Avui ha estat un gran dia perquè he conegut en Peris del Cor de la Ciutat. Era el capítol mil cent i escaig de la telenovel·la, el primer que veig sencer (tot i que m'hi adormia), i em sembla una puta merda que retrata la societat decadent en què vivim i...
Perdoneu, m'han dit que haig de ser constructiu. Sé que criticar és molt senzill i que proposar alternatives és molt més difícil. Si més no, els d'IC-V presenten una societat diferent, un model elaborat i etcètera. Jo sóc jove i vaig aprovant les assignatures a empentes i rodolons, i a més a més estic encara força perdut (efecte prestatgeria al supermercat, o semblant, que em penso que en deien), i no tinc cap proposta per oferir-vos.
No, és tan trist que només sé criticar destructivament. Puc dir: els socialistes del meu poble tot parlant de sostenibilitat aixequen dos gratacels de més de cent metres cadascun a la falda de Collserola, però l'alternativa de conservar la muntanya i reforestar-la és massa somiatruites.
O que l'alternativa al Cor de la Ciutat és el debat al Senat sobre l'Estatut. Però quan sigui mitjanament coherent amb alguna de les coses que faig, i no em faci por de dir-ho en veu alta, potser aleshores hauré madurat. Mentrestant seré un enfant terrible de pa sucat amb oli que només esquitxa sang.
Vaja, per un moment pensava que te l´havies trobat per es carrer, t'anava a demanar com es que eres "fan" seu...ves per on, he vist molt aquesta sèrie i d'altres com "Secrets de família", "Poble Nou", "Nissaga de Poder", etc. i aquesta, "El cor de la ciutat", encara que no he vist totes ses temporades y mai perdonaré a en Benet i Jornet per lo que va fer amb "Mirall Trencat", si no tenia mitjans que no hagués adaptat una de ses millors novel.les de sa literatura catalana.
De tota manera, trob que reflecteixen molt bé sa quotidianeïtat de es catalans i d'altres, -no crec que sigui lluny de sa nostra realitat o sa de es valencians- es actors són molt naturals, a diferència de moltes sèries espanyoles que semblen ciència-ficció, ningú viu ni parla com a "Al salir de clase", "Mis adorables vecinos", "Los Serrano", per posar exemples de surrealisme involuntari total ni tan sols proven de mostrar un exemple colpidor i realista d' assetjament escolar, como sí han fet a aquesta sèrie, encara que s'hagin passat una mica amb sa extremada conflictivitat de es pare i sa filla dels Benjumea.
Encara que també ténen es seus emperons, com aquest toc absurd de novel.la negra catalana -en vaig llegir moltes a s'institut, a es professor l'hi agradaven- que acaben tenint totes, que sempre hi ha d'haver un crim o una desgràcia, vulguis no vulguis, i alguns personatges absurds, com "El Ramon de les Olives" o en Salvador Burés, que o eren esquizofrènics o no m'ho explicaré mai, quins dos. Tampoc es que siguin una producció clàssica de la BBC, però s'hi miren més en posar animalades.
De tota manera, també "Plats Bruts" o "Jet-Lag" me semblen més ben escrites y amb més mala llet que no ses sèries espanyoles de es mateix gènere, que darrerament me semblen fantasies absurdes...trob que hauria de fer-ne un post amb tot això, fa temps que hi pens.
Per xerrar de fets més trascendents, supòs que no estaràs molt content amb el que ha passat avui de matí, d'altres me tem que sí, i això és el que menys m'agrada de la situació que s'hagi pogut crear.
Jo m'hi adormia, ja ho he dit... ho trobes "versemblant"? Doncs a mi em sembla una mentida molt grossa; les situacions, molt forçades; els actors, molt dolents; el llenguatge, de Fabra, ningú no parla així, encara sort que van dir "collons". Però jo només he vist un capítol, el d'ahir, i potser era que tenien un mal dia...
Les sèries espanyoles són pitjors? Segurament, però tampoc les veig. No vaig veure mai "Al salir de clase" ni cap d'aquestes (era un noi estrany). Els Plats Bruts sí i em van agradar força, tenien un puntet d'ironia i d'humor força bo...
Esquitxant sang – 10/05/2006
Avui ha estat un gran dia perquè he conegut en Peris del Cor de la Ciutat. Era el capítol mil cent i escaig de la telenovel·la, el primer que veig sencer (tot i que m'hi adormia), i em sembla una puta merda que retrata la societat decadent en què vivim i...
Perdoneu, m'han dit que haig de ser constructiu. Sé que criticar és molt senzill i que proposar alternatives és molt més difícil. Si més no, els d'IC-V presenten una societat diferent, un model elaborat i etcètera. Jo sóc jove i vaig aprovant les assignatures a empentes i rodolons, i a més a més estic encara força perdut (efecte prestatgeria al supermercat, o semblant, que em penso que en deien), i no tinc cap proposta per oferir-vos.
No, és tan trist que només sé criticar destructivament. Puc dir: els socialistes del meu poble tot parlant de sostenibilitat aixequen dos gratacels de més de cent metres cadascun a la falda de Collserola, però l'alternativa de conservar la muntanya i reforestar-la és massa somiatruites.
O que l'alternativa al Cor de la Ciutat és el debat al Senat sobre l'Estatut. Però quan sigui mitjanament coherent amb alguna de les coses que faig, i no em faci por de dir-ho en veu alta, potser aleshores hauré madurat. Mentrestant seré un enfant terrible de pa sucat amb oli que només esquitxa sang.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Xisca. 11/05/2006. 08:07 PM
Vaja, per un moment pensava que te l´havies trobat per es carrer, t'anava a demanar com es que eres "fan" seu...ves per on, he vist molt aquesta sèrie i d'altres com "Secrets de família", "Poble Nou", "Nissaga de Poder", etc. i aquesta, "El cor de la ciutat", encara que no he vist totes ses temporades y mai perdonaré a en Benet i Jornet per lo que va fer amb "Mirall Trencat", si no tenia mitjans que no hagués adaptat una de ses millors novel.les de sa literatura catalana.
De tota manera, trob que reflecteixen molt bé sa quotidianeïtat de es catalans i d'altres, -no crec que sigui lluny de sa nostra realitat o sa de es valencians- es actors són molt naturals, a diferència de moltes sèries espanyoles que semblen ciència-ficció, ningú viu ni parla com a "Al salir de clase", "Mis adorables vecinos", "Los Serrano", per posar exemples de surrealisme involuntari total ni tan sols proven de mostrar un exemple colpidor i realista d' assetjament escolar, como sí han fet a aquesta sèrie, encara que s'hagin passat una mica amb sa extremada conflictivitat de es pare i sa filla dels Benjumea.
Encara que també ténen es seus emperons, com aquest toc absurd de novel.la negra catalana -en vaig llegir moltes a s'institut, a es professor l'hi agradaven- que acaben tenint totes, que sempre hi ha d'haver un crim o una desgràcia, vulguis no vulguis, i alguns personatges absurds, com "El Ramon de les Olives" o en Salvador Burés, que o eren esquizofrènics o no m'ho explicaré mai, quins dos. Tampoc es que siguin una producció clàssica de la BBC, però s'hi miren més en posar animalades.
De tota manera, també "Plats Bruts" o "Jet-Lag" me semblen més ben escrites y amb més mala llet que no ses sèries espanyoles de es mateix gènere, que darrerament me semblen fantasies absurdes...trob que hauria de fer-ne un post amb tot això, fa temps que hi pens.
Per xerrar de fets més trascendents, supòs que no estaràs molt content amb el que ha passat avui de matí, d'altres me tem que sí, i això és el que menys m'agrada de la situació que s'hagi pogut crear.
Per Josep. 11/05/2006. 09:48 PM
Jo m'hi adormia, ja ho he dit... ho trobes "versemblant"? Doncs a mi em sembla una mentida molt grossa; les situacions, molt forçades; els actors, molt dolents; el llenguatge, de Fabra, ningú no parla així, encara sort que van dir "collons". Però jo només he vist un capítol, el d'ahir, i potser era que tenien un mal dia...
Les sèries espanyoles són pitjors? Segurament, però tampoc les veig. No vaig veure mai "Al salir de clase" ni cap d'aquestes (era un noi estrany). Els Plats Bruts sí i em van agradar força, tenien un puntet d'ironia i d'humor força bo...
Digues la teva