Arriscar  –  24/09/2005


Quan res no té sentit arriscar no té cap mèrit. Si res no té sentit, no arriscar és encara més vergonyant. Si res no té sentit, encara en té menys quedar-se al sofà mirant la tele. Sortir al carrer, o llegir, donar un rumb a la vida. Potser no cal, fer-ho: el rumb ja està marcat i té només una direcció, del bressol al clot.

Quedar-se embadalit mirant-se el melic porta a l'autodestrucció. Per collons vaig aprendre que tot sol no es va enlloc, només al clot. Pensar és dolent, perquè es pensen massa coses. Llegir encara és pitjor, els pensaments dels altres et poden seduir. Per sort no llegeixo massa...

Arriscar és gairebé una obligació moral quan la vida no té cap valor. Viure-la al màxim, esprémer-la fins la darrera gota, fins l'absurda mort. Fer castells només té sentit pel sol fet de fer-los. La vida només té sentit pel sol fet de viure-la, per això, si més que viure-la, es mor, més hagués valgut no haver nascut. Una oportunitat perduda.

Escrit per en Josep.


Comentaris


Per Chatnoir. 24/09/2005. 05:37 PM

Ahir ho deia Hanif Kureishi a la contraportada de La Vanguardia:
"Saber que has de morir et manté apassionadament en la vida".


Per imma. 26/09/2005. 12:17 AM

(....) y las estrellas de la noche se volvieron siemprevivas (...) la la la, li li li...


bona nit


Digues la teva







Anorreador de bordissalla


Remembrar les teves dades?