Estàvem parlant del Parlament Europeu a Política Internacional Europea i comentava el professor Serra el perfil dels polítics que acostumen o acostumaven a triar els partits per dur-los a Brussel·les. I ens va preguntant els noms dels europarlamentaris dels diferents partits: Borrell, Vidal-Quadras, Ignasi Guardans, Bernat Joan i... Raül Romeva. — I on és en Romeva en aquests moments? —ens pregunta— Doncs a l'Aula Sis de la Facultat. Anem-hi, que ens explicarà l'experiència a Europa...
El teloner era l'Arcadi Oliveres, professor a la UAB. Interessant el seu discurs visceralment antiliberal. Ens ha explicat tots els problemes de l'euro i del procés històric de construcció europea, la política monetària comuna, les incoherències proteccionistes, en Giscard d'Estaing, els paranys dels Estats per quadrar els comptes, la llibertat total del Banc Central Europeu, la inexistència de política social, els reptes insuperables d'una economia espanyola que perd competitivitat contínuament, etc. També ha afirmat que el millor de la Constitució Europea és que no s'ha aprovat i ens ha citat els articles que demostren que la pena de mort es reintrodueix.
En Raül Romeva ha comentat sense tant humor com va la política actual al Parlament, de les amenaces a l'Estat del Benestar i tal. Poca cosa. Al torn de preguntes me n'escapat perquè teníem com una mena d'actuació a la Cívica amb Ganàpies.
En resum, gran pesimisme europeista. Diuen que ells són els primers europeistes, però potser posen el llistó massa alt. Evidentment, tots voldríem una Europa més dinàmica i més social, però això no és flor d'un dia. Una Unió més política ha d'anar acompanyada abans d'una convergència econòmica major, és la teoria famosa. La cosa és lenta, però no demaneu més encara.
Per això, potser, la Constitució era demanar massa. Primer, acceptar un sistema tan liberal, malgrat que deixava prou marge pels respectius models europeus. Segon, per la rigidesa inherent de la Constitució. Tercer, perquè la majoria de societats no estan preparades ni conscienciades pel que suposa la pèrdua de sobirania. Prou en tenen amb la política monetària. Quart, per la presa de decisions (el poder).
Romeva per la UAB – 10/11/2005
Estàvem parlant del Parlament Europeu a Política Internacional Europea i comentava el professor Serra el perfil dels polítics que acostumen o acostumaven a triar els partits per dur-los a Brussel·les. I ens va preguntant els noms dels europarlamentaris dels diferents partits: Borrell, Vidal-Quadras, Ignasi Guardans, Bernat Joan i... Raül Romeva. — I on és en Romeva en aquests moments? —ens pregunta— Doncs a l'Aula Sis de la Facultat. Anem-hi, que ens explicarà l'experiència a Europa...
El teloner era l'Arcadi Oliveres, professor a la UAB. Interessant el seu discurs visceralment antiliberal. Ens ha explicat tots els problemes de l'euro i del procés històric de construcció europea, la política monetària comuna, les incoherències proteccionistes, en Giscard d'Estaing, els paranys dels Estats per quadrar els comptes, la llibertat total del Banc Central Europeu, la inexistència de política social, els reptes insuperables d'una economia espanyola que perd competitivitat contínuament, etc. També ha afirmat que el millor de la Constitució Europea és que no s'ha aprovat i ens ha citat els articles que demostren que la pena de mort es reintrodueix.
En Raül Romeva ha comentat sense tant humor com va la política actual al Parlament, de les amenaces a l'Estat del Benestar i tal. Poca cosa. Al torn de preguntes me n'escapat perquè teníem com una mena d'actuació a la Cívica amb Ganàpies.
En resum, gran pesimisme europeista. Diuen que ells són els primers europeistes, però potser posen el llistó massa alt. Evidentment, tots voldríem una Europa més dinàmica i més social, però això no és flor d'un dia. Una Unió més política ha d'anar acompanyada abans d'una convergència econòmica major, és la teoria famosa. La cosa és lenta, però no demaneu més encara.
Per això, potser, la Constitució era demanar massa. Primer, acceptar un sistema tan liberal, malgrat que deixava prou marge pels respectius models europeus. Segon, per la rigidesa inherent de la Constitució. Tercer, perquè la majoria de societats no estan preparades ni conscienciades pel que suposa la pèrdua de sobirania. Prou en tenen amb la política monetària. Quart, per la presa de decisions (el poder).
En fi, que visca Europa.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva