Sota casa meva hi ha un parc nou amb molta gespa i algun arbre, i gronxadors i un quiosc al vèrtex del triangle que forma. Es diu Petit Parc de l'Amistat i es va construir quan van tancar el CEIP Puig Coca per establir-hi unes dependències municipals polivalents.
Davant l'entrada del Puig Coca hi ha un aparcament de bicis, cada matí m'hi dirigeixo amb el diari sota el braç per anar a Sarrià i agafar-hi el tren. Però ara amb el canvi d'hora, quan hi arribo el sol és ixent, enlluernador, al meu davant, per l'escletxa que s'obre entre l'edifici municipal i els arbres del parc. A mà dreta, el verd espletant, ufanós, de la natura artificiosa, un verd humit, gemat, nòrdic, no sé com dir-ho. Davant tinc la zona de vianants, i els raigs del sol que sembla que surin a l'aire. Una mica més enllà hi ha l'esbalç del torrent per on diuen que hi havia baumes o esplugues que donaren el nom al poble. Amb temperatura fresca i un cel net i clar, pujo a la bici cap el sol i au, a bregar amb cotxes i fums i bosses de plàstic per la calçada.
Tant de bo pogués anar fins Sarrià cada dia pel mig del bosc, respirant l'alè de les flors i les alzines i escoltant el cantusseig dels moixonets. Per comptes d'això, aleno fums tòxics dels tubs d'escapament i les indústries baixllobregatines, i només sento la melodia de les botzines i del trànsit. Encara sort que Sarrià-Sant Gervasi és un districte diferent.
Podria anar fins Vallvidrera per Collserola. Però no tinc forces ni temps per pedalar dues hores i escaig cada dia i remuntar aquells rostos. I així, cada dia, aprofito per respirar fondo al Parc de l'Amistat, amb el sol ixent i el verd espletant.
Lo Parc de l'Amistat – 5/04/2006
Sota casa meva hi ha un parc nou amb molta gespa i algun arbre, i gronxadors i un quiosc al vèrtex del triangle que forma. Es diu Petit Parc de l'Amistat i es va construir quan van tancar el CEIP Puig Coca per establir-hi unes dependències municipals polivalents.
Davant l'entrada del Puig Coca hi ha un aparcament de bicis, cada matí m'hi dirigeixo amb el diari sota el braç per anar a Sarrià i agafar-hi el tren. Però ara amb el canvi d'hora, quan hi arribo el sol és ixent, enlluernador, al meu davant, per l'escletxa que s'obre entre l'edifici municipal i els arbres del parc. A mà dreta, el verd espletant, ufanós, de la natura artificiosa, un verd humit, gemat, nòrdic, no sé com dir-ho. Davant tinc la zona de vianants, i els raigs del sol que sembla que surin a l'aire. Una mica més enllà hi ha l'esbalç del torrent per on diuen que hi havia baumes o esplugues que donaren el nom al poble. Amb temperatura fresca i un cel net i clar, pujo a la bici cap el sol i au, a bregar amb cotxes i fums i bosses de plàstic per la calçada.
Tant de bo pogués anar fins Sarrià cada dia pel mig del bosc, respirant l'alè de les flors i les alzines i escoltant el cantusseig dels moixonets. Per comptes d'això, aleno fums tòxics dels tubs d'escapament i les indústries baixllobregatines, i només sento la melodia de les botzines i del trànsit. Encara sort que Sarrià-Sant Gervasi és un districte diferent.
Podria anar fins Vallvidrera per Collserola. Però no tinc forces ni temps per pedalar dues hores i escaig cada dia i remuntar aquells rostos. I així, cada dia, aprofito per respirar fondo al Parc de l'Amistat, amb el sol ixent i el verd espletant.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 5/04/2006. 10:35 PM
que bé que de tan en tan acabis els posts així, amb aire d'optimisme... la primavera és molt bonica... els cels blaus, les floretes... lalala!!
Digues la teva