Quan no t'hi trobes còmode és millor fer les maletes i marxar. Al cap i a la fi, mai no m'ho he cregut del tot. Creia que m'ho creia, però no m'ho creia. I ara! Jo també sóc sectari, però n'hi ha que ho són moltíssim més encara. El món no és roig i negre, el món és gris pansit Belén Esteban, és gris amarg de gintònic i gris fred de mitjanit d'hivern. No cal anar pintant amb guix per les cantonades que el món és d'un altre color que no sigui el gris, perquè és gris i no roig. Mentre els teus conciutadans no esmercin les dues hores i mitja diàries de tele en llegir llibres, fins que no s'oblidin del futbol i deixin de empassar-se els telenotícies d'Antena 3, fins aleshores el món serà gris pansit. Amarg i fred, això ja són figues d'un altre paner.
El meu petit món sí és roig i negre. No us encaparreu en guixar les cantonades de vermell, perquè la grisor l'engoleix en tres hores: no us entenen. Pobra gent que, a més de treballar deu hores diàries posant totxanes, a més llegissin Sartre i l'entenguessin! Per la meva part, no espereu gaire cosa més de mi. Prou tinc amb mi. C'est fini.
La Belèn Esteban és la ex del Jesulín de Ubrique, i té més o menys un programa rosa d'aquests a telecinco o A3, on l'entrevisten i té molt de temps de demostrar com n'és de gilipolles:
Tothom es guanya la vida com pot. En el fons ha demostrat ser més senyora que la Campanario i mira que l'havia arribat a criticar.... ups! ara se m'acaba d'escapar la meva faceta oculta de seguidora fidel de la premsa Rosa... jeje és que vaig viure gairebé dos anys amb un noi que cada dia mirava Aqui hay tomate... y... bé, doncs res... jo combino la premsa Rosa amb Proust.... ja té collons la cosa! s'ha de saber de tot... diuen... encara que fins ahir no sabia la diferència entre votar en blanc i un vot nul... en seré d'inculte! mare meva!
Jo no sé qui és la Campanario... jo no sabia ni qui era la Rocío Durcal. Me n'assabento d'alguna cosa tot sopant perquè ma mare sempre té posats aquests programes de merda
ja és gros que me n'hagi d'assabentar qui és la Helen Esteban en el teu blog. Serà perquè la tele qeu m'empasso és l'anglesa i ara per ara l'acapara el mundial narrta pel Lineker i m'ho estic passant de conya. Lamento no tenir prou vides per dedicar-ne una al sartre, una altra al Proust i una altra al Lineker, i una altra a mi...
i una altra per seguir les pulsions de la blogosfera amb assiduitat feligresa
mmm millor no dir allò d arriiiiiiiibaaaaaaaa la esteban!!!!!!, no??jajaja. estic amb la noia q diu q hem d saber d tot, q fariem si tot fos només sartre?o tot només estebans??
"la revolució comença en un mateix, en ser autoexigent i escriure correctament..."
molt bo, m'en faig ressò però faré especial atenció en aquest espai
vinga fins una altra
Ja, jo he conegut en Lineker gràcies al teu comentari. Jo el futbol no el segueixo gaire. De tota manera, llegir va bé per conèixe's millor a un mateix. La primera part de la frase que cites no és meva però no sé de qui és. Deu ser d'un comunista revolucionari
La frase la vas utilitzar tu en una entrada al blog de la Griselda ja fa algun temps i me la va passar ahir quan vam coincidir pel MSN. Em sembla que és molt adequada i, és clar, vaig correr per veure si havia fet alguna errada en la meva entrada del dia abans.
La qual, per cert, va ser feta en un to irònic joganer. Estic plenament d'acord amb tu amb els teus punts de vista i malgrat em deixi endur per la passió de la festa del futbol, sé que hi han mil de maneres d'enriquir-se més. Tantes com llibres bons hi han. No en tinc cap dubte que no només és bo per coneixer-se un mateix sinó per dominar la llengua. Tots els grans escritors han estat àvids lectors. Per tant no em sento gens orgullós de la meva feblesa en no fer allò que sé que és millor, peró tampoc em faig mala fel. Suposo que aprenc a acceptar-me i a ser cada vegada menys exigent amb mi mateix. No sé si això és bo però em fa el viure més senzill.
T'admiro per tant per la teva croada que comparteixo i la determinació amb que et bats des del teu racó. Tens tot el meu recolzament.
I pel que fa al Lineker és un paio maquíssim amb un delciós sentit de l'humor que ara fa programes esportius que no mereixen les critiques de ningú. També va ser un jugador del Barça ben apreciat per l'afició dels vuitanta i per tant no assumia que el coneixessis. La glòria dels futbolistes és ben efímera.
Mirar el futbol o la Belèn Esteban és una forma de passar el temps, potser igual d'artificial que viure el món a través d'un llibre. La vida s'hauria de viure, no llegir, tot i que per mi llegir és una forma de viure que m'agrada força, i que no prentenc estendre. No prentenc pintar els racons amb els meus colors, que cadascú ho faci amb els seus i tots feliços.
Per això, tot i que me'n planyi, accepto que el món sigui gris: és la majoria la que governa.
Per cert, jo vaig veure la final de la Champions amb gent de la colla i també la vaig celebrar amb copes de cava.
No sé si ens acabem d'entendre. Parles com si t’estigués retreient res i no és el cas.
Quan parlo de croada que comparteixo em refereixo a la que tens envers la llengua i prou...
Quan llegeixes també vius, vius el que una altra persona et fa viure i sentir i potser és una experiència vital que no podries mai gaudir per tu mateix. Què vols més? És la millor manera de trascendir els teus limits espai-temps i enriquir-te pel viscut de les ànimes més brillants si així ho vols.
Encara que et servexi per recordar-te que tu les vols viure per tu mateix.
No m’has de convencer de res primer per que no crec que ho facis i segon perquè és una certesa que la teva proposta només em recorda.
El que estic intentant dir és que a molts nivells estem en el mateix vaixell... però potser tu vols estar sol en el teu compartiment...
Bé, en primer lloc, gràcies per "admirar-me", que no t'ho he agraït abans, tot i que crec que no cal per la teva part...
En fi, jo tinc tendència a embolicar la troca i enrevessar-ho tot per després quedar igual que com estàvem al començament. Partim del principi de què jo en aquest post no volia lloar la lectura, era només una idea secundària. Parlava de l'adhesió a unes idees més o menys polítiques que s'entenen com a veritat absoluta i que es volen fer prevaldre arreu del poble, i tota la resta són tontos. Però voler imposar aquesta concepció del món és d'il·lusos mentre tothom conegui la Belèn Esteban i ignori Proudhon, per exemple.
Com és molt cansat i em reporta molt pocs beneficis mirar de fer veure al món que caldria que conegués Proudhon, senzillament m'interesso només per mi i del meu cercle més proper. No es pot dir que passo de la societat perquè encara milito a ERC i estic associat en diverses entitats.
Per tant... on és el problema? Que si tu també creus que això és bonic, me n'alegro i t'encoratjo a que continuïs. De tota manera, a l'últim comentari et deia que molt llegir poder t'enriqueix, però que fer-ho massa et pot fer acabar pitjor que el Quixot, exiliat a un món a part visquent la vida dels altres i no pas la teva.
Cada hora que passes ajagut al llit llegint és una hora que no has compartit amb algú, ja sigui al bar... o al mateix llit. Llegir és una activitat eminentment egoista i solitària, tot i que tot el que fem en aquesta vida és egoista, malgrat no ho reconeguem (la meva teoria egoista segurament ja l'he explicada al blog). Es podria dir que llegir és bo, però no excessivament massa. Tot és trobar-ne la mesura. Tot és trobar el punt mig...
Vinga, salut, aviam si ens veiem algun dia d'aquests
no crec q llegint un visqui menys, si al cap i a la fi tot esta en la ment, q més dóna des d'ón facis el viatge?? tot i q jo tendeixo més en viatjar en persona q no desde el llit... bueno, la qüestió és, hi han moltes maneres de viure, viatjant, llegint o anant al bar, això si tot i que ens agradi més o menys la soledat sempre necessitem dels altres, però tu en decideixes la dosis i si tu estas content amb el q fas, doncs tranquil que no t'estas perdent res.
m'encanta aquest "debat" de comentari en comentari que s'ha establert, espero q quan torni a entrar en aquest blog em trobi un comentari d nou, gràcies!!
m'he oblidat d dir q insisteixo en no trobar incompatible conèixer a la Belen esteban i en proudhon, fins i tot crec que si s'haguéssin conegut haguéssin estat amics (i suposo que sabeu q no tinc l'honor de conèixer a cap dels anomenats). No se, em fa l'efecte que aquestes belens estebans ens fan més humans, mes familiars, sera pq la gent que coneix a la belen és molt més pròxima o familiar que la qu coneix a proudhon?
i una frase q he escoltat avui d'en pla i m'ha agradat molt diu: no sabemos nada de nada y aún asi seguimos siendo pedantes (això no ho dic per ningu, potser sembla q estigui fent d'advocada del diable (léase belen esteban) però és per crear una miqueta d polèmica.
salut i si no ens veiem bona revetlla a tothom!!
A mi també m'apassionen els debats d'idees mentre la gent sapigui mantenir el tarannà esportiu com aquí es demostra. És una bona manera d'aclarir-les i definir postures pròpies a la vegada que és un mitjà per conèixer de millor a la gent al menys en un terreny que potser no semrpe és fàcil d'abordar.
Els grecs practicaven la dialèctica com un esport i com un entrenament per la filosofia i ja més properament en això consisitien les tertulies de molts dels cafès europeus de la primera meitat del segle passat, període abundant en idees.
Però una cosa que disposaven abundanment els grecs i qualsevol que es vol dedicar a filosofar és TEMPS i jo avui no en tinc gaire, però per no decebre la Griselda hi he posat alguna cosa.
Tot i així segur que podria trobar com matisar el meu punt de vista en un altre moment en aquest debat aquí o a algun altre lloc d'aquest blog o de la xarxa o a la terassa d'un bar , qui sap...
però ara he de començar a prendre decisions si vull tenir quelcom digne a les mans per aquesta celebració pagana de solstici d'estiu...
qui sap si a Barcelona
Tinc la Jordina aquí amb dolors menstruals i angoixes pre-examinals tot i així si decidim pujar a Barna ja us faríem un truc
Gris Belén Esteban – 19/06/2006
Quan no t'hi trobes còmode és millor fer les maletes i marxar. Al cap i a la fi, mai no m'ho he cregut del tot. Creia que m'ho creia, però no m'ho creia. I ara! Jo també sóc sectari, però n'hi ha que ho són moltíssim més encara. El món no és roig i negre, el món és gris pansit Belén Esteban, és gris amarg de gintònic i gris fred de mitjanit d'hivern. No cal anar pintant amb guix per les cantonades que el món és d'un altre color que no sigui el gris, perquè és gris i no roig. Mentre els teus conciutadans no esmercin les dues hores i mitja diàries de tele en llegir llibres, fins que no s'oblidin del futbol i deixin de empassar-se els telenotícies d'Antena 3, fins aleshores el món serà gris pansit. Amarg i fred, això ja són figues d'un altre paner.
El meu petit món sí és roig i negre. No us encaparreu en guixar les cantonades de vermell, perquè la grisor l'engoleix en tres hores: no us entenen. Pobra gent que, a més de treballar deu hores diàries posant totxanes, a més llegissin Sartre i l'entenguessin! Per la meva part, no espereu gaire cosa més de mi. Prou tinc amb mi. C'est fini.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per [o Rei] ferran. 19/06/2006. 07:58 PM
Qui és la belen esteban? Potser m'hauré d'acostumar a mirar més la tele i llegir menys diaris, no fos que em tractessin d'inculte.
Per Joan. 19/06/2006. 08:37 PM
Llegeixo aquest bloc cada dia, tot i no cometar gaire. Espero seguir fent-ho. I més ara, amb la temporada castellera començada. No fotem !!!
Per Josep. 19/06/2006. 10:23 PM
Joan, no parlava del blog...
La Belèn Esteban és la ex del Jesulín de Ubrique, i té més o menys un programa rosa d'aquests a telecinco o A3, on l'entrevisten i té molt de temps de demostrar com n'és de gilipolles:
http://www.anarosa.telecinco.es/imgsed/esteban_470.jpg
Per imma. 19/06/2006. 11:17 PM
Tothom es guanya la vida com pot. En el fons ha demostrat ser més senyora que la Campanario i mira que l'havia arribat a criticar.... ups! ara se m'acaba d'escapar la meva faceta oculta de seguidora fidel de la premsa Rosa... jeje és que vaig viure gairebé dos anys amb un noi que cada dia mirava Aqui hay tomate... y... bé, doncs res... jo combino la premsa Rosa amb Proust.... ja té collons la cosa! s'ha de saber de tot... diuen... encara que fins ahir no sabia la diferència entre votar en blanc i un vot nul... en seré d'inculte! mare meva!
Per Josep. 19/06/2006. 11:51 PM
Jo no sé qui és la Campanario... jo no sabia ni qui era la Rocío Durcal. Me n'assabento d'alguna cosa tot sopant perquè ma mare sempre té posats aquests programes de merda
Per imma. 20/06/2006. 12:30 AM
per poder criticar aquests programens els has de veure (quina excusa més bona no?)
Per jaume. 20/06/2006. 03:50 AM
ja és gros que me n'hagi d'assabentar qui és la Helen Esteban en el teu blog. Serà perquè la tele qeu m'empasso és l'anglesa i ara per ara l'acapara el mundial narrta pel Lineker i m'ho estic passant de conya. Lamento no tenir prou vides per dedicar-ne una al sartre, una altra al Proust i una altra al Lineker, i una altra a mi...
i una altra per seguir les pulsions de la blogosfera amb assiduitat feligresa
Per griselda. 20/06/2006. 09:26 PM
mmm millor no dir allò d arriiiiiiiibaaaaaaaa la esteban!!!!!!, no??jajaja. estic amb la noia q diu q hem d saber d tot, q fariem si tot fos només sartre?o tot només estebans??
Per jaume. 21/06/2006. 03:22 AM
"la revolució comença en un mateix, en ser autoexigent i escriure correctament..."
molt bo, m'en faig ressò però faré especial atenció en aquest espai
vinga fins una altra
Per Josep. 21/06/2006. 10:29 AM
Ja, jo he conegut en Lineker gràcies al teu comentari. Jo el futbol no el segueixo gaire. De tota manera, llegir va bé per conèixe's millor a un mateix. La primera part de la frase que cites no és meva però no sé de qui és. Deu ser d'un comunista revolucionari
Vinga, salut
Per jaume. 21/06/2006. 01:20 PM
La frase la vas utilitzar tu en una entrada al blog de la Griselda ja fa algun temps i me la va passar ahir quan vam coincidir pel MSN. Em sembla que és molt adequada i, és clar, vaig correr per veure si havia fet alguna errada en la meva entrada del dia abans.
La qual, per cert, va ser feta en un to irònic joganer. Estic plenament d'acord amb tu amb els teus punts de vista i malgrat em deixi endur per la passió de la festa del futbol, sé que hi han mil de maneres d'enriquir-se més. Tantes com llibres bons hi han. No en tinc cap dubte que no només és bo per coneixer-se un mateix sinó per dominar la llengua. Tots els grans escritors han estat àvids lectors. Per tant no em sento gens orgullós de la meva feblesa en no fer allò que sé que és millor, peró tampoc em faig mala fel. Suposo que aprenc a acceptar-me i a ser cada vegada menys exigent amb mi mateix. No sé si això és bo però em fa el viure més senzill.
T'admiro per tant per la teva croada que comparteixo i la determinació amb que et bats des del teu racó. Tens tot el meu recolzament.
I pel que fa al Lineker és un paio maquíssim amb un delciós sentit de l'humor que ara fa programes esportius que no mereixen les critiques de ningú. També va ser un jugador del Barça ben apreciat per l'afició dels vuitanta i per tant no assumia que el coneixessis. La glòria dels futbolistes és ben efímera.
Amb simpatia.
Jaume
Per Josep. 21/06/2006. 09:15 PM
Mirar el futbol o la Belèn Esteban és una forma de passar el temps, potser igual d'artificial que viure el món a través d'un llibre. La vida s'hauria de viure, no llegir, tot i que per mi llegir és una forma de viure que m'agrada força, i que no prentenc estendre. No prentenc pintar els racons amb els meus colors, que cadascú ho faci amb els seus i tots feliços.
Per això, tot i que me'n planyi, accepto que el món sigui gris: és la majoria la que governa.
Per cert, jo vaig veure la final de la Champions amb gent de la colla i també la vaig celebrar amb copes de cava.
Per jaume. 22/06/2006. 05:24 PM
No sé si ens acabem d'entendre. Parles com si t’estigués retreient res i no és el cas.
Quan parlo de croada que comparteixo em refereixo a la que tens envers la llengua i prou...
Quan llegeixes també vius, vius el que una altra persona et fa viure i sentir i potser és una experiència vital que no podries mai gaudir per tu mateix. Què vols més? És la millor manera de trascendir els teus limits espai-temps i enriquir-te pel viscut de les ànimes més brillants si així ho vols.
Encara que et servexi per recordar-te que tu les vols viure per tu mateix.
No m’has de convencer de res primer per que no crec que ho facis i segon perquè és una certesa que la teva proposta només em recorda.
El que estic intentant dir és que a molts nivells estem en el mateix vaixell... però potser tu vols estar sol en el teu compartiment...
Per jaume. 22/06/2006. 05:30 PM
"perquè no crec que ho facis" = que no crec que el convencer-me sigui la teva intenció vull dir
Per Josep. 22/06/2006. 10:20 PM
Bé, en primer lloc, gràcies per "admirar-me", que no t'ho he agraït abans, tot i que crec que no cal per la teva part...
En fi, jo tinc tendència a embolicar la troca i enrevessar-ho tot per després quedar igual que com estàvem al començament. Partim del principi de què jo en aquest post no volia lloar la lectura, era només una idea secundària. Parlava de l'adhesió a unes idees més o menys polítiques que s'entenen com a veritat absoluta i que es volen fer prevaldre arreu del poble, i tota la resta són tontos. Però voler imposar aquesta concepció del món és d'il·lusos mentre tothom conegui la Belèn Esteban i ignori Proudhon, per exemple.
Com és molt cansat i em reporta molt pocs beneficis mirar de fer veure al món que caldria que conegués Proudhon, senzillament m'interesso només per mi i del meu cercle més proper. No es pot dir que passo de la societat perquè encara milito a ERC i estic associat en diverses entitats.
Per tant... on és el problema? Que si tu també creus que això és bonic, me n'alegro i t'encoratjo a que continuïs. De tota manera, a l'últim comentari et deia que molt llegir poder t'enriqueix, però que fer-ho massa et pot fer acabar pitjor que el Quixot, exiliat a un món a part visquent la vida dels altres i no pas la teva.
Cada hora que passes ajagut al llit llegint és una hora que no has compartit amb algú, ja sigui al bar... o al mateix llit. Llegir és una activitat eminentment egoista i solitària, tot i que tot el que fem en aquesta vida és egoista, malgrat no ho reconeguem (la meva teoria egoista segurament ja l'he explicada al blog). Es podria dir que llegir és bo, però no excessivament massa. Tot és trobar-ne la mesura. Tot és trobar el punt mig...
Vinga, salut, aviam si ens veiem algun dia d'aquests
Per griselda. 22/06/2006. 10:54 PM
no crec q llegint un visqui menys, si al cap i a la fi tot esta en la ment, q més dóna des d'ón facis el viatge?? tot i q jo tendeixo més en viatjar en persona q no desde el llit... bueno, la qüestió és, hi han moltes maneres de viure, viatjant, llegint o anant al bar, això si tot i que ens agradi més o menys la soledat sempre necessitem dels altres, però tu en decideixes la dosis i si tu estas content amb el q fas, doncs tranquil que no t'estas perdent res.
m'encanta aquest "debat" de comentari en comentari que s'ha establert, espero q quan torni a entrar en aquest blog em trobi un comentari d nou, gràcies!!
Per griselda. 22/06/2006. 11:02 PM
m'he oblidat d dir q insisteixo en no trobar incompatible conèixer a la Belen esteban i en proudhon, fins i tot crec que si s'haguéssin conegut haguéssin estat amics (i suposo que sabeu q no tinc l'honor de conèixer a cap dels anomenats). No se, em fa l'efecte que aquestes belens estebans ens fan més humans, mes familiars, sera pq la gent que coneix a la belen és molt més pròxima o familiar que la qu coneix a proudhon?
i una frase q he escoltat avui d'en pla i m'ha agradat molt diu: no sabemos nada de nada y aún asi seguimos siendo pedantes (això no ho dic per ningu, potser sembla q estigui fent d'advocada del diable (léase belen esteban) però és per crear una miqueta d polèmica.
salut i si no ens veiem bona revetlla a tothom!!
Per jaume. 23/06/2006. 04:29 PM
A mi també m'apassionen els debats d'idees mentre la gent sapigui mantenir el tarannà esportiu com aquí es demostra. És una bona manera d'aclarir-les i definir postures pròpies a la vegada que és un mitjà per conèixer de millor a la gent al menys en un terreny que potser no semrpe és fàcil d'abordar.
Els grecs practicaven la dialèctica com un esport i com un entrenament per la filosofia i ja més properament en això consisitien les tertulies de molts dels cafès europeus de la primera meitat del segle passat, període abundant en idees.
Però una cosa que disposaven abundanment els grecs i qualsevol que es vol dedicar a filosofar és TEMPS i jo avui no en tinc gaire, però per no decebre la Griselda hi he posat alguna cosa.
Tot i així segur que podria trobar com matisar el meu punt de vista en un altre moment en aquest debat aquí o a algun altre lloc d'aquest blog o de la xarxa o a la terassa d'un bar , qui sap...
però ara he de començar a prendre decisions si vull tenir quelcom digne a les mans per aquesta celebració pagana de solstici d'estiu...
qui sap si a Barcelona
Tinc la Jordina aquí amb dolors menstruals i angoixes pre-examinals tot i així si decidim pujar a Barna ja us faríem un truc
Per Josep. 23/06/2006. 04:51 PM
Ja, per això els de casa bona són els que es dediquen a filosofar, perquè no cal que vagin a treballar.
Vinga, salut noi
Josep
Per griselda. 26/06/2006. 09:12 PM
gràcies!!!hauriem de recuperar aquelles tertulies als bars...
Digues la teva