Estic buscant templates de 3 columnes amb un disseny maco. La veritat és que el que he trobat fins ara no m'acaba d'agradar.
Algú sap alguna pàgina amb bons templates per descarregar? Ha de ser en 3 columnes, és l'únic requisit que demano.
Per cert, ja tinc instal·lat el MT (moltes gràcies per l'ajuda gatmorgan). la URL definitiva és portalcatala.net, ara només falta dissenyar els templates i acabar de tirar endevant el projecte.
Avui al sortir de classe d'Anglès IV he vist un anunci sobre la e-Week: Setmana digital a Vic, que organitzen l'Universitat i l'Ajuntament de Vic.
Ràpidament m'ha cridat l'atenció, ja què, en l'anunci s’ofereixen uns tallers de comunicació digital i he observat com se'n realitza un del meu interès.
El pròxim dia 26 d'octubre de 10-14h i de 16-19h es realitzarà el taller que porta per nom: weblogs, blocs i diaris interactius a càrrec del senyor José Luis Orihuela (doctor en ciències de la informació, professor de la facultat de comunicació de la universitat de Navarra i subdirector del laboratori de comunicació multimèdia. Aquí a la xarxa és autor de: ecuaderno, blogzine i web de logs.
Si no hi ha res de nou, el pròxim dia 26 d'octubre ens veurem en el taller José Luis.
Català:
M'agradaria que algú em pogués ajudar. Necessitaria instal·lar el Movable Type en un hosting gratis i no sé com fer-ho. He intentat fer-ho mirant tutorials però sempre em surt algun error.
Algú sap d'un bon hosting gratis, o que fos molt barat? I el més important com instal·lar el Movable Type, realment estaria molt agraït si algú em pot ajudar en l'instal·lació o instal·lar ell mateix el Movable Type i després passar-me a mi amb la contrasenya convinguda pels dos. Si sabeu qualsevol hosting gratis o com instal·lar el Movable Type deixeu-me un comentari o un mail a rogerfv@gmail.com
Castellano:
Me gustaría que alguien me ayudara. Necesitaría instalar el Movable Type en un hosting gratis y no se como hacerlo. He intentado hacerlo mirando tutoriales pero siempre me sale algún error.
Alguien sabe de un buen hosting gratis, o como mucho que fuera barato? Y lo más importante, como instalar el Movable Type, realmente estaría muy agradecido si alguien me pudiera ayudar en la instalación o instalar el mismo el Movable Type y después pasarme la contraseña. Si sabéis algún hosting gratis o como instalar el Movable Type me podéis dejar un comentario o un mail a rogerfv@gmail.com
Avui parlaré degut al comentari sobre l'anterior article de hackers, que també n’hi havien de "bons", dons el post serà sobre un d'aquests, La persona del qual parlaré avui, podem dir que és dels hackers bons.
En Richard Stallman va néixer l'any 1953 a Manhattan i és conegut per ser una figura central del moviment del Software Lliure. Com a programador té ha fet l'editor de texts Emacs, el compilador GCC, i el depurador GDV, sota la rúbrica del Projecte GNU, però el més preuat és la seva influencia en l'establiment d'un marc moral, polític i legal sobre el Software Lliure.
El Richard Stallman va ser un dels joves precoces que va conèixer i va utilitzar computadores l'any 1969 en el IBM New York Scientific Center amb l'edat de 16 anys. Ja a l'any 1971 essent estudiant de primer any a l'Universitat de Harvard, es va convertir en un hacker del Laboratori d’intel·ligència artificial del MIT. Als anys 80, la cultura hacker va començar a dissoldràs degut a la pressió de la comercialització en l'industria del software. Altres hackers del Laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, que intentava canviar el Software Lliure del Laboratori amb el seu propi software propietari. Ell sol va augmentar els seus esforços per prevenir que els programadors de Symbolics obtinguessin un monopoli sobre les computadores del Laboratori.
Per tot això, se li va demanar que signes un acord de no divulgació (non-disclosure agreement) i que portés a terme altres accions que ell va considerar que eren una traïció als seus principis. En tots aquests "aldarulls" l'any 1986 va publicar el Manifest GNU, on declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa al lliure sistema operatiu d'Unix, el qual va anomenar GNU.
Al cap d'un temps, va entrar en l'organització no lucrativa Free Software Foundation. Va inventar el concepte copyleft, que va ser utilitzat en la Llicencia Publica General GNU l'any 1989, excepte el kernel que es va completar més endavant. L'any 1991, Linus Torvalds va alliberar el kernel Linux sota els termes de la GPL, completant així el sistema GNU complet i operacional, el sistema operatiu GNU/Linux (que és referit erròniament simplement com a Linux).
El Stallmant ha rebut nombrosos premis i reconeixements pel seu treball, com una membrecia en la MacArthur Foundation l'any 1990, el Grace Hopper Award de l'Association for Computing Machinery el 1991, un doctorat honorari del Royal Institute of Technology de Suècia l'any 1996, el Pioneer award de la Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award l'any 1999 i el Takeda award el 2001 entre d'altres. Stallman també ofereix nombroses conferencies algunes d'elles fetes a Espanya.
A partir d'ara, explicaré de tant en tant la vida o els fets més importants d'alguns dels hackers més importants que hi ha hagut. Un hacker (de l’anglès hack, tallar) és el neologisme utilitzat per a referir-se a un expert en programació que pot aconseguir d'un sistema informàtic coses que els seus creadors no s'imaginen. Per tant podríem dir d'una manera ràpida que és una persona molt aficionada a la tècnica i en el plaer de resoldre coses sobrepassant els límits.
Es diu que el terme hacker va néixer pels programadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que en els anys 60 es van anomenar així, per fer menció de que podien fer programes millors i més eficaços, o coses que ningú podia fer. En el mateix sentit, es diu que el sistema GNU/Linux ha estat crea i es mantingut per hackers.
Un fet molt important és què cal diferenciar entre hackers i crackers, els primers construeixen coses; els segons les destrueixen.
Bé, arribats fins aquest punt, fent una primera introducció, explicaré la "vida" d'alguns dels més importants. El primer que explicaré és el hacker més famós que ha existit mai, el mite Kevin Mitnick.
Actualment té 41 anys d'edat, i des de en fa dos torna a estar online. Va ser detingut el 1995 pel FBI, que l'acusava d'introduir-se en els sistemes informàtics d'empreses com Motorola Inv., Novell Inc., Nokia Corp. i Sun Microsystems, per aquest motiu va ser condemnat a 46 mesos de presó.
No obstant, el gener del 200 va sortir en llibertat condicional, encara que el jutge li va prohibir utilitzar equips informàtics durant 3 anys.
Com a hacker, tot va començar als 16 anys, quan obsessionat per les xarxes va trencar la seguretat del sistema administratiu del seu col·legi, encara que no va tocar res. Segons ell "només vaig mirar".
El 1981 juntament amb dos amics, va entrar físicament a les oficines de COSMOS de Pacific Bell. COSMOS (Computer System for Mainframe Operations) era una base de dades utilitzada per la major part de les companyies telefòniques nord-americanes per controlar el registre de trucades. Van agafar la llista de claus de seguretat, la combinació de les portes d'accés de varies sucursals i manuals del sistema COSMOS. Aquesta informació tenia un valor de uns 200 mil dòlars.
Però no els hi va sortir bé la jugada, ja què, van ser delatats per la novia d'un dels amics, però al ser menors d'edat només van ser sentenciats per una Cort Juvenil a tres mesos de presó i a un any de llibertat condicional. Una vegada van complir els tres mesos, l'oficial encarregat del cas va veure que el seu telèfon havia estat desconnectat i que en la companyia telefònica no hi havia cap registre d'ell.
L'any 1982, va entrar via modem, a la computadora del North American Air Defense Comman a Colorado. Al entrar, va alterar el programa de rastrejar la procedència de trucades i la va desviar a un altre lloc. Un any més tard va ser arrestat quan era estudiant de la Universitat del Sud de Califòrnia. Acabava d'entrar a ARPAnet (la predecessora d'Internet). El van sentenciar a sis mesos de presó en una presó juvenil a Califòrnia.
El 1987, després d'intentar la seva vida en ordre, va tornar a caure en la temptació va ser acusat a Santa Cruz California, d'invadir el sistema de la companyia Microcorp Systems. El van sentenciar a tres anys de llibertat condicional i després de la seva sentencia, el seu expedient va desaparèixer de la computadora de la policia.
Intentat buscar treball del que més savia fer, no el contractaven pel seus antecedents. Així va demanar treballar al Security Pacific Bank com encarregat de seguretat de la xarxa del banc, però el van desestimar pel seu historial. Mitnick va falsificar un balanç general del banc on es mostraven unes pèrdues de 400 milions de dòlars.
Aquest mateix any va ser l'inici del escàndol que el va llançar a la fama. Durant tres mesos va observar secretament el correu electrònic dels membres del departament de seguretat de MCI Communications i Digital Equipment Corporation per a conèixer com estaven protegides les computadores i el sistema telefònic de ambdues companyies.
Després de recollir la suficient informació, es va apoderar de 16 codis de seguretat de MCI i juntament amb un amic anomenat Lenny DiCicco, van entrar a la xarxa del laboratori de investigacions de Digital Corporation, coneguda com Easynet. Volien una copia del prototip del nou sistema operatiu de seguretat de Digital anomenat VMS. El personal de seguretat de Digital però es van adonar del atac i van donar avis a l'FBI i van començar a rastrejar als hackers.
El 1988 és arrestat dons per invadir el sistema de Digital Equipment, l'empresa va acusar a Mitnick i DiCicco davant el jutge federal de causar d'anys per 4 milions de dòlars en el robo del seu sistema operatiu. Va ser declarat culpable. A més a més, li van prohibir l'ús de telèfon en la presó. Només va poder trucar al seu advocat, avia, mare i esposa i davant l'oficial de la presó.
Aquest cas va tenir molt ressò, ja què, el seu advocat va convencer al jutge que Mitnick patia una addicció pels ordinadors equivalent a la d'un drogaaddicte, un alcohòlic o un apostador. Gràcies a aquesta maniobra Mitnick va ser sentenciat a un sol any de presó i al sortir tenia de seguir un programa de sis mesos per tractar la seva "addicció als ordinador". Durant el seu tractament va perdre 45kg.
El 1991 ja havia ocupat la primera pàgina del New York Times i un dels seus periodistes, John Markoff va escriure un llibre explicant les aventures de Mitnick cosa que no li va agradar a Mitnick, ja què, després de sortir a la venta, la compte d'Internet de Markoff va ser tocada, canviant el nivell d'accés, de manera que qualsevol persona connectada a Internet podia veure el seu correu electrònic.
El següent any va començar a treballar en una agencia de detectius. Van descobrir però que utilitzava il·legalment una base de dades i va ser objecte d'investigació per part de l'FBI que va determinar que havia violat els termes de la seva llibertat condicional. El van anar a buscar a la seva casa, però havia desaparegut sense deixar rastre. En aquest moment va canviar de tàctica i va pensar que la millor manera de no ésser rastrejat era utilitzant telèfons cel·lulars, així no estaria subjecte a un lloc fix. Per això necessitava obtenir programes que li permetessin entrar amb la mateixa facilitat que quan ho feia amb la xarxa telefònica.
Durant el Nadal del 1994 va trobar l'ordinador de Tsutomu Shimonura, físic computiste i expert en sistemes de seguretat del San Diego Supercomputer Center, era a més de hacker "però bona persona", ja que quan trobava un error de seguretat ho aportava a les autoritats.
Shimonura va notar que algú havia entrat al seu ordinador utilitzant un mètode molt sofisticat i que mai havia vist. Es va trobar que li havien robat el seu correu electrònic, software pel control de telèfons cel·lulars i varies eines de seguretat d'internet. Shimonura es va proposar atrapar al hacker que havia invadit la seva privacitat.
A finals de gener del 1995, el software de Shimomura va ser trobat en una compte del The Well, un proveïdor d'Internet a Califòrnia. Mitnick havia creat una compta fantasma i des de allà utilitzava les eines de Shimonura per atacar una dotzena de corporacions d'ordinadors com Motorola, Apple i Qualcomm.
Shimomura es va reunir amb el gerent del The Well i amb un tècnic de Sprint van descobrir que Mitnick havia creat un número cel·lular fantasma per accedir al sistema. Després de tres setmanes de rastrejaments van determinar que les trucades procedien de Raleigh, a Califòrnia. Quan van arribar allà, van rebre una trucada de l'expert en seguretat de InterNex, un altre proveïdor d'Internet a Califòrnia. Mitnick havia entrat una altre vegada al sistema d'InterNex, havia creat una compta amb el nom de Nancy, borrat una amb el nom de Bob i havia canviat varies claus de seguretat incloent la de l’expert i la del gerent del sistema que posseïa els privilegis més alts.
Shimomura tenia informació sobre l'invasió de Mitnick a Netcom, va comunicar a l'FBI i aquests van enviar un grup de rastrejament per ràdio. L'equip de rastrejament van modificar un simulador per tal de rastrejar el telèfon de Mitnick mentres aquest estava encès, encara que no l'utilitzes.
A mitjanit van acabar de col·locar els equips en una furgoneta i van començar a buscar la senyal. Unes hores més tard la van localitzar en un grup d'apartaments però no sabien en quin d'ells degut a les interferències. Mentrestant la gent d'InterNex, The Well i Netcom estaven preocupats pels moviments que feia Mitnick en els seus sistemes, estava canviant les claus d'accés que ell mateix havia creat i que tenien menys de 12 hores, utilitzant codis estranys i ironics com, panix, fukhood i fuckjkt. Estava creant cada vegada comptes amb més nivell de seguretat com si sabés que l'estaven vigilant.
L'FBI, Shimomura i l'equip de Sprint s'havien reunit per planificar la captura. Shimomura va enviar un missatge codificat al buscapersones del encarregat en Netcom per advertir que l'arrestament es faria el dia següent, el 16 de febrer, però va fer un error, va enviar varies vegades el missatge per equivocació i l'encarregat va interpretar que Mitnick ja havia estat arrestat adelantant-se a realitzar una copia de seguretat de tot el material que Mitnick havia guardat en Netcom com a evidencia i borrant totes les versions guardades per Mitnick.
Per aquest motiu, calia fer l'arrestament molt ràpid, abans que Mitnick s'adonés de que la seva informació havia estat borrada. Quan faltaven uns minuts per a donar l'ordre, el simulador va detectar una nova senyal de transmissió de dades via cel·lular i simultània a la de Mitnick molt aprop de la zona. Alguna cosa estranya estava fent Mitnick amb les línies cel·lulars. Shimonura va intentar d'advertir-ho a l'FBI però ja estava tot en mans d'ells.
Van pensar en actuar d'una manera molt ràpida degut al mal que podia fer en tan sols un minut, però no violenta, ja què, no pensaven que estigués armat. Van arribar a la porta de l'apartament i van demanar que obris o amb cinc segons tirarien la porta a terra. Mitnick va obrir tranquil·lament i l'FBI el va detenir i comissar tot el material com discs, ordinadors, telèfons cel·lulars, manuals, etc.
Quan va tornar al seu hotel, Shimomura va intentar entrar a la contestadora telefònica de la seva residència a Sant Dieg. Es va quedar glaçat quan va escoltar la veu de Mitnick que li havia deixat varis missatges amb accent oriental i en to de burla. L'últim d'aquests missatges l'havia rebut vuit hores després que Mitnick havia estat arrestat i avanç de que la premsa s'hagués enterat de tot l'assumpte. Com es va arribar a fer aquesta trucada és un misteri, igual que l'origen i l'objectiu de la segona senyal de Mitnick.
Bé, fins aquí acaba la primera història del hacker més famós. És llarga (estic molt cansat d'escriure), però alhora crec que és molt interessant.
Dons sí.. estic tornant a canviar l'estructura de la bitàcola, m'esta quedant més professional aquesta em sembla, però encara m'haig de barallar més pels colors.. comentaris, com veureu no està acabat. De mica en mica tinc intenció d'acabar-ho...
De mentres es veurà així. És més maca no que l'anterior?
Estic fent els últims retocs a la bitàcola i tinc dubtes sobre el color del fons, dons que tothom em diu la seva.. i així no arribarem gaire lluny.. he fet una enquesta per votar els colors.. que si blanc, negre, aquest verd, blau, vermell..
Si us plau.. voteu que és un segon!
Estic canviant el disseny del bloc ja que l'anterior el trobava una mica "soso". Encara no està del tot acabat, però més o menys ja es pot arribar a veure com serà.
Què tal aquest? Massa llampant? Fa mal d'ulls? o hos agrada, és vistós i queda interessant?
Va va! digueu-me la vostre! també digueu-me quins nous apartats posarieu, opinion, etc..
Fa ja uns dies que molts ordinadors tenen problemes a causa d'un nou virus informàtic com és el cuc Sasser i Sasser B. Avui mateix un company de classe a l'Universitat m'ha dit que tenia problemes amb el seu ordinador a causa d'un virus que avisava que al després d'un minut reiniciava l'equip. Un altre símptoma és que trafica en els ports TCP 445, 5554 i 9996.
Aquest cuc afecta a equips amb Windows 2000/XP sense protecció, explota una fallida en una part de Windows coneguda com el Local Security Authority Subsystem Service, o LSASS. Existeix un enllaç en la pàgina web de Microsoft on explica com s'ha d'instal·lar el firewall de protecció, actualitzant Windows per tal de solucionar el forat de seguretat. El pegat de seguretat el trobareu al Butlletí de Seguretat de Microsoft MS04-011
Es pot dir que el virus té semblances amb el famós Blaster, el Sasser però selecciona els ordinadors infectables de forma automàtica i no utilitza el correu per a propagar-se. Tot i això, altres virus ja s'estan aprofitant d'aquest fet i envien possibles "solucions" tot infectant de nou altre vegada. Fins i tot es diu que hi ha un virus, el Netsky-AC, que també es transmet per mail que porta un missatge ocult amb codi que sembla indicar que els dos virus comparteixen el mateix autor.
També és bo per tal d'assegurar els vostres ordinadors davant possibles virus tenir un bon antivirus, i tenir actualitzat el Sistema Operatiu.