M'adono que si no parles de sexe o de noies o si, pitjor encara, més que no tenir-ne ganes no saps com parlar-ne, estàs al marge a la conversa del bar. Els cubates lubriquen les perorates insofribles i van enfilant-se tot de vivències més o menys versemblants i opinons més o menys eròtiques, pornogràfiques, masclistes, feministes, extremades o paròdiques. És a dir, que jo, amb un bagatge d'allò més escarransit (potser és això el que més m'empipa, ho reconec), me'ls miro avorrit si no em vagareja desvagat l'esguard pel sostre del local.
No crec que estigui preparat per aquest món.
Va ser divertit en alguns moments, hoc. Però va arribar un moment en què em clapava. Hi ha gent interessant però es parla massa de sucar el melindro i els que podrien aportar-hi coses més sucoses no xerren gaire. Això suposo que deu durar uns deu anys, fins els trenta, després ha de baixar molt.
Una altra cosa interessant és el ball d'articles definits. Quan marxàvem cap el Nit Bus la vorera havia estat regada. Va haver-hi un petit diàleg de mots semblants a aquests: —Lo terra és moll.
—Sí, han ruixat es terra.
I vaig arribar a casa amb una pudor de tabac fastigosa.
Si encara n'estàs al marge d'aquest tipus de converses... Toca el ous igualment, però el que més em carrega és quan es dirigeixen a mi esperant qualsevol porcada per resposta.
Lo terra és moll – 7/10/2005
M'adono que si no parles de sexe o de noies o si, pitjor encara, més que no tenir-ne ganes no saps com parlar-ne, estàs al marge a la conversa del bar. Els cubates lubriquen les perorates insofribles i van enfilant-se tot de vivències més o menys versemblants i opinons més o menys eròtiques, pornogràfiques, masclistes, feministes, extremades o paròdiques. És a dir, que jo, amb un bagatge d'allò més escarransit (potser és això el que més m'empipa, ho reconec), me'ls miro avorrit si no em vagareja desvagat l'esguard pel sostre del local.
No crec que estigui preparat per aquest món.
Va ser divertit en alguns moments, hoc. Però va arribar un moment en què em clapava. Hi ha gent interessant però es parla massa de sucar el melindro i els que podrien aportar-hi coses més sucoses no xerren gaire. Això suposo que deu durar uns deu anys, fins els trenta, després ha de baixar molt.
Una altra cosa interessant és el ball d'articles definits. Quan marxàvem cap el Nit Bus la vorera havia estat regada. Va haver-hi un petit diàleg de mots semblants a aquests:
—Lo terra és moll.
—Sí, han ruixat es terra.
I vaig arribar a casa amb una pudor de tabac fastigosa.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per [o Rei] Ferran. 7/10/2005. 04:44 PM
Si encara n'estàs al marge d'aquest tipus de converses... Toca el ous igualment, però el que més em carrega és quan es dirigeixen a mi esperant qualsevol porcada per resposta.
Digues la teva