Va sortir de casa i va entrar al bar. Les dues, tot sol, un gintònic. Per què un altre gintònic? Però li caigué el got i s'esberlà en mil bocins, i en fou foragitat. En una cantonada, plorant sense vessar gota, pixant, es demanava per què. Perquè bevent, el temps passa com si no existís. Perquè està fart de viure i vol que el temps passi. Perquè vol morir ja, perquè ja és mort en vida. El fetge se li podrirà, però tant és. Perquè el dolor el fa agonitzar, i l'alcohol és morfina. No el sent, el dolor, malgrat que de vegades s'ajup en una cantonada i plora sense plorar. El dolor d'una vida insulsa sense sentit l'estaborneix i el mata, i amb alcohol no el colpeix tan fort. Perquè vol viure sense aquest dolor, però l'empaita pertot arreu i només l'espanta amb alcohol, que accelera les busques del rellotge i atansa una mica més l'hora d'anar al clot. Perquè, com tothom, vol morir d'una vegada. Però no ho pot reconèixer, i té por, i s'arrossega dels bars a les cantonades i ja és mort en vida.
Genial relatet, història o com li vulguin dir. Val a dir que aquesta es la faceta que més m'agrada del teu blog, Senkreu, l'etílico-fatalista... sóc així, que hi farem.
Tot i així, tingues per segur, que tard o d'hora ho superarem.
Del bar a la cantonada – 10/06/2006
Va sortir de casa i va entrar al bar. Les dues, tot sol, un gintònic. Per què un altre gintònic? Però li caigué el got i s'esberlà en mil bocins, i en fou foragitat. En una cantonada, plorant sense vessar gota, pixant, es demanava per què. Perquè bevent, el temps passa com si no existís. Perquè està fart de viure i vol que el temps passi. Perquè vol morir ja, perquè ja és mort en vida. El fetge se li podrirà, però tant és. Perquè el dolor el fa agonitzar, i l'alcohol és morfina. No el sent, el dolor, malgrat que de vegades s'ajup en una cantonada i plora sense plorar. El dolor d'una vida insulsa sense sentit l'estaborneix i el mata, i amb alcohol no el colpeix tan fort. Perquè vol viure sense aquest dolor, però l'empaita pertot arreu i només l'espanta amb alcohol, que accelera les busques del rellotge i atansa una mica més l'hora d'anar al clot. Perquè, com tothom, vol morir d'una vegada. Però no ho pot reconèixer, i té por, i s'arrossega dels bars a les cantonades i ja és mort en vida.
But crying is for writers...
Típica reflexió de dues de la matinada, i estic serè.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per miss_lunatic. 10/06/2006. 09:22 PM
entenc tant a aquesta personeta que em fa por... molta por... però ho superarem tot (en una altra vida)
Per moz. 16/06/2006. 05:53 PM
Genial relatet, història o com li vulguin dir. Val a dir que aquesta es la faceta que més m'agrada del teu blog, Senkreu, l'etílico-fatalista... sóc així, que hi farem.
Tot i així, tingues per segur, que tard o d'hora ho superarem.
Per griselda. 20/06/2006. 09:23 PM
interessant personatge
Digues la teva