Com ens cal quelcom que ens motivi a viure, cadascú esmerça el seu temps en omplir-lo amb allò que el pot fer oblidar com n'és d'absurd el viure. Així jo, per exemple, visc per desenmascarar tots els paranys del Sistema. Com això és molt cansat, sóc casteller les vint-i-quatre hores del dia. La feina i els estudis, i aquest bloc, i la literatura, em lleven la resta del temps que podria aprofitar per pensar en la dissort.
Els Paranys Els paranys del Sistema tenen com a objectiu controlar-nos, manipular les nostes vides per tal de viure la vida que ells volen que visquem. Tota cosa la valoro dins d'aquests paràmetres, és analitzada com un atemptat a la pròpia llibertat. Es tracta d'una paranoia, una mania persecutòria: qualsevol acció institucional és observada amb lupa. Això, no cal dir-ho, desgasta un colló de mico. Alguns es dediquen tothora a establir les bases de la revolució, però jo no puc.
Els Castells Freturem d'alguna cosa que ens faci la vida més fàcil, vivible. Per la majoria el Sistema és bo, però per alguns no. Aquests potser necessiten quelcom que els faci més païble l'existència. Per mi són els castells: el Sistema i els problemes existencials es dissolen mentre penso en castells. No hi ha res que em pertorbi l'existència mentre faig pinya, me n'informo o hi pujo. No res. Abans d'altres temes m'havien xuclat les energies; ara, a més d'això, n'hi ha d'altres, però com aquest, cap ni un.
La Feina Fa cinc dies (el vint-i-quatre) va fer dos anys que vaig entrar al Guissona. Mentre treballes, no penses, la qual cosa evita greus problemes. Treballar és alienant des de totes les perspectives, de la més existencialista fins a la més materialista. Treballar és un arma de doble tall. Treballar és, al cap i a la fi, un mal menor; és dolent, però és necessari, al capdavall. La feina ocupa un temps durant el qual l'activitat intel·lectual es redueix al mínim.
Els Estudis Estudiar dóna un altre sentit a la vida. D'entrada, aconseguir el paper de la llicenciatura (curt termini). A més, les perspectives que se t'obren amb el dessusdit paper. Estudiar també et treu temps per pensar en la dissort. Això no obstant, depenent del que s'estudia pot ser que s'afegeixi llenya al foc: filosofia, sociologia, psicologia, etc., són matèries perilloses.
En fi, que no tinc gaire temps lliure, però això no obsta perquè pensi en la dissort. La dissort és el mot que ara empro per parlar del sentit tràgic de la vida d'Unamuno; la dissort és el sense-sentit, és l'absurd, és el que et pregunta insidiosament per què vius i tu no saps què respondre. La dissort és el dilluns feiner d'un diumenge a la tarda, és la perspectiva que acompanya fins la dissortada mort.
k hi ha de nou txaval!!!
encara tens por de la mort?te contare una cosa:yo fui un gran admirador de unamuno,tenia tanto temor a la muerte como el. lei todos sus libros.pasé una depresión aguda,(en estos casos de experimenta un miedo y una obsesión por la muerte torturante,terrible. aprendi a superarla (y la supere con la razón) y ahora ya no me da miedo nada ,ni la misma muerte .madure en 4 meses 40 años. todo es una moneda(dos caras) ,una dualidad.todo es cuestion de quimica.tu trankilo,pues vas a vivir toda TU ETERNIDAD.TODO ES COSA DE RISA.
Dissort – 29/09/2005
Com ens cal quelcom que ens motivi a viure, cadascú esmerça el seu temps en omplir-lo amb allò que el pot fer oblidar com n'és d'absurd el viure. Així jo, per exemple, visc per desenmascarar tots els paranys del Sistema. Com això és molt cansat, sóc casteller les vint-i-quatre hores del dia. La feina i els estudis, i aquest bloc, i la literatura, em lleven la resta del temps que podria aprofitar per pensar en la dissort.
Els Paranys Els paranys del Sistema tenen com a objectiu controlar-nos, manipular les nostes vides per tal de viure la vida que ells volen que visquem. Tota cosa la valoro dins d'aquests paràmetres, és analitzada com un atemptat a la pròpia llibertat. Es tracta d'una paranoia, una mania persecutòria: qualsevol acció institucional és observada amb lupa. Això, no cal dir-ho, desgasta un colló de mico. Alguns es dediquen tothora a establir les bases de la revolució, però jo no puc.
Els Castells Freturem d'alguna cosa que ens faci la vida més fàcil, vivible. Per la majoria el Sistema és bo, però per alguns no. Aquests potser necessiten quelcom que els faci més païble l'existència. Per mi són els castells: el Sistema i els problemes existencials es dissolen mentre penso en castells. No hi ha res que em pertorbi l'existència mentre faig pinya, me n'informo o hi pujo. No res. Abans d'altres temes m'havien xuclat les energies; ara, a més d'això, n'hi ha d'altres, però com aquest, cap ni un.
La Feina Fa cinc dies (el vint-i-quatre) va fer dos anys que vaig entrar al Guissona. Mentre treballes, no penses, la qual cosa evita greus problemes. Treballar és alienant des de totes les perspectives, de la més existencialista fins a la més materialista. Treballar és un arma de doble tall. Treballar és, al cap i a la fi, un mal menor; és dolent, però és necessari, al capdavall. La feina ocupa un temps durant el qual l'activitat intel·lectual es redueix al mínim.
Els Estudis Estudiar dóna un altre sentit a la vida. D'entrada, aconseguir el paper de la llicenciatura (curt termini). A més, les perspectives que se t'obren amb el dessusdit paper. Estudiar també et treu temps per pensar en la dissort. Això no obstant, depenent del que s'estudia pot ser que s'afegeixi llenya al foc: filosofia, sociologia, psicologia, etc., són matèries perilloses.
En fi, que no tinc gaire temps lliure, però això no obsta perquè pensi en la dissort. La dissort és el mot que ara empro per parlar del sentit tràgic de la vida d'Unamuno; la dissort és el sense-sentit, és l'absurd, és el que et pregunta insidiosament per què vius i tu no saps què respondre. La dissort és el dilluns feiner d'un diumenge a la tarda, és la perspectiva que acompanya fins la dissortada mort.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 29/09/2005. 03:24 PM
No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim,
abans terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.
Per jose. 1/10/2005. 10:21 PM
k hi ha de nou txaval!!!
encara tens por de la mort?te contare una cosa:yo fui un gran admirador de unamuno,tenia tanto temor a la muerte como el. lei todos sus libros.pasé una depresión aguda,(en estos casos de experimenta un miedo y una obsesión por la muerte torturante,terrible. aprendi a superarla (y la supere con la razón) y ahora ya no me da miedo nada ,ni la misma muerte .madure en 4 meses 40 años. todo es una moneda(dos caras) ,una dualidad.todo es cuestion de quimica.tu trankilo,pues vas a vivir toda TU ETERNIDAD.TODO ES COSA DE RISA.
Digues la teva