De vegades vull dir una cosa però fer-ho massa ràpid em sembla poc civilitzat. Llavors començo parlant, per exemple, que jo seria capaç de treure excel·lent en llatí sense saber-ne gens. L'examen l'he tramitat bé, tot és qüestió de treballar-hi com un funcionari.
Llavors penso que potser és molt civilitzat però, efectivament, és massa burocràtic. Hi dic poca cosa i massa fredament. També cal afegir-hi que he dormit molt poques hores i tinc un altre examen per demà. Que els mots no em segueixen, els he perduts. I que tot plegat em renovella velles crisis que fluctuen entre l'escanyament i la guillotinada.
Agraeixo molt el favor de la gent que ha mostrat un petit apreci per mi, tot i que jo ni ho digui ni obri una mica més els ulls. Sempre hi ha hagut almenys una persona que m'ha ajudat una mica, tot i que rebutjo l'ajuda normalment, i si m'ho preguntéssiu pel carrer negaria haver-la acceptada. Però gràcies.
Com també hi ha aquells que han fet que la vida semblés aclaparadorament bonica, embafadora i embriagadora alguns moments que han durat molts mesos i algun any, i que també agraeixo tot i que hagin pogut semblar una puta merda.
Llavors em rellegeixo i retorna la nàusea. De vegades no sé si sóc un mirall, una font d'aigua transparent o una bassa de quitrà fos. M'agrada haver sigut prou perspicaç per esbrinar qualsevol cosa, i em frapa la meva incapacitat per articular-hi una paraula. Si us dic que «jo passo d'aquest tema» és que no m'interessa, però em reca no poder gaudir-ne.
Les coses podrien ser molt més fàcils si em deixés arrossegar pel corrent i no em quedés arrapat a la roca. Demà tinc examen de francès.
Hauria d'estar estudiant? – 31/03/2008
De vegades vull dir una cosa però fer-ho massa ràpid em sembla poc civilitzat. Llavors començo parlant, per exemple, que jo seria capaç de treure excel·lent en llatí sense saber-ne gens. L'examen l'he tramitat bé, tot és qüestió de treballar-hi com un funcionari.
Llavors penso que potser és molt civilitzat però, efectivament, és massa burocràtic. Hi dic poca cosa i massa fredament. També cal afegir-hi que he dormit molt poques hores i tinc un altre examen per demà. Que els mots no em segueixen, els he perduts. I que tot plegat em renovella velles crisis que fluctuen entre l'escanyament i la guillotinada.
Agraeixo molt el favor de la gent que ha mostrat un petit apreci per mi, tot i que jo ni ho digui ni obri una mica més els ulls. Sempre hi ha hagut almenys una persona que m'ha ajudat una mica, tot i que rebutjo l'ajuda normalment, i si m'ho preguntéssiu pel carrer negaria haver-la acceptada. Però gràcies.
Com també hi ha aquells que han fet que la vida semblés aclaparadorament bonica, embafadora i embriagadora alguns moments que han durat molts mesos i algun any, i que també agraeixo tot i que hagin pogut semblar una puta merda.
Llavors em rellegeixo i retorna la nàusea. De vegades no sé si sóc un mirall, una font d'aigua transparent o una bassa de quitrà fos. M'agrada haver sigut prou perspicaç per esbrinar qualsevol cosa, i em frapa la meva incapacitat per articular-hi una paraula. Si us dic que «jo passo d'aquest tema» és que no m'interessa, però em reca no poder gaudir-ne.
Les coses podrien ser molt més fàcils si em deixés arrossegar pel corrent i no em quedés arrapat a la roca. Demà tinc examen de francès.
Escrit per en Josep.Comentaris
Digues la teva