Avui en Sostres torna a escriure la mateixa idea que ha repetit periòdicament a l'Avui, si més no d'ençà que el llegeixo:
Les societats no funcionen sense temor de Déu, i per fer burla de l'altar o de les pregàries s'ha de ser un imbècil. Són incompletes i coixes les humanitats que no es projecten a l'infinit a través de la fe, les humanitats que no tenen superestructura ni transcendència.
La qual cosa em redueix a memòria moltes coses de les que ja he parlat aquí, com ara: és bo que la gent cregui en alguna mena de déu, o en alguna cosa que el substitueixi, per tal de sobreviure. Sense déu que ens il·lumini el món és fosc i fred i les flors es marceixen.
Una altra cosa que m'ha recordat és que hi ha coses que convé que siguin sagrades, i cagar-se en elles no és llibertat d'expressió sinó una evidència d'imbecil·litat:
Les altres declaracions [...] que han generat controvèrsia, aquesta vegada entre els descreguts i els heretges, són les que fan referència a l'home occidental que no té temor de Déu i que creu que burlar-se d'allò sagrat és la màxima expressió de la seva llibertat.
Manifestar el meu pensament d'una forma massa planera, directa i insultant, sobretot quan es tracta de coses sagrades per tothom, com ara la vida, o sagrades per només alguns, com ara la colla castellera, em desacredita més a mi que no pas a allò criticat. No es que no pugui ser criticat, sinó que cal fer-ho altrament. No creure-hi ja em fa prou desgraciat; blasmar-ho d'aquella manera em situa al nivell dels llimacs.
No creus que Déu se'l fabrica cadascú? Jo crec que hauríem de pregar pel Déu de cadascú, no pas per un de sol. Ni Jesucrists, ni Al·làs, ni p..... (uf, espero que cap musulmà llegeixi això perquè encara s'ofendria i ... grrrr) En fi, que cadascú es creï el seu Déu i, sobretot, que cardi si pot.
Esclar que sí, és el que deia al post, i també que cagar-se en els déus dels altres, sobretot si són compartits per la majoria, només pel gust de cagar-s'hi, o de ser més radical, o per mandra de dir les coses més suaument, és una greu manca de respecte...
Malgrat que cadascú tingui el seu déu, si fa no fa els valors són compartits, i els déus també. Tot i que el que és sagrat per la majoria per mi no ho sigui, això no vol dir que sigui desitjable insultar els seus déus, i etc. Els puc criticar, però la blasfèmia exagerada es paga amb la foguera.
Sostres revisited – 17/09/2006
Avui en Sostres torna a escriure la mateixa idea que ha repetit periòdicament a l'Avui, si més no d'ençà que el llegeixo:
La qual cosa em redueix a memòria moltes coses de les que ja he parlat aquí, com ara: és bo que la gent cregui en alguna mena de déu, o en alguna cosa que el substitueixi, per tal de sobreviure. Sense déu que ens il·lumini el món és fosc i fred i les flors es marceixen.
Una altra cosa que m'ha recordat és que hi ha coses que convé que siguin sagrades, i cagar-se en elles no és llibertat d'expressió sinó una evidència d'imbecil·litat:
Manifestar el meu pensament d'una forma massa planera, directa i insultant, sobretot quan es tracta de coses sagrades per tothom, com ara la vida, o sagrades per només alguns, com ara la colla castellera, em desacredita més a mi que no pas a allò criticat. No es que no pugui ser criticat, sinó que cal fer-ho altrament. No creure-hi ja em fa prou desgraciat; blasmar-ho d'aquella manera em situa al nivell dels llimacs.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per aljube. 17/09/2006. 06:34 PM
No creus que Déu se'l fabrica cadascú? Jo crec que hauríem de pregar pel Déu de cadascú, no pas per un de sol. Ni Jesucrists, ni Al·làs, ni p..... (uf, espero que cap musulmà llegeixi això perquè encara s'ofendria i ... grrrr) En fi, que cadascú es creï el seu Déu i, sobretot, que cardi si pot.
Per Josep. 18/09/2006. 12:21 PM
Esclar que sí, és el que deia al post, i també que cagar-se en els déus dels altres, sobretot si són compartits per la majoria, només pel gust de cagar-s'hi, o de ser més radical, o per mandra de dir les coses més suaument, és una greu manca de respecte...
Malgrat que cadascú tingui el seu déu, si fa no fa els valors són compartits, i els déus també. Tot i que el que és sagrat per la majoria per mi no ho sigui, això no vol dir que sigui desitjable insultar els seus déus, i etc. Els puc criticar, però la blasfèmia exagerada es paga amb la foguera.
Digues la teva