El Quadern Gris: Damunt la bicicleta

Damunt la bicicleta – 6/07/2006

Llegia el diari Expansión quan un article m'ha cridat l'atenció. És de Lucy Kellaway, del Financial Times, i ens dóna un seguit de raons per les quals és molt recomanable anar en bici a treballar. Vista la campanya anti-bici que hi ha per Barcelona (o, si més no, a l'Avui), llegir articles com aquest em renova l'esperança en la humanitat.

DAMUNT LA BICICLETA, by Lucy Kellaway.
El millor mitjà per canviar casa teva per la feina i treure's pors.

Una de les emocions més fortes que pots experimentar com a periodista és descobrir que un desconegut assegut al teu costat al tren està llegint àvidament un article que vas escriure pel diari del matí. Per desgràcia, jo ja no puc gaudir d'aquest plaer: fa 18 mesos vaig abandonar el tren per, en el seu lloc, anar a treballar en bicicleta. L'altre dia, però, em va passar una cosa molt més gratificant tot anant a la feina. M'havia detingut a un semàfor al costat d'un home elegant vestit amb un trajo car no dissenyat per muntar en bicicleta. Em va fitar i em va dir: "Avui vaig en bicicleta gràcies al teu article del diari". El llum es posà en verd i ell marxà.

Això em va fer feliç. També va ser desconcertant, atès que mai havia escrit sobre muntar en bicicleta, sinó sobre la maduresa. Tot i així, ell havia llegit el meu article i s'havia convertit al ciclisme com a resultat. Llavors vaig pensar que si puc convertir algú sense ni tan sols intentar-ho, quants homes més podré convertir si m'hi escarrasso una mica? Per la qual cosa avui exposo algunes raons excel·lents per les quals anar en bicicleta a la feina és una bona idea per vosaltres. Us farà més rics, més sans, possiblement més prims i per descomptat psicològicament més equilibrats. Us ajudarà a fer nous amics, farà que us sentiu més orgullosos, us donarà més temps lliure. Sereu més productius a la feina i també salvareu el planeta. Cal admetre que anar en bicicleta fa suar, i també que es pot ser atropellat, però ja tornaré a aquests inconvenients més endavant.

Per a mi, el major avantatge és allò que la bicicleta aporta al meu esperit. Cada dia, la passejada em relaxa i recomforta. La bicicleta és el millor esmorteïdor per passar de casa a la feina. Quan condueixes et concentres, cosa que implica que no tens temps per preocupar-te. Un altre gran avantatge de muntar en bicicleta és la seva eficàcia. El meu viatge diari en bicicleta dura cinc minuts menys que el del tren i em costa 115,6 euros menys al mes. No haig d'esperar, ni m'esclafen els cossos d'altres persones a l'hora punta. Tampoc necessito anar al gimnàs i gastar-me centenars d'euros a l'any, malbaratant moltes hores en aquelles horribles màquines. Descobriràs que pots fer nous amics mentre col·loques la bicicleta al suport per aparcar-la i converseu sobre el temps.

Ara anem amb els dos principals desavantatges. El primer és la suor, moltes persones em diuen que és el que evita que pugin a la bicicleta. Jo no veig que això sigui un gran problema: munto amb tacons alts, els llavis pintats i roba normal d'oficina, i vaig directament des de la bicicleta fins la taula de treball sense estar excessivament amarada ni despentinada. Pels ciclistes que insisteixen en fer el canvi vestits per córrer el Tour de França, la majoria d'oficines importants tenen dutxes, de forma que poden desempallegar-se de la roba cenyida, rentar-se i mudar-se amb alguna cosa més adequada. Finalment, està la qüestió dels que et poden matar. Els ciclistes som bultos tous sense gaires possibilitats contra aquells enormes busos articulats. Tot i així, i malgrat el risc, pocs cops tinc por quan vaig en bicicleta. Em sento amatent i viva, però no esporuguida. Fa poc temps anava en bicicleta cap a una reunió per fer un discurs a uns homes de negocis. Gaudia de la passejada però no de la imminent xerrada. Pel camí, gairebé vaig ser colpejada per la porta d'un cotxe oberta de cop i volta, vaig girar bruscament i vaig esquivar per poc una furgoneta. Vaig pensar per mi mateixa: com és possible que no em faci por que m'atropellin i que estigui aterroritzada per una humiliació menor davant d'una petita audiència de gent civilitzada?

Tot d'un plegat, ja no tenia por. La qual cosa és l'avantatge més inesperat de tots. La bicicleta m'ha fet més intrèpida, no només sobre el selló, sinó també fora d'ell.

Escrit per en Josep.

Comentaris

Per moz. 7/07/2006. 03:27 PM

Molt d'acord... però... el meu institut es dels pocs que no té dutxes!

Per [o Rei] Ferran. 8/07/2006. 02:14 AM

Jo quan vivia a Girona tenia la bicicleta i era francament pràctica i útil: guanyaves molt temps anant pels llocs. Ara bé, pel que fa tema suor, si recorreguessis els mateixos quilòmetres a peu també suaries; en tot cas evitant anar massa ràpid ens cansarem i, conseqüentment, suarem menys...

Ah, i pensa que jo abans no era precisament oficinista [desgraciadament per anar a treballar em quedava massa lluny per usar la bici], sinò mecànic. Tot el dia corria amb la mateixa roba i la ferum de tigre quedava esmorteïda per la de petroli [que, de fet, ara la trobo més repugnant que tot plegat].

I ara que he mencionat la meva antiga feina: allà teniem dutxes, però es feien servir molt poc sovint... Qui sap, potser pretenem ser molt finets però, al cap i a la fi, en aquest país som més aviat una colla de bacons.

[Babau, has comès un error - No s'ha desat correctament segurament perquè has d'afegir l'adreça de correu o perquè no has escrit el número de seguretat. De totes formes, vet ací el veritable motiu de l'error: - Tienes que meter el Codigo de Seguridad,o avisarle al duenio de este blog que mire el foro de zonalibre - Arregla-ho i torna-ho a provar, talós - Ja va, collons!]

Per edonkey. 5/08/2006. 02:33 AM

Damunt la bicicleta – 6/07/2006

Comentaris

Per moz. 7/07/2006. 03:27 PM

Per [o Rei] Ferran. 8/07/2006. 02:14 AM

Per edonkey. 5/08/2006. 02:33 AM

Digues la teva

Nom:

Adreça electrònica:

Plana Web:

Anorreador de bordissalla

Remembrar les teves dades?