Sempre tens una paraula i un gest amable. Sempre disposada a agrair o a demanar disculpes quan calgui, però el perdó te l'hauria de demanar jo per no abraçar-te i dir-te que ets fins i tot massa bona persona. Vas pel món amb el teu somriure i la teva timidesa, fent-lo més agradós per viure-hi. Hauria d'haver algú com tu a totes les famílies. Tothom que té un micro hauria de ser com tu, i no s'espargiria metzina sinó floretes i una verdor espletant. Si governessis no hi hauria ni països ni res pel que matar o morir, ni religions, ni possessions, cobdícia o fam; tothom viuria tranquil i en pau.
Però ets única i els altres som només el teu reflex translúcid, distorsionat i enfosquit, una silueta teva que s'endevina amb prou feines. Per això no t'abraço ni et faig petons, ni t'he agraït mai que siguis la millor persona que he conegut.
Agraïment covard rera la pantalla – 27/02/2006
Sempre tens una paraula i un gest amable. Sempre disposada a agrair o a demanar disculpes quan calgui, però el perdó te l'hauria de demanar jo per no abraçar-te i dir-te que ets fins i tot massa bona persona. Vas pel món amb el teu somriure i la teva timidesa, fent-lo més agradós per viure-hi. Hauria d'haver algú com tu a totes les famílies. Tothom que té un micro hauria de ser com tu, i no s'espargiria metzina sinó floretes i una verdor espletant. Si governessis no hi hauria ni països ni res pel que matar o morir, ni religions, ni possessions, cobdícia o fam; tothom viuria tranquil i en pau.
Però ets única i els altres som només el teu reflex translúcid, distorsionat i enfosquit, una silueta teva que s'endevina amb prou feines. Per això no t'abraço ni et faig petons, ni t'he agraït mai que siguis la millor persona que he conegut.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva