Avui m'he assabentat de què tinc un club de fans a la Facultat. El Santa's Fan Club, cosa que me llena de gozo, regocijo y satisfacción.
Resulta que al bar dues xicotetes de Sociologia han explicat a uns companys de la meva classe que llegeixen l'humil llodriguera, catau on s'ensitja aquesta esfereïdora bístia d'humida espluga insalubre; és a dir, lo QG i moi.
Aquesta entrada no té cap altre motiu que, primer, fer palès el meu ego ensabonat, i en segon lloc saludar-les virtualment. A una la conec, he parlat amb ella al tren una vegada, l'altra no sé qui és. Suposo que si no les he conquerides ja amb dos anys d'exquisida prosa, vol dir que potser sí que els hi agrada, però que no han trobat oportú conèixer les pregoneses de la meva rica personalitat; tanmateix, també és possible que en sapiguer qui sóc, xicot de vint-i-dos anyets barbamec, amb acné i ulleres tortes, d'un metre setanta i que a sobre escriu aquestes bretolades, hagin decidit mantenir-s'hi al marge.
Però en fi: hola, gràcies, i podríeu deixar-hi algun comentari de tant en tant.
Jo no sóc cap de les dues, però també et saludo.
I confesso que també l'he anat seguint des de fa molt temps, m'agrada, escrius molt bé.
Jo era una dels qui t'accedien des de google (un cop fa molt temps ho vas preguntar).
Au, continua entretenint-nos que ho fas bé.
Ens veiem a classe, ok?
Ei... quina gràcia... tu ets sents orgullòs i a mi em fa una mica de pal que m'hagis descobert... mai sé que escriure't, mai estic a l'altura del que escrius, a vegades em sento identificada, altres em fas avergonyir de ser "persona" i altres et diria... "ei nen... fem una birra"... però és que l'asocialitat de la que a vegades faig gal·la m'ho impedeix tot...
és més, extranya coincidència, el 14 d'abril jo també vaig fer referència a l'anunci d'IKEA al meu fotolog. t'he deixat l'adressa per si t'interesa conèixer el meu món lila, ara no funciona, però suposo que demà ja anirà...
En ser jo cèsar d'aquesta meva República de lo QG, dic: tu també, Jordina, tu també? xD Però bé, sóc jo qui us dóna les gràcies, i repeteixo el que he dit ja mil cops en aquest blog, i no és falsa modèstia, de debò: no escric tan bé com dieu, exagerats. I això va també sobretot per tu, miss lunatic, com que no estàs a la meva alçada? I ara!, això és que definitivament no em coneixes
Per cert, Imma, tu ja deus tenir el teu club de fans, el que passa és que no ho saps xD
Uoleps!
Ara ja pots dir que coneixes a l'altra fan ;)
La veritat és q no sé massa què dir-te...Així, de sobte...però suposo q tinc la "obligació" moral de deixar la meva petjadeta. No m'esperava pas sortir reflectida en les teves memòries (x dir-ho d'alguna manera), però m'ha fet molta il·lusió ^^ jejeje.
Espero que continuis escribint i espero, també, que algun dia vinguis amb natrus a prendre algo, així coneixem el personatge que s'amaga dintre de tantes paraules. Ara ja no pots dir que hem decidit mantenir-nos-en al marge, eh?!
Remerciant – 20/04/2006
Avui m'he assabentat de què tinc un club de fans a la Facultat. El Santa's Fan Club, cosa que me llena de gozo, regocijo y satisfacción.
Resulta que al bar dues xicotetes de Sociologia han explicat a uns companys de la meva classe que llegeixen l'humil llodriguera, catau on s'ensitja aquesta esfereïdora bístia d'humida espluga insalubre; és a dir, lo QG i moi.
Aquesta entrada no té cap altre motiu que, primer, fer palès el meu ego ensabonat, i en segon lloc saludar-les virtualment. A una la conec, he parlat amb ella al tren una vegada, l'altra no sé qui és. Suposo que si no les he conquerides ja amb dos anys d'exquisida prosa, vol dir que potser sí que els hi agrada, però que no han trobat oportú conèixer les pregoneses de la meva rica personalitat; tanmateix, també és possible que en sapiguer qui sóc, xicot de vint-i-dos anyets barbamec, amb acné i ulleres tortes, d'un metre setanta i que a sobre escriu aquestes bretolades, hagin decidit mantenir-s'hi al marge.
Però en fi: hola, gràcies, i podríeu deixar-hi algun comentari de tant en tant.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 20/04/2006. 06:09 PM
jo també, jo també, jo també vull un club de fans!!! quina enveja més rabiosa que em fas!!! grgrgrgrgrgrgrgr
Per jordina. 20/04/2006. 10:25 PM
Jo no sóc cap de les dues, però també et saludo.
I confesso que també l'he anat seguint des de fa molt temps, m'agrada, escrius molt bé.
Jo era una dels qui t'accedien des de google (un cop fa molt temps ho vas preguntar).
Au, continua entretenint-nos que ho fas bé.
Ens veiem a classe, ok?
Per miss_lunatic. 20/04/2006. 10:25 PM
Ei... quina gràcia... tu ets sents orgullòs i a mi em fa una mica de pal que m'hagis descobert... mai sé que escriure't, mai estic a l'altura del que escrius, a vegades em sento identificada, altres em fas avergonyir de ser "persona" i altres et diria... "ei nen... fem una birra"... però és que l'asocialitat de la que a vegades faig gal·la m'ho impedeix tot...
és més, extranya coincidència, el 14 d'abril jo també vaig fer referència a l'anunci d'IKEA al meu fotolog. t'he deixat l'adressa per si t'interesa conèixer el meu món lila, ara no funciona, però suposo que demà ja anirà...
En fi.. gràcies
Per Josep. 21/04/2006. 12:54 AM
En ser jo cèsar d'aquesta meva República de lo QG, dic: tu també, Jordina, tu també? xD Però bé, sóc jo qui us dóna les gràcies, i repeteixo el que he dit ja mil cops en aquest blog, i no és falsa modèstia, de debò: no escric tan bé com dieu, exagerats. I això va també sobretot per tu, miss lunatic, com que no estàs a la meva alçada? I ara!, això és que definitivament no em coneixes
Per cert, Imma, tu ja deus tenir el teu club de fans, el que passa és que no ho saps xD
Vinga, salut i gràcies
Per mireia. 25/04/2006. 06:43 PM
Uoleps!
Ara ja pots dir que coneixes a l'altra fan ;)
La veritat és q no sé massa què dir-te...Així, de sobte...però suposo q tinc la "obligació" moral de deixar la meva petjadeta. No m'esperava pas sortir reflectida en les teves memòries (x dir-ho d'alguna manera), però m'ha fet molta il·lusió ^^ jejeje.
Espero que continuis escribint i espero, també, que algun dia vinguis amb natrus a prendre algo, així coneixem el personatge que s'amaga dintre de tantes paraules. Ara ja no pots dir que hem decidit mantenir-nos-en al marge, eh?!
Vinga, cuida't moltíssim, ok?
AgUr*
^Mireia^
Digues la teva