M'he preguntat moltes vegades per què vaig fer-me militant d'Esquerra. També m'ho he respost moltes vegades de diverses formes. Una de les raons és que era la formació amb representació parlamentària que més s'apropava a la meva forma de pensar.
En fi, jo no he defensat gaire el Tripartit, ni tampoc no he defensat gaire Esquerra quan l'ha cagada durant aquests darrers tres anys. Sóc el primer en criticar aquest curiós gir al centre de l'espectre polític: socialdemocràcia i catalanisme. Potser així ocupen un espai que a hores d'ara pertany al PSC i a CiU, però ho faran a costa d'esdevenir un nou PSC o un nou CiU, o una barreja de tots dos. I això fa fàstic.
Vaig entrar-hi a militar sobretot perquè era l'únic partit parlamentari inequívocament independentista. A més, es definia d'esquerres. Està canviant tant que ara ja al logo només hi diu Esquerra, oblidant a poc a poc allò de República de Catalunya (hola Macià). Militar-hi em fa caure en moltes contradiccions personals, de vegades em sento força incòmode, i si a sobre cada cop s'eixampla més la distància ideològica entre ERC i jo, acabaré potser per donar-me'n de baixa i, a tot estirar, col·laborar-hi com a independent de tant en tant (si volen).
I això és tot el que volia escriure sobre política.
Malgrat les possibles discordàncies puntuals estratègiques o de metode continuen sent la formació amb qui més m'identifico per voler el mateix que jo vull.
Montilla és un poble de Còrdova – 17/10/2006
M'he preguntat moltes vegades per què vaig fer-me militant d'Esquerra. També m'ho he respost moltes vegades de diverses formes. Una de les raons és que era la formació amb representació parlamentària que més s'apropava a la meva forma de pensar.
En fi, jo no he defensat gaire el Tripartit, ni tampoc no he defensat gaire Esquerra quan l'ha cagada durant aquests darrers tres anys. Sóc el primer en criticar aquest curiós gir al centre de l'espectre polític: socialdemocràcia i catalanisme. Potser així ocupen un espai que a hores d'ara pertany al PSC i a CiU, però ho faran a costa d'esdevenir un nou PSC o un nou CiU, o una barreja de tots dos. I això fa fàstic.
Vaig entrar-hi a militar sobretot perquè era l'únic partit parlamentari inequívocament independentista. A més, es definia d'esquerres. Està canviant tant que ara ja al logo només hi diu Esquerra, oblidant a poc a poc allò de República de Catalunya (hola Macià). Militar-hi em fa caure en moltes contradiccions personals, de vegades em sento força incòmode, i si a sobre cada cop s'eixampla més la distància ideològica entre ERC i jo, acabaré potser per donar-me'n de baixa i, a tot estirar, col·laborar-hi com a independent de tant en tant (si volen).
I això és tot el que volia escriure sobre política.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per Griselda. 18/10/2006. 06:04 PM
potser no li hauriem de donar tanta importància a la representació parlamentària
Per jaume. 22/10/2006. 05:35 PM
Malgrat les possibles discordàncies puntuals estratègiques o de metode continuen sent la formació amb qui més m'identifico per voler el mateix que jo vull.
Digues la teva