1394 és un grup que fa un Black Metal sorollós, del que no m'agrada. A mi m'agrada el Black Metal lent, fosc, melangiós i trist. Un dels problemes que hi trobo és que el seu ritme és massa ràpid, com si tinguessin pressa per alguna cosa. Els riffs que haurien de transportar-te a una caverna freda i humida, amb aquesta velocitat és com si et transportessin a l'infern. Per mi hi ha dues menes de Black Metal: el de les forestes eslaves i els cingles esquerps i solitaris, i el de les flames de l'avern i les banyes dels dimonis.
Com a anticatòlic obstinat, tot i que no militant, m'estimo molt més el primer. Primer, perquè no crec en l'infern i, segon, perquè trobo ridícul sotmetre's a la voluntat d'algú que no sigui jo mateix, i Satanàs, Belcebú i els seus amics me la porten fluixa.
El segon tipus de Black Metal acostuma a ser més pagà. El paganisme mal entès fa que molts siguin racistes i nazis, i alguns ni tan sols ho amaguen. M'agrada la música i certs missatges d'aquests grups, i els que no m'agraden senzillament no faig cap esforç per entendre'ls (perquè si d'anglès esquinçat no n'entenc un borrall, de suomi encara menys).
La música de 1349, als primers segons, no saps si és Black o Death Metal, així és la seva bola de so. Quina pressa? El bateria baqueteja embogit. Em sembla bé pel Death i també pel Black però d'una altra manera. M'agraden molts grups de Death Metal, però no em produeixen mal de cap. 1349 fan fressa. Deu ser que estic mig encostipat.
La segona cançó del Hellfire (que és el disc de 1934 que tinc al Winamp) té algun passatge més malenconiós i lent. Però aquesta bateria tot ho esguerra, quin afany de protagonisme; aquesta veu, massa clara, una mica gutural, s'allunya dels paràmetres d'esquinçament que em sedueixen; les guitarres la majoria de vegades foten riffs estridents i supersònics. Ai...
Res, res, a mi no m'enganyen.
[Podria escriure cada dia sobre un disc, però ho deixaré estar de moment per aquest mes]
no, si en el fons ets un romàntic, no en el sentit que se li dóna de flors i violes i mel i mató, sinó del sentit Romàntic del vuitcentisme :P o tots vénen d'allà mateix?
1349 - Hellfire – 23/11/2005
1394 és un grup que fa un Black Metal sorollós, del que no m'agrada. A mi m'agrada el Black Metal lent, fosc, melangiós i trist. Un dels problemes que hi trobo és que el seu ritme és massa ràpid, com si tinguessin pressa per alguna cosa. Els riffs que haurien de transportar-te a una caverna freda i humida, amb aquesta velocitat és com si et transportessin a l'infern. Per mi hi ha dues menes de Black Metal: el de les forestes eslaves i els cingles esquerps i solitaris, i el de les flames de l'avern i les banyes dels dimonis.
Com a anticatòlic obstinat, tot i que no militant, m'estimo molt més el primer. Primer, perquè no crec en l'infern i, segon, perquè trobo ridícul sotmetre's a la voluntat d'algú que no sigui jo mateix, i Satanàs, Belcebú i els seus amics me la porten fluixa.
El segon tipus de Black Metal acostuma a ser més pagà. El paganisme mal entès fa que molts siguin racistes i nazis, i alguns ni tan sols ho amaguen. M'agrada la música i certs missatges d'aquests grups, i els que no m'agraden senzillament no faig cap esforç per entendre'ls (perquè si d'anglès esquinçat no n'entenc un borrall, de suomi encara menys).
La música de 1349, als primers segons, no saps si és Black o Death Metal, així és la seva bola de so. Quina pressa? El bateria baqueteja embogit. Em sembla bé pel Death i també pel Black però d'una altra manera. M'agraden molts grups de Death Metal, però no em produeixen mal de cap. 1349 fan fressa. Deu ser que estic mig encostipat.
La segona cançó del Hellfire (que és el disc de 1934 que tinc al Winamp) té algun passatge més malenconiós i lent. Però aquesta bateria tot ho esguerra, quin afany de protagonisme; aquesta veu, massa clara, una mica gutural, s'allunya dels paràmetres d'esquinçament que em sedueixen; les guitarres la majoria de vegades foten riffs estridents i supersònics. Ai...
Res, res, a mi no m'enganyen.
[Podria escriure cada dia sobre un disc, però ho deixaré estar de moment per aquest mes]
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 23/11/2005. 10:15 PM
no, si en el fons ets un romàntic, no en el sentit que se li dóna de flors i violes i mel i mató, sinó del sentit Romàntic del vuitcentisme :P o tots vénen d'allà mateix?
ais com m'enyoro :)
Digues la teva