La biblioteca d'Esplugues està força bé, molt millorable, però. Hauria d'ampliar horaris, per començar. Hauria d'ampliar el fons documental, amb especial èmfasi a l'escrit en llengua catalana. I s'hauria de convertir en un lloc plausible d'estudi.
Hi he anat moltes vegades a estudiar, a la biblioteca d'Esplugues. Hi va gent diversa, compresa en una franja d'edat majoritària que abarca del segon cicle de l'ESO fins la Universitat. Sovint hi van grupets que no paren de xerrar. Esdevé un galliner aleshores, i em costa de concentrar-me.
A casa em concentro encara menys (per exemple, ara estic escrivint aquest post). Als matins i a primera hora de la tarda hi ha força silenci, a la biblioteca. A partir de les cinc comencen a aparèixer colles d'adolescents i parelletes d'universitaris que són a la biblioteca com podrien ser al bar. I no menteixo si dic que em concentro més al bar de la plaça Cívica de la UAB que no pas en aqueixa biblioteca.
Els funcionaris, bibliotecaris, no belluguen un múscul per fer callar aquella trepa. La trepa no se sent al·ludida de cap de les maneres. De cap de les maneres se'm fa possible l'estudi en aquell recinte. Me'n torno cap a casa i ocupo l'ordinador. Aprofito per engegar-los tots a la merda, que morin sebollits sota la misèria de tres tones de carbasses.
Sota tres tones de carbasses – 30/01/2006
La biblioteca d'Esplugues està força bé, molt millorable, però. Hauria d'ampliar horaris, per començar. Hauria d'ampliar el fons documental, amb especial èmfasi a l'escrit en llengua catalana. I s'hauria de convertir en un lloc plausible d'estudi.
Hi he anat moltes vegades a estudiar, a la biblioteca d'Esplugues. Hi va gent diversa, compresa en una franja d'edat majoritària que abarca del segon cicle de l'ESO fins la Universitat. Sovint hi van grupets que no paren de xerrar. Esdevé un galliner aleshores, i em costa de concentrar-me.
A casa em concentro encara menys (per exemple, ara estic escrivint aquest post). Als matins i a primera hora de la tarda hi ha força silenci, a la biblioteca. A partir de les cinc comencen a aparèixer colles d'adolescents i parelletes d'universitaris que són a la biblioteca com podrien ser al bar. I no menteixo si dic que em concentro més al bar de la plaça Cívica de la UAB que no pas en aqueixa biblioteca.
Els funcionaris, bibliotecaris, no belluguen un múscul per fer callar aquella trepa. La trepa no se sent al·ludida de cap de les maneres. De cap de les maneres se'm fa possible l'estudi en aquell recinte. Me'n torno cap a casa i ocupo l'ordinador. Aprofito per engegar-los tots a la merda, que morin sebollits sota la misèria de tres tones de carbasses.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva