Un xiquet amic meu, de trenta pocs anys, em deia que hom no s'ha de callar el que pensa perquè aleshores és quan es crea mala maror. Si no s'està d'acord amb alguna cosa, el millor que es pot fer és dir-ho. Guardar-s'ho, o anar-ho remugant per sectors, desuneix i crispa.
I jo vaig opinar i se n'ha parlat. A mi no m'agrada defensar projectes davant de ningú, més aviat faig la meva i si haig de retre comptes ho faig amb el menor nombre de consultes possible. Hi ha certes coses que necessiten un mínim quòrum. Hi ha certes coses que han de ser decidides entre tots, per un consens més o menys ampli. Hi ha, per tant, certes coses que és impossible que avancin.
Sóc jove, inexpert, mai m'he trencat un braç i me la porten fluixa els calés —més enllà de l'estrictament necessari per 'nar-hi 'nant. Sóc força desapasionat i, si m'il·lusiono per alguna cosa —rarament—, no ho exterioritzo gaire. Ara bé, us ho dic ben clar: n'estic fins els collons. Deu ser que sóc jove...
No tinc paciència, no. De fet, mai no m'ha altat gaire la gent. Si són un obstacle pels meus interessos, i en el càlcul utilitarista inconscient trobo que fan més nosa que servei, me'ls trec de sobre. Si hem de singlar amb ells... bon vent i barca nova.
Treieu la il·lusió a qualsevol, collons. Voleu gent jove però això fa l'efecte de ser la Nomenklatura soviètica. Sembleu catalans, de tan garrepes i conservadors. Per moments hagués donat un cop de porta. Així no es va enlloc. M'estimo més viatjar en tren que en autocar, si és aquest el greu problema —esclar que no tothom és com jo.
ai Josep, això és enveja, els "grans" sempre envegen la joventut, segur que a tu i a mi ens passarà el mateix...
pel que fa a les il·lusions, encara que no les exterioritzis, les tens, hi són... per tant no deixis que te les treguin o minvin... diuen que no es pot viure d'il·lusions, però tot i això són necessàries i molt!
ah, jo també prefereixo viatjar en tren que en bus! (tot i la renfe imagina!! jeje)
No, això no és enveja, malauradament això és un problema de concepció del món: és ser més materialista que el propi Marx des d'una visió conservadora. I el problema és que al país (com diria en Pla...) n'hi ha molts d'aquests que creuen que toquen de peus a terra, quan de fet són... bé, tant se val, ja t'ho diré un altre dia.
La revista surt avui, sí. Avui és la nostra diada, a les dues a la UAB (si vols baixar de Girona xD). Vinga, gràcies, vagi bé!
carai!! la setmana que ve?? quina il·lusió!!! suposo que anireu al campus de Montilivi!! allà ho tenen tot!! (molt aprop de casa meva per cert!! ) ja ens hi veurem!!!
Va a ser que no – 24/11/2005
Un xiquet amic meu, de trenta pocs anys, em deia que hom no s'ha de callar el que pensa perquè aleshores és quan es crea mala maror. Si no s'està d'acord amb alguna cosa, el millor que es pot fer és dir-ho. Guardar-s'ho, o anar-ho remugant per sectors, desuneix i crispa.
I jo vaig opinar i se n'ha parlat. A mi no m'agrada defensar projectes davant de ningú, més aviat faig la meva i si haig de retre comptes ho faig amb el menor nombre de consultes possible. Hi ha certes coses que necessiten un mínim quòrum. Hi ha certes coses que han de ser decidides entre tots, per un consens més o menys ampli. Hi ha, per tant, certes coses que és impossible que avancin.
Sóc jove, inexpert, mai m'he trencat un braç i me la porten fluixa els calés —més enllà de l'estrictament necessari per 'nar-hi 'nant. Sóc força desapasionat i, si m'il·lusiono per alguna cosa —rarament—, no ho exterioritzo gaire. Ara bé, us ho dic ben clar: n'estic fins els collons. Deu ser que sóc jove...
No tinc paciència, no. De fet, mai no m'ha altat gaire la gent. Si són un obstacle pels meus interessos, i en el càlcul utilitarista inconscient trobo que fan més nosa que servei, me'ls trec de sobre. Si hem de singlar amb ells... bon vent i barca nova.
Treieu la il·lusió a qualsevol, collons. Voleu gent jove però això fa l'efecte de ser la Nomenklatura soviètica. Sembleu catalans, de tan garrepes i conservadors. Per moments hagués donat un cop de porta. Així no es va enlloc. M'estimo més viatjar en tren que en autocar, si és aquest el greu problema —esclar que no tothom és com jo.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 24/11/2005. 10:08 AM
ai Josep, això és enveja, els "grans" sempre envegen la joventut, segur que a tu i a mi ens passarà el mateix...
pel que fa a les il·lusions, encara que no les exterioritzis, les tens, hi són... per tant no deixis que te les treguin o minvin... diuen que no es pot viure d'il·lusions, però tot i això són necessàries i molt!
ah, jo també prefereixo viatjar en tren que en bus! (tot i la renfe imagina!! jeje)
vinga ànims ganapiu petit! xD
per cert, no sortia avui la revista????
Per Josep. 24/11/2005. 10:36 AM
No, això no és enveja, malauradament això és un problema de concepció del món: és ser més materialista que el propi Marx des d'una visió conservadora. I el problema és que al país (com diria en Pla...) n'hi ha molts d'aquests que creuen que toquen de peus a terra, quan de fet són... bé, tant se val, ja t'ho diré un altre dia.
La revista surt avui, sí. Avui és la nostra diada, a les dues a la UAB (si vols baixar de Girona xD). Vinga, gràcies, vagi bé!
Per imma. 24/11/2005. 03:45 PM
si m'haguessis avisat amb temps !!! jeje que vagi molt bé la diada!!!
Per Josep. 24/11/2005. 11:39 PM
Si és per temps, t'anuncio que la setmana vinent anirem a la UdG, dijous, al migdia.
Demà escric la crònica de la diada.
Au, vagi bé!
Josep
Per imma. 24/11/2005. 11:44 PM
carai!! la setmana que ve?? quina il·lusió!!! suposo que anireu al campus de Montilivi!! allà ho tenen tot!! (molt aprop de casa meva per cert!! ) ja ens hi veurem!!!
Per dt. 5/12/2005. 10:25 PM
sdrtsdrtsrsteysrsersrtsey
drtud
ft79
Digues la teva