Fa tres setmanes l'Avui va treure el nou dominical, una revista que han anomenat Plaers. M'imagino la nova direcció del diari deliberant sobre el futur de l'antiga revista, establint les prioritats i les línies mestres del que havia d'oferir l'enlluernador Avui. Havia de ser gran, prestigiós, luxós, burgès, havia d'oferir el paradís cada diumenge a casa dels lectors. Van defenestrar l'antic dominical per ser massa tradicional, ortodox, fins i tot massa proletari.
La setmana passada parlaven de diamants; avui, de la cuina de la galera. Han parlat de tòfones, de xampanys de cent euros, de viatges a illes paradisíaques. Parlen de plaers inabastables per la majoria. Què pretenen amb aquesta cosa? Fer-nos venir salivera amb edens terrenals? O potser, fer-se forat a Pedralbes o Ciutat Diagonal (barri ric d'Esplugues)?
L'antic dominical era francament dolent, tot i que algunes coses m'agradaven: la caricatura d'en Vizcarra, l'article de l'Orteu, algun reportatge de tant en tant... Però el que hi ha ara no m'interessa gens, poc més enllà d'una prescindible i irrellevant curiositat. Són uns papers que escartejo i tot seguit llenço a la paperera.
Sembla fet a la mida d'en Sostres. Els Plaers són molt macos, però no m'interessen. Els Plaers de ma vida d'en Navarro Arisa, que es publicaven a la contra del diari vell, eren propostes abastables i quotidianes, senzilles: un llibre, una exposició, un restaurant especial que hagués trobat... Però això d'ara és només elitisme.
Amb el temps potser es convertirà en un plec de papers de publicitat. Aquells fulls que els que comprem els diaris per llegir-los llencem directament al contenidor de paper que trobem abans d'arribar a casa. Molta publicitat de la cara, potser, i gens ni mica d'interès. I, per cert, què se n'ha fet dels col·laboradors que no surten al diari? El Dr. Corbella, la Ruda Valentí...
Plaers – 2/04/2006
Fa tres setmanes l'Avui va treure el nou dominical, una revista que han anomenat Plaers. M'imagino la nova direcció del diari deliberant sobre el futur de l'antiga revista, establint les prioritats i les línies mestres del que havia d'oferir l'enlluernador Avui. Havia de ser gran, prestigiós, luxós, burgès, havia d'oferir el paradís cada diumenge a casa dels lectors. Van defenestrar l'antic dominical per ser massa tradicional, ortodox, fins i tot massa proletari.
La setmana passada parlaven de diamants; avui, de la cuina de la galera. Han parlat de tòfones, de xampanys de cent euros, de viatges a illes paradisíaques. Parlen de plaers inabastables per la majoria. Què pretenen amb aquesta cosa? Fer-nos venir salivera amb edens terrenals? O potser, fer-se forat a Pedralbes o Ciutat Diagonal (barri ric d'Esplugues)?
L'antic dominical era francament dolent, tot i que algunes coses m'agradaven: la caricatura d'en Vizcarra, l'article de l'Orteu, algun reportatge de tant en tant... Però el que hi ha ara no m'interessa gens, poc més enllà d'una prescindible i irrellevant curiositat. Són uns papers que escartejo i tot seguit llenço a la paperera.
Sembla fet a la mida d'en Sostres. Els Plaers són molt macos, però no m'interessen. Els Plaers de ma vida d'en Navarro Arisa, que es publicaven a la contra del diari vell, eren propostes abastables i quotidianes, senzilles: un llibre, una exposició, un restaurant especial que hagués trobat... Però això d'ara és només elitisme.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per ronals. 2/04/2006. 09:25 PM
Amb el temps potser es convertirà en un plec de papers de publicitat. Aquells fulls que els que comprem els diaris per llegir-los llencem directament al contenidor de paper que trobem abans d'arribar a casa. Molta publicitat de la cara, potser, i gens ni mica d'interès. I, per cert, què se n'ha fet dels col·laboradors que no surten al diari? El Dr. Corbella, la Ruda Valentí...
Per imma. 2/04/2006. 11:04 PM
mai se sap... en somnis pots anar allà on vulguis...
Digues la teva