de vegades
de vegades
de vegades res no rutlla. la torrada sempre cau de boca terrosa, i jo no sé si boca terrosa s'escriu boca terrosa o bocaterrosa o boca-terrossa.
de vegades passen dos mesos seguits que no em deixondeixo i les lleganyes no em deixen badar les parpelles. estat de continu abaltiment.
de vegades passa que caic de lloros a terra i em fan mal les costelles que em dificulten l'alenar, i vaig bleixant a tot arreu amb moribunda ranera.
de vegades se'm passen les ganes de fer qualsevol cosa. deixo d'escriure al blog i em tanco més (encara) en mi mateix. malmirrós, sorrut, esquerp. aneu a prendre pel cul (a fotre faves).
porto uns dies molt diguem-ne lassat (llassat) de tot, de classe, de la feina moltíssim, de les eleccions, dels castells. em dedicaria només a llegir sis hores diàries, però la mala consciència de la feina que no faig no em deixa. i llegeixo poesies que només ocupen un quart d'hora.
de vegades la vida és o sembla una puta... palterada. buina de diplodocus.
He trobat la solució per poder entrar al teu blog sense ser bombardejat per spam i és una extensió de Firefox que fa la seva feina de puta mare. Tot un alleujament. A València els “Ciutadans/os” no haurien entrat al parlament però allà que és on no fa falta aquest llindar hi és i aquí, doncs no. Quines injustícies te la vida de vegades. Ara haurem d'aguantar-los per un bon temps imagino, perquè amb aquesta forma de demagògia barata i la plataforma mediàtica de la que gaudiran ara, només poden anar a més. Però no massa més, crec.
Em sembla que la millor opció d'aliances després de veure en què s'han convertit el PSC - o simplement han estat sempre però ara sense intentar dissimular-ho -, i malgrat la poca dignitat i defallences morals de Convergència, un pacte nacional d'ERC amb aquests últims seria la millor solució per tractar d'estirar al màxim aquest estatutet que tenim els propers anys. Què en penses?
Espero que el teu viatge accelerat per Porta de l'Àngel fins la seu dels JRC de l'altre dia donés els seus fruits.
Per allò de la feina, m'han de trucar dilluns. Em va anar força bé, però ja veurem què tal.
Sobre pactes, jo sempre he estat a favor de CiU-ERC, perquè si algun dia volem la independència hauríem de començar per entendre'ns entre nosaltres. A aquesta legislatura, entre d'altres coses, s'haurà de fer la llei electoral catalana, una bona manera per defensar els interessos nacionalistes (suposo que saps una mica com va).
El PSC és PSOE i és, per tant, Espanya, i els espanyols són els enemics.
És exactament així com ho veig jo i és així com li vaig intentar fer veure a la Jordina que molt sublevada deia que si ERC afavoria un pacte catalanista no els votaria mai més )). Creu que és més important ara mateix assegurar-se un progrés d'esquerres que un progrés catalanista. I jo li vaig dir que per les esquerres no cal patir. El món continua anat cap a l'esquerra o sinó sempre hi haurà qui prengui el relleu, mentre que de la dominació espanyolista ja fa masses anys que dura i com més va més urgeix i més perill hi ha que s'afebleixi. Quan haguem neutralitzat a l'enemic i els seus tentacles que tot ho mouen des de Madrida parlarem de uqin caire cal donar a l'autogovern.
De poc serveixen les nostres el.lucubracions i somniar desperts. Mentre jo això jo escrivia, per una altra banda el nou tripartit ja esdevenia un fet consumat
interessant aquest article al respecte
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2123985
jo ja m'ho ensumava... vaig votar ERC sabent que la papereta pudia a Montilla. Esquerra m'ha tornat a decebre, però com som com sóc, els tornaria a votar, perquè malgrat tot són com jo: uns fills de puta.
No em serveix de res viure en una "catalunya lliure i de dretes", endavant l'esquerra, deixem-nos per una vegada de dominacions espanyolistes o de debats identitaris i mirem més per les nostres condicions MATERIALS, si materials, dieu-me materialista si voleu, però jo cada cop veig a mes gent buscant entre les escombraries, i això no m'agrada, i a la vegada aquests tan sels refot ser catalans com espanyols, pq com digue un bon amic meu: Un país sólo no es una patria, una patria es, amigos, un país con justicia (manifest comunista).
Ai Josep, veig q aquesta no és una bona temporada per molts de nosaltres, aqui em tens pel que necessitis, una abraçada ben forta i si su plau q tot aixo passi ben aviat.
a l'altre comentari volia dir "però com són com sóc"... en fi, la identificació partidista potser és més gran que no em pensava
Griselda, en un país normal estaria d'acord amb tu, però mentre no siguem un país normal per mi la prioritat serà o bé la independència o bé una autonomia suficient i satisfactòria. El manifest comunista és un pamflet per liar-se porros (ei, que me l'he llegit i tot). I el materialisme és una merda. A mi em sua la polla guanyar quatre duros mentre pugui anar llegint l'Ausiàs March. En tot cas, no renuncio al materialisme aquest, si no no votaria un partit d'esquerres.
En Carod diu que primer és la cohesió social i després la nacional. Això ho hauria d'haver dit abans de les eleccions. Això ho haurien de saber tots els independentistes que voten ERC. Haurien de saber que Esquerra no és independentista, és abans de tot d'esquerres, i després, si cal, independentista (i també segons qui l'estigui escoltant).
em fa por q si perdem aquest materialisme tan criticat un dia podem arribar a quedar-nos sense les nostres preciades lectures.
ERC es un partit independentista, pro tots sabem que aquesta legislatura no es tenia pensat portar-la a terme, per tant primer anem guanyant una miqueta de territori i a la vegada fent algo per la gent, o q volies? q us penseu? q pactant amb ciu avançarem en el procès de la independència? q no teniu memòria?
jo crec que tota la classe política és molt poruga. Si ERC és independentista, que ho hauria d'explicitar en el punt u del seu programa: la prioritat serà la celebració d'un referèndum per la independència si assolim prou suport parlamentari. Si CiU fos independentista, hauria de fer el mateix (CiU té sectors indepes i sectors que no ho són). I si tots dos partits sumessin prou majoria, haurien de fer tot el possible per aconseguir-ho.
La independència és un acte unilateral. La independència no es demana, es proclama. Si la nació catalana volgués de debò ser independent, faria anys que ho seria. Però jo crec que en el fons no ho vol.
De fet, què és la "nació catalana"? La "nació catalana" vol alguna cosa? La nació catalana no existeix, igual que no existeix cap altra nació al món.
I per llegir Ausiàs March no necessites ni carnet de biblioteca, mira què et dic.
Josep, penso com tu en tot això i els que no són nacionalistes per mi no saben ni qui són ni el que volen ni s’estimen a ells mateixos ni per tant el que és seu ja que no ho identifiquen. I en l’absència de res al cor que els faci bullir la sang, molts aleshores s’emparen en el pensament políticament correcte del moment que els correspon socialment. Blederisme o pamfilisme del pitjor gènere. No puc amb ells, quasi que prefereixo trobar-me amb algú que se senti del nacionalisme contrari al davant ja que parlem el mateix llenguatge i som reals tots dos.
Però et volia demanar una cosa xato,
ja sé que tu passes de tot i de tothom i que tant te fot res o al menys aquest és la teva tarja de visita: la "d'enfant terrible", un infant terrible que tanmateix es deixa estimar i se li humitegen els ulls en determinats moments i que fa poesia en el seu lleure.
Si més no i sigue com sigue, podries posar les respostes que em dones no només aquí sinó a la meva pàgina? és una qüestió de cortesia, per allò de tornar la visita i així m'estalvia sempre passar a mi per veure si m'has respost. No que em molesti massa i ho continuaré fent si cal, però també fa il•lusió veure que hi ha una reciprocitat. Qüestió d’equilibris.
A part que si signes com "lo quadern gris" la gent que llegeix la meva pagina poden trobar-te a través de l'enllaç que tinc a la dreta i fer així la xarxa més enxarxada, què et sembla?
Oi que no és demanar massa?
Gràcies
PD: Potser tens raons poderoses per no fer-ho que com sempre estaré disposat a llegir i intentaré fer un esforç per comprendre-les com tu pots fer amb les meves. Suposo que protegir la teva llibertat de no fer res que se't demani n'és una i de ben vàlida
de vegades – 3/11/2006
de vegades
de vegades
de vegades res no rutlla. la torrada sempre cau de boca terrosa, i jo no sé si boca terrosa s'escriu boca terrosa o bocaterrosa o boca-terrossa.
de vegades passen dos mesos seguits que no em deixondeixo i les lleganyes no em deixen badar les parpelles. estat de continu abaltiment.
de vegades passa que caic de lloros a terra i em fan mal les costelles que em dificulten l'alenar, i vaig bleixant a tot arreu amb moribunda ranera.
de vegades se'm passen les ganes de fer qualsevol cosa. deixo d'escriure al blog i em tanco més (encara) en mi mateix. malmirrós, sorrut, esquerp. aneu a prendre pel cul (a fotre faves).
porto uns dies molt diguem-ne lassat (llassat) de tot, de classe, de la feina moltíssim, de les eleccions, dels castells. em dedicaria només a llegir sis hores diàries, però la mala consciència de la feina que no faig no em deixa. i llegeixo poesies que només ocupen un quart d'hora.
de vegades la vida és o sembla una puta... palterada. buina de diplodocus.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per jaume. 3/11/2006. 08:34 PM
He trobat la solució per poder entrar al teu blog sense ser bombardejat per spam i és una extensió de Firefox que fa la seva feina de puta mare. Tot un alleujament. A València els “Ciutadans/os” no haurien entrat al parlament però allà que és on no fa falta aquest llindar hi és i aquí, doncs no. Quines injustícies te la vida de vegades. Ara haurem d'aguantar-los per un bon temps imagino, perquè amb aquesta forma de demagògia barata i la plataforma mediàtica de la que gaudiran ara, només poden anar a més. Però no massa més, crec.
Em sembla que la millor opció d'aliances després de veure en què s'han convertit el PSC - o simplement han estat sempre però ara sense intentar dissimular-ho -, i malgrat la poca dignitat i defallences morals de Convergència, un pacte nacional d'ERC amb aquests últims seria la millor solució per tractar d'estirar al màxim aquest estatutet que tenim els propers anys. Què en penses?
Espero que el teu viatge accelerat per Porta de l'Àngel fins la seu dels JRC de l'altre dia donés els seus fruits.
Per mestressa. 3/11/2006. 08:49 PM
de bocaterrosa!!
Per Josep. 3/11/2006. 10:30 PM
Per allò de la feina, m'han de trucar dilluns. Em va anar força bé, però ja veurem què tal.
Sobre pactes, jo sempre he estat a favor de CiU-ERC, perquè si algun dia volem la independència hauríem de començar per entendre'ns entre nosaltres. A aquesta legislatura, entre d'altres coses, s'haurà de fer la llei electoral catalana, una bona manera per defensar els interessos nacionalistes (suposo que saps una mica com va).
El PSC és PSOE i és, per tant, Espanya, i els espanyols són els enemics.
Mestressa, gràcies, ja m'ho pensava.
Per jaume. 5/11/2006. 09:21 PM
És exactament així com ho veig jo i és així com li vaig intentar fer veure a la Jordina que molt sublevada deia que si ERC afavoria un pacte catalanista no els votaria mai més )). Creu que és més important ara mateix assegurar-se un progrés d'esquerres que un progrés catalanista. I jo li vaig dir que per les esquerres no cal patir. El món continua anat cap a l'esquerra o sinó sempre hi haurà qui prengui el relleu, mentre que de la dominació espanyolista ja fa masses anys que dura i com més va més urgeix i més perill hi ha que s'afebleixi. Quan haguem neutralitzat a l'enemic i els seus tentacles que tot ho mouen des de Madrida parlarem de uqin caire cal donar a l'autogovern.
Per jaume. 6/11/2006. 04:26 PM
De poc serveixen les nostres el.lucubracions i somniar desperts. Mentre jo això jo escrivia, per una altra banda el nou tripartit ja esdevenia un fet consumat
interessant aquest article al respecte
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2123985
Per Josep. 6/11/2006. 07:12 PM
jo ja m'ho ensumava... vaig votar ERC sabent que la papereta pudia a Montilla. Esquerra m'ha tornat a decebre, però com som com sóc, els tornaria a votar, perquè malgrat tot són com jo: uns fills de puta.
Per Griselda. 6/11/2006. 08:19 PM
No em serveix de res viure en una "catalunya lliure i de dretes", endavant l'esquerra, deixem-nos per una vegada de dominacions espanyolistes o de debats identitaris i mirem més per les nostres condicions MATERIALS, si materials, dieu-me materialista si voleu, però jo cada cop veig a mes gent buscant entre les escombraries, i això no m'agrada, i a la vegada aquests tan sels refot ser catalans com espanyols, pq com digue un bon amic meu: Un país sólo no es una patria, una patria es, amigos, un país con justicia (manifest comunista).
Ai Josep, veig q aquesta no és una bona temporada per molts de nosaltres, aqui em tens pel que necessitis, una abraçada ben forta i si su plau q tot aixo passi ben aviat.
Per Josep. 6/11/2006. 09:16 PM
a l'altre comentari volia dir "però com són com sóc"... en fi, la identificació partidista potser és més gran que no em pensava
Griselda, en un país normal estaria d'acord amb tu, però mentre no siguem un país normal per mi la prioritat serà o bé la independència o bé una autonomia suficient i satisfactòria. El manifest comunista és un pamflet per liar-se porros (ei, que me l'he llegit i tot). I el materialisme és una merda. A mi em sua la polla guanyar quatre duros mentre pugui anar llegint l'Ausiàs March. En tot cas, no renuncio al materialisme aquest, si no no votaria un partit d'esquerres.
En Carod diu que primer és la cohesió social i després la nacional. Això ho hauria d'haver dit abans de les eleccions. Això ho haurien de saber tots els independentistes que voten ERC. Haurien de saber que Esquerra no és independentista, és abans de tot d'esquerres, i després, si cal, independentista (i també segons qui l'estigui escoltant).
Per Griselda. 6/11/2006. 10:41 PM
em fa por q si perdem aquest materialisme tan criticat un dia podem arribar a quedar-nos sense les nostres preciades lectures.
ERC es un partit independentista, pro tots sabem que aquesta legislatura no es tenia pensat portar-la a terme, per tant primer anem guanyant una miqueta de territori i a la vegada fent algo per la gent, o q volies? q us penseu? q pactant amb ciu avançarem en el procès de la independència? q no teniu memòria?
Per Josep. 6/11/2006. 11:01 PM
jo crec que tota la classe política és molt poruga. Si ERC és independentista, que ho hauria d'explicitar en el punt u del seu programa: la prioritat serà la celebració d'un referèndum per la independència si assolim prou suport parlamentari. Si CiU fos independentista, hauria de fer el mateix (CiU té sectors indepes i sectors que no ho són). I si tots dos partits sumessin prou majoria, haurien de fer tot el possible per aconseguir-ho.
La independència és un acte unilateral. La independència no es demana, es proclama. Si la nació catalana volgués de debò ser independent, faria anys que ho seria. Però jo crec que en el fons no ho vol.
De fet, què és la "nació catalana"? La "nació catalana" vol alguna cosa? La nació catalana no existeix, igual que no existeix cap altra nació al món.
I per llegir Ausiàs March no necessites ni carnet de biblioteca, mira què et dic.
Per jaume. 9/11/2006. 03:24 AM
Josep, penso com tu en tot això i els que no són nacionalistes per mi no saben ni qui són ni el que volen ni s’estimen a ells mateixos ni per tant el que és seu ja que no ho identifiquen. I en l’absència de res al cor que els faci bullir la sang, molts aleshores s’emparen en el pensament políticament correcte del moment que els correspon socialment. Blederisme o pamfilisme del pitjor gènere. No puc amb ells, quasi que prefereixo trobar-me amb algú que se senti del nacionalisme contrari al davant ja que parlem el mateix llenguatge i som reals tots dos.
Però et volia demanar una cosa xato,
ja sé que tu passes de tot i de tothom i que tant te fot res o al menys aquest és la teva tarja de visita: la "d'enfant terrible", un infant terrible que tanmateix es deixa estimar i se li humitegen els ulls en determinats moments i que fa poesia en el seu lleure.
Si més no i sigue com sigue, podries posar les respostes que em dones no només aquí sinó a la meva pàgina? és una qüestió de cortesia, per allò de tornar la visita i així m'estalvia sempre passar a mi per veure si m'has respost. No que em molesti massa i ho continuaré fent si cal, però també fa il•lusió veure que hi ha una reciprocitat. Qüestió d’equilibris.
A part que si signes com "lo quadern gris" la gent que llegeix la meva pagina poden trobar-te a través de l'enllaç que tinc a la dreta i fer així la xarxa més enxarxada, què et sembla?
Oi que no és demanar massa?
Gràcies
PD: Potser tens raons poderoses per no fer-ho que com sempre estaré disposat a llegir i intentaré fer un esforç per comprendre-les com tu pots fer amb les meves. Suposo que protegir la teva llibertat de no fer res que se't demani n'és una i de ben vàlida
Digues la teva