Quan sento l'Aznar o en Losantos, lamento que siguin víctimes del terrorisme. Però el que de debò lamento és que no tinguessin més punteria.
ETA va néixer en franquisme i va assassinar franquistes. En dictadura, ETA tenia tota la legitimitat del món. Cada feixista mort era un triomf de la resistència. Si els ciutadans de l'Estat espanyol no haguessin estat tan majoritàriament passius davant de Franco, el règim no hagués durat tant. Però els espanyols (i els catalans també, malauradament), passaven força del tema. Diuen que només entre el quinze i el vint per cent eren obertament contraris al règim (percentatge polititzat).
En democràcia, ETA no ha tingut mai gaire legitimitat. Se suposa que ara hi ha llibertat per plantejar qualsevol tema. Però Espanya mai no s'ha mirat al mirall i no s'ha adonat encara de què dins seu hi ha més d'una nació. La negativa reiterada de reconèixer els drets col·lectius dels pobles que la integren ha servit de legitimació a ETA.
No dic que ETA tigués dret a matar. Dic que ETA trobava l'excusa en la impossibilitat de dialogar per vies polítiques. D'exemples en tenim a cabassos: Espanya és sorda pel que fa a reivindicacions nacionals de qualsevol mena. Així, el grup terrorista trobava la seva legitimació.
I bé, ara ETA estava tan descol·locada que sembla que per fi comencen a desaparèixer. Jo, malgrat tot, crec que alguns dels seus assassinats eren desitjables, i no els planyeré. L'únic que podia fer de bo era proclamar l'alto el foc, i mirar aviam si per la via política es pot avançar cap alguna banda. Jo espero que sí per la part que ens toca, tot i que ja hem vist amb l'Estatutet que són una colla d'impresentables.
Per això "tanta" gent ens hem plantejat algun cop l'us de la violència i per això tants nens sobreprotegits opten per aquest camí: per que es l'única manera que aquell que ens nega els drets arribi a donar-nos llibertat, que arribi a fer-nos cas i a valorar-nos com al que som.
Ceasefire – 25/03/2006
Quan sento l'Aznar o en Losantos, lamento que siguin víctimes del terrorisme. Però el que de debò lamento és que no tinguessin més punteria.
ETA va néixer en franquisme i va assassinar franquistes. En dictadura, ETA tenia tota la legitimitat del món. Cada feixista mort era un triomf de la resistència. Si els ciutadans de l'Estat espanyol no haguessin estat tan majoritàriament passius davant de Franco, el règim no hagués durat tant. Però els espanyols (i els catalans també, malauradament), passaven força del tema. Diuen que només entre el quinze i el vint per cent eren obertament contraris al règim (percentatge polititzat).
En democràcia, ETA no ha tingut mai gaire legitimitat. Se suposa que ara hi ha llibertat per plantejar qualsevol tema. Però Espanya mai no s'ha mirat al mirall i no s'ha adonat encara de què dins seu hi ha més d'una nació. La negativa reiterada de reconèixer els drets col·lectius dels pobles que la integren ha servit de legitimació a ETA.
No dic que ETA tigués dret a matar. Dic que ETA trobava l'excusa en la impossibilitat de dialogar per vies polítiques. D'exemples en tenim a cabassos: Espanya és sorda pel que fa a reivindicacions nacionals de qualsevol mena. Així, el grup terrorista trobava la seva legitimació.
I bé, ara ETA estava tan descol·locada que sembla que per fi comencen a desaparèixer. Jo, malgrat tot, crec que alguns dels seus assassinats eren desitjables, i no els planyeré. L'únic que podia fer de bo era proclamar l'alto el foc, i mirar aviam si per la via política es pot avançar cap alguna banda. Jo espero que sí per la part que ens toca, tot i que ja hem vist amb l'Estatutet que són una colla d'impresentables.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per moz. 25/03/2006. 12:58 PM
Per això "tanta" gent ens hem plantejat algun cop l'us de la violència i per això tants nens sobreprotegits opten per aquest camí: per que es l'única manera que aquell que ens nega els drets arribi a donar-nos llibertat, que arribi a fer-nos cas i a valorar-nos com al que som.
Digues la teva