He tingut temps més anarcoides i comunistoides que ara. Un dia vaig apuntar a una llibreta que no a la policia, ni a la propietat privada, i no a no sé què més. Es dóna el cas que la mateixa llibreta vaig pensar que me l'havien presa junt amb la motxilla que la contenia, ja que l'havia deixada sense tancar a la guixeta de l'Abacus de la UAB. Quina ironia: veritablement, em pensava que ja havia deixat de ser de la meva propietat (privada). Vaig trobar la motxilla i la llibreta, però.
Això ho pensava perquè ara imagineu que us prenen la bici. La teníeu lligada amb la piton, però malgrat tot us l'han presa. Al capdavall, no és la pèrdua material del vehicle no motoritzat el que recaria: se'n compra una altra i a córrer. El problema seria que, a partir d'ara, ja no podries deixar més la bici al carrer durant la nit, que hauries de patir per què no te la robessin, etc. Una societat sense la seguretat de la propietat privada és trontolladissa, és viure amb l'ai al cor.
Fins i tot seríeu capaços d'anar a la Policia i denunciar-ho. No perquè ni tan sols somiéssiu que us la trobarien (o que la buscarien), sinó senzillament perquè així ho sapiguessin i sortís a les estadístiques. Potser amb unes quantes denúncies d'aquestes es posarien a buscar els lladres.
Propietat privada – 2/10/2006
He tingut temps més anarcoides i comunistoides que ara. Un dia vaig apuntar a una llibreta que no a la policia, ni a la propietat privada, i no a no sé què més. Es dóna el cas que la mateixa llibreta vaig pensar que me l'havien presa junt amb la motxilla que la contenia, ja que l'havia deixada sense tancar a la guixeta de l'Abacus de la UAB. Quina ironia: veritablement, em pensava que ja havia deixat de ser de la meva propietat (privada). Vaig trobar la motxilla i la llibreta, però.
Això ho pensava perquè ara imagineu que us prenen la bici. La teníeu lligada amb la piton, però malgrat tot us l'han presa. Al capdavall, no és la pèrdua material del vehicle no motoritzat el que recaria: se'n compra una altra i a córrer. El problema seria que, a partir d'ara, ja no podries deixar més la bici al carrer durant la nit, que hauries de patir per què no te la robessin, etc. Una societat sense la seguretat de la propietat privada és trontolladissa, és viure amb l'ai al cor.
Fins i tot seríeu capaços d'anar a la Policia i denunciar-ho. No perquè ni tan sols somiéssiu que us la trobarien (o que la buscarien), sinó senzillament perquè així ho sapiguessin i sortís a les estadístiques. Potser amb unes quantes denúncies d'aquestes es posarien a buscar els lladres.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per jordina. 2/10/2006. 09:14 PM
Ay que em sembla que et fas gran... :P
Digues la teva