Una de les lliçons més importants de Parc Juràssic que vaig aprendre va ser aquesta: «la vida s'obre camí». I una de les coses més importants que vaig aprendre de llegir Escric molt bé d'en Salvador Sostres és que, si la vida no té sentit, és de covards i malparits tenir por d'arriscar, o de fer coses noves. Perquè no tens res a perdre.
Davant d'una situació nova, o d'una avinentesa, només un fill de puta tindria por, perquè res no té a perdre. A mi se'm presenten contínuament ocasions propícies per alguna cosa, que desestimo amablement o que accepto amb tota la il·lusió de què en sóc capaç. Ben poca. No saps quin greu em sap.
Jo puc desenvolupar funcions mecàniques de prole. En puc fer moltes alhora fins a rebentar. Tinc poca empenta per endegar projectes propis que impliquin un col·lectiu, i encara menys per arrossegar la gent. Si ho hagués de fer, però, ho faria.
Ara no es fa, però jo encara ho faria. Jo treballaria per un concepte abstracte amb la rauxa que em donaria estar treballant només i només i només per a mi. Jo hi treballaria de valent només pels beneficis que em suposaria per a mi. Els altres només servirien per a què jo em realitzés, i és aquest el seu únic sentit a la meva vida. Suaria la cansalada per ells però només pel que signifiquen per a mi, no pas per ells, perquè no m'importen gaire. Aquesta és la raó per la qual diria que sí a gairebé qualsevol cosa. És molt important per a mi, i estic disposat a molt. Fet i fet, ma vida per ma vida no val res.
No hi ha repte tan dur —res no deforma tant— com la vida mateixa. Tant me fa emmerdar-me fins el moll de l'os perquè sé que, si vull, puc fer-ho, i perquè la vida s'obre camí i no estaria sol. I perquè no tinc por de res. I perquè l'alternativa és la mort.
Emmerdar-se – 21/10/2005
Una de les lliçons més importants de Parc Juràssic que vaig aprendre va ser aquesta: «la vida s'obre camí». I una de les coses més importants que vaig aprendre de llegir Escric molt bé d'en Salvador Sostres és que, si la vida no té sentit, és de covards i malparits tenir por d'arriscar, o de fer coses noves. Perquè no tens res a perdre.
Davant d'una situació nova, o d'una avinentesa, només un fill de puta tindria por, perquè res no té a perdre. A mi se'm presenten contínuament ocasions propícies per alguna cosa, que desestimo amablement o que accepto amb tota la il·lusió de què en sóc capaç. Ben poca. No saps quin greu em sap.
Jo puc desenvolupar funcions mecàniques de prole. En puc fer moltes alhora fins a rebentar. Tinc poca empenta per endegar projectes propis que impliquin un col·lectiu, i encara menys per arrossegar la gent. Si ho hagués de fer, però, ho faria.
Ara no es fa, però jo encara ho faria. Jo treballaria per un concepte abstracte amb la rauxa que em donaria estar treballant només i només i només per a mi. Jo hi treballaria de valent només pels beneficis que em suposaria per a mi. Els altres només servirien per a què jo em realitzés, i és aquest el seu únic sentit a la meva vida. Suaria la cansalada per ells però només pel que signifiquen per a mi, no pas per ells, perquè no m'importen gaire. Aquesta és la raó per la qual diria que sí a gairebé qualsevol cosa. És molt important per a mi, i estic disposat a molt. Fet i fet, ma vida per ma vida no val res.
No hi ha repte tan dur —res no deforma tant— com la vida mateixa. Tant me fa emmerdar-me fins el moll de l'os perquè sé que, si vull, puc fer-ho, i perquè la vida s'obre camí i no estaria sol. I perquè no tinc por de res. I perquè l'alternativa és la mort.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Joan. 21/10/2005. 10:26 PM
Impressionant. Aquesta és la idea de LLIBERTAT de Kant. "Pajaru", cada dia escrius millor.
Per Josep. 22/10/2005. 01:04 AM
Renoi, sabia que jo era més kantià que hobbesià, per dir alguna cosa, el que no pensava és que ho fos tant...
au, gràcies.
Digues la teva