Com avui és Sant Josep, he escrit una ximpleria per mon pare, que també és el seu sant i el seu dia (no és avui lo dia del pare?). Ahir, mentre escoltava el Barça, vaig escriure aquesta ximpleria:
Una colla d'arqueòlegs, excavant a una espluga d'una ignota península, altaren-se fora-mida en contemplar aquella insospitada troballa, colgada durant mil·lenis sota quatre pams d'ossos fossilitzats. Amb molta cura els investigadors exumaren les restes d'un vetust cove escantellat, que contenia un manuscrit redactat en bella llengua de llemosí, idioma extint feia més de tres mil anys sota la puixança de lo valencià. Cridaren un intèrpret que aconseguí de traduir l'envitricollat vers, esblaimat pel pas indeturable de les centúries inexorables. El paper servava uns semblants mots a aquests:
Oh magnànima ànima, - basarda de malànimes!,
au, cèsar nostre,
soberg glavi occidor - dels homeiers i malfactors
que nos encontren
i que de vermell roent - repintes el blau espurlent
amb llur sang morta.
Oh magnànima ànima, - q'inclement i sens llàstima
envers la borda
llesques colls i ascles cranis - amb desfici repatani,
com a resposta
als oprobis perpetrats - per temeraris malcarats
fills de marcolfa.
Flama de l'esperança, - la llodriguera socarra
de la pilosa
bístia que ens amenaça - amb la fatal maltempsada
que du a la fossa!
Talment tu ens aixoplugues, - així els déus de les esplugues
t'atorguin vida llonga.
Així que sentiren els rims aquí dalt transcrits, els arqueòlegs restaren pregonament corpresos, aclaparats per la bellesa blasfema del poema. Esmaperduts, astorats, el rellegiren cent vuitanta-set voltes més, fins que a la cent vuitanta-vuitena es fitaren als ulls i es digueren mútuament que aital exemple de dilecció havia de ser de domini còsmic, i fou traduït a totes les llengües de l'univers. Per tal de copsar els versos en tota llur enlluernadora grandesa, popularitzà's l'estudi filològic de llemosí, esdevenint en poc temps llengua franca en tot racó de món i de sistema planetari.
Poema en llemosí – 19/03/2006
Com avui és Sant Josep, he escrit una ximpleria per mon pare, que també és el seu sant i el seu dia (no és avui lo dia del pare?). Ahir, mentre escoltava el Barça, vaig escriure aquesta ximpleria:
Una colla d'arqueòlegs, excavant a una espluga d'una ignota península, altaren-se fora-mida en contemplar aquella insospitada troballa, colgada durant mil·lenis sota quatre pams d'ossos fossilitzats. Amb molta cura els investigadors exumaren les restes d'un vetust cove escantellat, que contenia un manuscrit redactat en bella llengua de llemosí, idioma extint feia més de tres mil anys sota la puixança de lo valencià. Cridaren un intèrpret que aconseguí de traduir l'envitricollat vers, esblaimat pel pas indeturable de les centúries inexorables. El paper servava uns semblants mots a aquests:
Així que sentiren els rims aquí dalt transcrits, els arqueòlegs restaren pregonament corpresos, aclaparats per la bellesa blasfema del poema. Esmaperduts, astorats, el rellegiren cent vuitanta-set voltes més, fins que a la cent vuitanta-vuitena es fitaren als ulls i es digueren mútuament que aital exemple de dilecció havia de ser de domini còsmic, i fou traduït a totes les llengües de l'univers. Per tal de copsar els versos en tota llur enlluernadora grandesa, popularitzà's l'estudi filològic de llemosí, esdevenint en poc temps llengua franca en tot racó de món i de sistema planetari.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Egoitz Ezkutirrak. 21/03/2006. 12:29 AM
Los paises catalanes no existen, nunca han existido y nunca existiran. Dejad de comparar Cataluña con Euskal Herria nos insultais si lo haceis!!
Per Josep. 21/03/2006. 12:38 AM
a què treu cap això, talòs?
Digues la teva