Sospito que la majoria de la gent es creu més intel·ligent que el del costat. Jo dec passar per ruc per la majoria, però per mi la majoria és ruca. El meu company de feina pot ser un imbècil, però segur que jo també ho sóc per ell; i etcètera.
Molts posts dels d'aquest blog deuen palesar aquest menysteniment vers la majoria de la humanitat. La mateixa forma d'escriure, amb mots com ara "mot", "palesar" o "envers", ja denoten que fins i tot divergeixo en la forma d'expressar-me, mal que sigui només en l'escriptura. Potser el que més m'horroritza de la mediocritat dels altres és el reflex de les meves pròpies limitacions. El meu odi envers els idiotes que m'envolten (la bruixa grassa nana veïna del pis de sota, els alienats que s'empassen la Salsa Rosa i el Tomate, els nacionalistes que es follen la seva bandera, etc) és en realitat odi al que jo sóc i, en el fons, no vull reconèixer.
Ha de ser, al capdavall, complex d'inferioritat. Haver de creure que jo sóc més, haver de creure que els altres són menys, i no creure que senzillament cadascú és com és i que tothom és bo a la seva manera. En qualsevol cas, continuo professant la mateixa por atàvica a exhibir un grau d'estolidesa que s'apropi mínimament al de la bruixa grassa del pis de sota.
Hauria d'arrodonir aquest post amb mil reflexions que no em deixaran dormir (o potser sí), però no les tinc gens clares i segurament fa temps que em volten pel cap. Segurament l'imbècil del Salsa Rosa està menys alienat que jo.
Molt lúcides les teves reflexions (Ara sembla que haguem entrat en un cicle llençar-nos floretes mútuament. Si ho sembla tant se val. Massa sovint deixo que les aparences em determinin la conducta i no faig el que de debò vull) No sé si són en certa manera el fruit de les reflexions generades pel meu, però veig que van més lluny encara. I d’això es tractaria precisament.
Apart que no només fan pensar sinó també somriure.
Molt pintoresca la teva relació interna o externa amb els teus veïns. Al final ens l’hauràs de presentar la teva veïna grassa de sota. O al menys fer-li una foto. Certament ja mereix un post per ella sola amb il•lustració incorporada.
Ara em recordo d'una vegada mirant la tv (si, la televisió) aquell programa dels guinyols de C+ on sortia un Ronaldo de goma dient "aprenderé a ser mais humilde"... La frase em va quedar grabada, així que quan veig algú més curt que la polla d'un grill procuro acceptar la limitació, car m'he trobat situacions on l'idiota ha sigut un mateix i oposar-se a la raó és reafirmar-se en aquesta qualitat.
Osti tu! ara que dius de la veina... tinc gravats uns videos amb la càmera del telèfon d'una reunió de veins del pis on vivia abans. La qualitat és penosa, però es veu gent amb qualitats similars a ta veïna
Feia dies que no et llegia i em trobo amb aquest post!
Realment, crec que la qualitat de criticar als altres la tenim tots aquells que ens sentim diferents. Els que no seguim un ramat predefinit per una societat cega, no per imposibilitat sino per no voler obrir els ulls.
M'afegeixo als que miren la gent pensant en "jo això ho faria així que aniria millor".. o "no entenc per què fas això altre". Però sempre m'ha agradat diferencia entre creure's superior als altres i creure que els altres son inferiors. En la primera tu ets dalt de l'escala (i això és molt perillós perquè totes les escales tard o dora cauen) mentre que a la segona admets que hi ha gent per sota teu, però no negues la possibilitat que tinguis algú per sobre del teu cap.
Pensant-ho millor no crec que hi hagi gent mediocre o menys mediocre. Ni gent superior ni gent inferior.
La mediocritat no està en la gent, està en llurs pensaments, en allò amb el que decideixen conformar-se sovint determinat pel que els han ensenyat.
Jo veig cada ser humà com un diamant que tothom aprèn aviat a cobrir d’alguna cosa o altra. O pitjor, que abans que se n’adoni ja l’han empastifat tan aviat com té us de raó.
Així quan poden decidir pel seu compte el que veuen no els agrada perquè ningú els ha ensenyat a mirar i creuen que el millor que es pot fer es pintar-lo o vernisar-lo. D’altres el decoren amb més o menys vulgaritat. Cadascú amb colors diferents dels altres que els volten, aviam si ells tenen més sort amb el resultat. D’altres amb poca cura l’embruten encara més.
Tanmateix els que són savis el poleixen i el despullen. El seu treball consisteix en polir-lo cada dia de la brossa de conceptes que se li posa naturalment. Desaprendre. Permetre que el replendor de dins surti amb tot el seu esclat i potser al mateix temps recordar als altres sense recordar que és aquí que rau la clau.
Sóc ruc – 30/06/2006
Sospito que la majoria de la gent es creu més intel·ligent que el del costat. Jo dec passar per ruc per la majoria, però per mi la majoria és ruca. El meu company de feina pot ser un imbècil, però segur que jo també ho sóc per ell; i etcètera.
Molts posts dels d'aquest blog deuen palesar aquest menysteniment vers la majoria de la humanitat. La mateixa forma d'escriure, amb mots com ara "mot", "palesar" o "envers", ja denoten que fins i tot divergeixo en la forma d'expressar-me, mal que sigui només en l'escriptura. Potser el que més m'horroritza de la mediocritat dels altres és el reflex de les meves pròpies limitacions. El meu odi envers els idiotes que m'envolten (la bruixa grassa nana veïna del pis de sota, els alienats que s'empassen la Salsa Rosa i el Tomate, els nacionalistes que es follen la seva bandera, etc) és en realitat odi al que jo sóc i, en el fons, no vull reconèixer.
Ha de ser, al capdavall, complex d'inferioritat. Haver de creure que jo sóc més, haver de creure que els altres són menys, i no creure que senzillament cadascú és com és i que tothom és bo a la seva manera. En qualsevol cas, continuo professant la mateixa por atàvica a exhibir un grau d'estolidesa que s'apropi mínimament al de la bruixa grassa del pis de sota.
Hauria d'arrodonir aquest post amb mil reflexions que no em deixaran dormir (o potser sí), però no les tinc gens clares i segurament fa temps que em volten pel cap. Segurament l'imbècil del Salsa Rosa està menys alienat que jo.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per jaume. 30/06/2006. 02:23 PM
Molt lúcides les teves reflexions (Ara sembla que haguem entrat en un cicle llençar-nos floretes mútuament. Si ho sembla tant se val. Massa sovint deixo que les aparences em determinin la conducta i no faig el que de debò vull) No sé si són en certa manera el fruit de les reflexions generades pel meu, però veig que van més lluny encara. I d’això es tractaria precisament.
Apart que no només fan pensar sinó també somriure.
Molt pintoresca la teva relació interna o externa amb els teus veïns. Al final ens l’hauràs de presentar la teva veïna grassa de sota. O al menys fer-li una foto. Certament ja mereix un post per ella sola amb il•lustració incorporada.
Per imma. 30/06/2006. 09:19 PM
almenys tu penses. Els de Salsa Rosa no crec.... que tinguin temps.
petonets... i com diu en jaume jo també tinc ganes de conèixer la teva veïna, ben aviat podràs fer les presentacions.
Apa macu, a viure la vida, que són quatre dies!!!
petonicus!
Per [o Rei] Ferran. 1/07/2006. 01:25 AM
Ara em recordo d'una vegada mirant la tv (si, la televisió) aquell programa dels guinyols de C+ on sortia un Ronaldo de goma dient "aprenderé a ser mais humilde"... La frase em va quedar grabada, així que quan veig algú més curt que la polla d'un grill procuro acceptar la limitació, car m'he trobat situacions on l'idiota ha sigut un mateix i oposar-se a la raó és reafirmar-se en aquesta qualitat.
Osti tu! ara que dius de la veina... tinc gravats uns videos amb la càmera del telèfon d'una reunió de veins del pis on vivia abans. La qualitat és penosa, però es veu gent amb qualitats similars a ta veïna
Per Goshi. 1/07/2006. 02:16 AM
Eps noi!
Feia dies que no et llegia i em trobo amb aquest post!
Realment, crec que la qualitat de criticar als altres la tenim tots aquells que ens sentim diferents. Els que no seguim un ramat predefinit per una societat cega, no per imposibilitat sino per no voler obrir els ulls.
M'afegeixo als que miren la gent pensant en "jo això ho faria així que aniria millor".. o "no entenc per què fas això altre". Però sempre m'ha agradat diferencia entre creure's superior als altres i creure que els altres son inferiors. En la primera tu ets dalt de l'escala (i això és molt perillós perquè totes les escales tard o dora cauen) mentre que a la segona admets que hi ha gent per sota teu, però no negues la possibilitat que tinguis algú per sobre del teu cap.
Per griselda. 3/07/2006. 09:55 PM
molt bona reflexió. felicitats
Per jaume. 6/07/2006. 03:56 PM
Pensant-ho millor no crec que hi hagi gent mediocre o menys mediocre. Ni gent superior ni gent inferior.
La mediocritat no està en la gent, està en llurs pensaments, en allò amb el que decideixen conformar-se sovint determinat pel que els han ensenyat.
Jo veig cada ser humà com un diamant que tothom aprèn aviat a cobrir d’alguna cosa o altra. O pitjor, que abans que se n’adoni ja l’han empastifat tan aviat com té us de raó.
Així quan poden decidir pel seu compte el que veuen no els agrada perquè ningú els ha ensenyat a mirar i creuen que el millor que es pot fer es pintar-lo o vernisar-lo. D’altres el decoren amb més o menys vulgaritat. Cadascú amb colors diferents dels altres que els volten, aviam si ells tenen més sort amb el resultat. D’altres amb poca cura l’embruten encara més.
Tanmateix els que són savis el poleixen i el despullen. El seu treball consisteix en polir-lo cada dia de la brossa de conceptes que se li posa naturalment. Desaprendre. Permetre que el replendor de dins surti amb tot el seu esclat i potser al mateix temps recordar als altres sense recordar que és aquí que rau la clau.
Digues la teva