Sí que és curiós com se'ns fan de llargues les hores a classe, per exemple, escoltant els eterns discursos dels professors, frisant perquè arribi l'hora i sortir al passadís a fer-la petar o a fer la birra al bar de la Plaça Cívica. És curiós, com diuen, perquè malgrat que les hores es facin interminables, de cop i volta t'adones de què ja portes quatre anys a la facultat i de què és arribada l'hora dels adéus. Aviat ens lliuraran un paperot signat pel fill de puta del Rei que ens acreditarà com a llicenciats en-alguna-cosa-inútil, que podrem penjar al nostre despatx (el lavabo, per exemple), i que ens servirà per, quan anem a demanar feina al Telepizza, poder incloure al currículum: llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració. Potser aleshores no ens agafaran: «Polítiques? —ens diran—, què pretens, que ens fugi la clientenla? Au, busca feina al restaurant del Parlament, dropo». Com qui no vol la cosa som ja a quart, a empentes i rodolons i un únic excel·lent al currículum acadèmic, on he conegut gent molt maca que ha fet que la carrera no sigui una cursa feixuga sinó una agradable passejada per un jardí gemat sota un cel blau estúpid i un lleu oratjol bressolant-me les grenyes. En començar, duia els cabells curtets, i guaita ara, sóc el monstre pelut. En fi, enguany també és l'any dels Erasmus i la gent que toca el dos. Les hores potser passaran ara una mica més lentes, però si més no us tindrem en el cor i el record, i saber que ens tornarem a veure d'aquí uns mesos serà com la claror del sol a l'horitzó abans de l'alba.
Vinga, que us vagi bé a tots, en especial a la Griselda, que serà a Gringolàndia. Salut.
és ben bé que ets un malparit i que ja en saps d'escriure coses maques ja! xD per cert, el paperot aquest, que jo ja en tinc un amagat dintre un calaix, no se sap on, no el firma el REi NOOOO, no veus que es cansaria massa, ho fa el suposat ministre en nom seu!!! que fort, que fort! bé, no dic res més que t'espatllaré el post romàntic dels de color rosa (no és cap cosa dolenta, els romàntics van de l'abisme a la nostàlgia rosa i toveta).
Josep! q encara em faras plorar! tot un detall eh! jajjaa veig q ha tingut insistència tota la pressió que vaig fer!, et trobare molt a faltar, continua amb el blog q al menys visitar-lo em recordara a una d les coses q feia quan estava a la UAB, espero veure`t abans dl 18 i donar-te una forta abraçada!
Què trist, m'he sentit identificada. Jo sóc llicenciada en història i faig feina a un telepizza ( clar que és a l'estiu, però... no deixa de ser un telepizza)
Bonic blog :)
Orgasmus – 11/09/2006
Sí que és curiós com se'ns fan de llargues les hores a classe, per exemple, escoltant els eterns discursos dels professors, frisant perquè arribi l'hora i sortir al passadís a fer-la petar o a fer la birra al bar de la Plaça Cívica. És curiós, com diuen, perquè malgrat que les hores es facin interminables, de cop i volta t'adones de què ja portes quatre anys a la facultat i de què és arribada l'hora dels adéus. Aviat ens lliuraran un paperot signat pel fill de puta del Rei que ens acreditarà com a llicenciats en-alguna-cosa-inútil, que podrem penjar al nostre despatx (el lavabo, per exemple), i que ens servirà per, quan anem a demanar feina al Telepizza, poder incloure al currículum: llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració. Potser aleshores no ens agafaran: «Polítiques? —ens diran—, què pretens, que ens fugi la clientenla? Au, busca feina al restaurant del Parlament, dropo». Com qui no vol la cosa som ja a quart, a empentes i rodolons i un únic excel·lent al currículum acadèmic, on he conegut gent molt maca que ha fet que la carrera no sigui una cursa feixuga sinó una agradable passejada per un jardí gemat sota un cel blau estúpid i un lleu oratjol bressolant-me les grenyes. En començar, duia els cabells curtets, i guaita ara, sóc el monstre pelut. En fi, enguany també és l'any dels Erasmus i la gent que toca el dos. Les hores potser passaran ara una mica més lentes, però si més no us tindrem en el cor i el record, i saber que ens tornarem a veure d'aquí uns mesos serà com la claror del sol a l'horitzó abans de l'alba.
Vinga, que us vagi bé a tots, en especial a la Griselda, que serà a Gringolàndia. Salut.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per imma. 11/09/2006. 03:35 PM
és ben bé que ets un malparit i que ja en saps d'escriure coses maques ja! xD per cert, el paperot aquest, que jo ja en tinc un amagat dintre un calaix, no se sap on, no el firma el REi NOOOO, no veus que es cansaria massa, ho fa el suposat ministre en nom seu!!! que fort, que fort! bé, no dic res més que t'espatllaré el post romàntic dels de color rosa (no és cap cosa dolenta, els romàntics van de l'abisme a la nostàlgia rosa i toveta).
Per jordina. 11/09/2006. 03:36 PM
Voilà!
Mira Griselda!!! Al final t'ha dedicat un post com li vas proposar entre cançó i cançó al karaoke!
Si és que el Josep està ple de sorpeses...
Per Griselda. 11/09/2006. 03:53 PM
Josep! q encara em faras plorar! tot un detall eh! jajjaa veig q ha tingut insistència tota la pressió que vaig fer!, et trobare molt a faltar, continua amb el blog q al menys visitar-lo em recordara a una d les coses q feia quan estava a la UAB, espero veure`t abans dl 18 i donar-te una forta abraçada!
Per Turandot. 13/09/2006. 02:40 PM
Què trist, m'he sentit identificada. Jo sóc llicenciada en història i faig feina a un telepizza ( clar que és a l'estiu, però... no deixa de ser un telepizza)
Bonic blog :)
Per Josep. 14/09/2006. 01:02 AM
Eps gràcies. Realment espero no acabar a un Telepizza, tot i que com ja m'ho ensumo.
Vinga, que vagi bé
Digues la teva