mon, c'est moi

Podemos

He vibrat com milions de persones amb el triomf de la selecció espanyola a l'Eurocopa i ahir vaig gaudir de parts (qui veiés tot el partit és molt fan i està malalt) d'un dels millors partits de tenis de la història. Jo anava amb el Rafa Nadal. Per molt que em pesi que sigui del Madrid, no puc deixar d'admirar la seva lluita de cada pilota. També valoro que per sobre de tot arreu digui que com Mallorca res, parli en mallorquí i tingui una nòvia que es diu Xisca. Quin nom més bufó!
Amb tots els meus respectes cap al Federer, un gran jugador a qui donaria el meu suport si no hi hagués el Nadal. S'ha de tenir classe i esportivitat, saber estar i respectar el contrari. Els dos, en el seu estil, ho fan, i ahir va ser un partit memorable.

Però bé, el post no anava per a extendre'm en aquests punts. Si us fixeu, cuatro ha agafat el Podemos i ara l'aplica a tot esport que se li posi per davant. S'ha de reconèixer que ha estat tot un encert perquè enganxa amb tot, és breu, resum bé i a sobre per a glòria dels defensors patris, conglomera els aficionats. Ara bé, ningú ha caigut en què qui el va proposar va fer merament una traducció? Sí, sí, una traducció... quin eslògan ha estat repetint fins a la sacietat el candidat demòcrata a la Casa Blanca?

YES WE CAN!

Pos eso, de plagis n'està el món ple...