Creure en déu és perllongar la causa incausada una baula més enllà; no resol res. Si hi creus perquè «ha d'haver-hi algu», pensa que aquest algu ha d'haver aparegut d'alguna banda. És tan irracional el concepte d'eternitat per explicar la matèria i l'univers com per definir déu.
Hi ha moltes raons per les quals sóc ateu, però aquesta va bé. Efectivament, no puc afirmar que déu no existeix de la mateixa manera que no puc asseverar que els follets són pura invenció. Però puc sostenir que existeix l'edén sota l'escorça lunar i ningú no m'ho pot rebatre. Són els creients els qui han de demostrar que el seu invent existeix, no és pas la meva responsabilitat argumentar el contrari. Cosa que, al capdavall, ja vaig fer i que em va suposar la superació del Batxillerat.
Els creients per mi són com nàufrags al mig de l'oceà agafats a una fusta a la deriva. En el millor dels casos són gent intel·ligent incapaços de creure que el seu complicat món no tingui gens de sentit. Només d'entrellucar de cua d'ull l'abisme s'aferren més fort al ferro del qual pengen, i miren cap amunt i se n'obliden.
Els agnòstics són aquells que s'adonen de què és mentida però que la mentida ja els hi va bé, i malgrat no se l'acabin de creure, viuen amb l'esperança mig amagada de què, de fet, el fons del precipici és un llac i una cataracta i un gemat bosc tropical i hi ha milions de floretes de colors i dones nues disposades a fer oblidar les penes. S'ensumen que aquest oasi és només un miratge, però no volen pensar-hi perquè és molt poc pràctic.
L'autoengany és positiu, desitjable i fins i tot necessari. Així ho crec. També crec que es pot anar caient a poc a poc durant vuitanta anys sapiguent que t'esclafaràs a terra i moriràs ben mort, com les cuques. Però no és recomanable.
Molts dels que es declaren agnòstics són ateus que ignoren aquest problema epistemològic que tu planteges. Efectivament, la creença en Déu es troba al mateix nivell que els follets del bosc. És el que un filòsof ateu va anomenar "el dilema de l'agnòstic".
Cucal – 20/02/2006
Creure en déu és perllongar la causa incausada una baula més enllà; no resol res. Si hi creus perquè «ha d'haver-hi algu», pensa que aquest algu ha d'haver aparegut d'alguna banda. És tan irracional el concepte d'eternitat per explicar la matèria i l'univers com per definir déu.
Hi ha moltes raons per les quals sóc ateu, però aquesta va bé. Efectivament, no puc afirmar que déu no existeix de la mateixa manera que no puc asseverar que els follets són pura invenció. Però puc sostenir que existeix l'edén sota l'escorça lunar i ningú no m'ho pot rebatre. Són els creients els qui han de demostrar que el seu invent existeix, no és pas la meva responsabilitat argumentar el contrari. Cosa que, al capdavall, ja vaig fer i que em va suposar la superació del Batxillerat.
Els creients per mi són com nàufrags al mig de l'oceà agafats a una fusta a la deriva. En el millor dels casos són gent intel·ligent incapaços de creure que el seu complicat món no tingui gens de sentit. Només d'entrellucar de cua d'ull l'abisme s'aferren més fort al ferro del qual pengen, i miren cap amunt i se n'obliden.
Els agnòstics són aquells que s'adonen de què és mentida però que la mentida ja els hi va bé, i malgrat no se l'acabin de creure, viuen amb l'esperança mig amagada de què, de fet, el fons del precipici és un llac i una cataracta i un gemat bosc tropical i hi ha milions de floretes de colors i dones nues disposades a fer oblidar les penes. S'ensumen que aquest oasi és només un miratge, però no volen pensar-hi perquè és molt poc pràctic.
L'autoengany és positiu, desitjable i fins i tot necessari. Així ho crec. També crec que es pot anar caient a poc a poc durant vuitanta anys sapiguent que t'esclafaràs a terra i moriràs ben mort, com les cuques. Però no és recomanable.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per dan. 20/02/2006. 04:26 PM
Som animals racionals... pero poc racionals en realitat.
Per Genís. 20/02/2006. 05:20 PM
Molts dels que es declaren agnòstics són ateus que ignoren aquest problema epistemològic que tu planteges. Efectivament, la creença en Déu es troba al mateix nivell que els follets del bosc. És el que un filòsof ateu va anomenar "el dilema de l'agnòstic".
Digues la teva