Juriol  –  13/05/2006


El meu substrat lingüístic és, però, el castellà. Vaig aprendre abans a parlar castellà, i segurament (o no) em dedico a traduir directament en enraonar en català.

De vegades escolto mon pare i em sorprenc. Ahir vaig sapiguer que a casa meva diem juriol. A casa meva diem juriol i jo sempre havia pronunciat juliol. La troballa m'ha sobtat i omplert de joia; ara podré dir i escriure juriol a tort i a dret i, si algú se m'en riu o queda amb un pam de nas, només caldrà afegir-hi: «és que a casa meva ho diem així»

Juriol, juriol, mes xardorós, que ja ens aguaita per escanyar-nos de xafogor. L'estiu ja és aquí, quina merda de primavera eixarreïda, ni una gota. Se'ns assecaran els clavells de la revolució...

Escrit per en Josep.


Comentaris


Per imma. 13/05/2006. 04:29 PM

jo sempre n'he dit juriol.... em va costar molt entendre que s'escrivia juliol....encara és l'hora d'ara que em sona malament... juliol és molt difícil de pronunciar... la posició de la l és incòmode.... ele ele ele....


Per mestressa. 13/05/2006. 06:01 PM

Au maria! Agoita no t'empunteguis, doncs! A casa meu diem coses com xarbotar, deixatar, i eixabuirar. A casa meva també tenim coses d'aquestes.. :p


Per adivam. 19/06/2007. 04:04 PM

A m'engixa poder dir la frase que has escrit: "en ma casa es diu així". No em negue a escriure normativament, estic completament convençuda de la unitat lingüística, però gaudisc quan puc dir "aspardenyes", "ansomiar", i apixar amb tranquilitat, perquè al meu poble s'apixa.

Salut!


Digues la teva







Anorreador de bordissalla


Remembrar les teves dades?