Quan bec café, a l'hora de pixar sento la ferum de la cafeïna enlairar-se riuet amunt, fins el meu nassarró. Deu ser perquè les substàncies que no assimila el cos i que passen a sang, són filtrades als ronyons i se'n van canonades avall, cap a la mar.
Em passa una cosa similar amb el fuet. Jo en menjo habitualment per berenar a l'Àrea de Guissona, i me'ls cruspeixo a queixalades sense llevar-ne la pell. Per si no ho sabíeu, pixapins de ciutat, allò blanc dels fuets i de les llangonisses en general, que enfarina l'embotit, són llevats. En queixalar el fuet, m'estic empassant milions de fongs, a banda de diferents menes de colorants i conservants menys naturals. A l'hora de visitar el senyor Roca, la pixarada també flaira com l'aliment ingerit, igual que en el cas anterior, i és de suposar que per una raó semblant.
Ara bé, el que més em destarota els budells són les torraderes eixelebrades que encadeno de tant en tant. L'alcohol d'elevada graduació, barrejat i sacsejat al sistema digestiu, genera una bombolla química altament tòxica que a poc a poc va perdent gas pel ses, empudegant l'entorn més proper. Les buidarades majors, ai las!, són capaces de fondre la trona de ceràmica. Aquest procés d'excreció difereix substantivament dels dos anteriors; si abans primer passava a sang i després es filtrava, el que s'esdevé ara és que tota la bola química reacciona entre sí (bilis, sucs intestinals, alcohol no processat) sense sortir del conducte intestinal. Aquestes tifarades solen ser pastoses i pudents i, preveient-lo, mai no trobes el moment oportú per evacuar... però el conflicte químic s'ha de bandejar de l'organisme.
Per acabar, afegir que fa anys que vaig estudiar Biologia i Química, i tot això és pura especulació. Si voleu alguna pregona reflexió, penseu què significa per vosaltres paint; si vol dir pintura, aneu molt errats.
Paint – 4/06/2006
Quan bec café, a l'hora de pixar sento la ferum de la cafeïna enlairar-se riuet amunt, fins el meu nassarró. Deu ser perquè les substàncies que no assimila el cos i que passen a sang, són filtrades als ronyons i se'n van canonades avall, cap a la mar.
Em passa una cosa similar amb el fuet. Jo en menjo habitualment per berenar a l'Àrea de Guissona, i me'ls cruspeixo a queixalades sense llevar-ne la pell. Per si no ho sabíeu, pixapins de ciutat, allò blanc dels fuets i de les llangonisses en general, que enfarina l'embotit, són llevats. En queixalar el fuet, m'estic empassant milions de fongs, a banda de diferents menes de colorants i conservants menys naturals. A l'hora de visitar el senyor Roca, la pixarada també flaira com l'aliment ingerit, igual que en el cas anterior, i és de suposar que per una raó semblant.
Ara bé, el que més em destarota els budells són les torraderes eixelebrades que encadeno de tant en tant. L'alcohol d'elevada graduació, barrejat i sacsejat al sistema digestiu, genera una bombolla química altament tòxica que a poc a poc va perdent gas pel ses, empudegant l'entorn més proper. Les buidarades majors, ai las!, són capaces de fondre la trona de ceràmica. Aquest procés d'excreció difereix substantivament dels dos anteriors; si abans primer passava a sang i després es filtrava, el que s'esdevé ara és que tota la bola química reacciona entre sí (bilis, sucs intestinals, alcohol no processat) sense sortir del conducte intestinal. Aquestes tifarades solen ser pastoses i pudents i, preveient-lo, mai no trobes el moment oportú per evacuar... però el conflicte químic s'ha de bandejar de l'organisme.
Per acabar, afegir que fa anys que vaig estudiar Biologia i Química, i tot això és pura especulació. Si voleu alguna pregona reflexió, penseu què significa per vosaltres paint; si vol dir pintura, aneu molt errats.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per pentesilea. 4/06/2006. 09:16 PM
i els espàrrecs, i la remolatxa, i l'arròs negre, i la tinta del calamar...
;)
Per imma. 4/06/2006. 10:32 PM
el menjar també afecte el gust del semen. Però aquesta ja seria una altre història, o potser no...
Per [o Rei] Ferran. 5/06/2006. 02:53 AM
Doncs l'additiu més divertit a l'hora d'evacuar són les guindilles basques. No les fa ni més pudentes ni més consistents, però cremen que t'hi cagues!
Digues la teva