Jo crec que hem nascut per donar ronyons desinteressadament, i que d'altres visquin gràcies a la nostra mort. Donar ronyons i el fetge, els ulls, els pulmons i sang fins ser un parrac de pell damunt una carcassa d'ossos. Jo crec que moriríem per perdurar en la memòria dels altres. De fet, crec que vivim perquè, quan morim, el nostre nom no s'esborri aviat.
També crec que el nostre origen social ens determina, però crec que tenim prou iniciativa per trencar aquests lligams que ens fermen. És potser com travessar corrents un camp d'esbarzers; les branques t'atrapen i t'esgarrapen, però si superes el dolor i els impediments pots arribar a l'altre banda. Això em recorda la pel·lícula de Disney de la Bella Dorment... Suposo que tothom pensa així.
En fi, la vida potser és tan idiota que consisteix en morir creuant l'esbarzerada intentant d'arribar a l'hospital on et treurien el cor per transplantar-lo a un altre.
L'esbarzer – 8/04/2006
També crec que el nostre origen social ens determina, però crec que tenim prou iniciativa per trencar aquests lligams que ens fermen. És potser com travessar corrents un camp d'esbarzers; les branques t'atrapen i t'esgarrapen, però si superes el dolor i els impediments pots arribar a l'altre banda. Això em recorda la pel·lícula de Disney de la Bella Dorment... Suposo que tothom pensa així.
En fi, la vida potser és tan idiota que consisteix en morir creuant l'esbarzerada intentant d'arribar a l'hospital on et treurien el cor per transplantar-lo a un altre.
[Foto presa d'aquí per Stephen.squared]
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva