La meva habitació és petita, de forma rectangular, molt més llarga que ampla, amb els llits a una banda i un armari amb prestatges a l'altra. L'habitació és petita però està molt atapeïda amb tot d'andròmines i de llibres que pertanyen, majoritàriament, a ma mare i a un servidor de vostès.
La meva cambra, com és petita i està tan reblerta de trastots, fa angúnia de veure. Sempre desendreçada, no pots fer una passa sense ensopegar pel petit corredor que s'obre entre els llits i l'armari. No s'hi pot estudiar a l'escriptori perquè sempre és ple de diaris i revistes endarrerits i d'un miler de fútils foteses.
En fi, jo dormo amb mon germà; ell, a la llitera de dalt mentre que jo ho faig a la de sota. Però el seu jaç no és tan còmode perquè no té somier, sinó una taula de fusta, i no hi corre tant l'aire perquè no està tan aprop de la finestra. Així, per la mandra que li fa a mon germà sempre haver de pujar al xardorós llit seu, el que acostuma a fer és okupar-ne el meu quan li rota. Com a més a més, és allí on sempre llegeixo, estudio, menjo fuets i me la casco de tant en tant, que mon germà m'arrabassi la meva propietat més preuada representa per mi el major dels ultratges.
Però què fer? L'he mullat, l'he arrossegat, l'he insultat, he fet de tot, però ell continua arrabassant-me el que em pertany. Així, jo ara escric això mentre espero que el desgraciat es llevi i em permeti acabar-me les cent paginetes i escaig que em resten per enllestir el Comte de Montecristo.
Per cert, a la meva cabellera creixen els nussos i les rastes com la fruita a un hort; només cal passar-hi la mà per comprovar la grossària i ufanor d'aquests fruits peluts. Avui, però, tocava fer collita, i, armat amb unes estisores, m'he dedicat a omplir senalles amb cabdells procedents del meu hortet capil·lar.
Caram, un bon autoretrat! Havent descrit tan bé el teu micromon els lectors es faran una idea clara i concisa de la teva persona. Potser allò de que te la casques sobrava una mica, però vaja, està bé, la descripció. El comte de Montecristo, llegeixes? Jo no hi ha maneres d'acabar La vida amarga, d'en Josep Pla. És el 5è volum que llegeixo d'en Pla i no me'n canso pas, però. En fi, salut!
Jo també comparteixo habitació, i sé què és tenir el jaç més desitjable, prop la finestra. Però he de dir que en el meu cas encara se'm respecta la propietat.
Em pregunto com deu haver quedat la teva cabellera després d'aquestes tisorades...
Cuida't i arreveure!
Per què sobrava lo de cascar-se-la? Si fas un autoretrat per què hauries de deixar el nas a fora? Per què no podem parlar a hores d’ara amb naturalitat d’una cosa que és d’allò més natural i que forma part tant de la vida sexual i emocional d’un jove i que certament li ha proporcionat alguns dels moments més intensos, d’una intensitat agredolça, tot sigui dit, que ha viscut en aquell cau? Què hem de fer pintar només allò bonic i políticament correcte i deixar la resta fora? no és aquesta la principal recepta per l’autoengany?
És en aquest actes de sinceritat i despullament que de vegades s’estableixen els ponts. A mi m’ha arribat, ha augmentat el grau de sinceritat i obertura cap a mi i jo li agraeixo perquè em mou a fer el mateix. I això no vol dir que ens haguem de posar a parlar de sexe. No hi ha res que em posi tant com la sinceritat a ultrança, valenta i sense càlculs.
M’encanta que hagi el Josep hagi triat aquest espai per refugiar-se quan el físic li era arravatat. Es quan algú es decideix a parlar del món des d’ell mateix que el tema esdevé apassionant, quan es limita a descriure el que veu a fora sense implicar-se, aleshores ja no és un autoretrat al pastel o al carbó, és pur fotomatón. Per més que sigui en colors i digital, no deixa de ser asèptic i innocu.
Gràcies xaval, per compartir les teves palles i les teves rastes amb el món.
Ah , a mi també em va donar per llegir el Conde de Montecristo durant un estiu i m'ho vaig passar teta. És apasssionant, un autèntic plaer intel.lectual i comprenc el teu deler per continuar amb la lectura.
No crec que compartir intimitats sexuals sigui d'agrair. A qui li importa que l'autor d'un blog es faci palles? Trobo que és un comentari sense importància dins d'un bon blog. És la meva opinió. En fi, no vull crear polèmica. Només que no crec que un blog pretesament "intel·lectual", un blog amb criteri, sigui el millor lloc per parlar masturbacions privades. Clar que en Dalí ho feia als seus llibres i als seus quadres i es va fer ric. En fi, salut.
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHRRRGGGHHH!!! Collons, jo no vull semblar intel·lectual ni res, i ni de lluny ho sóc, pobre de mi, i no és falsa modèstia, és evident que no ho sóc. I dir que al meu llit m'hi faig palles, no crec que sigui desvetllar una intimitat massa sorprenent. Suposo que, adesiara, tothom ho fa, i de tota manera, ho he comentat només de passada, sense donar-hi importància.
D'una altra banda, el blog és meu i me'l cardo quan vull. No hi ha res "sagrat" o "intocable", i el blog o la imatge que jo de mi dongui a través d'ell, encara menys. I tot i que realment fos un blog "intel·lectual" o intel·lectualoide, en qualsevol cas, en qualsevol moment podria decidir que, en efecte, s'és arribada l'hora de parlar de polles i conys. Fa poc vaig parlar de l'olor dels meus pixums; d'això es tracta. O almenys és el meu concepte de blog. Això no té gaires més pretensions que ser un divertiment.
ara veig que ningú va entendre a Dalí... Estaria molt content!
i josep, noiet, et faig saber que amb els germans no hi ha res a fer... RES!!! paciència... jo havia arribat a tirar-li roba bruta a sobre!!! no em preguntis perquè!!
La meva habitació també era la selva. I també érem dos. Doblement brut i desendreçat. Fins i tot recordo com el mon germà menjava sobre el llit mirant la televisió i un dia va quedar un plat de macarrons al terra. El vaig fer córrer a sota del llit i el vaig haver de treure jo... al cap d'un mes! Jo no era gaire polit, però a mi em superava de molt; i avui en dia segueix essent així la seva habitació. [Tot i que a la meva hi ha alguna bola de pols, model far-west, a sota el llit amb algun mitjó foradat i el gos que freqüentment se'm fot a dormir al coixí, d'entre altres]
ufff feia temps que no et llegia i m'ha encantat la descripció de la teva quotidianeitat, o com s'escrigui que segur que és amb dièresi però fa mandra buscar-lo... sempre he pensat que dins de la rutina diària existeix un microcosmos per investigar i per conèixer millor a una persona...
Jo avui m'he enfrontat a una de les meves pors, he parlat en públic i em sento bé però no és la meva rutina, quelcom m'ha apartat d'ella i em sento "disfressada"... jo m'entenc
Doncs jo estic d'obres a casa i la meva rutina, que consisitria en anar a pixar amb la polla trempada, s'ha estroncat i haig de fer-ho en una garrafa plena d'orina que, quan l'obres, empudega mefíticament la meva desendreçada cambra
Em penso que després del darrer comentari hauràs esfereït l'amic Aljube per una bona temporada, això si ja no ho havies fet prou contundentment amb l'anterior
Desgavells quotidians – 16/07/2006
La meva habitació és petita, de forma rectangular, molt més llarga que ampla, amb els llits a una banda i un armari amb prestatges a l'altra. L'habitació és petita però està molt atapeïda amb tot d'andròmines i de llibres que pertanyen, majoritàriament, a ma mare i a un servidor de vostès.
La meva cambra, com és petita i està tan reblerta de trastots, fa angúnia de veure. Sempre desendreçada, no pots fer una passa sense ensopegar pel petit corredor que s'obre entre els llits i l'armari. No s'hi pot estudiar a l'escriptori perquè sempre és ple de diaris i revistes endarrerits i d'un miler de fútils foteses.
En fi, jo dormo amb mon germà; ell, a la llitera de dalt mentre que jo ho faig a la de sota. Però el seu jaç no és tan còmode perquè no té somier, sinó una taula de fusta, i no hi corre tant l'aire perquè no està tan aprop de la finestra. Així, per la mandra que li fa a mon germà sempre haver de pujar al xardorós llit seu, el que acostuma a fer és okupar-ne el meu quan li rota. Com a més a més, és allí on sempre llegeixo, estudio, menjo fuets i me la casco de tant en tant, que mon germà m'arrabassi la meva propietat més preuada representa per mi el major dels ultratges.
Però què fer? L'he mullat, l'he arrossegat, l'he insultat, he fet de tot, però ell continua arrabassant-me el que em pertany. Així, jo ara escric això mentre espero que el desgraciat es llevi i em permeti acabar-me les cent paginetes i escaig que em resten per enllestir el Comte de Montecristo.
Per cert, a la meva cabellera creixen els nussos i les rastes com la fruita a un hort; només cal passar-hi la mà per comprovar la grossària i ufanor d'aquests fruits peluts. Avui, però, tocava fer collita, i, armat amb unes estisores, m'he dedicat a omplir senalles amb cabdells procedents del meu hortet capil·lar.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per aljube. 17/07/2006. 02:29 AM
Caram, un bon autoretrat! Havent descrit tan bé el teu micromon els lectors es faran una idea clara i concisa de la teva persona. Potser allò de que te la casques sobrava una mica, però vaja, està bé, la descripció. El comte de Montecristo, llegeixes? Jo no hi ha maneres d'acabar La vida amarga, d'en Josep Pla. És el 5è volum que llegeixo d'en Pla i no me'n canso pas, però. En fi, salut!
Per jordina. 17/07/2006. 12:36 PM
Jajajajajajjajajjaa!
Jo també comparteixo habitació, i sé què és tenir el jaç més desitjable, prop la finestra. Però he de dir que en el meu cas encara se'm respecta la propietat.
Em pregunto com deu haver quedat la teva cabellera després d'aquestes tisorades...
Cuida't i arreveure!
Per Josep. 17/07/2006. 02:30 PM
El Comte de Montecristo me l'he acabat fa dues hores, està bé. En Pla també està bé xD
La meva cabellera està millor que abans, no es noten les tisorades i encara sembla més llarga i flonja perquè ara està més suelto
Au, salut, que vagi bé
Per jaume. 17/07/2006. 02:58 PM
Per què sobrava lo de cascar-se-la? Si fas un autoretrat per què hauries de deixar el nas a fora? Per què no podem parlar a hores d’ara amb naturalitat d’una cosa que és d’allò més natural i que forma part tant de la vida sexual i emocional d’un jove i que certament li ha proporcionat alguns dels moments més intensos, d’una intensitat agredolça, tot sigui dit, que ha viscut en aquell cau? Què hem de fer pintar només allò bonic i políticament correcte i deixar la resta fora? no és aquesta la principal recepta per l’autoengany?
És en aquest actes de sinceritat i despullament que de vegades s’estableixen els ponts. A mi m’ha arribat, ha augmentat el grau de sinceritat i obertura cap a mi i jo li agraeixo perquè em mou a fer el mateix. I això no vol dir que ens haguem de posar a parlar de sexe. No hi ha res que em posi tant com la sinceritat a ultrança, valenta i sense càlculs.
M’encanta que hagi el Josep hagi triat aquest espai per refugiar-se quan el físic li era arravatat. Es quan algú es decideix a parlar del món des d’ell mateix que el tema esdevé apassionant, quan es limita a descriure el que veu a fora sense implicar-se, aleshores ja no és un autoretrat al pastel o al carbó, és pur fotomatón. Per més que sigui en colors i digital, no deixa de ser asèptic i innocu.
Gràcies xaval, per compartir les teves palles i les teves rastes amb el món.
Ah , a mi també em va donar per llegir el Conde de Montecristo durant un estiu i m'ho vaig passar teta. És apasssionant, un autèntic plaer intel.lectual i comprenc el teu deler per continuar amb la lectura.
Per maria. 17/07/2006. 08:30 PM
Buf,buf,buf!!!
Per aljube. 18/07/2006. 01:42 AM
No crec que compartir intimitats sexuals sigui d'agrair. A qui li importa que l'autor d'un blog es faci palles? Trobo que és un comentari sense importància dins d'un bon blog. És la meva opinió. En fi, no vull crear polèmica. Només que no crec que un blog pretesament "intel·lectual", un blog amb criteri, sigui el millor lloc per parlar masturbacions privades. Clar que en Dalí ho feia als seus llibres i als seus quadres i es va fer ric. En fi, salut.
Per Josep. 18/07/2006. 02:24 AM
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHRRRGGGHHH!!! Collons, jo no vull semblar intel·lectual ni res, i ni de lluny ho sóc, pobre de mi, i no és falsa modèstia, és evident que no ho sóc. I dir que al meu llit m'hi faig palles, no crec que sigui desvetllar una intimitat massa sorprenent. Suposo que, adesiara, tothom ho fa, i de tota manera, ho he comentat només de passada, sense donar-hi importància.
D'una altra banda, el blog és meu i me'l cardo quan vull. No hi ha res "sagrat" o "intocable", i el blog o la imatge que jo de mi dongui a través d'ell, encara menys. I tot i que realment fos un blog "intel·lectual" o intel·lectualoide, en qualsevol cas, en qualsevol moment podria decidir que, en efecte, s'és arribada l'hora de parlar de polles i conys. Fa poc vaig parlar de l'olor dels meus pixums; d'això es tracta. O almenys és el meu concepte de blog. Això no té gaires més pretensions que ser un divertiment.
Au, salut
Per imma. 18/07/2006. 06:58 PM
ara veig que ningú va entendre a Dalí... Estaria molt content!
i josep, noiet, et faig saber que amb els germans no hi ha res a fer... RES!!! paciència... jo havia arribat a tirar-li roba bruta a sobre!!! no em preguntis perquè!!
petonets de gel (fa molta calor!! aaahg!!)
Per [o rei] ferran. 20/07/2006. 10:04 PM
La meva habitació també era la selva. I també érem dos. Doblement brut i desendreçat. Fins i tot recordo com el mon germà menjava sobre el llit mirant la televisió i un dia va quedar un plat de macarrons al terra. El vaig fer córrer a sota del llit i el vaig haver de treure jo... al cap d'un mes! Jo no era gaire polit, però a mi em superava de molt; i avui en dia segueix essent així la seva habitació. [Tot i que a la meva hi ha alguna bola de pols, model far-west, a sota el llit amb algun mitjó foradat i el gos que freqüentment se'm fot a dormir al coixí, d'entre altres]
Per miss_lunatic. 21/07/2006. 01:54 AM
ufff feia temps que no et llegia i m'ha encantat la descripció de la teva quotidianeitat, o com s'escrigui que segur que és amb dièresi però fa mandra buscar-lo... sempre he pensat que dins de la rutina diària existeix un microcosmos per investigar i per conèixer millor a una persona...
Jo avui m'he enfrontat a una de les meves pors, he parlat en públic i em sento bé però no és la meva rutina, quelcom m'ha apartat d'ella i em sento "disfressada"... jo m'entenc
Per Josep. 21/07/2006. 12:24 PM
Doncs jo estic d'obres a casa i la meva rutina, que consisitria en anar a pixar amb la polla trempada, s'ha estroncat i haig de fer-ho en una garrafa plena d'orina que, quan l'obres, empudega mefíticament la meva desendreçada cambra
Au, salut
Per jaume. 24/07/2006. 05:54 PM
Em penso que després del darrer comentari hauràs esfereït l'amic Aljube per una bona temporada, això si ja no ho havies fet prou contundentment amb l'anterior
Per griselda. 26/07/2006. 07:25 PM
jajaja quin escàndol això de les palles!!! jajaa mira q n'ets de provocador!!!
tinc ganes de veure el teu new look!
Digues la teva