Com sabreu o no alguns, jo no sóc massa de llegir ni escriure poesies. Massa envitricollades, subliminals i abstruses. M'estimo més coses planeres, d'acord amb el meu encefalograma, i més directes. Coses fàcils d'interpretar, el missatge de les quals sigui fàcilment comprensible. Tanmateix, darrerament m'ha donat per llegir-ne una mica, tot i que potser Ausiàs March no és massa recomanable per novençans com jo.
Per una ximpleria amb el jefe (cap) vaig aprendre de cor «La Vaca Cega». Anar pel món mormolant poesies fa l'efecte d'estar resant alguna oració. Potser són pregàries laiques a la vida i a la mort i a l'amor i la natura. Anar pel món parlant tot sol, com si fos foll.
Van dir-me que ja només calia que sapigués cuinar. Alguns m'han aconsellat que ho aprofiti per lligar. Però fer això seria com masturbar-se amb una imatge d'una Verge Maria mig despullada (o introduint-se el crucifix les senyores).
No sóc pas cap abrandat amant de la poesia. Però mentre espero que una ventegada escampi la grisor del cel, que la lluminària de l'atabaladora ciutat de Barcelona s'apagui per deixar-me veure els estels, mentre somio truites o mentre espero eternament pujar al quatre de set, o pels cingles i per les comes, i pel silenci dels prats i en la ribera, vaig recitant aquestes pregàries laiques que fan del món un indret més amable i suportable.
Per cert, l'esborrany d'això l'he escrit enmig d'una avorrida classe grisa i insípida
Pregàries laiques – 9/10/2006
Com sabreu o no alguns, jo no sóc massa de llegir ni escriure poesies. Massa envitricollades, subliminals i abstruses. M'estimo més coses planeres, d'acord amb el meu encefalograma, i més directes. Coses fàcils d'interpretar, el missatge de les quals sigui fàcilment comprensible. Tanmateix, darrerament m'ha donat per llegir-ne una mica, tot i que potser Ausiàs March no és massa recomanable per novençans com jo.
Per una ximpleria amb el jefe (cap) vaig aprendre de cor «La Vaca Cega». Anar pel món mormolant poesies fa l'efecte d'estar resant alguna oració. Potser són pregàries laiques a la vida i a la mort i a l'amor i la natura. Anar pel món parlant tot sol, com si fos foll.
Van dir-me que ja només calia que sapigués cuinar. Alguns m'han aconsellat que ho aprofiti per lligar. Però fer això seria com masturbar-se amb una imatge d'una Verge Maria mig despullada (o introduint-se el crucifix les senyores).
No sóc pas cap abrandat amant de la poesia. Però mentre espero que una ventegada escampi la grisor del cel, que la lluminària de l'atabaladora ciutat de Barcelona s'apagui per deixar-me veure els estels, mentre somio truites o mentre espero eternament pujar al quatre de set, o pels cingles i per les comes, i pel silenci dels prats i en la ribera, vaig recitant aquestes pregàries laiques que fan del món un indret més amable i suportable.
Per cert, l'esborrany d'això l'he escrit enmig d'una avorrida classe grisa i insípida
Escrit per en Josep.Comentaris
Per jaume. 22/10/2006. 05:42 PM
en el fons i potser malgrat tu mateix i el teu front "destroy", tens una ànima molt sensible i delicada
Digues la teva