http://mon.zonalibre.org/ en-us montserratescudero@hotmail.com 2022-10-24T11:54:44+00:00 hourly 1 2000-01-01T12:00+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2022_10.html Duro de llevar no en el día a día, ya no. Pero hoy me ha saltado la canción en youtube. Y no puedo contener las lágrimas. Para siempre esa canción estará ligada a mi tío y a su muerte. Y no lo digo como algo malo. Es repentinamente sanador que debido a algún algoritmo yo haya roto a llorar en medio del día cuando nada hacía presagiarlo. Es tan injusto que se fuera, tan fuera de lugar y de tiempo, que, un poco como todas las muertes, parece un tanto irreal. Se me rompió la pulsera que llevaba desde que murió. Esas que él hacía, de nudos con hilos de colores. Y de alguna manera quise creer que era una señal suya diciéndome que ya estaba, que ya no hacía falta que la llevara más. Obviamente así es como lo interpreté, deseando que así fuera, más que creyéndolo. Y hoy, al saltar la canción, está claro que no es así. Y está bien. No hay que tener prisa en los duelos. Recrearse no es bueno, pero huirlos tampoco. Yo no te huyo tío. Nunca. Te recuerdo y a veces, como hoy, te lloro. Y entonces me gusta pensar que... 135614@http://mon.zonalibre.org/ 2022-10-24T11:54:44+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2015_05.html Què veritat és allò de que trobes algú o quelcom a faltar quan ja no hi és. De sobte em sorprenc pensant en com no me n'he adonat i tenim moments, rutines fetes... tots tenim els nostres racons agradables on ens agrada tornar. I a mi m'agrada tornar al teu pit, a les teves mans i a la teva presència. I el millor de tot és que ara no hi ets... però sí que hi seràs :)... 134955@http://mon.zonalibre.org/ 2015-05-01T20:06:07+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2015_02.html Diuen que totes les coses passen per algo (sé que no està ben dit, però ho faig conscientment). Jo no sé si és veritat o no, però el que sí és cert és que totes les coses que m'han passat em fan ser qui sóc avui (igual que totes les porqueries que m'he menjat em fan pesar els quilos que peso avui... sí, m'apreten els pantalons, què passa). I a què ve la reflexió aquesta tan òbvia? Si ja ho sabem tots, això, mon! Vale, vale (castellanisme, però m'agrada)... però és que com al blog parlo de mi, doncs dic el que em surt del nas (i els qui em coneixeu sabeu que tinc nas per a estona, tant olfactiu com físic). Al que anava, que m'enrotllo... si no m'hagués equivocat triant les persones no adients i després ho hagués arreglat reconeixent el meu error i destriant-les (doble click, primer tries i després desmarques... resultado: "0 ítems, su cesta está vacía") no hauria pogut tornar a marcar. He tornat a fer click. Però no és un click impulsiu de rauxa, d'aquells que t'ofegues si no tens el producte a casa ("entrega immediata 24h"), no. M'he fiat de la meva intuïció... 134844@http://mon.zonalibre.org/ 2015-02-02T15:18:39+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_10.html Sempre diuen que els nens vénen amb un pa sota el braç... però sense llibre d'instruccions. Jo diria que les persones, independentment de l'edat, venim sense llibres d'instruccions. I un mecanisme tan complexe és difícil de manegar sense certes especificacions. Possiblement trobis les funcions principals tocant botons, equivocant-te maldestrament alguna vegada i aconseguint tot just el contrari del que volies. Però et serà molt difícil arribar a un nivell desitjable o òptim a no ser que hi dediquis moooltes hores d'observació, anàlisi, assaig-error i frustracions... tot això en el cas de què tinguis la capacitat, l'interès i la paciència necessàries... i que la maquinària suporti tant. L'ideal seria que, després d'un temps inicial de descoberta per part de l'altre, el mecanisme a descobrir compartís per pròpia iniciativa les seves claus i rutes. Sí, de fet jo sempre he estat més de mapes que de llibres d'instruccions...... 134729@http://mon.zonalibre.org/ 2014-10-28T08:55:51+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_10.html M'acabo de descordar el sostenidor a la feina (comença a ser obvi que em sobren uns quilos). Si em traguessin la taula del davant, asseguda amb la minifaldilla se'm veurien les calces (hagas lo que hagas ponte bragas). Serà que amb l'edat tot et dóna bastant igual. Tot menys les coses importants. Tot fins i tot les coses importants. Tot menys un mateix. Tot fins i tot un mateix. Ara, no sabeu què a gustet m'he quedat...... 134713@http://mon.zonalibre.org/ 2014-10-13T14:47:09+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_09.html Si preguntéssiu sobre mi a persones dels meus diferents àmbits d'interacció, us dirien coses sobre mi. Segurament, un bon grapat serien fins i tot contradictòries... i doncs? Que no ets la mateixa arreu? Que potser actues? No. De fet, segurament molts coincidirien en que sóc espontània i natural. Tal com raja. Fins i tot en això alguns s'equivocarien dient que no tinc control. En general ho faig sabent-ho de sobres, per la senzilla raó de que ja m'agrada fer-ho (vaja, perque em dóna la gana). El punt fonamental per a mi en que molts dissentirien és en si sóc una persona emotiva o no. En si hi predominen en mi els sentiments o la raó. Bé, doncs us trauré de dubtes: sóc com la majoria. O sigui, per sobre de tot hi ha els sentiments, l'emoció. O, si ho preferiu, per sota. A la meva base l'emoció, i a sobre tota la resta. La resta de vegades pesa tant que ni me n'adono, fins que un dia erupciono interiorment i prenc consciència del tema volcànic del moment. Amb algunes persones i en algunes situacions no hi ha res a sobre de les meves emocions. Les deixo volar, les airejo i... 134677@http://mon.zonalibre.org/ 2014-09-13T18:31:03+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_08.html Anteayer me preguntaron: -"¿Estás ilusionada?" - "Sí". Contesté. Lo pensé una fracción de segundo, no tanto pensando en la respuesta como maravillándome con la certeza de la pregunta. Fácil, clara, directa al centro de lo que importa: la emoción. Estoy ilusionada. Una ilusión que me sienta bien, tranquila en sus líneas maestras y apasionada en sus momentos. Me gusta esta sensación :)... 134648@http://mon.zonalibre.org/ 2014-08-27T18:12:48+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_08.html Estic mig catatònica davant del pc perquè: - Tinc la regla. - Vull vacances. Altres anys tinc com molt més previst què faré durant l'estiu. Aquest any és una mica estrany perquè no faré cap viatge a l'estranger a l'estiu. I sí, se'm fa com raro. I no sé si al final resultarà com avorrit, com si hagués perdut el temps o bé servirà per a provar coses diferents i veure que no sempre cal fer un gran trencament per a aprofitar el temps i gaudir del descans. No obstant, la cabra tira al monte, i la xux i jo ja tenim un nou projecte entre mans :) I creieu-me, estimats, que aquests projectes personals (i d'altres flames internes) són els que donen empenta i il·lusió a la vida. Aliment per a l'ànima. Però per si de cas, potser vaig a comprar algo per a menjar :P... 134587@http://mon.zonalibre.org/ 2014-08-06T09:30:39+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_07.html Quan sacseja tot el cos de riure i de retruc tot el meu. I li sento el pit a sota del braç i els malucs sota la meva cama. M'agrada quan és suau, i també quan s'atreveix a no ser-ho. Quan som capaços de perdre la son (i la salut) per estar plegats. M'agrada que em llegeixi, fins i tot abans de que jo cregui que he expressat quelcom, i ho faci tot tan fàcil. Quan està despullat, i li dic que m'encanta. I ell no s'ho creu, i jo penso en com pot ser que ningú li hagi dit abans! M'agrada quan confia en mi, i jo en ell, i no ens calen preguntes per a saber que tot està bé. Quan encara no fa ni una setmana que ens vam tocar, però sembla que faci tant de temps que ens acariciem (i no ho sabíem). M'agrada gairebé tot, i la llista dels no m'agrada seria molt curta i molt lleugera, perquè fins i tot en aquells casos, m'entendreix. M'agrada. Molt.... 134556@http://mon.zonalibre.org/ 2014-07-27T16:30:50+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_07.html Diuen que només els nens i els borratxos diuen la veritat. En el meu cas, l'estat que més s'hi aproxima és el de somnolència abans d'anar a dormir per la nit. Quan estic tancant les parpelles i alhora escric pel whatsapp. Quan les barreres, les muralles, les fronteres ja no se sap on són. Perquè encara no hi són com en el cas dels infants, o perquè l'alcohol o la son les desdibuixen. I així, en aquest estat de somnolència semi conscient, he pensat, reflexionat, dit i reconegut algunes de les millors i de les pitjors coses en aquests darrers anys amb amics i amants. Moltes vegades, en aquest estat de somnolència, caic en coses que no havia pensat. Esbosso noves línies de raciocini i actuació. Dono forma i poso paraules als sentiments que no m'havia permès aflorar. I això, precisament això, és el que va passar ahir per la nit. Reflexions que ni jo mateixa sabia van sortir en una conversa amb algú que posa les coses realment fàcils per a parlar. Un plaer. I vaig reconèixer que tinc por. I les pors, quan saps que hi són, pots mirar-les cara a cara. Fins que es cansin de tu... 134474@http://mon.zonalibre.org/ 2014-07-14T08:23:13+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_07.html Com quan et guardes quelcom per a tu. El teu petit secret. L'embrió de quelcom en creixement que flueix i no grinyola. Ressona un xic lluny, però se sent a prop, en aquest encisador triangle entre el cervell, el cor i el somriure. Allà a les Bermudes, on potser algú, qui sap si jo, pugui perdre's dolçament en la il.lusió ;)... 134450@http://mon.zonalibre.org/ 2014-07-10T21:19:20+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_07.html Algo així com que la jefa et vingui amb una collonada mitja hora abans de plegar, quan ja portes uns tres miligrams de paracetamol en sang i la sang se't comença a escapar del cos. Me la pela. La difícil feina d'avui ha sortit més lleugera del que em temia. La brusa que em vaig comprar ahir de rebaixes em queda de conya. Aniré a casa i tindré el plat a taula. Aquesta tarda decidiré si vaig al gimnàs o em dedico a fer qualsevol altra cosa com, per exemple, descarregar-me les fotos del Canet Rock d'aquest finde ;) Així que... sí, hi ha coses que cada vegada em rellisquen més.... 134434@http://mon.zonalibre.org/ 2014-07-07T13:02:08+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_05.html Ahora que voy rompiendo corazones e ilusiones sin querer (sin maldad, quiero decir), es curioso como entiendo más cosas que le habrán sucedido a otra gente, y para mí son más nuevas. Esos diálogos internos, esa sensación de: "Bueno, vamos a intentarlo". "No lo veo, no lo siento, pero en fin, quién sabe, quizás con una cita más..." "Ni hay flechazo ni creo que lo haya, pero no nos engañemos, me conjunto la ropa interior por lo que pudiera pasar" "Hay cosas que no me convencen, pero sí, es majo y tal..." "No me convence del todo como besa, pero ya metidos en harina, vamos a ver qué más hay..." "Ni mal ni bien, sino todo lo contrario y nada a la vez" "Tengo sueño, así que a dormir" "Es mi baño, no, no lo uses, vete al de invitados que es lo que eres, un invitado. Follar no te da derecho a ver mis cremas y sentarte en mi wc" "Dios, cómo molesta otra persona en la cama! Y más cuando no sabe hacer de "hombre" en condiciones! Qué bien se duerme sola!!" "Vete, me estorbas, a ver si lo pillas y te largas rápido, porque no me apetecería... 134308@http://mon.zonalibre.org/ 2014-05-27T10:17:00+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_05.html Resum en titulars: 2004: Naixement del blog i de l'amor. (G) 2005: Felicitat. (G) 2006: Professional. (G) 2007: Vida i viatges. (G) 2008: 25. Transició -i jo sense saber-ho-. (G) 2009: Pis. (G) 2010: Wedding. (G-P) 2011: Crisi. (PP) 2012: Separació. (PP-G) 2013: Divorci legal i canvi definitiu de rumb. (P-G) 2014: Regeneració. (G) Matemàticament: 10 Guanys - 6 Pèrdues= Saldo positiu de 4. Tenint en compte que en la vida tot són cicles, jo vull pensar que els meus cicles de puta mare comencen en 4 i entren en crisi en 0 (comprovat també en el 2000), per la qual cosa prepareu-vos que m'esperen uns anys de traca i... efectivament, penso seguir deixant constància per aquí. :) Llarga vida al blog, a les ganes de viure, als somriures, a l'amor, als moments difícils que ens ensenyen tant i a la gent que ens acompanya pel camí.... 134294@http://mon.zonalibre.org/ 2014-05-20T08:23:43+00:00 http://mon.zonalibre.org/archives/2014_04.html S'acosta Sant Jordi. S'acosta Sant Jordi i jo el passaré fora. Serà Sant Jordi, però no serà Sant Jordi. S'acosta Sant Jordi i no tinc ningú a qui regalar-li un llibre ni ningú especial que em regali una rosa. Són coses que passen, la vida no és com sortia als idealitzats contes infantils. El meravellós és que, en part, la vida és el conte que tu vulguis interpretar. Feliç Sant Jordi :) "Sentados a esperar un cambio improbable en el mercado que nos haga escalar enteros en el Nasdaq Estamos en alza Estamos en alza..." "Respírate, date un abrazo y piérdete en mi regazo sobre mi piel en mis zapatos y acuérdate de nuestro trato y bienvenídate" (BSO: Egon Soda)... 134217@http://mon.zonalibre.org/ 2014-04-14T13:01:22+00:00