No hi crec massa en els averanys, ni bons ni dolents. Per exemple, l'altre dia, només entrar a la facultat, em va venir un atac de cagarrines assassines, i vaig haver d'anar a córrer cap els lavabos. L'examen em va anar molt bé, però.
Avui, el primer que he trepitjat de Sant Andreu ha estat el carrer de la Constitució, la puta constitució. Per si això no fos poca cosa, només entrar a la Plaça Catalunya, on fèiem els castells, he trepitjat un xiclet fastigós, enganxifós i elàstic, i a sobre verd.
No mereixeria el nom de casteller, ni dur cap camisa, si fent cada dia castells de sis encara fos content. Evidentment, jo vull més, molt més, però no tothom té les mateixes ganes que jo, i així no acostumem a arrossegar massa gent a plaça ni assaig i fem el que podem. Tanmateix, el que realment m'emprenya és que tenint prou gent per pujar un pis més continuem amb la cantarella de sempre.
Jo què collons en sé? Quina autoritat tinc jo, si no sóc més que un simple novençà acabat d'aterrar? Quin valor pot tenir el meu parer, per exemple, en qüestions com els despenjaments de la canalla, si és descarregat o no aquell castell barroer? I així, quin cas m'ha de fer ningú quan li digui: collons, avui podríem haver fet el tres i el quatre de set. Però no.
El primer ha estat el quatre de sis, i hi he pujat de terç, i tan segur estava que semblava que l'estigués fent a terra. Però repeteixo: m'estimo més no pujar si puja així el castell un altre pis; tant se me'n dóna fer d'agulla, de crossa o de catifa per mantenir els peus nets dels altres. Per posar-hi el punt còmic: ha estat el primer cop que he pujat a plaça sota els efectes del cannabis.
Tot seguit hem descarregat el quatre amb agulla. Per acabar, el tres de sis, l'únic que ha donat algun petit problema. Tots tres força segurs, tots tres força bé, tots tres força conservadors —de vegades enyoro la rauxa forassenyada dels del sud, provar alguna vegada un castell suïcida, curts d'efectius, amb poc assaig, arriscar una mica.
Avui tampoc no he sortit amb bon regust de la plaça. És més, n'estic tip d'acabar amb pilars de quatre. Hi faltava alguna gent del tronc, però crec que almenys el tres hi era. A més, els assaigs no havien pas anat malament. Crec que hi podríem haver fet més.
Però jo no diré res: ja ho llegiran, suposo. Pel que sé, mitja colla llegeix el bloc (mitja colla, però mon pare ni el coneix). Jo ho sento, però avui m'he enfadat. És quan m'adono de què ens mereixem la posició que ocupem als maleïts rànquings. Trobar l'equilibri entre el valor i el seny ha de ser força difícil.
Pel que fa a la resta de l'actuació, no tinc gens de ganes de comentar-la. Dels Xerrics hi han anat unes trenta o quaranta camises, i han fet el que han pogut, lligant només el primer cordó. Els amfitrions han descarregat la torre de sis però només han fet l'aleta al quatre de set. Segons el Concurs de la puta merda, aquest quatre és descarregat, perquè només se'ls hi han despenjats l'acotxador i l'enxaneta, i la resta l'han pogut abandonar pel seu propi peu. De tota manera, això és només carregat, per a mi.
Fotos, aquí.
Diada de Sant Andreu de la Barca
Esplugues: Pd4, 4d6, 4d6a, 3d6, Pd4
St Andreu: Pd4, ?, 4d7c*, 2d6, Pd4
Xerrics Olot: Pd4, 3d6, 3d6a, 4d5n, Pd4
* El Quatre de Set de Sant Andreu segurament serà donat com a descarregat. Però tothom ha vist com només ha estat carregat.
Escrit per en Josep a data i hora de September 3, 2005 10:29 PM