Uns dos anys més tard he acabat el Quadern Gris d'en Josep Pla. El vaig començar poc temps abans d'obrir aquest bloc, que aviat farà dos anys, també. El vaig començar pels volts de Nadal del 2002-03, al llit de casa. El vaig continuar llegint als trajectes de tren cap a la universitat, compaginant-lo amb els exàmens del febrer. De fet, així que els vaig passar, vaig disminuir el ritme de lectura. Un dia de primavera vaig descuidar-me la motxilla al tren i vaig perdre el primer volum de l'edició que tenia. Va suposar la primera aturada prolongada.
Un temps després vaig anar a recollir a la llibreria de la plaça Santa Magdalena d'Esplugues la meva segona edició del Quadern Gris. Un mes més tard va aparèixer als quioscs l'obra completa d'en Pla, en edició de luxe (malgrat ser imprès en paper de fumar). Va ser la tercera edició que vaig posseir, la segona la vaig regalar a una companya de classe, que no sé ara on deu parar (ja se sap, que a segon de carrera hi ha un èxode de proporcions bíbliques).
Vaig reprendre la lectura, però molt espaiadament, a trams. L'estiu del 2004 vaig llegir molt, però no pas el Quadern Gris. A la tardor vaig tornar a agafar-lo, però em sabia greu dur-lo al metro, un oprobi, una vergonya, al costat de Quès i 20Minutos i Dan Browns dels collons. De fet, se m'embrutava i es feia malbé.
Així, només el llegia a casa. Va passar cap d'any i a l'estiu d'enguany no havia arribat encara a 1919 (una mica passat la meitat del llibre). Durant els mesos estivals vaig llegir el Tirant lo Blanch i el Quixot, i alguna cosa més, per la qual cosa no vaig avançar gaire en el QG. Però vaig començar tercer curs i vaig deixar de treballar de dilluns a dimecres, per la qual cosa tenia més temps lliure. Després de l'Escric molt bé d'en Sostres, dos reculls de poemes d'en Valentí Puig, de La Pandora al Congo i de L'home rebel d'en Camus, vaig decidir que era ja l'hora d'enllestir la feina que arrossegava des de feia tant de temps. Vaig agafar en préstec el Quadern Gris de la Biblioteca per marcar-me un límit: en tres setmanes havia de llegir les tres-centes o quatre-centes pàgines que em restaven. Encara me n'ha sobrat una...
I després de la crònica d'una lectura difícil, què n'haig de dir del QG? Algú podria pensar que és carregós i un pal de llegir, si he trigat tant, però és fals. El problema és que, com és un dietari i escriu una cosa diferent cada dia, no es perd gaire el fil si es triga un mes en llegir l'endemà de la vida d'en Pla.
El que potser més m'ha agradat és quan arriba a Barcelona i narra la seva vida a la universitat, a les tertúlies, a la feina, al servei militar... Potser també perquè és el que tinc més fresc, però trobo aquests episodis més propers, i la seva mala llet, la seva ironia, em fa més gràcia. També és interessant el que comenta sobre la literatura i la forma d'escriure —és indubtable que em marcarà en endavant. La seva vida bohèmia era l'hòstia i em fa una enveja increïble (ell, amb la meva edat, xerrava amb gent com Francesc Pujols i Josep Maria de Sagarra).
Vaig llegir la seva passejada per Girona, abans de tornar a Barcelona, unes horetes abans de fer jo la mateixa passejada pel Call i el centre històric. Vaig fixar-me molt en els seus comentaris sobre les maturranyes i cases de barrets, per la fama que té (i, donat el que manifesta, deu ser veritat). He buscat també les seves opinions polítiques, i a banda d'alguna estripada al nacionalisme tipus burro català, m'ha semblat força conservador, amant de l'ordre, però bon paio.
Però bé, això només són opinions meves. Com diria en Josep Pla, a la pàgina 239: «Potser hauríem anat millor si [en Rierola] en lloc d'opinar hagués descrit. Si hagués aprofitat el seu dietari per a descriure el seu temps, ara tindríem un document de primer ordre. Però Rierola volgué opinar sense tenir present que les seves opinions no significaven res. [...] El drama literari és sempre el mateix: és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.»
I en vista de la qual cosa millor que no em feu massa cas i aneu a la biblioteca i en tregueu conclusions pel vostre compte.
Jo vaig anar a raure en aquest web buscant "Quadern Gris" al Google. I m'hi vaig quedar. I hi vinc cada dia.
Per saber més del gran Pla:
http://lletres.net/pla
De res.
Llegit el Quadern Gris – 4/12/2005
Uns dos anys més tard he acabat el Quadern Gris d'en Josep Pla. El vaig començar poc temps abans d'obrir aquest bloc, que aviat farà dos anys, també. El vaig començar pels volts de Nadal del 2002-03, al llit de casa. El vaig continuar llegint als trajectes de tren cap a la universitat, compaginant-lo amb els exàmens del febrer. De fet, així que els vaig passar, vaig disminuir el ritme de lectura. Un dia de primavera vaig descuidar-me la motxilla al tren i vaig perdre el primer volum de l'edició que tenia. Va suposar la primera aturada prolongada.
Un temps després vaig anar a recollir a la llibreria de la plaça Santa Magdalena d'Esplugues la meva segona edició del Quadern Gris. Un mes més tard va aparèixer als quioscs l'obra completa d'en Pla, en edició de luxe (malgrat ser imprès en paper de fumar). Va ser la tercera edició que vaig posseir, la segona la vaig regalar a una companya de classe, que no sé ara on deu parar (ja se sap, que a segon de carrera hi ha un èxode de proporcions bíbliques).
Vaig reprendre la lectura, però molt espaiadament, a trams. L'estiu del 2004 vaig llegir molt, però no pas el Quadern Gris. A la tardor vaig tornar a agafar-lo, però em sabia greu dur-lo al metro, un oprobi, una vergonya, al costat de Quès i 20Minutos i Dan Browns dels collons. De fet, se m'embrutava i es feia malbé.
Així, només el llegia a casa. Va passar cap d'any i a l'estiu d'enguany no havia arribat encara a 1919 (una mica passat la meitat del llibre). Durant els mesos estivals vaig llegir el Tirant lo Blanch i el Quixot, i alguna cosa més, per la qual cosa no vaig avançar gaire en el QG. Però vaig començar tercer curs i vaig deixar de treballar de dilluns a dimecres, per la qual cosa tenia més temps lliure. Després de l'Escric molt bé d'en Sostres, dos reculls de poemes d'en Valentí Puig, de La Pandora al Congo i de L'home rebel d'en Camus, vaig decidir que era ja l'hora d'enllestir la feina que arrossegava des de feia tant de temps. Vaig agafar en préstec el Quadern Gris de la Biblioteca per marcar-me un límit: en tres setmanes havia de llegir les tres-centes o quatre-centes pàgines que em restaven. Encara me n'ha sobrat una...
I després de la crònica d'una lectura difícil, què n'haig de dir del QG? Algú podria pensar que és carregós i un pal de llegir, si he trigat tant, però és fals. El problema és que, com és un dietari i escriu una cosa diferent cada dia, no es perd gaire el fil si es triga un mes en llegir l'endemà de la vida d'en Pla.
El que potser més m'ha agradat és quan arriba a Barcelona i narra la seva vida a la universitat, a les tertúlies, a la feina, al servei militar... Potser també perquè és el que tinc més fresc, però trobo aquests episodis més propers, i la seva mala llet, la seva ironia, em fa més gràcia. També és interessant el que comenta sobre la literatura i la forma d'escriure —és indubtable que em marcarà en endavant. La seva vida bohèmia era l'hòstia i em fa una enveja increïble (ell, amb la meva edat, xerrava amb gent com Francesc Pujols i Josep Maria de Sagarra).
Vaig llegir la seva passejada per Girona, abans de tornar a Barcelona, unes horetes abans de fer jo la mateixa passejada pel Call i el centre històric. Vaig fixar-me molt en els seus comentaris sobre les maturranyes i cases de barrets, per la fama que té (i, donat el que manifesta, deu ser veritat). He buscat també les seves opinions polítiques, i a banda d'alguna estripada al nacionalisme tipus burro català, m'ha semblat força conservador, amant de l'ordre, però bon paio.
Però bé, això només són opinions meves. Com diria en Josep Pla, a la pàgina 239: «Potser hauríem anat millor si [en Rierola] en lloc d'opinar hagués descrit. Si hagués aprofitat el seu dietari per a descriure el seu temps, ara tindríem un document de primer ordre. Però Rierola volgué opinar sense tenir present que les seves opinions no significaven res. [...] El drama literari és sempre el mateix: és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.»
I en vista de la qual cosa millor que no em feu massa cas i aneu a la biblioteca i en tregueu conclusions pel vostre compte.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Joan. 5/12/2005. 10:25 PM
Jo vaig anar a raure en aquest web buscant "Quadern Gris" al Google. I m'hi vaig quedar. I hi vinc cada dia.
Per saber més del gran Pla:
http://lletres.net/pla
De res.
Digues la teva