Què diria un extraterrestre si entrés a una discoteca d'aquestes tan atapeïdes de jovent, música eixordadora i beguda cara? Potser una cosa semblant al que jo n'opino. I és que moltes vegades em sento com un extraterrestre en aquest món tan nostre.
Jo escolto música no per lligar ni per ballar, sinó perquè em transmeti alguna mena d'emoció. Sovint necessito escoltar diverses vegades la mateixa cançó perquè m'emocioni d'aguna forma. La música d'un disco-bar o com se digui, com ara Tijuana de Cornellà, o l'Allen Rock de la mateixa ciutat, a mi em deixen absolutament indiferent, quan no em repugna directament.
Però com van dir-me ahir, es balla música no perquè t'agradi, sinó per lligar, per 'xò s'han de tocar totes les tecles. Lligar a un espai on amb prou feines t'entens cridant a cau d'orella és francament difícil, tot i que en tenen molta traça d'experiència acumulada. El procediment per lligar de tan simple fa cagar: primer clissar l'exemplar del sexe contrari que et faci trempar, segon ballar amb ell, tercer compartir beguda i dir-se alguna cosa. A partir d'aquí, millor sortir al carrer o seguir ballant sensualment.
Jo no sé ballar, ni ganes d'aprendre'n. Potser sí sóc més místic del que em penso, perquè lligar/cardar amb alguna idiota disfressada d'allí (poca personalitat, redéu) deixondeix la meva repulsa més viva. Potser tampoc no depèn de mi, i aquella fauna tampoc no s'interessaria en algú com jo a primera vista, ni a segona ni mai de la vida.
L'homo sapiens sapiens és tan saberut i intel·ligent que només pensa amb la punta de la polla, o del cony, ja m'enteneu. Visitar llocs tan sòrdids com el Tijuana, amb tot de miserables que es pensen que s'ho passen bé a set euros el cubata fent senyes al que està a vint centímetres per fer-se entendre, per mi és una imbecilitat. Més quan del que es tracta és només de follar. Jo seria molt més feliç passant l'ampolla de whisky al bosc a les fosques i enraonant de ximpleries o del sentit de la vida, que és una altra banalitat.
Avui, Josep: una aportació de premi!
Des que tenia uns 12 anys que els companys, però sobretot companyes, de classe començaven a freqüentar llocs com aquest que descrius, on es despleguen aquestes rudimentàries arts de seducció i on l'única possibilitat d'establir coneixença amb algú és entrar en la dinàmica que dius donat el nivell de decibels. Ah, i guarda't de no sortir-ne amb èxit!
Mai he aconseguit entendre-m'hi en aquesta jungla de testosterona/estrògens ben regada amb alcohol. Avui em sento una mica menys incompresa. ;)
Quan jo era preadolescent i adolescent, estaven de moda les festes de carrer, les festes majors etc. Llocs ideals, on es barrejaven les diferents edats, eren d'entrada gratuïta, la gent bebia i enraonava, mentre alguns altres ballaven o ho feien veure. Vaig viure, el que seria les beceroles de les festes populars.
De més grandeta, les festes de carrer van anar desapareguent i les festes majors, les úniques amb una mica de jovent es van anar reduïnt. M'he preguntat moltes vegades on va anar parar la gent, i la resposata és molt simple a Up6, Marte, Carpa's Begur, els pubs i discos de Platja D'Aro i un fotimer més de discoteques que no conec. Jo vaig freqüentar Up6 quan encara estava separada de Marte (a aquesta segona hi anaven els quillos), i també Carpa's, però vaig deixar d'anar-hi perquè no hi trobava sentit. Tots apilonats ballant no se sap què... Les meves amigues lligant amb xulus de disco... i jo allà mig, com una estaquirota....
Suposo que tothom té el seu lloc. Hi ha gent que es sentirà a la seva salsa en una discoteca amb el volum a tot drap, arramblant-se a homes i dones, els quals no has sentit ni quin to de veu tenen, i d'altres, que potser, preferiran un altre tipus de cosa... no ho sé pas...
A mi, no sé si és perquè sóc dur d'orella o què, però em costa escoltar la gent sense fressa i tot. DOncs imagina't en un lloc així! Em sentia mig mongòlic en llocs així imaginant-me el que em deien i dient amén a tot (qui sap, potser algun bacanard em deia fill de puta i jo sense saber-ho).
Tampoc eren llocs que m'agradés anar. M'afarten al cap de poca estona de ser-hi; i per més INRI a alguns llocs havies de pagar entrada... Pagar una entrada que val un ull de la cara i cubates de nenuco que en valen un altre?
Mira, ara m'enrecordo d'un article d'en Sostres que vas penjar ja fa molt (tot i que parlava d'altres temes) en el que afirmava que lligar per cardar un clau no sortia gaire a compte i valia més la pena anar-se'n de putes.
Això ara resulta que és una mica com el vestit nou de l’emperador on ningú s’hi troba be però ningú gosa dir-ho i a la que hi ha algú amb el cor prou pur per a dir la veritat tothom s’hi afegeix.
JO TAMPOC MAI HE GAUDIT MASSA D’AQUESTS INDRETS. Per a mi la comunicació és una de les coses que més m’estimulen i exciten, per tant trobar-me en algun d’aquests indrets plens de contaminació tan auditiva com atmosfèrica on totes les molècules del meu cos astral es revolten i perdo la virginitat moral al mateix temps que la veu, sempre ha estat la definició contraria d’un bon moment. Quantes vegades entrar a algun club d’aquests ha estat el punt d’inflexió d’una bona vetllada i d’una excel•lent xerrada estroncada pel brogit que de cop s’erigeix en mestre i senyor?
I sí que per capacitat adaptativa he sabut estar a l’alçada i posar-me a fer tant el burro com el que més, malgrat en el fons lamentava no haver continuat on érem on podia donar i rebre el millor de nosaltres.
I és que la gent infravalora el que tenen a dins, fugen de l’intercanvi d’esperits i cerquen ofegar i aniquilar aquests en el soroll i el rebombori.
Per a mi també no hi ha res com una vetllada tranquil•la a la vora d’un foc marcant el ritme contemplatiu amb el seu crepitar hipnòtic que mou a la gent sovint a desvetllar les seves intimitats ben pregones, certs de ser compresos o si més no, al menys escoltats. I potser alguna guitarra i bongos prenent el protagonisme de tant en tant o altra mena de musica de fons... i per sostre els estels o una lluna ben brillant, car sovint aquests encontres es celebren en ocasió d’alguna lluna plena.
És ben be capgirar el just ordre de les coses en posar el soroll de la musica dins d’un antre infest per sobre de la comunicació. És senyal evident que en aquests llocs el que menys compta és el que tinguis a dir... sinó més aviat és quelcom que només et calguin els ulls o el tacte per copsar. És a dir quelcom superficial...
.....
Això no lleva que el meu primer molt esperat i especulat morreig el vaig negociar inicialment en un lloc d’aquests a l’edat de 16 anys. De seguit vam continuar l’intercanvi tot just encetat en les mateixes línies de màgica descoberta de sensualitat pura a la platja que hi havia just davant...
Així que també instintivament vam saber entendre i servir-nos ben aviat del seu us més fonamental i iniciàtic, tal com d’altres han estat duts per llur progenitors a ser desflorats per una prostituta en esdevenir majors d’edat..
Bona reflexió. La comparteixo bastant. Tampoc sóc dels que lligo massa a les discoteques. Primera perquè no destaco pel meu físic, segona perquè em sento una mica ridícul intentant lligar amb una noia que no conec en una discoteca i tercera que no em vull assemblar a la colla de voltors ("buitres") fastigosos, suats i borratxos, que increpen a les belles, tot i que a algunes ja els agrada. Generalitzes massa fàcilment! Però està bé, és la teva opinió, el teu estat d'ànim en recordar la gent que per allà s'hi mou... A més, la generalització és força tolerable quan una certa majoria és com tu dius.
Salut i ànims amb la calor a tothom
De totes maneres, pel teu escrit dedueixo que no t'ho vas passar massa bé l'últim dia que vas estar al Tijuana. Però t'ho pots passar perfectament bé en una discoteca
Pel que veig, la sensació general és que aquelles llodrigueres són de plànyer però que, segons com, encara tenen el seu encís... Però jo les odio de totes totes
Albert, jo generalitzo sovint i sé que és estúpid fer-ho, però també necessitem comprendre d'alguna manera el món on vivim, mal que sigui mal comprès i a base de generalitzacions estúpides. En qualsevol cas, pensa que la gent fa al revés de tothom (Juli Soleràs dixit).
complicat això. a mi m'encanta ballar, no has de saber ballar, si tagrada la musica et mous al seu ritme i això és ballar, jo no ballo per lligar, ballo per ballar pq el cos vol ballar.
bueno no sóc gran defensora de les discoteques, sé que allà no hi trobare l'home de la meva vida, ni hi tindre grans converses però m'agrada anar-hi de tant en tant amb les meves amigues, formar un cercle i ballar, i beure, d la borratxera de l'altre dia tinc un blau a la cama...no se. el ball es necessari en tot grup d'humans, es una forma de relacionar-nos i en aquesta societat nostra en que les relacions interpersonals estan en decadencia i ens fa vergonya tot doncs acudim a aquests llocs, aixi els grans propietaris se naprofiten, amb lo faci q seria montar una festeta a la plaça del poble!
no se crec q aquestes vies d¡'escape son necessaries, esta clar que les discos actuals no son la millor via ni ens enriqueixen gaire com a persona, pero joder jo gracies a elles mho passo be, em relaciono amb les meves amigues ballem, a mes que mai se sap pq en les relacions de parella a vegades les converses a priori son innecessaries, ja que en tres segons sabem si es ell/ella o no, aixi q deixem-nos portar i si no ens agrada aquest model canviem-lo fem-ne de nou pro no oblidem la dansa, un dls rituals mes antics que es coneixen (parla la gran antropologa profesional).
bé, això que el ball és lo millor, ara mateix estic escoltant musica i ballant, us ho recomano!
Welcome to Tijuana – 22/07/2006
Què diria un extraterrestre si entrés a una discoteca d'aquestes tan atapeïdes de jovent, música eixordadora i beguda cara? Potser una cosa semblant al que jo n'opino. I és que moltes vegades em sento com un extraterrestre en aquest món tan nostre.
Jo escolto música no per lligar ni per ballar, sinó perquè em transmeti alguna mena d'emoció. Sovint necessito escoltar diverses vegades la mateixa cançó perquè m'emocioni d'aguna forma. La música d'un disco-bar o com se digui, com ara Tijuana de Cornellà, o l'Allen Rock de la mateixa ciutat, a mi em deixen absolutament indiferent, quan no em repugna directament.
Però com van dir-me ahir, es balla música no perquè t'agradi, sinó per lligar, per 'xò s'han de tocar totes les tecles. Lligar a un espai on amb prou feines t'entens cridant a cau d'orella és francament difícil, tot i que en tenen molta traça d'experiència acumulada. El procediment per lligar de tan simple fa cagar: primer clissar l'exemplar del sexe contrari que et faci trempar, segon ballar amb ell, tercer compartir beguda i dir-se alguna cosa. A partir d'aquí, millor sortir al carrer o seguir ballant sensualment.
Jo no sé ballar, ni ganes d'aprendre'n. Potser sí sóc més místic del que em penso, perquè lligar/cardar amb alguna idiota disfressada d'allí (poca personalitat, redéu) deixondeix la meva repulsa més viva. Potser tampoc no depèn de mi, i aquella fauna tampoc no s'interessaria en algú com jo a primera vista, ni a segona ni mai de la vida.
L'homo sapiens sapiens és tan saberut i intel·ligent que només pensa amb la punta de la polla, o del cony, ja m'enteneu. Visitar llocs tan sòrdids com el Tijuana, amb tot de miserables que es pensen que s'ho passen bé a set euros el cubata fent senyes al que està a vint centímetres per fer-se entendre, per mi és una imbecilitat. Més quan del que es tracta és només de follar. Jo seria molt més feliç passant l'ampolla de whisky al bosc a les fosques i enraonant de ximpleries o del sentit de la vida, que és una altra banalitat.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per jordina. 22/07/2006. 03:08 PM
Avui, Josep: una aportació de premi!
Des que tenia uns 12 anys que els companys, però sobretot companyes, de classe començaven a freqüentar llocs com aquest que descrius, on es despleguen aquestes rudimentàries arts de seducció i on l'única possibilitat d'establir coneixença amb algú és entrar en la dinàmica que dius donat el nivell de decibels. Ah, i guarda't de no sortir-ne amb èxit!
Mai he aconseguit entendre-m'hi en aquesta jungla de testosterona/estrògens ben regada amb alcohol. Avui em sento una mica menys incompresa. ;)
Per imma. 22/07/2006. 05:05 PM
Quan jo era preadolescent i adolescent, estaven de moda les festes de carrer, les festes majors etc. Llocs ideals, on es barrejaven les diferents edats, eren d'entrada gratuïta, la gent bebia i enraonava, mentre alguns altres ballaven o ho feien veure. Vaig viure, el que seria les beceroles de les festes populars.
De més grandeta, les festes de carrer van anar desapareguent i les festes majors, les úniques amb una mica de jovent es van anar reduïnt. M'he preguntat moltes vegades on va anar parar la gent, i la resposata és molt simple a Up6, Marte, Carpa's Begur, els pubs i discos de Platja D'Aro i un fotimer més de discoteques que no conec. Jo vaig freqüentar Up6 quan encara estava separada de Marte (a aquesta segona hi anaven els quillos), i també Carpa's, però vaig deixar d'anar-hi perquè no hi trobava sentit. Tots apilonats ballant no se sap què... Les meves amigues lligant amb xulus de disco... i jo allà mig, com una estaquirota....
Suposo que tothom té el seu lloc. Hi ha gent que es sentirà a la seva salsa en una discoteca amb el volum a tot drap, arramblant-se a homes i dones, els quals no has sentit ni quin to de veu tenen, i d'altres, que potser, preferiran un altre tipus de cosa... no ho sé pas...
bé ja paro, que sembla la bíblia!
petons!!!
Per [o Rei] Ferran. 23/07/2006. 08:20 PM
A mi, no sé si és perquè sóc dur d'orella o què, però em costa escoltar la gent sense fressa i tot. DOncs imagina't en un lloc així! Em sentia mig mongòlic en llocs així imaginant-me el que em deien i dient amén a tot (qui sap, potser algun bacanard em deia fill de puta i jo sense saber-ho).
Tampoc eren llocs que m'agradés anar. M'afarten al cap de poca estona de ser-hi; i per més INRI a alguns llocs havies de pagar entrada... Pagar una entrada que val un ull de la cara i cubates de nenuco que en valen un altre?
Mira, ara m'enrecordo d'un article d'en Sostres que vas penjar ja fa molt (tot i que parlava d'altres temes) en el que afirmava que lligar per cardar un clau no sortia gaire a compte i valia més la pena anar-se'n de putes.
Per jaume. 24/07/2006. 06:48 PM
Això ara resulta que és una mica com el vestit nou de l’emperador on ningú s’hi troba be però ningú gosa dir-ho i a la que hi ha algú amb el cor prou pur per a dir la veritat tothom s’hi afegeix.
JO TAMPOC MAI HE GAUDIT MASSA D’AQUESTS INDRETS. Per a mi la comunicació és una de les coses que més m’estimulen i exciten, per tant trobar-me en algun d’aquests indrets plens de contaminació tan auditiva com atmosfèrica on totes les molècules del meu cos astral es revolten i perdo la virginitat moral al mateix temps que la veu, sempre ha estat la definició contraria d’un bon moment. Quantes vegades entrar a algun club d’aquests ha estat el punt d’inflexió d’una bona vetllada i d’una excel•lent xerrada estroncada pel brogit que de cop s’erigeix en mestre i senyor?
I sí que per capacitat adaptativa he sabut estar a l’alçada i posar-me a fer tant el burro com el que més, malgrat en el fons lamentava no haver continuat on érem on podia donar i rebre el millor de nosaltres.
I és que la gent infravalora el que tenen a dins, fugen de l’intercanvi d’esperits i cerquen ofegar i aniquilar aquests en el soroll i el rebombori.
Per a mi també no hi ha res com una vetllada tranquil•la a la vora d’un foc marcant el ritme contemplatiu amb el seu crepitar hipnòtic que mou a la gent sovint a desvetllar les seves intimitats ben pregones, certs de ser compresos o si més no, al menys escoltats. I potser alguna guitarra i bongos prenent el protagonisme de tant en tant o altra mena de musica de fons... i per sostre els estels o una lluna ben brillant, car sovint aquests encontres es celebren en ocasió d’alguna lluna plena.
És ben be capgirar el just ordre de les coses en posar el soroll de la musica dins d’un antre infest per sobre de la comunicació. És senyal evident que en aquests llocs el que menys compta és el que tinguis a dir... sinó més aviat és quelcom que només et calguin els ulls o el tacte per copsar. És a dir quelcom superficial...
.....
Això no lleva que el meu primer molt esperat i especulat morreig el vaig negociar inicialment en un lloc d’aquests a l’edat de 16 anys. De seguit vam continuar l’intercanvi tot just encetat en les mateixes línies de màgica descoberta de sensualitat pura a la platja que hi havia just davant...
Així que també instintivament vam saber entendre i servir-nos ben aviat del seu us més fonamental i iniciàtic, tal com d’altres han estat duts per llur progenitors a ser desflorats per una prostituta en esdevenir majors d’edat..
Per aljube. 26/07/2006. 05:26 AM
Bona reflexió. La comparteixo bastant. Tampoc sóc dels que lligo massa a les discoteques. Primera perquè no destaco pel meu físic, segona perquè em sento una mica ridícul intentant lligar amb una noia que no conec en una discoteca i tercera que no em vull assemblar a la colla de voltors ("buitres") fastigosos, suats i borratxos, que increpen a les belles, tot i que a algunes ja els agrada. Generalitzes massa fàcilment! Però està bé, és la teva opinió, el teu estat d'ànim en recordar la gent que per allà s'hi mou... A més, la generalització és força tolerable quan una certa majoria és com tu dius.
Salut i ànims amb la calor a tothom
De totes maneres, pel teu escrit dedueixo que no t'ho vas passar massa bé l'últim dia que vas estar al Tijuana. Però t'ho pots passar perfectament bé en una discoteca
Per Josep. 26/07/2006. 02:53 PM
Pel que veig, la sensació general és que aquelles llodrigueres són de plànyer però que, segons com, encara tenen el seu encís... Però jo les odio de totes totes
Albert, jo generalitzo sovint i sé que és estúpid fer-ho, però també necessitem comprendre d'alguna manera el món on vivim, mal que sigui mal comprès i a base de generalitzacions estúpides. En qualsevol cas, pensa que la gent fa al revés de tothom (Juli Soleràs dixit).
Au, salut
Per griselda. 26/07/2006. 07:16 PM
complicat això. a mi m'encanta ballar, no has de saber ballar, si tagrada la musica et mous al seu ritme i això és ballar, jo no ballo per lligar, ballo per ballar pq el cos vol ballar.
bueno no sóc gran defensora de les discoteques, sé que allà no hi trobare l'home de la meva vida, ni hi tindre grans converses però m'agrada anar-hi de tant en tant amb les meves amigues, formar un cercle i ballar, i beure, d la borratxera de l'altre dia tinc un blau a la cama...no se. el ball es necessari en tot grup d'humans, es una forma de relacionar-nos i en aquesta societat nostra en que les relacions interpersonals estan en decadencia i ens fa vergonya tot doncs acudim a aquests llocs, aixi els grans propietaris se naprofiten, amb lo faci q seria montar una festeta a la plaça del poble!
no se crec q aquestes vies d¡'escape son necessaries, esta clar que les discos actuals no son la millor via ni ens enriqueixen gaire com a persona, pero joder jo gracies a elles mho passo be, em relaciono amb les meves amigues ballem, a mes que mai se sap pq en les relacions de parella a vegades les converses a priori son innecessaries, ja que en tres segons sabem si es ell/ella o no, aixi q deixem-nos portar i si no ens agrada aquest model canviem-lo fem-ne de nou pro no oblidem la dansa, un dls rituals mes antics que es coneixen (parla la gran antropologa profesional).
bé, això que el ball és lo millor, ara mateix estic escoltant musica i ballant, us ho recomano!
Digues la teva