Cínic. Que impúdicament fa gala de no creure en la rectitud i sinceritat morals o de no practicar-les (DCVB)
Dec ser un cínic, però com no m'ho acabava de creure he cercat la definició a l'Alcover-Moll. O senzillament dec ser un fill de puta. Però tots sabem com ha degenerat la cosa dels sinònims i els adjectius, i avui dia qualsevol cosa pot definir-se com una puta merda i qualsevol persona com un fill de puta de merda. Així que dec ser simplement un putu cínic de merda.
Això m'ha vingut al cap aquest matí escoltant la professora substituta d'Economia Mundial, que ara no sé com es diu, però que també va a classe amb el carnet d'IC-V a la boca.
Deu ser que he perdut la capacitat d'emocionar-me i d'empatia, que ja no m'afecten els negrets que moren o els mexicans deformes de les maquiles de Tijuana i Matamoros. I deu ser que tant se me'n fot el que passi a més de deu mil quilòmetres de casa meva. No és el meu problema que els mexicans tinguin un govern sàtrapa que els explota a canvi de prebendes.
Sabeu què en penso? Que els que parlen dels problemes a l'Amèrica Llatina i de l'Àfrica i de l'Àsia són gent que fuig d'estudi i que no vol encarar-se als problemes quotidians que es troba cada dia en sortir per la porta del seu gris bloc de pisos (o de la seva casassa a Pedralbes, ves). No sé, quan em parlen dels problemes de Txernòbil em pot fer llàstima i em puc arribar a indignar una mica, però jo no faré res per ells, ni per l'Àfrica ni per ningú altre que no veuré mai en ma vida.
Que em diguin el que haig de fer i quins sentiments haig de tenir per ser una bona persona, em treu de polleguera.
JO NO SÓC BONA PERSONA
Ni vull ser-ho. Jo defensaré un altre model econòmic mundial, però no faré demagògia amb panxes inflades ni nens nucleats. Jo lluitaré per una Esplugues més "sostenible", "respectuosa", "cívica", i tot el que els sociates vulguin. Però que no em diguin què és ser cívic, perquè els engegaré a prendre pel cul. Ja en vaig tenir més que prou amb el cole de monges perquè ara em vulguin dir uns d'IC-V, del PSOE, o d'on sigui, com m'haig de comportar i quins són els valors que hauria de tenir.
I sou pastats a les monges, i amb la legitimitat del vot aneu imposant bestieses que tant se me'n donen o són contràries al que penso. Aneu a pastar fang.
Uyyyyy!! Que enfurismat que et veig!
Pel que veig, sort que no he vingut al vídeo...
Tens raó amb això del lleuger adoctrinament que desprenen certes postures polítiques, no només la de la Cristina X (que així es diu) sinó també la de l'Arcadi, però no se'n salva cap partit d'esquerres d'això!
Comparteixo això de posar-se objectius propers, i hi reconec el mèrit, però no per no compartir la prioritat hem de menystenir a tots aquells que cerquen fer el bé encara que sigui uns quilòmetres més enllà.
Josep, a tu el que t'agradaria és que tots penséssim que ets una mala persona i un fill de nosequè dius, però a mi no m'ho sembla pas. Ets el clàssic universitari vintanyeru i polemista que es pensa que per dir allò que no és politicament correcte, ja és un rebel sense causa... Això no és esperit crític, crec jo. Més aviat adoptes una postura fàcil, d'escaqueig, de crítica molt poc constructiva, i sense aprofondir en res del que dius, sense oferir-ne cap solució. Gent com tu n'hi ha a cabassos. El difícil és trobar gent amb coherència d'idees i que tinguin alguna cosa interessant a dir, que no haguem sentit ja. Tu em fas més pena, que no els pobres nens de l'Africa que esmentes, ja que ells no ténen res i tu ho téns tot. Nusé, jo respecto la teva opinió, i no pretenc ofendre't, però intenta anar més lluny quan vulguis parlar de temes tant genèrics, i no fer-ne tanta demagògia :-)
Potser tens raó, de fet jo no tinc cap intenció de crear opinió ni de proposar cap alternativa a res, només volia dir que el pretès humanisme de certes persones em sembla estúpid, i més encara si te'l foten com un dogma que va a missa.
A mi em sembla molt bé que hi hagi gent preocupada per aquestes coses, però que no vulguin que per tothom signifiqui la mateixa cosa.
I bé, jo de coherent no en sóc, ja t'ho dic ara. Això és només el meu passatemps, no vaig ni d'intel·lectual ni de pretenciós. Les meves opinions són opinions de bar entre cerveses que no tenen cap més valor.
Ei Josep!! De fet entenc el que vols dir, i afeigiria al "pretès humanisme " que tu esmentes,una doble moral, per part de governs, bancs, i tota la colla de xuriços que suposo que són als que et refereixes. Certament en l'església també hi trobem un bon "virus de la moral", sent una de les empreses més productives que s'han creat mai en tota l'història de l'humanitat, amb un producte que només es veu amb la fè, cosa que ja comença a fer pudor... bé, ja fa massa temps que en fa, almenys per mi. Malgrat això, jo el que em referia és que tot i que sé que no puc solucionar res de les desgràcies mundials que passen a 10.000 kms de casa meva, si que podriem manifestar-nos, moure'ns, apretar, cosa que en akest futut pais és com una utopia. Aqui no es manifesta ningú per res. La vivenda cara, feines de merda, i tot un seguit de fets que ens hem d'empassar i callar. A França fa no gaires dies hem tingut una demostració de com un poble acostumat a viure en una democràcia es manifesta, atura el pais, i aconsegueix el que reclama. A mi el que si m'emprenya és la passivitat col.lectiva, queixar-se i no fer res. Enfí, no m'enrotllo més, salut i endavant amb el blog ;-)! carina.
Ei Josep!! De fet entenc el que vols dir, i afeigiria al "pretès humanisme " que tu esmentes,una doble moral, per part de governs, bancs, i tota la colla de xuriços que suposo que són als que et refereixes. Certament en l'església també hi trobem un bon "virus de la moral", sent una de les empreses més productives que s'han creat mai en tota l'història de l'humanitat, amb un producte que només es veu amb la fè, cosa que ja comença a fer pudor... bé, ja fa massa temps que en fa, almenys per mi. Malgrat això, jo el que em referia és que tot i que sé que no puc solucionar res de les desgràcies mundials que passen a 10.000 kms de casa meva, si que podriem manifestar-nos, moure'ns, apretar, cosa que en akest futut pais és com una utopia. Aqui no es manifesta ningú per res. La vivenda cara, feines de merda, i tot un seguit de fets que ens hem d'empassar i callar. A França fa no gaires dies hem tingut una demostració de com un poble acostumat a viure en una democràcia es manifesta, atura el pais, i aconsegueix el que reclama. A mi el que si m'emprenya és la passivitat col.lectiva, queixar-se i no fer res. Enfí, no m'enrotllo més, salut i endavant amb el blog ;-)! carina.
Ei Josep!! De fet entenc el que vols dir, i afeigiria al "pretès humanisme " que tu esmentes,una doble moral, per part de governs, bancs, i tota la colla de xuriços que suposo que són als que et refereixes. Certament en l'església també hi trobem un bon "virus de la moral", sent una de les empreses més productives que s'han creat mai en tota l'història de l'humanitat, amb un producte que només es veu amb la fè, cosa que ja comença a fer pudor... bé, ja fa massa temps que en fa, almenys per mi. Malgrat això, jo el que em referia és que tot i que sé que no puc solucionar res de les desgràcies mundials que passen a 10.000 kms de casa meva, si que podriem manifestar-nos, moure'ns, apretar, cosa que en akest futut pais és com una utopia. Aqui no es manifesta ningú per res. La vivenda cara, feines de merda, i tot un seguit de fets que ens hem d'empassar i callar. A França fa no gaires dies hem tingut una demostració de com un poble acostumat a viure en una democràcia es manifesta, atura el pais, i aconsegueix el que reclama. A mi el que si m'emprenya és la passivitat col.lectiva, queixar-se i no fer res. Enfí, no m'enrotllo més, salut i endavant amb el blog ;-)! carina.
Sí, però em referia sobretot a la professora substituta que només calia que ens demanés el vot a les properes eleccions que seran d'aquí poc. Crec que la imparcialitat no existeix, però tampoc crec que calgui ser tan descarat donant classe. És igual...
Jo estic força implicat amb moltes coses que ara no vénen a tomb, però que d'una manera o altra estan relacionades amb el meu entorn (Esplugues, Catalunya). Crec que està bé que hi hagi gent que es preocupi per coses que passen a Palestina, però Esplugues (o Sant Feliu de Guíxols) o Catalunya només ens té a nosaltres...
I jo, amb la meva forma de viure i consumir (no bancs, no benzina, no consum impulsiu, etc), i el meu suport moral, crec que ja faig prou per l'estructura econòmica mundial.
Cínic – 9/05/2006
Cínic. Que impúdicament fa gala de no creure en la rectitud i sinceritat morals o de no practicar-les (DCVB)
Dec ser un cínic, però com no m'ho acabava de creure he cercat la definició a l'Alcover-Moll. O senzillament dec ser un fill de puta. Però tots sabem com ha degenerat la cosa dels sinònims i els adjectius, i avui dia qualsevol cosa pot definir-se com una puta merda i qualsevol persona com un fill de puta de merda. Així que dec ser simplement un putu cínic de merda.
Això m'ha vingut al cap aquest matí escoltant la professora substituta d'Economia Mundial, que ara no sé com es diu, però que també va a classe amb el carnet d'IC-V a la boca.
Deu ser que he perdut la capacitat d'emocionar-me i d'empatia, que ja no m'afecten els negrets que moren o els mexicans deformes de les maquiles de Tijuana i Matamoros. I deu ser que tant se me'n fot el que passi a més de deu mil quilòmetres de casa meva. No és el meu problema que els mexicans tinguin un govern sàtrapa que els explota a canvi de prebendes.
Sabeu què en penso? Que els que parlen dels problemes a l'Amèrica Llatina i de l'Àfrica i de l'Àsia són gent que fuig d'estudi i que no vol encarar-se als problemes quotidians que es troba cada dia en sortir per la porta del seu gris bloc de pisos (o de la seva casassa a Pedralbes, ves). No sé, quan em parlen dels problemes de Txernòbil em pot fer llàstima i em puc arribar a indignar una mica, però jo no faré res per ells, ni per l'Àfrica ni per ningú altre que no veuré mai en ma vida.
Que em diguin el que haig de fer i quins sentiments haig de tenir per ser una bona persona, em treu de polleguera.
JO NO SÓC BONA PERSONA
Ni vull ser-ho. Jo defensaré un altre model econòmic mundial, però no faré demagògia amb panxes inflades ni nens nucleats. Jo lluitaré per una Esplugues més "sostenible", "respectuosa", "cívica", i tot el que els sociates vulguin. Però que no em diguin què és ser cívic, perquè els engegaré a prendre pel cul. Ja en vaig tenir més que prou amb el cole de monges perquè ara em vulguin dir uns d'IC-V, del PSOE, o d'on sigui, com m'haig de comportar i quins són els valors que hauria de tenir.
I sou pastats a les monges, i amb la legitimitat del vot aneu imposant bestieses que tant se me'n donen o són contràries al que penso. Aneu a pastar fang.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per jordina. 9/05/2006. 10:25 PM
Uyyyyy!! Que enfurismat que et veig!
Pel que veig, sort que no he vingut al vídeo...
Tens raó amb això del lleuger adoctrinament que desprenen certes postures polítiques, no només la de la Cristina X (que així es diu) sinó també la de l'Arcadi, però no se'n salva cap partit d'esquerres d'això!
Comparteixo això de posar-se objectius propers, i hi reconec el mèrit, però no per no compartir la prioritat hem de menystenir a tots aquells que cerquen fer el bé encara que sigui uns quilòmetres més enllà.
Tu no perdis l'esperit crític, però.
Jordina
Per Carina. 10/05/2006. 02:27 PM
Josep, a tu el que t'agradaria és que tots penséssim que ets una mala persona i un fill de nosequè dius, però a mi no m'ho sembla pas. Ets el clàssic universitari vintanyeru i polemista que es pensa que per dir allò que no és politicament correcte, ja és un rebel sense causa... Això no és esperit crític, crec jo. Més aviat adoptes una postura fàcil, d'escaqueig, de crítica molt poc constructiva, i sense aprofondir en res del que dius, sense oferir-ne cap solució. Gent com tu n'hi ha a cabassos. El difícil és trobar gent amb coherència d'idees i que tinguin alguna cosa interessant a dir, que no haguem sentit ja. Tu em fas més pena, que no els pobres nens de l'Africa que esmentes, ja que ells no ténen res i tu ho téns tot. Nusé, jo respecto la teva opinió, i no pretenc ofendre't, però intenta anar més lluny quan vulguis parlar de temes tant genèrics, i no fer-ne tanta demagògia :-)
Per Josep. 10/05/2006. 08:49 PM
Potser tens raó, de fet jo no tinc cap intenció de crear opinió ni de proposar cap alternativa a res, només volia dir que el pretès humanisme de certes persones em sembla estúpid, i més encara si te'l foten com un dogma que va a missa.
A mi em sembla molt bé que hi hagi gent preocupada per aquestes coses, però que no vulguin que per tothom signifiqui la mateixa cosa.
I bé, jo de coherent no en sóc, ja t'ho dic ara. Això és només el meu passatemps, no vaig ni d'intel·lectual ni de pretenciós. Les meves opinions són opinions de bar entre cerveses que no tenen cap més valor.
Per Carina. 11/05/2006. 09:39 AM
Ei Josep!! De fet entenc el que vols dir, i afeigiria al "pretès humanisme " que tu esmentes,una doble moral, per part de governs, bancs, i tota la colla de xuriços que suposo que són als que et refereixes. Certament en l'església també hi trobem un bon "virus de la moral", sent una de les empreses més productives que s'han creat mai en tota l'història de l'humanitat, amb un producte que només es veu amb la fè, cosa que ja comença a fer pudor... bé, ja fa massa temps que en fa, almenys per mi. Malgrat això, jo el que em referia és que tot i que sé que no puc solucionar res de les desgràcies mundials que passen a 10.000 kms de casa meva, si que podriem manifestar-nos, moure'ns, apretar, cosa que en akest futut pais és com una utopia. Aqui no es manifesta ningú per res. La vivenda cara, feines de merda, i tot un seguit de fets que ens hem d'empassar i callar. A França fa no gaires dies hem tingut una demostració de com un poble acostumat a viure en una democràcia es manifesta, atura el pais, i aconsegueix el que reclama. A mi el que si m'emprenya és la passivitat col.lectiva, queixar-se i no fer res. Enfí, no m'enrotllo més, salut i endavant amb el blog ;-)! carina.
Per Carina. 11/05/2006. 09:39 AM
Ei Josep!! De fet entenc el que vols dir, i afeigiria al "pretès humanisme " que tu esmentes,una doble moral, per part de governs, bancs, i tota la colla de xuriços que suposo que són als que et refereixes. Certament en l'església també hi trobem un bon "virus de la moral", sent una de les empreses més productives que s'han creat mai en tota l'història de l'humanitat, amb un producte que només es veu amb la fè, cosa que ja comença a fer pudor... bé, ja fa massa temps que en fa, almenys per mi. Malgrat això, jo el que em referia és que tot i que sé que no puc solucionar res de les desgràcies mundials que passen a 10.000 kms de casa meva, si que podriem manifestar-nos, moure'ns, apretar, cosa que en akest futut pais és com una utopia. Aqui no es manifesta ningú per res. La vivenda cara, feines de merda, i tot un seguit de fets que ens hem d'empassar i callar. A França fa no gaires dies hem tingut una demostració de com un poble acostumat a viure en una democràcia es manifesta, atura el pais, i aconsegueix el que reclama. A mi el que si m'emprenya és la passivitat col.lectiva, queixar-se i no fer res. Enfí, no m'enrotllo més, salut i endavant amb el blog ;-)! carina.
Per Carina. 11/05/2006. 09:40 AM
Ei Josep!! De fet entenc el que vols dir, i afeigiria al "pretès humanisme " que tu esmentes,una doble moral, per part de governs, bancs, i tota la colla de xuriços que suposo que són als que et refereixes. Certament en l'església també hi trobem un bon "virus de la moral", sent una de les empreses més productives que s'han creat mai en tota l'història de l'humanitat, amb un producte que només es veu amb la fè, cosa que ja comença a fer pudor... bé, ja fa massa temps que en fa, almenys per mi. Malgrat això, jo el que em referia és que tot i que sé que no puc solucionar res de les desgràcies mundials que passen a 10.000 kms de casa meva, si que podriem manifestar-nos, moure'ns, apretar, cosa que en akest futut pais és com una utopia. Aqui no es manifesta ningú per res. La vivenda cara, feines de merda, i tot un seguit de fets que ens hem d'empassar i callar. A França fa no gaires dies hem tingut una demostració de com un poble acostumat a viure en una democràcia es manifesta, atura el pais, i aconsegueix el que reclama. A mi el que si m'emprenya és la passivitat col.lectiva, queixar-se i no fer res. Enfí, no m'enrotllo més, salut i endavant amb el blog ;-)! carina.
Per carina. 11/05/2006. 09:44 AM
perdona que m'ha aparegut tres cops el missatge, jejeje :D
Per Josep. 11/05/2006. 10:44 PM
Sí, però em referia sobretot a la professora substituta que només calia que ens demanés el vot a les properes eleccions que seran d'aquí poc. Crec que la imparcialitat no existeix, però tampoc crec que calgui ser tan descarat donant classe. És igual...
Jo estic força implicat amb moltes coses que ara no vénen a tomb, però que d'una manera o altra estan relacionades amb el meu entorn (Esplugues, Catalunya). Crec que està bé que hi hagi gent que es preocupi per coses que passen a Palestina, però Esplugues (o Sant Feliu de Guíxols) o Catalunya només ens té a nosaltres...
I jo, amb la meva forma de viure i consumir (no bancs, no benzina, no consum impulsiu, etc), i el meu suport moral, crec que ja faig prou per l'estructura econòmica mundial.
Au, salut
Digues la teva