Arxius pertanyents a Castells
Diada del Gall 2008 – 21/07/2008
Avui el dia és núvol, ahir al matí ja va començar. Ens va alleugerir lleugerament el bat de migdia i cap a les cinc el sol només s'endevinava rere el tel de núvols. Avui és un dia gris... però ahir va ser espletant.
En resum, al matí els Castellers de Vilafranca van fer llenya per tot un hivern a Mataró. Els Capgrossos van descarregar la tripleta màgica de forma molt emotiva; capaços de suar els castells de 9 gairebé com la Vella, segueixen la progressió que van aturar fa un parell d'anys pel tema Mariona. Ahir encara donaven gràcies al cel i hi llençaven petons. Els verds, com sempre, estirant més el braç que la màniga, tenien intenció de fer l'impossible amb soques alienes sota el seu folre; i tot i la seva experiència en aquest camp, no els hi va sortir bé i només van carregar el 3de9f. Llàstima pel plaer estètic perdut, però per la resta no cur pas.
I a la tarda hi havia la diada del Gall, que abans mig-coincidia amb la Festa Major (que s'esqueia per Santa Magdalena, que és demà), i que ara representa l'actuació més forta de la primera part de la temporada abans del descans d'istiu. I enguany ha estat així, també.
No se'n pot dir gaire res. Hem començat en aquesta ocasió pel 4de7, que ha servit per estrenar canalla, cosa que l'ha alentit i ha fet que s'anés desarranjant una mica de mica en mica. Però res de preocupant, llevat d'un baix que xisclava i gairebé somicava perquè el segon li enfonsava una clavícula.A segona ronda el 3de7, que també ha pujat tremoladís i en passar l'enxaneta ha clavat una fuetada a segons que ha desfermat algun crit, però s'ha recuperat i tot ha anat bé. Per acabar la tripleta, 5de6 que a la foto sembla una mica desmanegat. I apa, a pilars per fi hem provat el de 5. Després de setmanes d'assaig i de tenir-ne gairebé dos de diferents a disposició del cap de colla, s'ha triat el que oferia més garanties i, just un any més tard del darrer que vem portar a plaça —i que quedà carregat—, l'hem plantat amb decisió i tal i tal i ha pujat esplèndid, segur, ferm, lluminós i etcètera. Oh, cargolins cridant, saltant i plorant i abraçant-se i petonejant-se! Oh, Cargolins, per fi una colla normal. El pilar no sembla una excepció, com els dos darrers (un per temporada, el darrer descarregat a l'última diada de la segona temporada de la Sílvia). Sembla que si no falla el tronc el podem anar tirant arreu on anem, més o menys com fem amb el tres i el quatre de set. Bé, és el que m'agrada pensar.
I pel que fa a fer el pas —castells de set i mig— jo espero també a Festa Major. Perquè era evident que ahir no podia ser. De moment estic molt content del meu segon pilar de cinc descarregat en 5 temporades que porto a la colla. Un balanç fluixet. Sembla que el millorarem aviat.
Diada del Gall 2008
Esplugues: Pde4, 4de7, 3de7, 5de6, Pde5, Pde4
Figueres: Pde4, 4de6, 3de6, 2de6, Pde4
Dos de dos – 12/07/2008
Havem vist «Dos de dos», obra de teatre, al Brossa, espai escènic alternatiu, d'aquells que mostren obres que costen d'entendre i cal rumiar-hi una mica en silenci per treure'n l'entrellat, o alguna cosa. Aquesta vegada no ha estat diferent i ja, des de la primera escena, comences a planye't d'haver comprat l'entrada. En tot cas, trobo que un cop entrat i acceptat el joc de quatre diàlegs simulanis entretallats —recurs que es va repetint contínuament—, i aterrat sense manies en la proposta del senyor Albert Mestres, dramaturg, tot comença a rodar més fàcilment.
L'obra escenifica les relacions d'una parella granadeta de catalans de la ceba que viuen en un barri decadent, marginal, del centre de Barcelona —potser el mateix Born—, i que, veient com tot allò amb què s'identificaven s'enruna, focalitzen les seves frustracions contra els immigrants, personificats en un veí que, pel que sembla deduir-se dels diàlegs impossibles, hauria robat tres-cents euros, potser ajudat per la filla de la parella, que també sortia amb un tal Mohamed. En concret, és la dona qui escup la majoria o la totalitat dels tòpics contra els immigrants, alguns dels quals fins i tot jo he fet servir, com ara que són incapaços de proferir una puta paraula en català. En tot cas, la dona, hipòcrita ella, se sent atreta per aquest moro, que és butanero, i quan el marit bada puja a la cambra on el tenen tancat i follen alegrement.
L'home, per la seva banda, passa bastant de la muller, defensa l'immigrant, s'ofega en raigs de vi, recorda tot sovint quan ell era cap de colla i parla una mica de castells, de vegades errant-la, com quan posa manilles al tres de nou —un error d'allò més tòpic, quants cops ho hauré sentit? En el fons, tots dos són uns pobres infeliços que veient perdre la seva identitat, rebutjant com a agressiva la cultura de l'immigrant, blasmant-lo per totes les malvestats que els han anat colpint, sublimen finalment totes llurs pors i limitacions en el rostre d'un desgraciat sense un clau a la butxaca.
Com que no veureu l'obra, puc explicar el final. Sembla ser que una filla de la parella s'enrotlla amb el Rajid. La mare no ho pot comportar i el pela. Acaba la parella menjant un estofat de moro, i ella acusa el marit d'atrida, que segons sé vol dir «grec» en les guerres de troia i Grècia, cosa que enllaça amb la història d'Helena i Menelau que, resumidament, segons sé de L'Eneida i sobretot de la Viquipèdia, va anar així: Menelau era rei d'Esparta, casat amb Helena; per la seva gran bellesa, Paris, fill de Príam, rei de Troia, la seduí o la segrestà; quan acabà la guerra de Troia, la parella es reconcilià i Helena i Menelau regnaren a Esparta feliços i menjaren anissos.
En fi, es pot assajar de fer un paral·lelisme estranyíssim entre l'obra i la guerra de Troia, si la coneixeu una mica, i llavors tot pren una altra llum. Però si del que tracta Dos de dos és de la identitat dels catalans i com es prenen la immigració, trobo que és una forma d'expressar-ho original tot i que el missatge no ho sigui de cap manera, i que si és difícil d'entendre'l no és perquè sigui molt elevat ni filosòfic —ni antitòpic ni mil collonades més—, sinó perquè han introduït tantes filigranes de tota mena que no hi ha manera d'agafar-lo per enlloch. T'hi repenses i en treus algun suc, però a mi, si no me l'arriben a explicar, no sé què hagués acabat pensant. El missatge? Que si no fem l'esforç de conèixer l'immigrant acabarem bojos incorrent fins i tot en el canibalisme, la llei de la selva, el ball de bastons.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (0)Diada a Barberà – 7/07/2008
Doncs bé, avui també hi ha hagut diada, moltes de consecutives. Aquest cop, seguint la gira, ha tocat a Barberà del Vallès. Esperant-me qualsevol cosa, certament m'ha agradat la plaça on hem actuat —la Plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. Érem els tercers en l'ordre d'actuació. Com que érem uns quants més que la setmana passada i podíem lligar bé els nostres castells de set, hem tornat a la mateixa cantarella de la temporada: tres i quatre de set, en aquest ordre. Han anat bastant bé —si més no, això m'han dit els que eren fora—, tot i que des de dins han semblat més insegurs que altres vegades. A tercera ronda hem canviat el cinc pel 2de6 a causa de manca d'efectius. I hem acabat amb tres pilars de quatre. Al darrer assaig va anar força bé un de quatre descarregat net, i esperem que, si més no, aquest tema el puguem superar ben tost, car m'és vijares que havem-ne garanties e, ausades, ja n'hi ha prou d'aquest color.
Els de Sabadell han fet una actuació collonuda. Han començat amb el 5de7 que els hi ha anat força de puta mare. A segona ronda el 3de7 aixecat per sota, que sempre és un espectacle i sempre la gent comença a aplaudir abans d'hora perquè no en té ni idea. Ha pujat, com és costum, força desmanegat i ha patit bastant per carregar-lo, però l'han fet i ha estat un plaer veure'l. El dia anterior ja l'havien completat per primera vegada enguany. Per acabar, el 2de7, el primer de la temporada, que ha patit bastant també, ha calgut defensar-lo molt però que també s'ha descarregat i també ha estat molt emocionant.
I per la seva banda, els Margeners han fet el 4de7 que no ha tingut gaire bones mides i que, potser per això, ha descartat el 3de7, que no sé si el volien tirar avui però que en tot cas ha estat substituït pel 3de6 que no ha donat problemes. Tant Sabadell com Guissona han pres comiat amb el pilar de cinc.
I això és tot. Només vull aclarir, per si algú vol opinar després, que jo estic en contra de fer dels castells una competició aviam qui guanya a cada diada, que és si fa no fa la concepció que tenen els Castellers de Vilafranca. Cadascú va a plaça amb el seu programa per tal de treure'n el màxim rendiment en vistes a mig o llarg termini. El que jo vull dir és que, de vegades, veient el que fa o vol fer o farà la colla amb qui comparteixes plaça, i més si és una colla més o menys rival (en el bon sentit del terme), llavors vulguis prémer més a fons l'accelerador i arriscar. Això trobo que és bo perquè obliga a autosuperar-se i pot fer més interessants les actuacions. Si algú no és del meu parer, tant se me'n dóna, tants caps tants barrets, i tenim representants eximis de cada opinió arreu del món casteller.
Festa Major de Barberà
Esplugues: 3de7, 4de7, 2de6, 3Pde4, Pde4 al balcó.
Saballuts: 5de7, 3de7s, 2de7, vano de 5.
Margeners: 4de7, 2de6, 3de6, Pde5.
Diada a Manlleu – 30/06/2008
Aquesta chronica em costa d'escriure per dos motius. I el principal és que hosts espanyoles gallegen ensuperbits pels carrers de la cathalana terra, com si estiguessin a casa seva (per descomptat!), recordant-nos que som una colònia i que la potent maquinària estatal dia rere dia guanya un pam més de terreny i som més a prop de capitular. Ja és hora de deixar de resistir esporuguits i tancats dins la closca: ja va sent hora d'engegar-los a pastar fang, a tota aquesta caterva —exèrcits bàrbars!—, aquest ardat de trinxeraires pollosos guturals saharians.
Pel que fa a la diada castellera, ha estat també força fastigosa. Com que érem poquíssims i nosaltres mai no ens tirarem a la piscina, assenyadament hem fet el que podíem fer. A primera ronda un tres de sis que de tan parat feia basquejar. A segona, una torre que no ha anat tan bé, ha tremolat bastant i s'ha torçat. Finalment, un 4de6a de tota la vida sense gaire cosa destacable. Per acabar, dos tristos pilars de quatre.
Els de Manlleu, els Nyerros de la Plana, sí han forçat la màquina. Després que la temporada passada no fessin l'aleta a cap castell de set, i d'haver hagut de ballar-la molt magra a moltes actuacions en què ni tan sols podien acabar les rondes (o feien tres, tres amb agulla i torre), avui han tornat a descarregar un castell de set, el tres de set. Certament, no tenien prou pinya per fer-ho. Però, i què? I què collons importa? Si l'han fet és perquè podien fer-lo, només els calia més pinya: la d'una segona colla, mal que fos tan limitada com nosaltres. Si Esplugues hagués sofert una travessia pel desert com els Nyerros, jo també aprofitaria la primera avinentesa per tirar a plaça el 3de7. A mi, aquestes crítiques de «no tenien prou pinya, quina barra» em semblen molt desafortunades, crítiques típiques de saberuts setciències com una determinada colla vestida de gris. El que compta és fer el castell, i punt. Si filéssim tan prim, per Sant Fèlix veuríem merda punxada d'un pal. Fins i tot a la Plaça del Blat hi ha sovint moltíssims castellers infiltrats d'altres colles, especialment en les diades més importants.
En fi, van provar el 3de7 a primera ronda, i tot i que el tronc estava molt bé de mides i consistència, l'acotxadora es va encallar a terços o quarts i el van haver de baixar. A la repetició, i a segona ronda, van tirar castells de sis. A tercera ronda van repetir el 3de7, demanant a tothom que s'hi posés: per exemple, jo vaig haver de deixar la meva cervesa fresqueta a la taula, a l'ombra. Van canviar la canalla per evitar repetir problemes. El cas és que el tres va pujar molt més tremoladís i desmanegat que el primer. Tanmateix, per ser el primer en força temps va estar bé, i me n'alegro. Per finalitzar, a més a més, un bonic pilar de cinc.
Doncs de puta mare tot. Molta calor. Vem anar a dinar al seu local, que va estar molt bé certament. I ara els subnormals no deixen de cridar pel carrer com micos tropicals que són.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (2)Diada a la Zona Franca – 22/06/2008
Aujourd'hui hem tornat de ple a Esplugues, en concret a la Zona Franca de Barcelona, a fer castells. He ficat la camisa i una faixeta al meu sac i via Carrilet m'hi he plantat ràpid. Molta calor. Un cel blau sulfat de coure, infinit oceànic, blau barrufable, una enorme pantalla blava de Windows que s'estimbava a sobre com una pedregada de làmines de cobalt. Tot i ser un color fred, devia ser blau de flamarada, flama que abrusa la Unió Europea, blava també, el color de l'himen pirètic de la verge Maria.
En arribar-hi jo, els de la camisa blava (els Castellers d'Esplugues) solcaven les pregoneses celestes amb l'aleta del tres de set, tauró blau que profanava la quietud feixuga estiuenca, voraç, nietzschià, queixalant prop del port de Barcelona i etcètera [la puta...].
La segona onada va portar el 4de7, que també va nedar furiós entre les mars porugues de la Zona Franca. Per acabar, el 5de6, una plàcida balena blava que va tornar a ensenyar l'aleta aquesta temporada, una vegada més. Com a comiat, tres sardines esquifides.
Pel que fa a Sants, un bonic 3de8, seguit del 2de7 i un 4de8 més treballat, ultra el vano de 5. Els Moixiganguers van ensopegar amb el 4de7; després de la carregada, quan per fi havia pogut asserenar-se, va rebregar-se fatalment al pom de dalt i va arrossegar tota la bastida. Van haver d'abaixar pretensions, amb 4de6a i 2de6 i Pde5.
Feia molta calor. El cel era d'un blau intens que feia angúnia. I he suat com un fill de puta per tornar a casa, malgrat ser poc camí, tot i que de suau pujada.
Diada de la Zona Franca
Cargolins: 3de7, 4de7, 5de6, 3Pde4
Borrinots: 3de8, 2de7, 4de8, vano de 5
Moixiganguers d'Igualada: 4de7c, 4de6a, 2de6, Pde5
Diada a Cerdanyola – 19/05/2008
Quan s'acosta el final d'un trajecte fas el viatge que et queda com d'esma i pensant molt més en allò que faràs quan hi arribis. Si més no, és el que em passa a mi. En fi, estic molt abstret en tot el que haig de fer, però és una miqueta com de tràmit abans de fotre el camp d'una vegada, que és el que realment desitjo ara. I en aquest estat d'esperit és com hem afrontat avui la diada a Cerdanyola.
Sobre el viatge, aquest cop hi he tornat a anar en bici. Hem deixat enrere Sant Cugat, que és on vam quedar-nos la setmana passada, i fins i tot passant per l'autopista ens hem plantificat a la ciutat de la meva universitat. Ara tinc una idea de com anar-hi sense tren la propera vegada. I si trobo el camí forestal, podria fressar la via molt sovint en dues rodes. Aquest cop hi he anat amb en Jonàs, ínclit company de bornades per la selva collserolina. Haig de reconèixer que és un estrenu ciclista i que molts n'haurien de prendre exemple.
El que més m'emprenya és quan em diuen: «Feu-ho ara que podeu i sou joves» I una polla. Tothom ho podria fer només que tingués la voluntat de bandejar la vida sedentària. I qui al·lega que el món trafegós on viu li impedeix de pujar-se a la bici o el que sigui, es menteix a ell mateix i no cal que en parlem més.
Tornant al tema, vaja, la plaça de l'Ajuntament de Cerdanyola té aquell encís entre modernista i de poble català tradicional que podria tenir fins i tot Esplugues, però embrutit salvatgement per bolets d'edat franquista d'ací i d'allà que enterboleixen el paisatge i fan venir basques. Tan maca que podria ser Esplugues o Cerdanyola, i quin fàstic el desori urbanístic de l'ocupació civil i militar espanyola, prosseguit pels ajuntaments socialistes fills d'aquesta ocupació.
Ara sí, centrant-nos en el tema, a plaça érem els de Cerdanyola i Caldes més nosaltres. Pel que fa a nosaltres hem tornat amb el 3de7 a primera ronda, que no passarà a la història com el millor castell de la nostra història però que l'hem descarregat. Una rengla s'ha obert bastant tot i que a quarts les mides eren força bones. La cosa tremolava tota l'estona i se m'ha fet una mica llarg, però al capdavall segon 3de7 al sac i tots ben contents.
El 4de7, el següent castell, ha estat el pitjor que recordo en molt de temps. També cal dir que la plaça estava inclinada i que teníem pocs efectius. El xivarri a la pinya ha estat constant i atabalador. Els rengles han ballat amunt i avall i tot plegat també m'ha semblat molt lent. En fi, l'hem descarregat. I de puta mare: ja portem 100 castells de 7 coronats en la nostra història.
Per acabar el 5de6 que tampoc no ha anat del tot bé, però que no en tinc gaire idea perquè estranyament no estava d'agulla sinó de baix. Ens hem acomiadat amb tres pilars de quatre, el d'enmig aixecat per sota.
Caldes només han fet castells de 6. I Cerdanyola 3 i 4de7 amb un cordó i mig de pinya però uns troncs que en general estaven força segurs. Han hagut, però, de desmuntar el tres perquè una nena de dalt s'ha fet enrere —si no vaig errat, era el 3. Com a tercer castell no recordo què han presentat, però era de 6 (segurament 4de6a), i com a cirereta un Pde5 amb terç i quart (o dos) molt jovenets. L'enxaneta, molt petita, ha fet una mitja aleta encara mig ajupida i llavors el diguem-ne espadat ha fet figa i s'ha ensorrat. Carregat, intent? No ho sé, a mi m'ha semblat només intent, però no hi posaria la mà al foc. A la foto l'enxaneta no està dreta quan ja queia.
I després camí del local. I si teniu cap Opinió podeu deixar-la aquí baix, que segurament em rentaré el cul amb ella.
Salut.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (0)Actuació a Sant Cugat – 11/05/2008
Eren quarts d'onze i he greixat pinyons i plats. Amb la feixuga motxilla a l'esquena hem pujat a les Aigües, al Tibidabo, a l'Arrabassada, i una hora després de sortir hem aterrat a Sant Cugat. Quin poble més verd, més ordenat, polit, més ideal per anar-hi a viure. Es flairen els diners. Que maco que és el Monestir, davant d'on hem actuat. I el cel clapejat de núvols que s'han anat espesseint fins a deixar anar alguna goteta a tercera ronda. L'actuació s'ha desenvolupat una mica lenta, en especial les pinyes es muntaven amb parsimònia, però tot ha fluït sense entrebancs i ha acabat bé.
Com que ja no em planyo de res, només constato que hem fet castells de sis. La variable principal és la de sempre: manca de camises, tant a plaça com a assaig. Algunes baixes de tronc. I cap adopció de risc.
A primera ronda hem tornat amb el 5de6. L'únic problema ha estat que l'acotxadora de la torre ha pujat per la descarregada; això ha motivat l'esgarip d'una terça (o dos, no sé on anava). El seu ensurt ha sobresaltat la resta del castell, i la remor d'inquietud a pinya ha estat incessant des d'aleshores. De fora estant, però, salvant la peculiaritat de l'acotxadora, el castell ha estat ferm i segur. O això m'han explicat.
A segona ronda hem tornat a certificar un 2de6 sense problemes. Vaja, no serà la millor torre de la nostra vida, però estava bé i així passarà a la història, o si més no així ho reflectirà aquesta crònica per la posteritat, perquè sapigueu que aquestes cròniques són un testimoni únic que els historiadors utilitzaran en l'avenir per resseguir els nostres capitombs, que en diria algú.
I després d'aquesta pausa publicitària, continuem amb el tema. Hem acabat la nostra genial actuació amb el 4de6a, un castell horrible que odio especialment (el que més odio és el 4de6 per raons òbvies, espero que no en fem cap aquesta temporada). Aquest 4de6a ha anat bé, i hi havia un jovenet a segons que carregava una mica a la dreta que ho feia francament bé, em diuen que hauria d'entrar a castells de vuit.
Per acabar tres pilars de quatre i a fotre faves.
Pel que fa a les altres colles, Sant Cugat molt bé, amb el 3de7 per sota una mica rebregat però espectacular com sempre, un 4de7a que és la nineta dels meus ulls, tot i que aquest ha quedat també rebregat (un rengle obertíssim), i un altre castell de 7 que posaria la mà al foc que era el 3.
Per la seva banda, els Xicots de Vilafranca presentaven encara menys efectius que nosaltres però ens han ofert dos castells de 7 (que no sé quins són) i el 2de6. Tant Sant Cugat com els Xicots han rubricat l'actuació amb dos eSPadAtS de cinc. Espadats!
Et c'est fini.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (2)Diada de Sant Jordi – 22/04/2008
Això de deixar córrer dos dies abans d'escriure la crònica fa que es refredi i reposi el brou i no esquitxi ni cremi ningú. En fi, tot molt ben paït i parit i potser perit i pansit.
Sóc molt content que la colla vagi fent el que ha de fer. D'entrada, el 3de7, que com que el temps passa me n'oblido, però que va anar bé sobretot a la carregada, i a la descarregada, potser cosa dels nervis, es va desmanegar una mica, es va estirar no sé quin dels tres pilars, tot en tremoladís compàs. Però de fora estant, els qui observaren, coincidiren que lo tres de set fou cosa ben xamosa, i tots ens en gaubàrem amb infinita joia i delit de follar-nos tots els putus registres que ensostren la nostra història. Ja ho deia aquell, que només serà content quan del temple s'enfonsin les voltes de la nau, i des del seu interior, ple d'herbei, puguem contemplar les estrelles. I tant de bo.
A segona ronda repetírem el 5de6, que bé però em va semblar que no tan bé com l'anterior. I l'aposta per aquest castell em sembla de puta mare, i espero que de debò ensorrem el sostre. I pel que fa al 4de7, que havíem deixat per tercera ronda per raons que ara no vénen al cas, molt bé, amb alguns problemes entre pinya i baixos, però de tronc sense novetats.
Ara ens felicitem per aquesta bona arrencada i repetim somnis que recorden als de la temporada passada.
Per acabar, dir que els Ganàpies de la UAB han entrat a la Coordinadora (CCCC) i que és la primera colla universitària que en forma part.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (1)Actuació a Cornellà – 14/04/2008
Primera actuació de la temporada, reprenem les cròniques una altra vegada. Amb dos dies de retard, perquè hem de recuperar el ritme d'abans i perquè a més a més no hem estat gaire inspirats. I avui és la proclamació de la República. Les històries ja suren per l'ambient, que si hem fet la millor estrena de tots els anys de Colla, o que si ens queden dues diades per assolir el centenar de castells de set pisos. I així, jo, sense inspiració ni res de nou a dir, i amb alguns problemes logístics, no he pogut escriure'n res. Cosa que ara miro de solucionar.
El primer castell fou el bonic 4de7, el qual la temporada passada el férem a cabassos i senallades, i que enguany tot fa la pinta que anirà pel mateix camí. Un camí ja fressat, birbat i planer, amb llorers a banda i banda i rossinyols que refilen als ametllers florits i les papallones que papallonegen sota la lleu pluja dels pètals blancs que deixen anar les seves flors. Perquè el 4de7 va ser el més tranquil de la temporada perquè és el primer, però si hagués estat l'últim segurament també hauria estat el més tranquil: tan finet, ràpid, ben quadrat, arrelat, lligat, va quedar.
A segona ronda un 5de6 que promet coses... com les que prometia el 4de6a l'any passat. El castell, del qual dissabte n'assajàrem la pinya per primera vegada, s'alçà dret i sòlid i ben amidat de tots cantons. Una jove promesa.
A tercera ronda el 3de6 que com és habitual no va donar cap problema, llevat de la buida, que es va tancar una mica. Vem acabar amb 3Pde4.
De tot això, si haguéssim de fer-ne una valoració global i en perspectiva tant de futur com de passat (ara no sé si ho estic dient bé), resolem que ha estat una estrena molt satisfactòria i, en efecte, prometedora. Tot aprofitant la molta feina que vem fer la temporada passada, ara hem de fer aquella passa endavant, el salt qualitatiu, hem de descarregar almenys un cop tres castells de 7 en una sola diada. Sembla que és l'objectiu principal. Aquest tercer castell ha de ser o bé el 5de7 o bé el 4de7a. Sembla que de moment la balança es decanta vers el primer, mentre l'odiat Pde5 descansa calent a l'aigüera. El pilar crema i, com la temporada passada, és un objectiu del tot prioritari. Així com descarregar amb naturalitat 3 i 4 de 7 era molt necessari, ara hauríem de despatxar d'una vegada el Pde5 perquè l'any vinent el puguem fer ja gairebé des del primer dia. Pel que fa als castells de set i mig, jo em conformo que en puguem descarregar un o dos, o fins i tot només carregar-los. Creiem que si tot va com ha estat anant fins ara, podrem fer-ho.
D'altra banda, hi afegirem que davant el fet que Cornellà va completar 3de7, 2de6, 5de6 i Pde5, si nosaltres, per un cop a la nostra vida, haguéssim tret l'esperit competitiu i haguéssim arriscat una mica amb el 3de7, podríem haver deixat en evidència els de Cornellà a la seva pròpia casa, en la nostra primera actuació, un triomf històric, èpic. Però això és només una reflexió personal d'un tarambana que està en contra de l'ús del casc i que, de fet, no sap res de castells.
I això és tot. Una bonica tarda de castells, on vem coincidir per primer cop amb els Margeners de Guissona (que van fer la gamma alta de 6), a dos dies de l'aniversari de la II República, un altre cop bastint els fonaments de la nostra república castellera.
Diada de la II República
Esplugues: 4de7, 5de6, 3de6, 3Pde4
Cornellà: 3de7, 2de6, 5de6, Pde5
Margeners: 5de6, 4de6a, 3de6s, 3Pde4
Diada al Jardí Abandonat – 11/11/2007
Avui ha estat una diada d'aquelles lletges que no tenen cap al·licient i que, a l'hora d'anar a fer la crònica, i pensar com enfocar-la, t'esprems el cervell sense trobar-hi sortida, per la qual cosa acabes escrivint un qualsevol tòpic, com ara aquest de tan suat de «com no sabia com començar, vaig començar dient que no sabia començar». Com allò de «un soneto me manda hacer Violante...». És un dels tòpics més usats: jo, que llegeixo de tot en aquest món de mones, quan m'arriben articles per la revista dels castellers universitaris, i començo a veure introduccions com la que estic fent, em dic «au, sant tornem-hi», i el dejà vu ja no m'abandona. De vegades penso que he llegit mil vegades exactament el mateix article. O sigui, que aquesta és la mateixa crònica de sempre.
I em sap greu que sigui la mateixa crònica. En la darrera actuació de l'any passat vaig escriure, parlant de castells més elevats, «que avui no ha pogut ser [...]. Faltava molta gent de tronc (perquè semblava, com ja he dit, que a Figueres haguéssim acabat la temporada), i faltava molta gent de pinya, per la qual cosa era impossible repetir el Pde5, o el 3de7.» «La gent no ha respost als assaigs [...] Podria comentar què em sembla la gent que sempre té una excusa per faltar a l'assaig o la diada [...], però si no veniu és perquè en el fons teniu millors coses a fer...»
I em sap greu. En tot cas, no seguiré fent paral·lelismes ni anàfores. D'altra banda, és realment trist. Què en diria, per exemple, Rusiñol, d'això? S'hi hauria inspirat per escriure El Jardí abandonat? La Colla és un jardí «amb plantes emmalaltides pel descuit», «un jardí amb pàtina de vellesa, modelat pels besos del temps i impregnat de la tristesa que donen els arbres antics i les plantes arrelades», amb «una graderia de marbre pintada per la molsa i amb les lloses esgrogueïdes» i «un sortidor d'aigües quietes i somortes». De qualsevol manera, «cada camí ombrejat, cada estàtua polsosa, cada font estroncada» «parlen de passions enterrades» i d'antigues plenituds. «De l'arbre del món/ som les fulles seques,/ regades de llàgrimes/ i rodolant sempre.»
Avui feia un dia fresquet i blau, un dia d'aquells que ve de gust fer castells. Hem començat amb un 2de6 que, a banda d'una mica lent, ha estat tramitat sense problemes. En segona ronda, un 3de6 que, si més no, al meu rengle, s'ha entregirat moltíssim i ha calgut lluitar-lo una miqueta. A tercera ronda, un 4de6a amb una aliniació raríssima, que ha anat bé, sembla ser. Hem enllestit amb un pilar de quatre aixecat per sota. Les aixecades no han estat gaire maques, però diguem-ne que amb prou feines l'havíem assajat gens (jo, per exemple, des de juny o juliol que no l'assajava). Com podeu veure, tot plegat un jardí no gaire espletant, una ombra de la ufana que embaumava ubriagadorament l'ambient pels volts de l'Onze de Setembre. Però estem contents, al capdavall.
Els Castellers del Poble Sec han sortit com gínjols de plaça perquè han tornat a descarregar, després de molt de temps, un altre castell de set, el 3de7, després d'un intent desmuntat. El seu castell ha estat força bé, una mica insegur sobretot a la buida, i molt treballat a la descarregada. Si ara fos membre d'una colla que jo em sé, el nom del qual callaré, afegiria que no tenien prou pinya per fer castells de set pisos, i que el millor que podrien haver fet és resignar-se a ser colla de sis una temporada més. Malgrat tot, tenint en compte el cas, és evident que jo hagués fet el mateix en la seva situació, i que la Colla Vella, per exemple, va arreplegar tots els turistes que va trobar per poguer tirar el 3de9f de Gràcia (i sota el folre se sentia enraonar en alemany), o que Vilafranca, per sota de manilles i folre, hi té un quadre impressionista de mil tonalitats.
A segona ronda han desmuntat un 4de7 a punt de caure, i l'han bescanviat per un 2de6 sense dificultats. Per acabar, un 3de6 aixecat per sota que, com sempre, ha pujat molt deformat, que ha anat millorant, sense fregar la perfecció en cap moment, eufemísticament parlant. Per postres, un vano de cinc en què, quan semblava ja dat i beneït, amb enxaneta ja fora, ha fet llenya, caient de segon en amunt tot enrera, d'una forma molt lletja.
Els castellers de L'Hospitalet, que no estan en el seu millor moment, ens han tornat a oferir un recital d'intents desmuntats amb gran professió de voluntat, però molt poca processó de feligresos. De vegades, la voluntat no ho és tot. En general, en els tres casos ha estat cosa de la canalla, que la tenen molt esporuguida. Primer id2de6; tot seguit, id3de6 (que, en repetició, han descarregat). Han prosseguit amb idPde5, un pilar que estava força bé, però la nena no el deu haver vist gens clar. S'han acomiadat amb Pde4.
I així ha transcorregut la darrera actuació de la temporada 2007 per la Colla de Castellers d'Esplugues. Podria haver estat molt millor, podríem haver rebentat registres, gratar l'Olimp bressolats per tot el Parnàs, arribar a l'Empiri i jugar a daus amb tots els déus. Però la realitat és tossuda, terrenal i prosaica, i poc entén de beatrius i virgilis perquè prou feina té amb aquest cau de formigues treballadores que cada dia col·lapsen la Ronda de Dalt a l'alçada d'Esplugues fins la banda del Besòs. Per això, ja podem anar cantant les nostres glòries futures, que estan prou fotudes i no sembla que hagin de passar del món dels bells somnis en el Jardí Abandonat.
Diada del Poble Sec, 2007
Esplugues: Pde4, 2de6, 3de6, 4de6a, Pde4s
Poble Sec: Pde4, id3de7, 3de7, id4de7, 2de6, 3de6s, vano de 5 carregat
Jove L'H: Pde4, id2de6, id3de6, 3de6, idPde5, Pde4
Diada de Figueres, 2007 – 4/11/2007
Feia un dia clar i un «cel tan dolç i blau
que tot s'ho empassa i resol i canvia,
i ho torna en oblit i consol i alegria.»
L'aire anava saturat de la flaire que emanava la terra per fer castells, i el sol l'inflamava i arrasava tot Figueres, com la Roma de Neró. Entre les flames abrusadores d'aquest abassegador paradís arrelà la soca del cinquè tres de set de la temporada i, de la terra al cel, esclafírem una nova riallada en el nostre etern camí vers la més alta muntanya i el més fondo oceà. El tres de set tremolà una mica en la construcció; un cop coronat s'assentà, i altre cop a la descarregada es bellugà un xic.
El segon castell, tan robust com l'anterior, fou l'onzè 4de7, sense cap problema greu. Tot seguit la torre de sis. Finalment, tres pilars de quatre sincronitzats.
Ja acaba la temporada i hem tornat a acabar amb millors registres que l'anterior. Però segurament els grans objectius se'ns han esmunyit, i més que progressar, hem consolidat. Però millorarem perquè en tenim la voluntat.
(Que baixi J.M. i em perdoni).
Esplugues: Pde4, 3de7, 4de7, 2de6, 3Pde4
Figueres: Pde4cam, 3de6, 4de6, 4de6a, 3Pde4
Caldes: Pde4, 3de6, 4de6, id2de6, id2de6, Pde4
Les Fotos
Diada de Figueres 2006
Diada de Figueres 2005
Tots Sants 2007 – 1/11/2007
Crònica d'una diada aigualida.
Al tren amb prou feines hi cabia una agulla (noti's la ironia, sent jo casteller de pinya). En tot cas, hi he entrat amb bici i tot. Mirava per la finestra el Baix Llobregat com passava, i deixàvem enrera el volcà de Sant Boi i les aigües límpides del Rubricatum, i els cimalls esplendents de Montserrat... mentre entràvem al territori del vi i del cava camí de l'anomenada plaça més castellera.
I arribat que he estat a Vilafranca he agafat el planell, he pujat a la bici i... m'he perdut. Ha costat, però he trobat el carrer del Comerç, pel qual he enfilat pel de la Mare Ràfols vers el camí de la Serreta, que m'havia d'encimbellar a Sant Miquel d'Olèrdola, on es conserven restes romanes i una església molt maca, i des d'on s'estén tota la plana penedesenca als peus de l'ardit visitant. Delerós d'aquest delit m'he deixat endur per les meves pedalades enfebrides, que m'endinsaven en el dèdal cada cop més inextricable de viaranys rurals de pagerols amb cara de mala llet. El plànol no m'ha aclarit res, i davant la meva incapacitat per situar-me del tot (de fet, estava mig ubicat, però no gaire), i atesa l'hora que era, he convingut amb mi mateix que el millor era girar cua i deixar-ho estar pel proper dia. Suposo que ja per Sant Fèlix de l'any vinent.
A la plaça hi havien quatre piules a tres quarts i deu minuts de dotze, cosa ben curiosa i que m'ha fet demanar si no seria que començarien més tard. Pel que sembla, començaven a quarts d'una. I he anat trobant castellers de la meva bella vila, la vila d'Esplugues, la més enjardinada de les que es fan i es desfan. Ens hem aplegat al redòs d'una façana on tocava el sol estiuenc de Tots Sants. I mentre llegia l'Avui els verds han muntat una pinya de 5de9f però l'han desmuntada abans de refilar gralles; cosa de vint minuts més tard l'han refet i, aquest cop sí, han grallat els músics. El Monstre s'ha anat agegantant al davant dels nostres ulls esbatanats, mostrant tota sa feresa. Esgarrapades aquí, cuejades allà, el Monstre esquerp s'ha presentat intractable i ha vençut els estrenus guerrers, que amb la defensa del folre esrunant-se s'ha vist estimbar per la part de la plena dels tres pilars.
Amb tot això, els Capgrossos ens han regalat un bonic tres de nou folrat, que ha estat molt aplaudit. A continuació, els borinots han edificat una torre de vuit pisos amb balustrada a segons, arquitectònicament perfecta.
Com havia passat ja més d'un hora i tot just anàvem per segona ronda, jo ja feia plans de tocar el dos abans de la següent ronda. M'he quedat a veure el 2de9fm de Vilafranca, una torre també gloriosa i excelsa, només amb algun però a manilles, però que si més no ha pagat el preu del bitllet de tren (o del peatge de Martorell). És la seva setena torre de nou descarregada consecutivament aquesta temporada, un rècord sense precedents i una mostra del seu nivell inabastable, impressionant, un nivell per sobre de la resta. En tot cas, la llenya del 5de9f els havia passat factura (haig de dir que entre el 5de9f i el 2de9fm havien descarregat un treballadíssim 4de9f, amb molts castellers inhabituals degut a les baixes per la caiguda) i, per tant, el principal reclam de la diada, que era contemplar el 3de9fa (amb folre i agulla), inèdit fins ara, se n'ha anat aigua avall. Per la propera.
Els Capgrossos han completat el 4de9f, una mica treballat i molt emotiu perquè era el primer des de la mort de la nena. Hi ha hagut un moment que una nena ha dubtat i semblava que es feia enrera: agullonada per la plaça, l'ha acabat culminant. Estava força rebregat, en especial a quarts (si no vaig errat), però ha aguantat com un desgraciat i s'ha descarregat, com he dit, entre molts aplaudiments de la plaça.
I llavors han intentat els Borinots el seu primer castell de nou de la història. S'han quedat, però, en dos intents desmuntats. El primer ha baixat massa aviat com per dir res, però semblava que pujava bé i tenia corda per estona. Acotxador o enxaneta s'ha fet enrera i s'ha quedat en fum. Després del 3de9f de Vilafranca, els borinots hi han tornat. Aquest cop ja hi eren dosos col·locats i acotxador i enxaneta eren molt avançats, però un altre cop s'han fet enrera. En aquesta ocasió semblava que sí que es podia dir blat, però no han pogut lligar el sac i se'ls ha perdut pel camí. Una llàstima.
Com una llàstima ha estat no veure el Pde8fm dels vilafranquins, però jo ja era al tren, que he arribat a les quatre a casa i tenia un forat als budells. I com a resum, potser el dia dels morts ha estat un bon dia perquè Capgrossos tornessin a fer la Tripleta; pel que fa a Vilafranca, han demostrat que són els millors de llarg; i per Sants, tot i ser Tots Sants, avui no era el seu dia.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (0)V Aniversari de la Sagrada Família – 28/10/2007
Estava llegint un llibre sobre el nacionalisme cathalà, i ara n’anava a fer un resum. El nacionalisme és un invent de la dreta per defensar els seus interessos; el cathalanisme era un moviment més aviat cultural que, per tant, en ser covat pels intel·lectuals, també era més aviat conservador. El modernisme, que naixia en aquella època, als seus inicis, era força trencador i festejava amb l’anarquisme en la seva vessant vitalista/nietzscheana. Pel que sé, en Gaudí era, de jove, un menjacapellans arrauxat, com qualsevol xicot disbauxat que va pel món somniant truites. Diuen que anava a les tertúlies d’un cafè del Paral·lel i esputava fel contra l’Església i tota la patuleia de fills de puta que viuen de vendre a la Terra una parcel·la del Paradís (que viuen de vendre fum, vaja). Un meu professor diu que Joan Maragall (el poeta) només tenia un problema, i és que creia en Déu. Doncs bé, avui hem anat al punt neuràlgic del modernisme christià, al Temple Expiatori de la Sagrada Família. Gaudí, tan descregut d’un començament, devia pensar que havia d’expiar els pecats amb una enorme... església.
Jo me la mirava, la Sagrada Família, i em semblava un castell de sorra humida fet a la platja. Me l’he estat mirant i m’ha semblat horrorosa. A mida que passava el matí, m’ha anat abellint cada cop més, i suposo que si hi hagués estat una estona més, encara m’hauria acabat agradant. Però per sort n’he marxat abans no s'esdevingués aquesta malvestat.
Aquest dia d’ avui hem anat a fer castells humans (que també són una tradició inventada pels àvols nacionalistes) al monument als castells de sorra, un marc veritablement molt bonic, i amb molt de públic (potser l’actuació de la temporada amb més públic). Fins i tot hi anaven en autocars per veure’ns. I fins i tot hem comptat amb la presència d’en Manel Lucas, que n’ha fet el pregó de forma diguem-ne intel·ligent, irònica i divertida. I així que l’home dels Castellers de la Sagrada Família ha callat (i li ha costat un colló de mico), ha començat l’actuació, que es preveia llarga i feixuga: quatre colles petites que havíem de fer castells de sis. Els autocars, tanmateix, continuaven arribant-hi.
Jo dich que la nostra actuació ha començat amb 3de6, ha continuat amb 4de6a, i ha finit amb 2de6. Als dos primers s’hi ha estrenat en Lluís, i viatjava en un núvol. El 2de6 ha anat molt rebregat, cosa que m’ha sorprès perquè sempre el tramitem amb impassibilitat burocràtica, però avui s’ha resistit el malparit. De baixos estava d’allò més tancat i les crosses m’enfonsaven les costelles; els segons els he vists entregirats i, el meu, frisant per obrir-se, se m’ha allunyat moltíssim i gairebé no el podia subjectar dels genolls. Ha tremolat com una fulla de rave, com si diguéssim, tot i que a la veu de «la cap de colla» s’ha pogut completar amb èxit. Ha estat el nostre punt d’emoció en la diada.
Els amfitrions avui feien cinc anys, i d’aquí tota aquesta parafernàlia d'abans de començar. Sembla ser que han assolit la millor actuació en la seva curta història, amb 3de6, 2de6 i 4de6a. Cal dir que la seva torre ha anat d’un pèl que es quedés sense completar, i filant prim, hi podria haver dubtes sobre la consecució real, per alguns problemes amb l’acotxadora, que ha acabat baixant pel mateix cantó per on havia pujat. En tot cas, felicitats, macos.
Dels Xerrics d’Olot destacar que han acabat amb el Pilar de Cinc, molt maco i meravellós, que els ha servit per erigir-se com a vencedors de la diada. Això, pels amants de la competitivitat i les puntuacions, és una dada a tenir molt en compte, malgrat que la competitivitat, en diades com aquesta, no es veu per enlloc.
Finalment Figueres ha fet tres, quatre i quatre de sis amb l’agulla. Aquest darrer castell es dóna per descarregat seguint el criteri de la immensa majoria de colles; cal dir però que l'enxaneta del pilar ha relliscat quan hi entrava i de poc no s'estimba pel pou del castell (però l'han agafada, i ajudada pels dosos ha pogut coronar el pilar; m'ha recordat moltíssim a un 4de6a nostre on algú del pilar va cridar: «Susanna, puja, collons!», o algu així); quan el tronc del quatre ja era avall, la terça del pilar (o aixecadora, com vulgueu), que era molt joveneta, ha anat perdent la posició i no ha pogut mantenir aferrada l'enxaneta, que aquest cop sí, ha acabat baixant d'una forma molt ràpida (ha caigut, vaja). En tot cas, com dic, segons la pràctica totalitat de colles, la cosa és descarregada, i a més no ve pas d'un pam en un castell com aquest; ara bé, ja dich jo que per mi no ho és. Ja veus, quanta tonteria.
L’any passat vaig dir que la Trobada del Baix deu ser la diada on es veuen més castells de sis. No ho sé pas, no sé si s’ha fet Concur7 enguany, però llevat d’això, jo suposo que la d’avui se’n pot endur el rècord o ser-hi molt a prop. Si no fos per les contorsions emocionants d’alguns castells mig esbalandrats, no sé què en faríem.
Hem menjat paella a l’ombra de la Sagrada Família, convidats pels amfitrions, que estaven lluminosos com tres sols, i joiosos i feliços a desdir. Mentrestant, he resolt els mots encreuats d’en Miquel Sesé. I amb l’arròs i la sangria typical spanish a la panxa pujant i baixant per l’esòfag, l’únic hippy com cal d’aquesta colla ha pujat a la seva bicicleta negra tota bruta de fang i ha enfilat Mallorca avall, Diagonal avall (o amunt), Ahrensburg avall... fins arribar a La Plana, on tot és oli en un llum, on l’arròs ni puja ni baixa, on l’herba creix serena en polígons racional-socialistes. Ara ens diuen que ens transformen la falda de Collserola, salvatge, feréstega, on tant hi passen ramats d’ovelles com senglars o mallerengues, en una avinguda de més gespa poligonal. No al razionalsocialisme.
V Diada de la Sagrada Família
Esplugues: Pde4, 3de6, 4de6a, 2de6, Pde4
Sagrada Família: Pde4, 3de6, 2de6, 4de6a, Pde4
Figueres: Pde4, 3de6, 4de6, 4de6a, Pde4
Xerrics d'Olot: Pde4, 3de6a, 4de6, 3de6, Pde5
XIII Trobada del Baix – 21/10/2007
L'actuació començava a quarts de set, després d'una conferència d'en Pep Ribes que no he pogut veure, i que va haver de ser molt interessant. Jo estava en aquell moment decidint el futur de la pàtria (ehem), però m'he hagut de quedar a mitges i he sortit esperitat del Palau de Congressos a la Plaça de l'Església (Pare Miquel, en diuen) a ajudar a alçar els nostres castells. La cosa s'ha enraderit molt, com ja em pensava, i fins les set tocades nosaltres no hem començat a tancar pinya.
En general, la diada ha estat freda i grisa com el mateix vespre. Les nuvolades, les fosques tempestes, s'acostaven per darrera de l'església, amenaçant. Semblava que, si s'havia d'aturar l'actuació, tots els mals vindrien de la part de l'església. Però no ha estat així. I si dic que la diada ha estat freda i grisa, és perquè ho comparo amb la meva primera Trobada del Baix, a Molins de Rei (on érem set colles), i la meva segona, a Sant Andreu de la Barca (cap d'aquestes dues colles no ha pogut venir avui per manca d'efectius), i la tercera, a Cornellà, la de l'any passat, i les recordo amb molt més caliu. Sembla que a mida que passa el temps la Trobada va perdent camises a cada bugada, cada cop som menys i veiem menys castells, i el nivell va baixant sense aturall. Per això dic que la diada m'ha semblat freda i grisa. Però és només la meva opinió, i no voldria apagar la il·lusió de ningú que trobés que la d'ahir fou la millor diada de la història.
Nosaltres anàvem els últims en l'ordre d'actuació, però com érem només quatre colles no s'havia d'allargar massa en teoria. Pel camí vaig veure un 3de6 de color rosa, un intent desmuntat de 2de6 de color verd, i un 5de7 lila sense pinya pròpia. Cal dir que aquest 5de7 (si el 5de8 és la catedral, i el 5de9f alguns l'anomenen basílica, el 5de7 podria ser l'esglesiola —i el 5de6 l'ermita destarotada), cal dir que aquest 5de7 ha anat força maco i ha fet goig de veure. Bé, nosaltres hem començat amb el 3de7, el quart de la temporada, que m'ha fet treballar una mica des de l'agulla, i que entre la negror de la nit i la miopia galopant, no sé com ha anat, llevat de molt lent. En tot cas, m'ha semblat força rodonet. Però no ho sé.
La segona ronda ha començat amb un 4de6 de Sant Feliu, un altre intent desmuntat de 2de6 que ha volgut ser redimit amb un intent de Pde5 que s'ha quedat en intent, i un 4de7a de Cornellà. Aquest 4de7a, que segons el meu guió l'havíem d'haver fet nosaltres ahir, m'ha fet molta enveja, una enveja malsana, i més veient que l'han descarregat després de bregar contra l'estructura rebregada d'un quatre molt obert, i un pilar que ha hagut de patir fins el final. Bé, nosaltres hem tirat el 4de7 sense agulla. El primer intent l'hem hagut de desmuntar perquè estava molt tancat i insegur, o si més no és com l'he vist jo. A la repetició l'hem descarregat, també una mica lent, però pel que m'ha semblat, bastant bé (tot i que ni puta idea, perquè no hi veia gens).
Si fem balanç del que portem de temporada, veiem que ja portem 14 castells de 7. Amb aquest 4de7 ja n'hem fet una desena, un més que l'any passat, el màxim històric de la Colla. Amb el 3de7, el quart, sumem els 14 castells de set, que és també el màxim que hem fet mai, superant els 13 de l'any 96, el nostre rècord fins ahir mateix. Per això, quan dic que estem en el nostre millor moment, ho dic amb l'estadística a la mà, però també ho dic pensant en el dinamisme social de la Colla, tan reviscolat en aquests últims mesos. Per això, veient el moment que travessem, em sap tant de greu que no sapiguem aprofitar aquesta embranzida per fer coses més elevades, que sé que podríem aconseguir, però que requereixen d'una constància i un compromís que, també és cert, són valors que ara per ara no estan gaire de moda en la nostra societat.
Acabada l'actuació vem fer cap a les Moreres per sopar alguna cosa. En acabat, tocà el grup Friky Sound Factory, que va estar bé. Però jo vaig marxar del lloc dels fets abans de les dotze, com la Ventafocs, i a la francesa. I de fet, i malgrat que no va ploure, la nit era molt freda i bufaven vents gebrats de finals d'octubre, vents de tardor que ja comencen a anunciar l'hivern.
Per cert, per si a algú li interessa (que ho dubto), calculo que el dia 19 d'octubre va fer tres anys que vaig entrar a la Colla.
XIII Trobada del Baix
Esplugues: 3de7, id4de7, 4de7, Pde4
Cornellà: 5de7, 4de7a, 2Pde4
Sant Feliu: 3de6, 4de6, Pde4
Jove L'H: id2de6, id2de6, iPde5, Pde4
XII Trobada del Baix
XI Trobada del Baix
X Trobada del Baix
XIV Diada de Festa Major, 2007 – 23/09/2007
Fotos aquí
D'aquesta diada, no sé si n'he sortit trist o content. No sé si l'abaltiment és de tants dies de ressaca i mal dormir, d'assaigs i de la feina, que em tenen baldat, o potser de la bici i la muntanya de començaments de setmana. Potser és de veure la vida rera un got amb ginebra, dels gibrells de ginebra.
D'ahir en vaig sortir molt enfadat i negatiu i contra això en Messi només va afegir-se al meu ensopiment. Per això vaig tornar al lloc de les borratxeres, pensant només en trobar en Jaume per parlar-li sobre el tema. Aquest matí m'han llevat a tres quarts i cinc de dotze, m'he vestit i esperitat m'he plantat a plaça amb mon pare i l'Avui sota el braç. L'ambulància ha desertat, i l'hem haguda d'esperar gairebé un hora. Arribada que ha estat, han actuat Cornellà i després la Joves, que eren quatre gats però han descarregat la clàssica de vuit. Nosaltres, com jo em suposava, hem obert amb tres de set, que ha anat molt bé i que sembla que ja va rodat definitivament. Poc més puc dir d'aquest castell, pregunteu a algú de tronc.
A segona ronda ens hem enfrontat al quatre de set, que ha estat més rebel i ha costat de ficar al sarró. Després d'un peu desmuntat, hem desmuntat un intent amb dosos ja col·locats. Des de la meva posició, d'agulla a la rengla, ja d'entrada es veia rebregat, tancadot i bellugadís. El més assenyat ha estat desmuntar-lo, i potser no hagués hagut de passar ni de segons. A la repetició ha pujat molt tranquil·let i sense gaire res destacable, llevat d'en Pauet, que hi ha tornat a pujar i estava feliç com un gínjol.
La tercera ronda ha estat la ronda esperada, com la ronda del brindis al final del sopar. Anit vaig estar parlant sobre si calia o no tirar el 4de7a. Per alguns era més aviat un brindis al sol: aquesta setmana els assaigs han anat força malament, fins ens va caure una prova del castell, i no hi ha hagut gaire concurrència. Tanmateix, jo era del parer de provar-lo, perquè el tronc el tenim i la pinya ha pogut anar assajant, potser amb no gaire continuïtat ni reeiximent, però sí que s'han anat fent cosetes. I perquè hi ha coses que no poden esperar, i jo tenia unes ganes roents, corrosives, de provar-lo a plaça d'una puta vegada. En Jaume I ha dit que el tiràvem tot i que no ens el meresquéssim per la merda d'assaigs que hem fotut aquesta setmana. Crec que l'ha tirat perquè, malgrat tot, ell tenia les mateixes ganes roents i corrosives de tirar-lo, i no es podia perdre l'oportunitat de fer-ho avui. El castell podia caure, però calia intentar-lo. L'hem intentat i ha caigut. Però el tronc estava bé, llàstima d'un segon que ha perdut la posició i que s'ha endut tot el castell amb ell, quan ja havíem fet la primera aleta. Les gralles refilaren la culminació, i el rengle que tenia davant començà a enfonsar-se, amb el segon molt esverat i baixant de mica en mica. El meu sector de pinya hem lluitat a mort per mantenir-lo dret, mentre desmuntaven dalt, però no hem pogut sostenir tot el pes i el quatre ens ha caigut al cap. Al cap! El meu quatre, al meu cap. El cop al cap han estat pessigolles, perquè el cop colpidor no ha estat al cap, i encara em fa mal.
Hem liquidat la cosa amb un altre burocràtic 2de6. Hem enllestit amb tres pilars descarregats pel balcó. M'he quedat parlant amb un parell de la Joves, que m'han començat a animar, dient-me que el 4de7a té bon aspecte i que el tenim al sac i que ha estat mala sort. També m'han animat desbarrant de la Vella, i d'altres coses. Al local, rostint la carn a la graella, m'he anat animant i ara trobo que n'hi ha per estar-ne, si més no, orgullós. Responent al dilema que obria la crònica, potser no estic content, però tampoc no estic trist: estic molt orgullós de ser casteller d'Esplugues.
XIV Diada de Festa Major
Cargolins: 3de7, id4de7, 4de7, i4de7a, 2de6, 3Pde4
Joves Valls: 3de8, 4de8, 2de7, Pde5
Cornellà: 3de7, 4de7, 2de6, 2Pde4
Prediada 2007 – 22/09/2007
La Prediada començava a quarts de set, però havíem quedat una hora abans per engegar el cercavila, on hem enlairat dos pilarets de cinc. Amb nosaltres han actuat els de la Sagrada Família i els de l'Hospitalet. Jo he dormit molt poc i no he pogut fer la becaina que tenia prevista per qüestions domèstiques. He passat d'anar al cercavila, i m'he enfaixat quan han arribat, que ha estat a l'hora del programa. Cap allò de tres quarts de set hem començat a muntar la pinya del primer castell, el 4de7. Proclamo, pontifico, esclafeixo, esvento i m'esventro xisclant que el 4de7 és la nineta dels meus ulls, que me l'estimo com... bé, me l'estimo follament, per entendre'ns, però ja se sap que els homes som cobdiciosos i faldillers, i que un cop has ballat vuit cops amb la mateixa pubilla, comences a cercar-ne d'altres que et semblin més atractívoles. I en aquesta tesitura ens trobem, i hom baladrejava que havíem de cremar les naus, i que havíem de cremar Esplugues, i que havíem de cremar la Història, i que havíem, collons, de riure fins matar-nos de tant de riure, i cantar fins a trepitjar-nos els pulmons, i què sé jo, vés a sapiguer. Per això, el 4de7 ara em sembla el que sigui que pugui semblar, com menjar bistec cada dia. Doncs ara em venia de gust un putu entrecot, i demà, demà el vedell sencer.
Del 4de7 dic que ha pujat una mica bellugadet i de mides un xic tancat; quan ha tingut el pes al damunt, llavors s'ha aposentat i s'ha descarregat sense problemes ràpid i bé. També cal destacar que en Pau s'hi ha estrenat a terços, ha estat estuprat, i ho ha fet de puta mare.
Les següents rondes, no sé què en puc destacar. Avui érem pocs a plaça i faltava força gent, cadascú per la raó que fos, alguna de sensible. Per això a segona ronda hem tramitat un burocràtic 2de6, fastigosament avorrit i tediós. I a tercera ronda el 4de6a, del que no sé què opinar i que per tant em callo. Hem enllestit amb els pilars de quatre.
Les altres dues colles han tingut molts de problemes i han fet la mateixa actuació calcada: 3de6, 4de6, i3de6a.
L'actuació ha estat molt lenta i ha durat unes dues hores més algun escaig. Hem fet el mateix que just fa un any, els mateixos castells de la Prediada del 2006. Se'ns ha fet de nit i ha començat a plovisquejar. Els núvols s'afeixugaven damunt meu i empetitia els horitzons. Per algun moment el camí s'ha enfosquit, perdent-se al lluny entre volts i revolts tortuosos, que tornen i retornen al mateix punt d'inici, al mateix lloc de sempre de la fondalada. Però jo volia pujar la muntanya...
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (0)Diada a Montblanc, II – 13/09/2007
N'he escrit una altra crònica, que hem penjat a Falques.com. Em fa molta gràcia llegir-la. I potser hauria d'haver parlat millor de nosaltres mateixos: dir que estem fent la millor temporada de la nostra història, per exemple.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (2)Onze de Setembre a Montblanc – 12/09/2007
Montblanc és un poble rural capital de comarca a la Catalunya interior. Mentre la plebs feia la birra al bar, o el cafè al forn, jo he investigat el poble, he vist les vint-i-cinc esglésies i la muralla quilomètrica que envolta el casc antich. He pujat un turonet que senyoreja tot el poble. En sepulcral solitud he llegit una estona un llibre al turó de les ruïnes sota l'ombra de l'arbre que anava buscant: ha estat una alzina, un arbre que m'estimo especialment per alguna raó. Deu ser perquè odio els pins, i al Puig d'Ossa les alzines els hi disputen heroicament el territori.
Els meus castellers han arribat a la una tocada a una plaça en cercavila. M'hi he ajuntat, m'he posat la camisa i pilaret caminat. La diada ha estat molt i molt maca. Tant que ens va costar el 3de7, i ara l'acaronem. 120 persones a Montblanc, dos autocars rublerts de barrufets.
A primera ronda hem plantat el 3de7. Ha estat rodonet, ha pujat ràpid i només a la descarregada s'ha rebregat una mica i els rengles s'han torçat (la rengla amb la buida, com si diguéssim). Una altra cosa no serà, però si més no, com a agulla, sempre em veig a la rengla: i alçar el cap i veure el meu Tres rodonet, el meu tres que es gira, la meva rengla que balla una sardana. Descarregar-lo avui ha estat com segellar la continuïtat d'un castell que se'ns havia arribat a ennuegar. Descarregar-lo avui, a 150 quilòmetres de casa, amb força tranquil·litat, amb 120 persones, és com un petit orgasme. La colla creix, la colla va bé, va de puta mare.
A segona ronda hem descarregat el 4de7. Fins l'aleta ha mantingut mides, però a la baixada s'ha desgavellat a tots quatre rengles. El meu s'ha entregirat a la seva dreta; el pilar de la meva esquerra s'ha tombat tant cap al meu rengle que he pensat que rebentava. El de la meva dreta el veia molt millor, però també ha patit. I just el que tenia al darrera sembla ser que era el pitjor de tots. A nivell de segons, per tant, el castell era una casa de barrets. A terços estava força malament però a quarts —que no he vist gaire— sembla que es redreçava. La descarregada se m'ha fet eterna, em semblava que en Pedro sortiria disparat cap a Cervià, però de mica en mica s'ha desmuntat i descarregat feliçment. Però hem suat la cansalada de valent.
A tercera ronda el 4de6a, sense gaires problemes i pensant en la setmana vinent. I tres pilars de quatre, que vale.
Amb nosaltres també hi ha actuat la Colla Vella de Valls. Només diré que avui no m'han agradat gens ni mica: i punt. Havien de fer castells de nou pisos, però no n'eren prous per fer-los i devien necessitar una colla amb 150 persones a plaça que s'hi posessin tots a les seves pinyes. Però no hi ha hagut connexió i entre naps i cols han hagut de fer castells de vuit de la gamma alta: 5de8, 2de8f i 4de8. A la seva torre el folre ha patit moltíssim i els terços s'han enfonsat amb només quarts damunt. No sé si es pot donar com a descarregat o només com a carregat, a plaça en teníem dubtes. A mi, sincerament —de debò!— m'ha semblat només carregat, però és una llàstima per un 2de8f amb un tronc tan maco que només ha patit per manca de pinya i un folre un xic prim (semblaven més aviat manilles).
També hi han actuat els Torraires de Montblanc. Jo dic que si la Vella fes castells de 6, els faria com els Torraires: és el mateix estil. Han fet id3de6 i 3de6 descarregat; id4de6 i 4de6 descarregat; i 4de6a. En fi, castells molt contorsionats i deformats, dels de l'ai al cor. L'estil diguem-ne tradicional m'agrada molt, l'estil Valls: fer-los malgrat pugin pletòrics d'entropia, i descarregar-los amb tots els collons del món. M'agrada. Si for per Valls, el casc només el portarien els hippies de Sants. Per cert, en el seu 4de6 descarregat, es van despenjar acotxador i enxaneta (em penso que ja n'havien fet l'aleta); en general, això es dóna normalment com a descarregat, tot i que hi ha colles que no: en realitat, per a mi només és carregat.
Ara tenim la nostra diada a la vista. Sento que cada dia m'estimo més la meva Colla. Espero que tot el que podem fer, ho fem. I si no pot ser, segur que no serà perquè no ho haurem intentat: perquè la tècnica, i tots, ens hi estem deixant la pell.
Onze de Setembre a Montblanc
Esplugues: Pde4cam, 3de7, 4de7, 4de6a, 3Pde4
Torraires de Montblanc: Pde4cam, id3de6, 3de6, id4de6, 4de6, 4de6a, 2Pde4
Vella: Pde4cam, 5de8, 2de8f(c), 4de8, 3Pde5
DIADA DE SANT FÈLIX 2007 – 31/08/2007
Ahir, 30 d’agost, fou dia de Sant Fèlix, talment avui és Sant Ramon. Com tothom deu saber o sapiguer (aquest ordinador, per exemple, no sap què és sapiguer i m’ho subratlla en vermell), el dia 30 d’agost, escaigui feiner o festa de guardar, a Vilafranca se celebra la diada del Sant esmentat tot just al començament d’aquest seguit de disbarats que porto escrits.
Així, per tant, ahir va tocar viatjar a Vila a veure com les quatre millors colles alçaven els seus millors castells a l’anomenada “plaça més castellera”, denominació que pel meu gust és potser anar massa lluny, per bé que és cert que el seu pes històric és enorme per diverses raons que ara no vénen a tomb d’explicar. Com és costum els darrers anys, les colles convidades, a més dels amfitrions els Castellers de Vilafranca, eren la Joves i l’altra de Valls i els Minyons de Terrassa. En aquest petit paràgraf també podria explicar què em sembla que no hi vagin els Capgrossos i que el seu lloc l’ocupi la Joves: no vull estendre’m i només diré que els mataronins si bé estaven (fins ahir) per sobre de la Joves, em sembla agosarat pensar que haguessin tirat la tripleta màgica sent com són i a més amb el que porten al darrera (aquest ordinador em corregeix radera per darrera). I la Joves sempre et pot sorprendre i guaita, quina actuació més maca van fer.
Però començarem parlant dels Falcons de Vilafranca, que van entrar a plaça amb un pilar de cinc aixecat i descarregat per sota i caminat fins al balcó (on era en Montilla, que va haver de sentir-se dir el nom del porc, escridassat, xiulat i botiflerat, i va haver de mormolar entre dents els Segadors quan van ser tocats mentre penjaven l’estelada del balcó i desplegaven la de l’església del davant). Tot seguit, sense gaire descans, els Falcons van aixecar i descarregar per sota un magnífic pilar de sis, que va rebre una eixordadora, retrunyent ovació de la Plaça de la Vila.
Els primers en actuar, després dels Falcons, foren els Castellers de Vilafranca. L’ordre d’actuació es va decidir per sorteig, a diferència de com es feia fa alguns anys. Els verds van encetar la seva actuació amb el seu castell insígnia, el 4de9fa, que es basa en un pilar molt solvent dins un 4de9f que tenen molt per la mà. Tanmateix, ja havien tingut algun problemet abans, i contra tot pronòstic (si més no, contra el meu pronòstic), només el van poguer (aquest ordinador també desconeix el verb poguer) carregar. El monstre va aguantar força malgrat els desarranjaments acusats a banda i banda de l’estructura, molt tancat per dalt, i quan només havia d’aguantar el pilar, va acabar cedint i a fotre faves, que diuen per allà.
A segona ronda la van cagar amb el 3de10. No tenien gaire domesticat el 3de9f, n’havien fet algun de molt rebregat i un altre els havia fet llenya, però semblava que l'havien adobat per Sant Fèlix. Malauradament per ells, el 3de10fm es va mostrar molt repatani a les seves envestides, i després d’un intent desmuntat molt ràpidament, a ronda de repetició es va quedar en intent quan encara amb prou feines havien començat. Llenya de 3de10, la seva diada se’ls començava a ennuegar fatalment.
Amb la segona ronda perduda, a tercera van tirar el 2de9fm, que ja l’havien descarregat dues vegades aquesta temporada. Cal dir que la torre la van fer de postal, realment molt maca. Van acabar la dissortada (entre cometes) actuació amb el pilar de vuit, que va patir més del costum i va semblar en alguns moments que també se n'anava avall, però el van dominar finalment i aplaudiments generals.
Els segons en actuar eren la Joves de Valls, que venia d’una trajectòria molt erràtica aquesta temporada. Malgrat que havien començat prometent grans coses, la cosa se’ls va anar torçant de mica en mica fins que la llenya inopinada del 5de8 de fa un parell de mesos els va acabar d'esguerrar la primera part de l'any. El meu pronòstic era estrenar la tripleta, i de fet l’he encertada. Era, però, el mínim que podien fer per no fer el préssec a Vilafranca.
Van obrir plaça amb el 3de9f que, cal dir, no vaig veure perquè estava a la pinya, gairebé sota el folre. En tot cas, les sensacions allà dins eren d’inquietud, i el remoreig i l’enraonadissa típics de quan les coses no van del tot bé s’afegien a l’intens bellugueig que es transmetia des de dalt. En sentir l’aleta vaig respirar alleugerit, però quan semblava que el Tres capitularia malgrat la batalla que havia presentat, d'una darrera espetegada es va trencar per alguna banda i va caure. Una llàstima.
A segona ronda van firmar un 5de8 perfecte, també de postal, segons em van dir. Era el primer des de la llenya fatídica, i tothom estava molt content i se’l dedicaven al casteller lesionat. A tercera ronda van estrenar el 4de9f, per segellar la tripleta màgica i sortir de Vilafranca més contents que uns gínjols. Realment, els muixerrillos van ser qui més contents van sortir de plaça, i amb diferència.
Els tercers en l’ordre d’actuació eren els Minyons de Terrassa, que després dels problemes sobretot amb la canalla de l’any passat (i l'altre), aquesta temporada van molt més a pams. Com les colles vallenques, van fer el 3 i el 4 de 9 amb folre, tots dos descarregats i sense massa problemes (en tot cas, jo també estava a les seves pinyes i no els vaig veure gaire bé). A segona ronda van assaltar la gamma extra amb el 2de9fm, que tampoc no sé gaire com va anar, però que a peu de folre es veia molt tremolós. Van fer-ne l’aleta i jo vaig acotar el cap, però potser no tant com ho hauria d’haver fet, perquè quan es va ensorrar la torre el folre i les manilles em van caure al cap i encara ara em fa una mica de mal el coll, per la banda del clatell. Tinc la impressió que als Minyons sempre els cau el 2de9fm a Vilafranca (l'any passat, però, el van descarregar, veig).
I els últims de tots foren els rosats, que feren exactament el mateix que la Joves, tot i que amb el 3 descarregat (em penso que ja és el seu vuitè de la temporada). Cal dir, però, que dubto que ells en sortissin gaire contents, de Sant Fèlix, tenint en compte que fa només tres setmanes semblava que s’havien de cruspir el món, i ara només poden fer la Tripleta a Vilafranca. I és que primer va ser la desGràcia (com diu en Beumala) i després el Catllar, amb el 4de8a i el 5de8 respectivament, que han deixat castellers de tronc tocats i han, penso, fet minvar la confiança d’aquesta colla. És de suposar que es recuperaran aviat. En tot cas, tampoc no cal donar-se gaire pressa, com és fidel reflex el programa realista però conservador de Sant Fèlix.
La Vella va fer tres pilars de cinc de comiat. Els Minyons en van fer dos. La Joves, entre rialles, només un. Llavors cadascú va enfilar cap on va volguer (aquest ordinador tampoc no coneix el verb volguer). Per concloure, diré que els Castellers de Vilafranca deuen estar força fotuts per la diada, que els ha anat un xic revessa i per sota de les d’anys anteriors. Els Minyons, sense forçar gaire, han tornat a caure amb el 2de9fm però sembla que no tindrà conseqüències greus pel decurs d’aquesta temporada. Vénen de les vacances i han d’anar agafant embranzida, però per les informacions que tinc no crec que igualin els números d’altres anys, tampoc, si més no pel que fa a pilars. La Vella, guarint-se de les darreres llenyes, va fent via per recuperar la seva tresquera. I la Joves, que com d’altres anys estrena Tripleta per Sant Fèlix, sembla que pot encarar el tram més important del seu calendari amb més alegria i confiança.
Sant Fèlix 2007
CdVilafranca: 4de9fa(c), id3de10fm, i3de10fm, 2de9fm, Pde8fm
Joves: 3de9f(c), 5de8, 4de9f, Pde5
Minyons: 3de9f, 2de9fm(c), 4de9f, 2Pde5
Vella: 3de9f, 5de8, 4de9f, 3Pde5
Sant Fèlix 2006
Sant Fèlix 2005
Diada a Gràcia, 2007 – 19/08/2007
Finalment he anat a Gràcia, perquè a tres quarts i mig de dotze el doll de la pluja s'havia estroncat. Poc abans de quarts d'una he estat arribat a Rius i Taulet, i he estat conversant amb alguns de la Plataforma. Ells s'han quedat fins la llenya dels castellers de Gràcia, i han tirat a veure un concert a una altra banda; jo m'he quedat amb alguns de la Colla que hi han volgut anar.
Començarem parlant de la Vella. Anaven els últims en l'ordre d'actuació, i cada cop que tiraven castell el cel s'entenebria i rompia a ploure. A primera ronda, sota una pluja important, i entre algun portentós tro —que ha estat aplaudit, tot s'ha de dir—, els vallencs han tirat el 3de9f. Aquest castell ha estat, potser, el 3de9f que més m'ha emocionat, d'aquells que diuen que creen afició, i també ha estat molt aplaudit —potser més que el tro i tot. Podríem dir que el 3de9f ha caigut com un tro a plaça. I no perquè hagi estat contundent i poderós, sinó perquè ha semblat exhalar aquella àurea sobrehumana dels Olimps. La Vella ha lligat el folre damunt una pinya arreplegada de la plaça —estil Vilafranca i Arreplegats— i ha enlairat el 3de9f molt bellugadís i tremolenc i brandat i bressolat, al seu estil clàssic inconfusible, i enmig del tel de pluja insistent. La descarregada ha patit moltíssim, i haig de dir que estava emocionat i el cor bategava per sortir del pit. A terços semblava que petava, i els pisos de dalt eren, com se sol dir, un Flam marca de la casa, prengui Flams Vella, els genuïns Flams vallencs.
Sense que serveixi de precedent, he aplaudit aquell 3de9f. I no perquè l'hagin aconseguit gràcies a ficar-hi mitja plaça Rius i Taulet, ni perquè, com sempre, l'hagin fet desquadrat i al límit: l'he aplaudit perquè és realment quan dius allò de què «La Vella és la Vella», i penses que cap altra colla no n'és capaç de descarregar un castell de 9 com aquell, amb aquells collons sota el xàfec i la tempesta, a 150 kilòmetres de casa seva, suant la cansalada i no deixant-se anar sota cap concepte, perquè un castell no cau fins que no es deixa algú anar. Ha estat apoteòsic.
A segona ronda, i havent ja convertit un any més Rius i Taulet plaça de nou, la Vella ha descarregat una catedral força maca i ben parada. Potser faran el 5de9f per Sant Fèlix? Sembla que el tenen rodat. A tercera ronda la Vella ens ha mostrat la seva pitjor cara amb un 4de8a horrible des de bon començament, que caldria haver fet baixar amb quarts col·locats, i que ha vist encara la primera aleta però que llavors s'ha despenjat per dalt i ha anat arrossegant la resta del castell. En aquell moment me n'he anat i no sé què més han fet (han acabat amb el 2de7, segons veig al Webcasteller.com).
Els Castellers de la Vila de Gràcia obrien plaça amb el 5de7, que ha anat pujant (des de la meva penosa perspectiva) força bé i amb algun bellugueig, però que a la descarregada s'ha vist estimbar com un castell de cartes. La llenya ha semblat lletja, perquè ha començat despenjant-se la canalla i a anat arrossegant la resta (semblant a l'estavellada de la Vella), la qual cosa, de ben segur, ha condicionat la resta de la seva actuació. A segona ronda han tramitat un 3de7 de postal i sense cap complicació, i a tercera un 4de7a que ha anat força solvent, potser un xic tancat de dalt, i el pilar una mica tremolós a segons, però força bé.
I els Xicots de Vilafranca molt bé, amb un 4de8 expedit sense més complicacions, el 5de7 i un 2de7 amidat perfectament, al mil·límetre.
I això és tot. No sé quins pilars han fet les colles, però no crec que s'hi hagin lluït gaire. El cel tornava a amenaçar, després de la llenya de la Vella, així que deuen haver fet via. Pensant una mica en Sant Fèlix i la Vella, no sé fins a quin punt els pot passar factura la fractura del 4de8a, perquè en teoria és un castell que tenen força per la mà, i en principi hi havien d'anar de 4de9fa. En tot cas, veient que la colla a superar, la Joves, amb prou feines podran estrenar la tripleta màgica, potser no arrisquen gaire amb gammes extres i es decanten només pel 5de9f si el tenen bé (però no en tinc ni idea; penso que tenint-t'ho tot de cara podrien arribar a fer 5de9f, 3de8s, 4de9fa, Pde7f).
Fi.
Diada de Gràcia, 2007
Vila de Gràcia: 5de7c, 3de7, 4de7a
Xicots Vilafranca: 4de7, 5de7, 2de7
Vella: 3de9f, 5de8, i4de8a, 2de7
Diada de La Bisbal 2007 – 15/08/2007
Avui hem anat a l'altra Bisbal, la del Penedès, que també celebra la Festa Major per la Mare de Déu d'Agost. El poble segurament és molt bonic, però jo només en conec el peatge, l'entrada, i la plaça del Doctor Robert, que és on es fan els castells. És una plaça molt tradicional, la més carismàtica sense colla pròpia, i hi té una munió de plaques commemoratives de grans castells: des del 4de9 net de la Joves, al 3de8s de l'altra colla de Valls, passant pel 2de9fm i el Pde8 dels vilafranquins.
I en aquesta bella plaça un nodrit grup de la colla hem anat a veure què ens feien les grans colles del sud. Cal destacar, abans de res, l'absència de la Vella per qüestions venals. N'he sentit diferents versions: l'oficial, la d'un de la Vella, i la d'un de la Joves. I la meva és que el verd és el color dels pàmpols de les vinyes, el vermell és el de la sang, i el rosat el dels... vins.
Anant per feina, direm que obriren plaça els Castellers de Vilafranca. Primer tiraren el 3de9f, que no estava gaire maco, sobretot a la buida, i en especial a quarts, perquè ja a sisens estava molt millor. Si això ho volen provar amb un pis més per Sant Fèlix, i veient la progressió que porten aquesta temporada, esperem per ells que els assaigs siguin fructífers aquestes dues setmanes que resten.
A segona ronda, si no vaig errat, han plantat el 3de8a, el segon de la història. Puc dir que sóc un privilegiat per haver pogut veure aquesta andròmina estranya, que potser mereixerà també placa a la venerable plaça de la Bisbal. Ara bé, el castell, al meu parer, és horrible. El pilar del mig queda totalment enxubat dins la bastida del 3, i fa petonets a una de les rengles (no m'he fixat cap a quina mirava). Aquest castell, amb dos pisos menys, va començar a sovintejar a plaça quan les colles petites dels voltants de Barcelona, davant la manca de camises, optaven per incloure aquesta construcció al repertori, atès que necessita menys castellers que el 4 amb el pilar al mig o qualsevol altre d'estructura composta. Poc més tard, colles mitjanes també el van incorporar, però amb un pis més: en especial Sabadell, però també d'altres. I l'any passat va saltar la sorpresa amb els vilafranquins que l'assajaven, aprofitant l'espadat tan solvent que tenen. La intenció era ficar-lo damunt d'un folre, però no estic tan al dia dels verds com per sapiguer si gaudeix de garanties per Sant Fèlix, si el tenen gaire assajat, o si hauran d'esperar a Tots Sants o a l'any vinent per a poder superar les grans dificultats que representa lligar el pilar de 7 del 3de9af en un espai tan reduït.
És possible que m'estigui equivocant en l'ordre dels castells. Diria que a tercera ronda han tramitat el 4de9f sense gaires problemes, també una mica mal lligat. Han acabat amb un Pde7f molt maco, on en Fèlix, com sempre, esbufegava i cridava i feia el numeret damunt el folre.
Els segons han estat la Joves. Amb quatre camises, encara sense haver-se recuperat del terrabastall de fa cosa d'un mes, han tirat 3, 2 i 4 de 8, en aquest ordre. No he vist gaire els castells perquè m'he ficat en totes tres pinyes, però sembla ser que han anat força bé. El tres rodonet i ràpid, el dos sense gaires problemes malgrat la pinya justeta, i el quatre de puta mare. Han acabat amb dos pilars de cinc, un d'ells girat. De cara a Sant Fèlix no sé com aniran, és molt possible que estrenin castells de 9 i es quedin en la clàssica de nou.
Tancaven ronda la Jove de Tarragona, que han fet la mateixa actuació que la Joves, però han acabat amb un sol pilar de cinc. Tot molt bé i rodat, i aviam si s'espavilen i fan castells de nou —però no els segueixo gaire, només sé que tenen molts problemes per fer-los, i que l'any passat no l'aconseguiren malgrat abordar-los incansablement.
I això és tot. Aquest diumenge em passejaré per Gràcia a veure la represa de Minyons i l'estat de forma de la Vella, que va molt bé, i la vinent segurament aniré a l'Arboç, just abans de Sant Fèlix, que és la tercera millor diada de la temporada castellera (la millor és qualsevol de les nostres, i la segona millor és Sant Úrsula). Fi.
Diada de La Bisbal
Vilafranca: 3de9f, 3de8a, 4de9f, Pde7f
Joves: 3de8, 2de8f, 4de8, 2Pde5
Jove TGN: 2de8f, 3de8, 4de8, Pde5
Firagost – 2/08/2007
[Reprodueixo una versió lleugerament escurçada de la crònica d'ahir de Firagost. Així, si algú a l'agost encara roda pel poble, i té ganes de llegir aquest totxo insuportable sobre la Firagost, ja té lectura per cinc minuts.]
He pensat que mentre no em vaig despertant, de mica en mica, puc escriure alguna cosa sobre l'actuació d'ahir a Valls. Primer, la cantarella sobre el documental. Jo no diré que estigui d'acord amb la forma de fer d'aquella gent de Valls, però de vegades m'enlluerna aquella forma de fer per pebrots, amb la força ruda de pagesot i sense tanta depurada tècnica, i amb l'amaniment del vi o del gintònic per fer-ho més rodat. Potser el món ha donat molts tombs, i els vallencs s'hi han quedat una mica enrera, però una mica d'això m'atreu moltíssim més que no pas els castells mil·limetrats i cronometrats fins les mil·lèssimes dels Capgrossos.
Jo penso que el món vallenc és molt diferent al nostre: nosaltres som ciutat dormitori de Barcelona, i ells són camp de Tarragona; nosaltres collem cargols, i ells cullen calçots; allí tenen «classes socials conflictives», per dir-ho suau, que pugen i baixen i es creuen els amos del món, i aquí, bé, aquí també tirem a hippies; i allí porten tota la vida fent castells, i aquí encara no quinze anys. Per això no els entenem, i ells no deuen entendre com podem portar tota la vida fent el 3 i el 4 de 7 sense millorar gaire i sense rivalitat (a tot estirar, aigualida amb Cornellà) i tot i així continuar existint.
Això van ser les primeres reflexions que vaig pensar durant el viatge i a la plaça. Després, vem veure la noia de Quarts de Nou, que per mi és una idiota amb un somriure idiota que només està allí perquè és maca i trempa el món casteller (que va molt cremat), però que és idiota profunda i definitiva. Si això, però, ha de servir per incrementar l'audiència del programa, i així de retop sortim tots afavorits, doncs visca Tevetrès i el maniquí que ens comenta les actuacions.
I llavors més o menys a l'hora va començar la diada, gairebé a quarts de nou, com el programa. Començava la Joves, que com m'havien informat van tirar el 3de8. Van completar amb 4de8 i 2de7 més 2Pde5. Una actuació no gaire lluïda, però que essent els que eren, quatre camises, era el més assenyat. Parlaria una mica de la Joves: aquest any, com sempre, han tingut molt mala sort amb les lesions, i per Sant Joan sense caure es van lesionar vint-i-cinc, i l'altre dia, d'una caiguda de 5de8 inesperada, un altre es va trencar el cap. Ahir eren quatre piules, que en diuen, i potser en una altra ocasió haguessin pogut prémer més l'accelerador, però potser ahir el més adient era no esquitxar de sang la bonica plaça del Blat. Per a això, ja hi era l'altra colla de Valls.
L'altra colla de Valls ha començat amb el 3de9f, força maco, sobretot essent ells. A segona ronda han provat el 3de8 per sota, que ara mateix no sé quants cops s'ha fet, però que sí que sé del cert que ells són els únics que l'han descarregat. És un castell espectacular i realment difícil, i tot i que no gaire maco, fa esbatanar les parpelles per no perdre-te'n detall. Així, la Vella ha anat fent, fins que a la darrera aixecada, que és evidentment la més difícil, ha caigut a plom damunt la pinya. El so ha estat, efectivament, de cosa feixuga, de plom, un cop sec i sord, que no ho negaré pas, ha estat música per les orelles dels muixerrillos que m'envoltaven en aquell moment. Era el segon intent de gamma extra de la temporada: Vilafranca ja ha descarregat el 2de9fm, a les Santes de Mataró, que em vaig haver perdre.
Com a la Plaça del Blat els castells es fan estil Valls, com no podia ser d'altra manera, després de l'intent infructuós la Vella ha repetit ronda però baixant pretensions i han plantat el 2de8f, que no recordo gaire com ha anat, però segurament sense gaires maldecaps. A tercera ronda fèiem apostes: repetirien assalt al 3de8s? Completarien la clàssica de 9 amb el 4de9f? O potser ens engegarien un 4de8a? Doncs finalment ha guanyat la Sílvia i han provat aquest darrer castell. L'estructura del 4 s'ha deformat per tots cantons, per dalt, per baix, pel mig... El pilar, però, estava de puta mare, i a la Vella no li pot caure un 4de8. Així, mentre el tronc s'arrepenjava al pilar (per comptes de fer-ho al revés, sol ser el pilar qui s'equilibra en el 4), s'ha desbastit l'esmentada estructura del 4 i l'espadat preciós s'ha dreçat ert i ufanós damunt les testes de tota la plaça, capcots els Vermells, i entre l'estentori aplaudiment del públic assistent. Descarregat el pilar, vinga aplaudiments. Però que consti que el castell estava fet un manyoc deforme, i que l'únic que hi va valguer la pena va ser el pilar de sis, esplendent ell.
Per acomiadar-se de la seva plaça, els rosats van triar el Pde6. No sé pas si enguany n'han fet cap de 7, algú em deia que sí; jo ni idea, no els segueixo massa. El cas és que, havent ja humiliat la Joves, no calia fer provatures de pilars folrats i van optar pel de 6. El pilaret va pujar maco fins l'aleta, i a la descarregada, tot i seguir estant força maco, es veu que a nivell de segon/terç s'ha vingut enrera, s'ha plegat, i tot se n'ha anat a fotre faves. Llàstima.
El resum és que la Joves, que malgrat havia començat bé la temporada, ara està sota mínims, fent la clàssica de vuit amb quatre camises, quan l'altra colla de Valls et planta gammes extres i et pot descarregar la clàssica de 9 gratant-se els collons. L'únic bo des de la perspectiva de la Joves, al meu entendre, són les dues llenyes de la Vella: així tothom pot anar content, la Joves per això i la Vella perquè ha fet una prova força xula de 3de8s just a començaments d'estiu i tenen molta facilitat per plantar folres i pilars elevats.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (0)Diada del Gall 2007, al núvol Kinton – 22/07/2007
N'hi ha que, quan no saben com descriure alguna cosa, diuen que "no hi ha paraules per fer-ho", o que és "indescriptible", etc. A mi ja se m'han acabat les paraules, ja no sé què esprémer del meu cap. Realment, sento que els castells em regalimen per les orelles, la qual cosa demostra que m'he espremut massa el cap pensant en aquestes coses. Però bé, ara solquem els aires en un núvol oníric, com si diguéssim, i ens dirigim cap el nostre anhel i el nostre Olimp. Anit, mentre no podia dormir, pensava que potser d'aquí uns anys recordarem aquests dies amb nostàlgia d'uns temps millors. La Colla va tan bé, i sembla que haurem de fer coses tan grans aquest any, i el següent, que de pensar-ho m'emociono i la llagrimeta malda per sortir, i desitjo que tot continuï així i cada cop millor.
Doncs res, ja hem dit les mariconades de rigor, posem fil a l'agulla. De sortida hem plantat, per fi, la Bèstia Negra de l'any passat, el 3de7. Ara, recordant la Bèstia Negra, m'adono de què hi havia moltes maneres de tornar-la a escometre, i potser hem decidit la que donava més garanties. Hem estat domesticant el Monstre, el Leviathan, el Llop assassí, durant molts mesos, amb l'sprint final d'aquestes últimes setmanes, a mort. Fins i tot, quan semblava que ja teníem el Llop amansit totalment, i arraulit en un racó per passejar-lo pel Vallès com un gosset estúpid, vem decidir que encara calia ensinistrar-lo millor perquè dongués la poteta també a les altres colles. El cas és que, per fi, al Gall l'hem tret a passejar, i ha donat la poteta i s'ha assegut quan l'hem dit que s'assegués, i ha anat tan de puta mare que al final ha semblat que potser no calia domesticar-lo tant.
Però l'hem descarregat! L'any passat, només en vem fer un, a Figueres, que va anar molt bé. La primera temporada de la Sílvia en va ser un de descarregat i un altre de carregat. Enguany ja el tenim al sac abans d'istiu, amb molta confiança i molt maco, esperant poder-lo exhibir pertot arreu, de Montblanc a Figueres. Estem fins i tot pensant en descarregar tres castells de set en una sola diada, cosa que no hem fet mai, a més del pilar de cinc. Tot sembla tan idíl·lic... Ja torna la llagrimeta.
A segona ronda hem descarregat el 4de7, que pel que sigui també ha anat bé, i tot i que podria haver anat millor, com sempre, repeteixo que ha anat bé i aquest cop sense batzegades perilloses. Ara ja despatxo els 4de7 com si fossin 4de6... Recordo que l'any passat només a Figueres vem aconseguir descarregar dos castells de Set en una sola diada, i que no és cosa que féssim gaire sovint —fins ara!
A tercera ronda el 2de6, i estàvem a un pas d'igualar la nostra millor actuació, la de Figueres de l'any passat. Només —només!— ens mancava el Pde5. El Pde5 és cosa sèria, sempre ens ha costat força, i li tenim gran respecte. També l'havíem estat assajant, però jo no havia notat tanta insistència com amb el Tres. Tanmateix, les darreres setmanes el Pilar havia avançat molt, amb proves importants descarregades (pilars de quatre nets), amb la cirereta de divendres: Pilar de Cinc descarregat a assaig, al carrer de l'Església, gairebé sense buscar-lo, més tard de les onze de la nit. L'enxaneta va posar-se dreta, a l'assaig, i va fer-ne l'aleta i vam completar-lo com aquell qui res, entre incrèduls i exultants.
Doncs res, el 2de6 s'ha entregirat una mica, però tot molt bé. Al Pilar, però, ja s'ensumava la tensió. Ha anat pujant, jo notava el Ramon una mica enrera, estava massa recte potser. Ha anat pujant i veritablement estava molt parat fins l'aleta. Llavors, tot baixant-lo, han començat les tremolors fins que el pilaret ha petat cap endavant i adéu-siau.
Ha estat, però, la segona millor diada de la nostra història, pel que tinc entès. Com diuen, ens hem tornat tan exigents que estàvem, almenys jo, una mica pansits pel pilar. Però, oh quins dos dies més feliços, divendres i dissabte! Quines perspectives s'albiren! Com creix la Colla! Quines pinyes més maques, més ben tancades, més serioses! Quins troncs tan macos! Que n'és de maco, tot! Que en seran de grans, les coses que farem aquest any!
Solcant l'aire en el núvol oníric...
Diada del Gall 2007
Esplugues: Pde4, 3de7, 4de7, 2de6, Pde5(c)
Cornellà: Pde4, 3de7, 2de6, 4de6a, Pde4
Torraires de Montblanc: Pde4, 3de6, 4de6, 3de6a, Pde4
[Més fotos, aquí]
Diada a Mirasol (Sant Cugat), 2007 – 16/07/2007
He recordat el meu primer castell de set. Va ser a la trobada del Baix de fa tres anys, amb en Jaume I de cap de colla al seu primer mandat. Recordo que per aquella època jo no diferenciava gaire entre tres i quatre de set, i em pensava que el salt al quatre de vuit era bufar i fer ampolles. També recordo que aquell primer castell de set em va emocionar molt i em va mantenir en un núvol durant unes setmanes (rellegint aquelles primeres cròniques em moro de vergonya).
I avui hem descarregat el cinquè quatre de set de la temporada. El contrast és gran perquè llavors el castell de set em semblà l'excepció, però el d'avui no m'ha dit res. Avui no he sortit volant en un núvol d'eufòria, sinó que estic emprenyat amb tot, amb el món, i amb tota cosa feta.
No sé què dir del 4de7, perquè l'he vist bé i sense gaire cosa remarcable. Des de la meva privilegiada posició l'he vist bé, més àgil que el de Rubí, i potser no tan ben quadrat, però sí força segur. A la descarregada un quart ha relliscat i m'he vist el castell al cap; però només ha estat una badada. En general, un castell que malgrat tot estava bé. Com aquell dia de fa tres anys, també me n'he sentit molt orgullós, del meu 4de7.
Podria haver anat millor? Sens dubte.
A segona ronda 4de6a, del qual només dic que no hi he entrat d'agulla al pilar.
A tercera ronda el 3deX. Quin castell més estrany. Se'n feien apostes: de 6, de 7? Ningú no sabia, el dubte surava des de divendres. Però en Jaume I s'ha ficat dins la rotllana del 3 i ens ha adreçat uns semblants mots: «Ara en farem el de sis, perquè el de set el podríem tirar però li manca un xic d'assaig, un pèl de figa, un bri de cosa, un no-res de no gaire.»
I ha estat el de 6, que no té història. Potser sí, no ho sé, potser n'ha tingut. Però per mi, no. I aguantava el segon amb un sol braç i amb l'altre podria haver estat fent fotos del pou, però em gratava el [clatell].
En resum, i per censurar-me i no esplaiar-me, dir que si el dia d'avui m'ha deixat aquesta sensació negativa ha estat perquè les meves expectatives eren més elevades del que la realitat ens ha ofert, i tot i que la Colla va bé —de fet cada cop va millor—, sempre volem que tot vagi millor encara. Quan no fèiem castells de set, un 4de7 era el Paradís; ara que el fem gairebé a cada sortida, esclar, demanem encara més.
Diada de Mirasol (Sant Cugat), 2007
Esplugues: Pde4, 4de7, 4de6a, 3de6, Pde5
Saballuts: Pde4, 5de7, 4de7a, 3de7, Pde4
Sant Cugat: Pde4, 3de7, 4de7, 3de6s, Pde5s
Diada a Rubí 2007 – 2/07/2007
Diada a Rubí. Negres tempestes alenaven els aires, fosques nuvolades ens impedien de veure el sol, mes lo sol era a Plaça i era de color blau elèctric. Enmig de llamps i trons i un inici de gotellada amenaçador; enmig dels pixats del Cel i els àngels i Déu i tota la patuleia de sants i fills de puta que viuen de renda a costa d'explotar la classe treballadora; enmig d'aquest bàratre, deia, de llamps i trons, el rampell blau elèctric va alçar el quart 4de7 de la temporada, que passa per ser el més bonic i llampant de l'any.
El petit monstre, ja més alt que no pas ample, va aixecar-se en tercera ronda entre les primeres gotes del xàfec imminent. El peu es va quadrar, malgrat tot, a poc a poc, amb la meva impaciència insubornable que em rosegava per dins. Quan la pinya era cantada i col·locada, per qüestió de mides i desnivells van rotar els baixos i tota la pinya cap a la dreta, en un moviment més propi de colla sardanista que no pas castellera. Si només hagués estat el cas d'avui, encara, però res més lluny de la realitat: diria que és almenys el quart o cinquè peu que ha de rotar talment fos cathalanesca sardana. Així ben posats, com deia, en Quique va quadrar la pinya, de mica en mica però amb precisió de rellotge suís. Pinya tancada i barrada, segons dalt, i les mides un xic desarranjades. Però el cel era negre, i no estava tan malament... El meu rengle el veia més tancat. Els terços amunt i gralla refilant i timbal tamborinejant, alhora que la pluja espurnejava i el castell s'alçava, a poc a poquet però força segur. Amb dosos col·locats, com és costum, la canalla lenta va demorar la cosa. Els segons i terços sembla que es desquadraven, però amb tot, el tronc estava ben arrelat i fermat a terra. Acotxadora, enxaneta, aleta, descarregada, suor i crits de joia i gotes de suor i pluja.
Havíem començat la diada amb un pilar de quatre on en Tono va prendre el lloc a en Jaume Baix de forma inopinada i espectacular, en un hàbil moviment de gran estrateg que denota tècnica depurada per una llonga experiència. Aplaudiments ben sincers per ell.
A primera ronda, 3de6 amb alineació pensant en altres coses, que en tot cas s'ha deformat molt entre plena i buida, obrint-se i agafant mides lletjotes. Comptat i debatut, un 3de6 tramitat sense massa maldecaps (vaja, més ressaca tenia jo, i no en tenia gaire). A segona ronda, 2de6 que es va entregirar una mica cap a la meva esquerra. La canalla també va tenir algun problemet per grimpar per la baluerna. Segons van dir-me, van quedar-se totes dues encallades alhora al mateix pis, relliscant simpàticament a idèntica alçada sense poder ascendir als cels. Jo no ho he vist, i no sé fins a quin punt és cert, però la visió em fa certa gràcia.
A tercera ronda l'espurnejant i llampant 4de7 i les llampegades de rerefons. Per acabar, Pde4 a corre-cuita i xarbotada que es descarrega entre els castellers que cercaven aixopluc.
Els Tirallongues de Manresa van fer castells de sis normalets. Al 2de6, l'acotxadora, poc traçuda, va fer una motxilla molt accentuada que va balandrejar la torre a bandades que ens mantenien amb l'ai al cor. Finalment, després de molt batallar, va culminar l'escalada i, malgrat el trontoll neguitós de la davallada, no va semblar mai sentenciat al daltabaix. Van acabar amb dos intents desmuntats de 4de6, que es poden aTxAkAr a la pluja llanegosa.
I els de Rubí, que ja van venir a no fer gaire gatzara a Finestrelles, avui tampoc no és que hagin millorat gaire el nivell; tanmateix, han fet el que poden fer, ço és: 3de6, 4de6 i 2de5. Al 4de6, dos dels segons eren més gruixuts i rabassuts que el terç del pilar de 7 de Vilafranca. Al 3de6 la rengla es va obrir tant que el dos estava molt acotxat, i el terç s'esfreixurava de valent. Al final, després de fer-nos patir, l'han descarregat. Algú m'ha dit que això només es descarrega un cop de cada 50, però aquesta temporada diria que és el tercer castell (de sis) que veig descarregar-se després d'hitriòniques contorsions del tronc, que sembla de goma. Hom ja està curat d'espants, malgrat que aquests castells, semblants als mig enrunats dels pobles abandonats, desvetllin en mi un sentiment romanticista d'atracció i empatia irracional però cert.
I això és tot.
Fotos.
Esplugues: Pde4, 3de6, 2de6, 4de7, Pde4
Tirallongues: Pde4, 3de6, 2de6, id4de6, id4de6, Pde4
Rubí: Pde4, 4de6, 3de6, 2de5, Pde4
Diada a Finestrelles, 2007 – 10/06/2007
Avui hem finit el «famós» mes casteller al barri de Finestrelles, a una plaça deserta a trenta graus eixarreïts i amb uns castellers de Rubí amb quatre piules, que en diuen. Aquesta diada, pel meu gust, ha estat una puta merda, i diria que de les que recordo és de les que pitjor regust m'han deixat. Diria que un gust repulsiu, vomitiu. I mira que érem força gent a les pinyes, i que havíem de fer tremolar els fonaments d'aquella banda d'Esplugues. Però no.
En fi, portem dues setmanes tràgiques en general, no parlo de castells només. La setmana passada vem descarregar el tercer 4de7 i va estar bé, malgrat actuar a un barri de merda del Baix Llobregat més caspós. En suma, tenim que jo estic com mig depre —més pansit del costum—, que la feina m'està cremant, que les eleccions van anar molt malament, que estic molt cansat i encara arrossego el baldament de quan vaig anar a córrer a més de les dues hores de bici que vaig fer ahir per Barcelona, a més va perdre el Barça la Lliga en un minut i tinc ressaca i res no em surt massa bé. No em surten ni les paraules i m'està costant molt escriure això.
A sobre, avui era la diada del Corpus a Cornellà, i Vilafranca ha descarregat el primer 3de9f mentre que els Minyons n'han desmuntat un intent. Mentre al poble veí veien els primers castells de nou del 2007, nosaltres ens assecàvem com bacallans al sol de Finestrelles, en una diada certament per oblidar.
Siguem més optimistes, però. Hem obert plaça amb un 3de6 que he vist molt parat i amb molt bones mides, i només s'ha alentit un xic quan l'acotxadora, pel que sembla, ha dubtat en col·locar-se on tocava. En tot cas, segons m'han dit, ha estat el millor 3de6 en molt de temps, uns quants anys, i jo, malgrat no tenir tanta memòria, corroboro que ha anat de puta mare.
A segona ronda he tornat a pujar al 4de6a, però jo ja sabia que no aniria bé. Suposo que pujar amb aquesta mentalitat és un factor que contribueix a què vagi malament, però és un fet constatable que les cames em tremolen totes soles sense necessitat de pujar enlloc, que tinc ressaca i estic cansat. Haig de descansar una mica, de debò.
L'estructura del 4 estava molt malament, per variar, i jo no mantenia gaire la posició. A terços només he vist bé l'Eugènia. Jo, des que m'ha començat a pujar el dos, ja he vist que patiria. El peu dret se m'ha descol·locat i no podia parar una mena de moto constant. Bé, el cas és que n'han fet la primera aleta, han coronat el pilar, i hem baixat malgrat tot. Tanmateix, però, la Cris estava molt enrera al pilar del 4de6a, i quan ja els segons s'havien deixat anar la cosa no ha aguantat més i d'una darrera batzegada l'espadat s'ha estimbat. La primera llenya de la temporada.
A tercera ronda un 2de6 que ha anat força bé malgrat que es torcia una mica cap a la meva dreta (banda muntanya). Estava molt bé, però. Hem acabat amb un Pde4 ràpid, i a córrer.
Parlant dels de Rubí, diré que és la segona setmana consecutiva que l'altra colla exhibeix un nivell molt baix. Han començat amb un 4de6 amb molts de problemes que si més no han pogut solventar, i que ha estat força celebrat. Tot seguit han provat dos cops el 3de6, però tenia unes mides raríssimes, la canalla era molt matussera, i en tots dos casos l'han desmuntat. En el primer, encara ha estat més o menys normal. Al segon intent ha passat l'acotxadora i l'enxaneta s'ha quedat pel camí i ha baixat. Algú m'ha dit que l'acotxadora ha fet l'aleta... aconxaneta? Els esperits de les colles universitàries els han sobrevolat una mica més, i han acabat amb una esplèndida torre de cinc, amb la pinya lligada. En fi...
Abans de marxar en Jaume I ens ha adreçat uns mots sobre algunes qüestions; primer ha parlat del tema assegurança, Mariona i actuació a Vall d'Hebron, i després ens ha donat les gràcies per l'esforç i ens n'ha demanat més pel que ha de venir, que ha de ser molt maco i hem de trencar registres aquesta temporada.
Hem passat llavors a Cal Suís i hem menjat una mica. Jo m'he passat per la biblioteca popular que hi tenen i després de mirar-me-la uns quinze o vint minuts, he pres un llibre d'Habermas, autor molt conegut entre els politòlegs. He sortit i he fet un parell de birres i m'he tornat a casa amb mon pare.
En resum, una diada horrible a un lloc, un dia i un hora molt dolents, amb una colla molt limitada al costat i jo amb les cames fent-me figa. M'han dit que ens ho hem de creure, que hi hem d'estar forts i parar-ho, i que ho puc fer... Ja ho sé, però avui no tenia el dia.
I res, salut.
He penjat fotos aquí.
Actuació a Sant Feliu – 3/06/2007
Avui ha tornat a haver-hi diada, però no tinc masses ganes de comentar-la. Potser hauria de reflexionar-hi una mica: no sé com orientar la crònica. Així que faré una mica de via.
Mon pare m'hi ha dut en cotxe. Havíem quedat a les onze al local però jo hi he arribat gairebé a dos quarts, esperant que haguessin marxat sense mi. Mon pare m'hi esperava amb alguns altres i finalment hem fet cap a Sant Feliu, bella vila del Llobregat Jussà.
Un cop arribats, tot fent la cerveseta he estat llegint al l'ombra un llibre qualsevol que em sembla força interessant. N'he llegit dos capítols, són curtets, unes quinze pàgines en total, i finalment m'he enfaixat. Com podeu veure, jo estava totalment aïllat del món, i és que avui estic aïllacionista i separatista.
Hem començat amb un pilar de quatre que si ressenyo és només perquè m'hi han fotut de baix —no sé per què— després de cosa d'un any sense fer-ho. Si llegís la crònica de fa un any, segur que no trobaria cap contradicció en dir que m'agrada fer-ho, que cal enfaixar-se una mica millor, i que és més masoca que tècnic i que cap altra cosa.
A primera ronda hem fet un 3de6 on pujava en Pau i que des de la meva posició d'agulla m'ha semblat en general una mica rarot, però estic adonant-me de què la meva perspectiva és tan privilegiada que permet veure tots els problemes des de dins, la qual cosa fa que els castells semblin pitjors. Vist a la foto, el tres estava bé, però bé.
A segona ronda sembla que hem tramitat un dos de sis, tot i que repeteixo que just quan l'enxaneta feia les passes he vist la torre que es brandava com una ploma. Potser és més aviat la meva subjectivitat, més que la perspectiva a la pinya.
A tercera ronda m'havien dit que tiràvem el quatre de sis, i m'he anat arrossegant cap al meu lloc ineluctable. Tanmateix, jo sempre dich: la pinya del Quatre s'ha de desmuntar almenys un cop, altrament no seria un Quatre com cal; sembla que vinguin de sèrie. Un cop la segona pinya quadrada, però, i vist l'estrany ambient i que els de tronc estaven més tensos del que és normal, i també vist que pujava en Jaume I i el més granat de la Colla, he preguntat i m'han informat de què, efectivament, era el 4de7. Llavors he pensat algunes coses, com ara que teníem poca pinya, que aquell barri i aquella diada eren una merda, que només érem dues colles, etc. Però sí, era el 4de7, així que un cop la segona pinya quadrada, millor amidada que la de fa una setmana pel que sembla, el castell ha tirat amunt.
I podria tornar a recrear-me en els patiments i els rengles torts i la suor i les crosses que s'ensulsien i els crits i esgarips i tota la pesca. En fi, jo l'he vist així, he anat espigolant converses que comentaven com una rengla s'apropava massa a una altra, i uns quarts que s'obrien i nosequè que trontollava. Buenu, pel que sembla ha anat millor que el de la setmana passada, tenia bones mides i ha anat bé. De puta mare, el tercer castell de set al sarró. Aquí sota en teniu la foto, cortesia dels pares d'en Just:
Hem acabat amb dos pilars de quatre i a córrer.
Comentaré una mica l'actuació dels de Sant Feliu, perquè m'ha semblat curiosa: id3de6a, 3de6a, id3de6, 3de6, i id2d'alguna-cosa-neta més Pde4. Deia en broma que només els hi calia haver provat el tres de sis per sota.
En acabat hem fet el pica pica dins la parròquia d'una església, i se m'han posat els pèls de punta. Hem estat comentant la jugada fins que el meu pare m'ha tret de la parròquia i xino-xano hem enfilat cap a la gran ciutat d'Esplugues del Llogregat. Pel que sembla alguns han anat a la platja; jo sóc més aviat d'ombra —ombrívol. I això és tot.
Diada de Santa Eulalia 2007 – 28/05/2007
Ahir hi hagué diada a L'Hospitalet. L'any passat, descomptant els intents desmuntats, vem fer això:
4de7, 4de6a, 2de6, Pde4
Enguany, a la mateixa plaça, just un any més tard, hem completat la següent actuació:
4de7, 4de6a, 2de6, 2Pde4
Com podeu comprovar, dues actuacions totalment diferents. I són totalment diferents, crec jo, per dos motius, un de propi i un de col·lectiu (tot i que després altres diran que el més important és que avui no feia calor i l'any passat allò era una paella gegant).
La primera raó són els dos intents desmuntats de 3de7, que no he escrit aquí dalt, i que en certa manera van marcar una mica la temporada, atès que entre neguits i malfiances, no el vem poguer descarregar fins la penúltima diada de la temporada passada.
Per això sembla que el senyor cap de colla ha decidit que aquesta vegada no repetiríem els errors de l'any passat. Quan he preguntat m'han dit alguns que l'assaig de divendres havia anat molt bé, que s'havien fet profitoses proves de 3de7, i alguns m'havien pronosticat 3de7 i 4de7 més torre (la clàssica de 7?). Tanmateix, com sé com van les coses, he anat al Conqueridor de places i castells, lo Rei en Jacme, a solicitar audiència per inquirir sobre el planejament previst en la batalla. En Jaume I m'ha dit aleshores, amb sorpresa meva i tot, que no provaríem el 3de7, i després de fer-me'n a la idea, he vist que era el més lògic i que tenia raó (i no és peloteo) davant la realitat presentada i els antecedents.
Així que hem obert plaça amb el 4de7 esmentat, i ha anat bé després d'un peu desmuntat. Jo sempre dich: el 4de7 s'ha de desmuntar almenys un cop, altrament no seria un 4de7 com cal; sembla que vinguin de sèrie. Un cop la segona pinya quadrada, tot i que desquadrada pel que sembla, ha tirat amunt. En Jaume I m'ha avisat que hauria de treballar, i li hauria d'haver fet més cas: així que he badat un xic ja tenia el segon mig assegut i amb una cama endavant i l'altra endarrera. Mirava cap amunt i aquell rengle era un panorama desolador d'ànimes torturades al purgatori; un rengle tortuós com les costes del Garraf. Algú en diria: apoteosi surrealista. Jo dich: sempre els fem així. En fi, pel que sembla, però, i malgrat que en algun moment la bastida ha perillat seriosament, cal afegir que sobretot s'ha rebregat a la descarregada, i que la malvestat, tot i planar com un voltor afamat, no ha presentat veritables símptomes d'imminència.
Algú que llegeixi això es pensarà que ha estat un castell èpic i heroic, una epopeia homèrica. No us enganyeu: el castell era un bunyol però encara ha mantingut les mides i, fins i tot, de fora estant, diuen que s'ha pogut veure bé. Des del cor del castell, que em permet la meva privilegiada posició d'agulla, però, he patit força i he pencat de valent, i sense tanta retòrica podríem dir que, malgrat que lleig, n'hem descarregat un altre, el segon de la temporada.
Acabaré amb la crònica estrictament castellera. A segona ronda hem tirat el 4de6a, un castell al qual per alguna raó jo hi he pujat moltíssimes vegades, més que cap altre. Per exemple, al 4de6a de Santa Eulàlia del 2006 també hi vaig pujar, i recordo que, potser per l'amargor del 3de7, o perquè feia molta calor, o perquè com sempre estava descentrat, vaig estar-hi fatal, molt abocat i regalimant desconfiança per tot el castell. El cas és que, com la història és cíclica, aquest any he pujat a terços del mateix castell a la mateixa plaça a la mateixa ronda. Les mides eren una mica estranyes: tenia la Sílvia molt i molt més baixa, i també els altres dos els tenia més baixos.
En pujar els dosos la Noe s'ha torçat moltíssim, la Sílvia ha hagut de recuperar posicions sobretot d'aquell flanc, mentre que en Pau ha patit els rebrecs i la seva rengla s'ha obert moltíssim. L'únic que s'hi trobava còmode, jo crech, era jo mateix. Per això, veient la Noe he pensat: mira, com jo l'any passat. Amb una mica de ganes i assaig això es resol fàcilment.
I hem acabat amb el 2de6, que bé, i dos Pde4, un d'ells femení, amb la Marta a segons. Han llençat a la font en Rubèn i l'Alícia, casats de fa poc, i en bici hem tornat a Esplugues a completar la jornada electoral.
Per acabar, ja he comentat les meves sensacions sobre el 4de6a, que realment són totalment intranscendents. De fet no hi hauria d'haver pujat perquè divendres no vaig anar a l'assaig, però degut a una baixa inesperada m'ha tocat entrar-hi. Després tenim el neguit del que podria haver estat per a mi aquesta diada i que no ha estat, i que no sé si hagués estat si hagués decidit una altra cosa o no, i no ho sé però la incertesa neguiteja. És això, i no el 4de6a, el que m'omple el cap de fantasies. L'únic que puc fer és anar dimarts i au, tornem a començar.
Diada de Santa Eulàlia 2007
Esplugues: 4de7, 4de6a, 2de6, 2Pde4
Jove L’H: 3de6, 3de6a, 4de6, 2Pde4
Esparreguera: 2de6, 4de6, 3de6, Pde4
Fotos ací. Si algú vol que tregui la seva foto d'internet, o en sap d'algú que ho vulgui, que m'ho digui per aquí o en un assaig.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (1)La Vall d'Hebron – 20/05/2007
Torno a escriure aquesta mena de crònica castellera; l'escric perquè alguns de la Colla m'han demanat que les continuï redactant. Comprovareu que no tinc masses intencions de fer reviscolar aquesta merda de blog, així que tampoc no espereu meravelles del que hi pugui escriure. Aquest blog és un bàratre de pesombres (diccionari) i no tinc ganes d'eixorivir-los. Que restin sebollits.
Doncs avui ha començat «el mes casteller», com l'ha anomenat el cap de colla, i que consisteix en quatre caps de setmana seguits amb diades. Avui ha estat el típic bolo per aconseguir diners, i prou. Actuàvem a la Vall d'Hebron, zona ombrívola en el meu imaginari a causa d'un hospital horrible on jo vaig passar algunes estones horribles quan era petit, de les quals ja per sort gairebé no me'n recordo.
En tot cas, hem actuat a un parc força maco de l'Avinguda del Jordà (Hebron, Jordà, Natzaret... quin barri), amb Collserola al darrera i arbres i herba i una mica d'ombra. El cel era blau i net, hi havia alguns nuvolets, i feia força calor. Els cargolins s'hi han anat concentrant a poc a poc, després del viatge per les Rondes. L'únic cargolí hippy de debò hi ha estat arribat en bici, amb l'esquena tota suada, un cert mareig i amb l'alè recuperant-se per la remuntada pel coster del Jordà. El hippy pelut ha saludat als quatre que s'ha trobat pel camí, s'ha assegut a l'ombra i ha endrapat l'entrepà de llom.
El cas és que, aterrant un altre cop, quan a la placeta del parch han acabat de ballar els colombians i aquella mena d'esbart abillat amb induments de camuflatge per l'exèrcit de mar, nosaltres hem sortit enfaixats a fer la súper-actuació de la nostra vida.
L'actuació, amb tan poca gent, s'ha resumit en pilar de quatre, 2de6 on en Beitia tornava a pujar de segon (no sé si ja havia tornat a pujat a plaça després del daltabaix del Gall de fa un any). La torre no és que hagi anat massa bé, però s'ha descarregat sense gaires problemes: en Beitia estava una mica nerviós i bé, els peus de les crosses, dels baixos, dels laterals, els meus; tot anava amunt i avall. La pinya ha aguantat i el tronc s'ha mantingut i a córrer.
El 3de6 també ha anat així una mica desmanegat, però bé al capdavall. La canalla, pel meu gust, ha trigat massa en coronar l'estructura; la rengla s'ha obert com tres metres enllà; he sentit els laterals de la plena lluitant a mort; aleshores el meu segon ha perdut una mica més la posició i l'Andrés patia com un cabron. La Sílvia m'ha dit que la buida estava bé però que la plena no sé què. En fi, a la descarregada tot s'ha desmanegat, com ja he dit al principi del paràgraf, i fins aquí puc escriure, perquè no m'he interessat gaire més per la cosa.
Hem enllestit amb el pilar de quatre aixecat per sota, que ha pujat i baixat amb sense problemes, com diria en Clos: bé amunt, bé avall. Dins les pinyes fotia una calda impressionant.
I c'est finie. El hippy pelut no ha esperat gaire més estona, s'ha acomiadat dels quatre cargolins que ha trobat en el seu camí vers el cavall de ferro massís, i encavallat a sobre s'ha plantat molt ràpidament a Esplugues, on la seva família havia començat a dinar sense esperar-li i on, una mica més tard, hem presenciat com l'imbècil del Nadal ha vist truncada la seva ratxa de 81 victòries consecutives a terra batuda.
Escrit per en Josep. Digues-hi la teva (1)Legazpiko Jaiak – 4/05/2007
A un quart de deu fórem arribats al país de les boires, les muntanyes i els boschs, on les vaques fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar. Legazpi és un poble de Guipúscoa, situat just al mig del quadrant format per Bilbo, Gasteiz, Donosti i Iruina (Pamplona). Legazpi té pobladors documentats ja abans de Christ, que es dedicaven al treball del ferro. Durant el franquisme s'hi instal·laren altres indústries (papereres, electromagnètiques, plàstics), que desbancaren les foneries de ferro. Amb les deslocalitzacions, Legazpi ha perdut des d'aleshores uns dos mil habitants fins als 8600 actuals, tot i que ara sembla que es comença a recuperar.
Legazpi és un poble molt maco i sembla que tranquil, tot i que en festes és un sarau. Tan bon punt arribàrem i desàrem el bagatge al poliesportiu, la majoria anà a la recerca d'un bar obert per prendre el cafè o la cervesa. Quan per fi en trobàrem un, jo vaig decidir marxar a la francesa per explorar el bell poble. Me'l vaig creuar fins el terme municipal i, pel parc de Mirandoala, vaig remuntar riu Urola amunt fins arribar a la vora del poble del costat. Un pobletà que pescava en un pont va demanar-me un cigar. Vaig passar per la ferreria i l'ermita de Mirandaola i finalment vaig tornar al poliesportiu per descansar una estona jugant a bàsquet.
Cap a migdia vem anar a la plaça de l'Ajuntament (plaça d'Euskal Herria) per tal que el batlle ens dongués la benvinguda formal i tal, però mentre esperàvem les nuvolades se sacsejaren i es deseixí densa tempesta. Així que el senyor batlle finí el seu puret, pujàrem les escales cap al saló de plens, on es remarcava les absències del retrat del rei i de la rojigualda.