sempre.
Encara em sobta el petit retoc al Quadern Gris, després de tant de temps. I bé, també ha tingut un atac de cor l'entrenador Anzai.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva