S'acaba la setmana de l'immaculat pont constituït en aqüeducte per la UAB. Suposo que això ho fan per acostumar-nos per quan siguem funcionaris. He passat una setmana sencera sense enfilar-me a les espatlles de ningú. Els assaigs a can Cargolí s'han acabat fins l'any vinent —em resistia a creure-ho, fins avui no n'he rebut la confirmació. Ho he substituït per la tasca de redactar una nova revista, la dels castellers d'Esplugues. És la segona diferent que redacto en un mes.
Dimarts vaig agafar la bici i, per la Granvia de l'Hospitalet, vaig arribar a la Plaça de Catalunya de Barcelona i vaig tornar. Mai no havia fet, jo diria, un trajecte tan llarg sobre les dues rodes. L'Hospitalet era desert, fins i tot déu devia ser al seu poble del sud d'Espanya... En apropar-me a la Granvia per l'avinguda del Carrilet anaven apareixent més vehicles; anava un xic perdut, però. De plaça Espanya en amunt, cada cop més trànsit. El centre de la Ciutat, intransitable: per la carretera, perillossíssim; per la vorera, impossible, massa gent.
A la Rambla de Canaletes, una concentració d'independentistes. Soflames separatistes, contra la COPE, contra el PP, com sempre. Deia l'Avui que es volia fer pedagogia. Quina pedagogia? Allà només s'hi anava a afirmar. Vaig sentir un bon grapat de comentaris de vianants indignats, enrabiats o provocatius, i fins i tot algun nacionalista que no compartia el discurs perquè considerava que no s'ha de fer propaganda de cap mena a la COPE. Allà quatre eixelebrats van posar-se darrera d'una pancarta, van enarborar estelades i van cridar i fer el mico. Per això me'n vaig tornar a casa. La part alta de la Diagonal era molt buida i vaig adonar-me de què es pot pedalar dempeus.
Poca cosa més he fet aquesta setmana. L'he dedicada gairebé en exclusiva a avançar la revista. Avui i ahir vaig anar a la feina, i cada dia falten deu euros de la caixa. Cosa molt estranya. Avui era la fira de Santa Llúcia a Esplugues, al carrer del Brillas hi posen quatre paradetes... com sempre. Avui he descobert que gairebé idolatro a un conegut, ja ho havia advertit abans, però me n'he sorprès igualment.
Tinc son, avui m'he llevat a les vuit havent dormit quatre hores. He tingut els budells regirats tot el dia i m'he tirat uns pets podrits. Deu ser per les borratxeres consecutives. Ahir se'm va trencar el cordill d'una vamba i avui me n'he posat les velles... ... ... punts suspensius suspensius. Ara mateix estic cansat de viure.
Pont de Setmana – 11/12/2005
S'acaba la setmana de l'immaculat pont constituït en aqüeducte per la UAB. Suposo que això ho fan per acostumar-nos per quan siguem funcionaris. He passat una setmana sencera sense enfilar-me a les espatlles de ningú. Els assaigs a can Cargolí s'han acabat fins l'any vinent —em resistia a creure-ho, fins avui no n'he rebut la confirmació. Ho he substituït per la tasca de redactar una nova revista, la dels castellers d'Esplugues. És la segona diferent que redacto en un mes.
Dimarts vaig agafar la bici i, per la Granvia de l'Hospitalet, vaig arribar a la Plaça de Catalunya de Barcelona i vaig tornar. Mai no havia fet, jo diria, un trajecte tan llarg sobre les dues rodes. L'Hospitalet era desert, fins i tot déu devia ser al seu poble del sud d'Espanya... En apropar-me a la Granvia per l'avinguda del Carrilet anaven apareixent més vehicles; anava un xic perdut, però. De plaça Espanya en amunt, cada cop més trànsit. El centre de la Ciutat, intransitable: per la carretera, perillossíssim; per la vorera, impossible, massa gent.
A la Rambla de Canaletes, una concentració d'independentistes. Soflames separatistes, contra la COPE, contra el PP, com sempre. Deia l'Avui que es volia fer pedagogia. Quina pedagogia? Allà només s'hi anava a afirmar. Vaig sentir un bon grapat de comentaris de vianants indignats, enrabiats o provocatius, i fins i tot algun nacionalista que no compartia el discurs perquè considerava que no s'ha de fer propaganda de cap mena a la COPE. Allà quatre eixelebrats van posar-se darrera d'una pancarta, van enarborar estelades i van cridar i fer el mico. Per això me'n vaig tornar a casa. La part alta de la Diagonal era molt buida i vaig adonar-me de què es pot pedalar dempeus.
Poca cosa més he fet aquesta setmana. L'he dedicada gairebé en exclusiva a avançar la revista. Avui i ahir vaig anar a la feina, i cada dia falten deu euros de la caixa. Cosa molt estranya. Avui era la fira de Santa Llúcia a Esplugues, al carrer del Brillas hi posen quatre paradetes... com sempre. Avui he descobert que gairebé idolatro a un conegut, ja ho havia advertit abans, però me n'he sorprès igualment.
Tinc son, avui m'he llevat a les vuit havent dormit quatre hores. He tingut els budells regirats tot el dia i m'he tirat uns pets podrits. Deu ser per les borratxeres consecutives. Ahir se'm va trencar el cordill d'una vamba i avui me n'he posat les velles... ... ... punts suspensius suspensius. Ara mateix estic cansat de viure.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva