Quan llegeixo segons què per la catosfera sento vergonya de ser independentista. Tanta fel per un mot (Nació!), tanta mala sang per una nimietat absurda com una sola majúscula o minúscula (això em recorda el país dels gegants de Gulliver...). Acusacions, insults, revenges, faccions, amenaces, mentides... entre catalans, la tirallonga és interminable.
Quan llegeixo segons què als diaris sento vergonya de ser català. D'un poble que no es posa d'acord en res, ni en el que és o vol ser, un poble on tothom du una coltellada a l'esquena. Un poble que fa riure, un poble poruc que s'escandalitza per no res però que no troba la biga al seu propi ull. Catalunya és un patoll.
Pensava en la pel·lícula de Forrest Gump: com explicaria un border-line la seva Història contemporània, d'aquí trenta anys? Segurament les soflames abrandades, els odis irreconciliables, les declaracions més solemnes, serien autèntics estirabots, tal com si ara contempléssim dos catedràtics ben mudats discutint si a l'extrem de la Terra els oceans vessen a l'espai o l'aigua hi queda retinguda...
Em fa vergonya tot plegat. Ens mereixem com estem.
Vaig fer un parell de dibuixos amb llapis sobre paper a l'habitació tot escoltant Enthroned, un grup de black metal diguem-ne ortodox. Els penjaria, però no tinc escàner, i fer-ne una foto minva molt la qualitat i és un procediment feixuc i carregós...
Patollàndia – 9/02/2006
Quan llegeixo segons què per la catosfera sento vergonya de ser independentista. Tanta fel per un mot (Nació!), tanta mala sang per una nimietat absurda com una sola majúscula o minúscula (això em recorda el país dels gegants de Gulliver...). Acusacions, insults, revenges, faccions, amenaces, mentides... entre catalans, la tirallonga és interminable.
Quan llegeixo segons què als diaris sento vergonya de ser català. D'un poble que no es posa d'acord en res, ni en el que és o vol ser, un poble on tothom du una coltellada a l'esquena. Un poble que fa riure, un poble poruc que s'escandalitza per no res però que no troba la biga al seu propi ull. Catalunya és un patoll.
Pensava en la pel·lícula de Forrest Gump: com explicaria un border-line la seva Història contemporània, d'aquí trenta anys? Segurament les soflames abrandades, els odis irreconciliables, les declaracions més solemnes, serien autèntics estirabots, tal com si ara contempléssim dos catedràtics ben mudats discutint si a l'extrem de la Terra els oceans vessen a l'espai o l'aigua hi queda retinguda...
Em fa vergonya tot plegat. Ens mereixem com estem.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 10/02/2006. 09:44 PM
no t'amoïnis tant... no val la pena... o ves a saber...
has fet el "musicograma"?
Per Josep. 12/02/2006. 01:30 PM
Vaig fer un parell de dibuixos amb llapis sobre paper a l'habitació tot escoltant Enthroned, un grup de black metal diguem-ne ortodox. Els penjaria, però no tinc escàner, i fer-ne una foto minva molt la qualitat i és un procediment feixuc i carregós...
Per imma. 12/02/2006. 04:36 PM
et va agradar o què? jo m'hi he enganxat, el meu cervell relaciona cret tipus de música en dibuixar... ja me'ls ensenyaràs si et ve bé algun dia!
Digues la teva