RoGGeR BlOg!

Dia de la Hispanitat [...]

Avui entre tant Dia de la Hispanitat, una foto que demostra el meu sentiment a partir de dos signes propis. Catalonia is not Spain i Montserrat.

Per cert, per què has anat a Madrid Maragall? que trist.

Fraga, un titella fent pena

L'altre dia estava mirant la tv i després del cor de la ciutat en el programa el club vaig veure les imatges d'un Manuel Fraga Iribarne fent pena. Pels que no ho sàpiguen el "senyor" Fraga va ésser el ministre de Informació i Turisme durant l'etapa del cabron d'en Franco, va formar l'any 1977 un partit anomenat Alianza Popular a partir de l'unificació de Acción Democrática Española, Acción Regional, ANEPA, Democracia Social, Unión del Pueblo Español, Unión Nacional Española i Reforma Democrática i que en els anys 80' es va convertir en el que actualment coneixem com PP.

Dons seguint amb tel tema em va fer pena veure’l a la televisió arrossegant-se i patint un defalliment en ple debat autonòmic. La seva excusa va ser que era culpa d'una gastroenteritis que encara arrossegava. Au va, que no és la primera vegada que et venen en ple debat!

Tot i això, el que realment em va fer molta ràbia és que persones afines a ell van anar a l'estrada i li digueren que es retires i descanses una estona i ell d'una forma molt autoritària i taxativa els deia que el deixessin estar i continuar. Lamentable "senyor" Fraga, que no s'adona de la pena que estava fent?

Sembla com el Papa, arrossegant-se com un ninot. Quina pena i imatge més lamentable la d’ambdós. I mentrestant l'església el els "jefes" del PP, ratificant en el càrrec als dos.

Amb una sola paraula, penós!

Noves matricules amb indicatiu autonòmic - CAT al cotxe

Fa cosa de quatre anys les matricules dels cotxes portaven l'indicatiu provincial seguit de quatre números i dues lletres, en aquells temps ja s'estaven esgotant les numeracions. Era un bon moment per fer canvis en les matricules dels cotxes i es va proposar diferents tipus de matricula, el Ministeri de l'Interior comptava a mantenir algun distintiu provincial però desgraciadament a Espanya hi havia al poder un grup polític com era PP i al capdavant d'ell un home amb bigoti anomenat Aznar.

Sense tenir en compte les propostes d'altres grups opositors i de molts governs autonòmics negant-se a debatre sobre "xapes de cotxes" -amb paraules seves-, van instaurar per ordre ministerial el 15 de setembre del 2000 les matricules que coneixem en l'actualitat amb la E d'Espanya sobre fons blau i un grup de quatre números i tres lletres.

Les matrícules dels vehicles de motor tornaran a canviar pròximament per incorporar-hi un distintiu autonòmic segons va avançar la consellera d'Interior, Montserrat Tura, segurament en els pròxims mesos.

Després de la reunió mantinguda entre Tura i el ministre José Antonio Alonso, Tura va seguir explicant que el distintiu seria petit i se situaria al centre de la placa, entre els grups de xifres i lletres, igual que a Alemanya. Per la seva banda, el ministre Alonso va aventurar que segurament es tractaria d'un petit escut, una petita denominació.

Suposo que és un "petit èxit" que ja es tindria d'haver aconseguit fa quatre anys amb l'Aznar en el poder. Catalunya es mereix poder portar el seu distintiu autonòmic.

Malauradament jo plantejo un altre problema, si fins ara ens hem queixat els catalans de poder portar el CAT a la matricula, que passarà amb tota la gent castellana que visqui a Catalunya i hagi de portar de manera obligada el distintiu català a la matricula? l’arrencaran? els multaran si no el porten o el tapen? el debat està obert.

Autodeterminació en l'Estatut de Catalunya

El líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, el senyor Josep Lluís Carod Rovira ha mantingut una reunió amb el president del Govern Rodríguez Zapatero al Palau de la Moncloa.

Durant la reunió, s'han mantingut forces discrepàncies, sobretot en temes com la Constitució Europea i la inclusió del dret d'autodeterminació en l'Estatut català.

En relació a la Constitució Europea les discrepàncies venen degut a que Esquerra Republicana de Catalunya recolzarà el no en el referèndum de ratificació d'aquest text.

Tot i això, el tema principal de discrepàncies ha vingut donat a que Zapatero ha manifestat a Carod la seva disposició favorable a millores en els Estatuts sobre les prestacions de les Administracions als ciutadans. No obstant, segons fonts del Govern, hi ha indicis que ERC desitja introduir en aquesta modificació l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya. Com és natural, Rodríguez Zapatero n'ha expressat el seu total rebuig. Que us en sembla de l'inclusió del dret d'autodeterminació en l'Estatut català?

11 de setembre

Cada any veiem una mica més lluny aquell 11 de setembre que ens va marcar l'historia del nostre poble. L’11 de setembre de 1714 va ser el de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals.

En memòria del nostre poble, tingueu una feliç Diada. VISCA CATALUNYA LLIURE.

Transvasament de l'Ebre o Pla Hidrològic Nacional

Avui aquest matí al tornar de la Universitat he pogut llegir aquesta una bona notícia, que el Consell de Ministres ha derogat el projecte estrella del govern de José María Aznar, és a dir, el transvasament de l'Ebre i dóna llum verda a un pla alternatiu.

Aquesta derogació ha estat possible pel decret llei que ha aprovat el Consell de Ministres que modifica el Pla Hidrològic Nacional, per altre banda però, s'ha fet un paquet de 120 mesures i actuacions per tal d'aportar els 1.058 hectòmetres cúbics anuals d'aigua a Catalunya, València, Múrcia i Andalusia, dels quals 621 seran gràcies a la dessalació i la resta per una millor gestió dels regadius.

El govern socialista de Zapatero considera que era econòmicament insostenible el transvasament, però comunitats autònomes com la valenciana o la de Múrcia, ja s'han mostrat en contra de la derogació. Per la seva banda, el alcalde de Múrcia a manifestat que el què ha fet el govern és la injustícia més gran que es pot cometre, ja què, a ningú se li pot negar l'aigua. Alguns dels manifestants han llençat sacs de sal al carrer, com a desacord de la derogació.

Com podeu preveure jo estic en contra del pla, ja què, sintetitzant molt les idees aquest pla no és la solució adequada, a part de que portaria molts problemes als agricultors de l'Ebre, sumant a més el gran impacte ambiental per les gran obres que es tindrien de realitzar. Així que em pronuncio amb un NO rotund.

Plataforma per a la defensa de l'Ebre, crítiques al "Plan Hidrologico Nacional":

L'aigua no solament és un bé economic en raó del seus usos (urbà, agrícola, industrial, etc.), sino que els rius són també un bé paisatgístic, cultural, lúdic i turístic. A més els rius compleixen amb funcions ecològiques tan importants com la d'albergar nombroses espècies de fauna i vegetació, aportar sediment a les costes (abastint de sorra platges i deltes) i aportar nutrients a la zona marina d'influència.

La gestió de l'aigua ha estat basada fins ara en la idea de què l'aigua es un bé públic i il.limitat que l'Estat ha de posar a l'abast de qui el reclama. De fet, l'aigua s'ha estat aportant sense repercutir els costos reals en els usuaris, finançant-ho amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques. A conseqüència del preu fictíciament baix de l'aigua, les fuites dels canals de reg, canonades urbanes, etc., són sovint molt superiors als aprofitaments reals, sense que compense als receptors optar per la millora de les xarxes de distribució. D'altra banda, molts dels greus problemes de subministrament deriven no tant de la manca d'aigua sino de la greu contaminació dels rius i aqüífers. Són molt coneguts els casos de rius-claveguera com el Segura, el Besós, etc, i d'aqüífers contaminats amb residus industrials i agrícoles, com passa a les zones industrials de Barcelona, València i Múrcia o a les planes amb conreus de cítrics del País Valencià i Múrcia.

Considerem aquest PHN totalment inacceptable per les següents raons:

1- Els dèficits de les conques demandants són exagerats

Els plans de conca en els que es basa el PHN no fan una autocrítica de les deficiències de gestió de les respectives conques, que afecten negativament a la seva disponibilitat d'aigua. A més, es minimitzen els seus recursos i s'exageren les seves demandes, sense disposar del necessari coneixement dels recursos subterranis, poc o gens investigats al conjunt de l'Estat.

2- Es vol premiar als que malbaraten l'aigua.

El PHN no proposa mesures serioses per corregir la disbauxa generalitzada de la gestió hidrològica actual. Certament això implica mesures impopulars i electoralment poc o gens rendibles, com millorar les xarxes de distribució, reutilitzar aigües residuals o fer complir la legislació i posar sancions. És més fàcil premiar als malbaratadors i contentar als electors amb mesures populistes com són prometre aigua de l'Ebre a tothom i inagurar grans obres per donar aigua i llocs de treball a les zones receptores.

3- Les grans ifraestructures no són l'alternativa més viable econòmicament.

El PHN no fa una anàlisi cost-benefici realista dels costos totals de l'aigua per als usos i els llocs als que va destinada. Diversos experts independents indiquen que en el cas d'un transvasament de l'Ebre cap a la costa sud, actualment ja es més barata la desalinització de l'aigua de mar o mesures d'estalvi que la construcció de grans infraestructures com canals i embasaments.

4- Els nous embasaments destruiran les darreres valls dels Pirineus

Incrementar recursos regulats per poder transvasar-los implica fer més embasaments a la conca de l'Ebre. El PHN contempla desenes de nous embasaments, inundant més valls, conreus, i pobles, i impedint l'arribada de sediments al delta.

5- El PHN vol potenciar el desequilibri territorial

No es poden defensar els transvasaments d'aigua utilitzant el principi de solidaritat interterritorial i el reequilibri de la riquesa. La solidaritat hauria de començar a les conques suposadament deficitàries, amb la utilització racional de l'aigua, vetllant a més per la protecció de la seva qualitat. Cal tenir present que gran part de la conca de l'Ebre, suposadament excedentària, es caracteritza per tenir moltes zones econòmicament deprimides, sobre tot si se les compara amb aquelles que demanen més aigua. Les experiències dels transvasaments del Tajo-Segura i de l'Ebre al Camp de Tarragona són un exemple clar de com aquests no han representat cap millora social significativa per les comarques donants, i en canvi han incrementat el desenvolupament insostenible i les demandes d'aigua de les zones receptores, fomentant per tant el desequilibri territorial.

6- L'aigua que va a parar a la mar no es perd!

El balanç hidrològic de la conca de l'Ebre en el què es basa el PHN no té en compte que l'aigua dolça que arriba a la mar i a les badies del delta té un paper determinant en la riquesa biològica, pesquera, marisquera i aqüícola d'aquest entorn, en el qual es guanya la vida un número important de persones que tenen dret a subsistir. La disminució i la regulació cada cop més abusiva del cabal fluvial han minvat molt les crescudes primaverals, lligades al desgel, en un període clau per a la reproducció i el creixement dels peixos. També la diversitat biològica del riu i el delta depénen d'aquestes aportacions d'aigua dolça.

7- L'aportació de sediments és vital per al delta de l'Ebre i per a tot el litoral

Ni la llei d'aigües ni el PHN tenen en compte l'aportació de sediments dels rius. Els rius, a part de un cabal líquid tenen també un cabal sòlid que juga un paper fonamental en el manteniment de les costes i més en concret dels deltes i de les platges, de les quals depén el potencial turístic. És evident que els sediments necessiten grans cabals d'aigua per a ser transportats, i això no s'ha considerat a l'hora de determinar el cabal ecològic. La disminució dràstica dels sediments que arriben al delta de l'Ebre es produeix als anys 60, quan van entrar en servei els embasaments de Mequinença i Ribarroja. Era lògic pensar que el nou PHN analitzaria aquest problema i tractaria d'establir mesures correctores per recuperar una part del cabal sòlid que tenia el riu a principis del segle XX. Lluny d'això, la proposta de PHN no aborda aquesta problemàtica sino que l'agreuja, en reduir l'aportació líquida a la desembocadura i promoure desenes de nous embasaments a la conca, condemnant el Delta a una degradació irreversible.

8- El PHN falseja els cabals actuals de l'Ebre per justificar els excedents!

El PHN contempla uns recursos hídrics al tram final de l'Ebre de 17.300 Hm3 anuals sense tenir en compte que la aportació és progressivament decreixent per l'increment de regadius, embasaments i altres usos (que augmenten l'evaporació). L'aportació anual mitjana de la dècada dels anys 60 fou de 16.842 Hm3/any, 14.071 durant la dècada dels 70, 9.502 durant la de la dècada dels 80, i 8.235 Hm3/any durant la dècada dels 90. Així doncs, des de la dècada dels 60 fins ara l'aportació de l'Ebre al tram final s'ha reduït aproximadament a la meitat, i segueix baixant, sense tenir en compte els efectes del canvi climàtic que poden agreujar encara més la situació. Això significa que l'aigua realment disponible és molt inferior a la que surt als documents del PHN. També és evident que per planificar l'ús de l'aigua cal tenir present els períodes de sequera i no els valor mitjans (com fa el PHN).

9- La reducció de cabals afavoreix els processos de salinització

La progressiva reducció del cabal fluvial està accentuant cada cop més el caràcter estuarial del riu aigues avall de Tortosa, de manera que cada cop l'aigua de mar penetra més riu amunt i durant més mesos a l'any. Aixó afavoreix la salinitazació dels aqüífers a partir del riu, sobre tot en periodes de sequera. D'altra banda, l'augment dels regadius a la conca, molts d'ells en sòls salins, ha fet augmentar considerablement la salinitat de l'aigua de l'Ebre. L'accentuació d'aquesta tendència en el futur degut a la diminució de cablals i l'augment de més regadius pot posar en perill la producció agrícola dels conreus que es reguen amb l'aigua de l'Ebre.

10- Menys aigua i més bruta!

La disminució de cabals degut als transvasaments i a l'augment d'usos de l'aigua a la conca implicarà també una disminució de la qualitat de l'aigua, que pot afectar notablement l'estat ecològic del riu i del Parc Natural del Delta, així com l'abastiment de poblacions i l'ús recreatiu del riu.

En resum podem dir que el PHN no garanteix les necessitats tant de quantitat i qualitat d'aigua com de sediments per a les Terres de l'Ebre, i que tot això posa en greu perill tant el nostre futur econòmic com la conservació del riu i del delta de l'Ebre.


Els impactes

Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia els greus impactes que pel Delta de l'Ebre suposarien el transvasament de 1.000 Hm3 anuals i la construcció dels corresponents pantans de regulació al llarg de tota la conca:

1. L'ampliació de la falca salina , que ja arriba fins a l'illa de Gràcia divuit quilòmetres endins de la desembocadura . Aquesta falca provoca una greu eutrofització i manca d'oxigen (anoxia) al tram final del riu que afecta les cadenes tròfiques que en depenen.

Segons el propi PHN l'afectació conjunta de les obres dels 13 pantans de regulació previstos al Pla de Conca, i dels transvasaments cap el Nord i el Sud, faria augmentar la presència de la falca salina dels sis mesos i mig actuals fins a una mitjana de gairebé deu mesos a l'any.

Aquesta estimació de l'impacte es basa en uns cabals mitjans superiors als experimentats els darrers anys, i suposa que en tot moment es respectaria un cabal mínim de 100 m3/segon.

L'experiència del transvasament Tajo-Segura, on el cabal mínim a Aranjuez es va reduir oficialment de 6 a 3 m3/segon quan va arribar la primera sequera, demostra que aquestes promeses no tenen cap credibilitat. Un cop feta l'obra, i creades unes expectatives, els interessos de les zones receptores s'imposen als dels territoris cedents i l'estat ecològic del riu.

2. Tampoc es té en compte el efectes del canvi climàtic , malgrat que aquests ja seran ben patents quan acabi el termini d'amortització de les obres l'any 2040, i encara més al llarg d'una vida útil estimada en 100 anys.

3. La reducció en l'aportació de sediments , que ja afecta greument la sostenibilitat del delta de l'Ebre perquè els pocs que arriben no compensen la subsidència marina. El PHN agreuja el problema sense aportar cap solució.

4. L'augment de la contaminació difusa que ja pateix tota la conca i el delta, que provenen dels fertilitzants i productes fitosanitaris, i l'empitjorament de l'estat ecològic del rius tan a la conca de l'Ebre com a les conques receptores.

Els nivells actuals de contaminació es veuran agreujats per l'afegitó de noves zones regades, la disminució de cabals, i l'increment de la regulació.

Tal com ha passat a Catalunya amb el Pla de Sanejament, malgrat la realització d'un gran esforç inversor en depuradores l'estat ecològic dels rius no millorarà sensiblement degut a la presència de nitrit, amoni i sals diverses provenint de la contaminació difusa d'origen agrari.

5. Les interconnexions entre conques amenaça la diversitat biològica perquè incrementa el perill de bioinvasions d'espècies al·lòctones, tal com ja ha posat de manifest el transvasament Tajo-Segura. Les bioinvasions ja són un fet real pel canvi que la regulació provoca en la fluctuació natural dels cabals. El efectes del canvi climàtic n'incrementaran el risc. Tot això pot deixar en paper mullat la interessant proposta de crear "reserves ecològiques hidràuliques" continguda a l'article 25 del PHN, i que pressuposa la preservació de trams prou importants dels rius en estat natural per poder mantenir hàbitats i poblacions viables de les espècies autòctones.

Ecologistes en Acció de Catalunya també vol fer patent que les conques internes catalanes no necessiten cap transvasament, ni de l'Ebre ni del Roine, si en lloc de fomentar-ne un ús cada cop més insostenible l'Agència Catalana de l'Aigua posa en marxa un veritable pla de gestió eficient de la demanda.

L'alternativa

Entre les alternatives per una nova cultura de l'aigua Ecologistes en Acció proposa una regulació conjunta dels preus de l'aigua amb uns cànons progressius que incentivin l'ús eficient i la reutilització en tots el sectors, garantint mitjançant tarifes progressives uns preus assequibles pels usos bàsics i pels sectors econòmics més vulnerables. També proposen una política de reducció de les pèrdues a les xarxes de distribució, tan les urbanes com especialment les agrícoles. La modernització del rec, fomentant sistemes més eficients, reduint les dotacions a les realment necessàries per a cada cultiu, aturant la proliferació de regadius il·legals, i reutilitzant les aigües depurades. Totes aquestes mesures podrien estalviar conjuntament un volum superior als 1.000 Hm3 que es vol treure de l'Ebre, amb un cost econòmic, ecològic i social molt menor.

Català, llengua oficial a Europa?

Dons no! segons he vist al diari AVUI, la presidència irlandesa certifica que el català no serà llengua oficial en el projecte final de Constitució europea.

Extret complet del diari:

La presidència irlandesa segueix negant-se a incloure en la Constitució el dret dels catalans a dirigir-se en la pròpia llengua a les institucions europees, però s'ha avingut a assumir un compromís polític perquè a partir d'ara la UE sigui més sensible amb les llengües subestatals. En l'esborrany final de Constitució que va proposar ahir a la nit i que avui i demà han de negociar els caps d'Estat i de govern, Irlanda introdueix una clàusula que facilitarà que en el futur es pugui negociar una millora progressiva de la situació del català a la UE.
En l'article IV.10 d'aquest esborrany es donen drets automàtics a les 20 llengües oficials -entre les quals el castellà- i al gaèlic i, en un segon paràgraf, s'atorga a qualsevol Estat europeu el dret a traduir la Constitució a les llengües que siguin "oficials en part del territori estatal" i a dipositar-ne una còpia al Consell de la UE.
L'esborrany de carta magna incorpora una declaració per la qual la UE recorda que l'article I.3 garanteix la diversitat lingüística i cultural a Europa i, basant-se en aquest principi, es compromet a ser més sensible amb les llengües subestatals esmentades a l'article IV.10. La UE, segons diu la declaració al referir-se a aquestes llengües, "confirma la importància que la Unió dóna a la diversitat cultural d'Europa i l'atenció especial que continuarà donant a la diversitat lingüística".
Aquesta declaració annexa, per tant, és encara més limitada del que va demanar el ministre d'Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, en la reunió de dilluns, ja que Moratinos especificava que la UE examinaria la possibilitat de donar als parlants d'aquestes llengües el dret a utilitzar-les quan s'adrecessin a les institucions de la UE i, a més, demanava ser sensible a les llengües amb molts parlants. Això desapareix del text final.

Experts comunitaris consultats per l'AVUI asseguren que la declaració annexa no té el mateix valor jurídic que els articles de la Constitució, però que a la pràctica pot tenir les mateixes conseqüències. La declaració té valor polític perquè està firmada per tots els Estats de la UE. "Aquesta declaració pot servir per anar obtenint més drets, però alhora és prou inconcreta perquè un Estat pugui posar-hi obstacles", explica un d'aquests experts.
Amb aquesta garantia de traducció de la Constitució i el compromís de la UE a ser més sensible en el futur envers les llengües subestatals es tancaria el reconeixement del català que el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre a ERC en el debat d'investidura, a l'abril. Amb tot, avui mateix Zapatero encara podria buscar algunes millores.
Fonts espanyoles, però, desestimaven ahir que Zapatero faci un intent de citar el català dins l'article IV.10, al costat de les altres 20 llengües oficials i el gaèlic. És el que li demanaven el Parlament de Catalunya i la Generalitat, així com ERC en reunions bilaterals, perquè era l'única via per garantir que els catalans poguessin comunicar-se amb la UE en la seva llengua des del mateix dia que la Constitució entrés en vigor. Com a màxim, indiquen les fonts, Zapatero podria tractar de millorar la formulació de la declaració annexa.

Quan tindrem els nostres drets els catalans? tanta por tenen a que tinguem la nostre llengua oficial a Europa, i que ens sigui reconeguda?

Espero que algun dia tinguem tot el que ens mereixem com a nació i cultura pròpies.

Resultats Eleccions a Europa

Els resultats han estat els següents:

Com es pot veure el Partit Popular Europeu és la força majoritària a Europa amb 270 eurodiputats, seguida pel Partit Socialista Europeu amb 199. Per tant, veiem que hi ha una forta majoria de Populars.

Si parlem de Espanya veiem que el partit que ha tret més escons són els Socialistes amb 25, molt seguits d'aprop pel Partit Popular amb 23. Galeusca comptarà amb 3 escons, IU-ICV amb 2 i ERC-EP amb 1.

Si ens centrem a Catalunya, la meva Terra, observo uns resultats que no m'agraden gens particularment. És normal que el PSC sigui la força majoritària amb un 42'8% dels vots, però com pot ser que el segon partit de Catalunya sigui el PP amb un 17'8%. Au va.. això és patètic, imperdonable. Tots sabem que CiU està molt a la baixa (17'4%), però un Partit Popular 2n hi ha més a Catalunya ho trobo molt fort.

Per la seva banda, ERC o en aquest cas Europa pels pobles, ha tingut el 11'8% dels vots. ICV-EUiA ha comptat amb el 7'2%.

Tal com veieu, em faig creus de com el PP ha estat el segon, i sé que em faig repetit, però no entra dins el meu cap que aquí Catalunya sigui així, que no tenim partits que defensen més els nostres interessos com a catalans?

Com a nota que he trobat.. el (PCLYN) Partit Cànnabis-Per la Legalització i Normalització ha estat la setena força més votada a Catalunya, al obtenir 9.120 vots. Fins i tot per davant de la CUP, l'esquerra independentista catalana que ha obtingut 6.243 vots.

Independència de Catalunya: La viabilitat econòmica

Últimament he vist en diferents bitàcoles com la d'en Salvador de la Vega diferents posts Llegir post d'en Salvador de la Vega sobre les autonomies, la constitució, els estatuts i l'anomenat "café para todos".

Jo voldria aprofundir en el tema, per això ho vull fer a partir d'un article que he trobat per aquí a la xarxa. L'article en qüestió és fet pel senyor Xavier Sala i Martín, llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat per la de Harvard. Actualment és professor de la Colúmbia University i Professor Visitant de la Universitat Pompeu Fabra, així com economista consultor del Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial i de diferents governs de països en vies de desenvolupament. L'article en qüestió és llarg, però crec que és molt interessant de llegir tant si creus en una Catalunya independent com si no hi creus. És el següent:

(*) Aquest escrit serà ha estat preparat per a una conferència a Omnium Cultural.

Hi havia una vegada un Estat de 6 milions de persones que tenia una àrea de 40.000 quilòmetres quadrats. El país tenia com a veïns dues grans potències europees tradicionalment colonialistes, les llengües de les quals amenaçaven constantment l'existència de la llengua local. La població autòctona, per tant, es veia obligada a parlar dues (o més) llengües. La renda per capita d'aquest país era francament elevada; una de les més altes del món. Tot un èxit econòmic.

Ficció o realitat? Quan es parla de la independència de Catalunya, la primera pregunta que els no economistes em fan a mi (que sóc economista) és si Catalunya seria viable com a nació independent. Si Catalunya no fós viable com a economia independent, la descripció que he fet al paràgraf anterior seria pura ficció ja que no podria pas existir. Curiosament, però, el país que he descrit és absolutament factible ja que és un país que existeix i és independent: es tracta de Suïssa. Suïssa té uns 6 milions d'habitants i uns 40.000 quilòmetres quadrats. Suïssa és un país envoltat per dues potències tradicionalment colonialistes (Alemanya i França) i l'idioma local, el suís-alemany (que és diferent de l'alemany) es veu amenaçat pel francès i l'alemany (a més de l'italià, parlat per una minoria al sud del país). Per tant, abans de començar a parlar ja es veu que els arguments que es donin en contra de la viabilitat de Catalunya com a nació independent són bàsicament erronis: si Suïssa és viable (i no només ho és si no que és el segon país més ric del món), per què no ho ha de ser Catalunya si, a sobre, el nostre país no està a dalt de les muntanyes, té sortida al mar i està molt mes ben comunicat amb la resta del món?

En aquest escrit intentaré analitzar els arguments que els anti independentistes utilitzen per tal de dir que Catalunya no és viable com a país independent.

L'argument més comú és dir que Catalunya és massa petita per a poder ser un país independent. La veritat és que cap economista seriós pot estar d'acord amb aquesta afirmació. D'una banda, no hi ha cap teoria econòmica raonable que digui que un país ha de tenir un mínim tamany per a ser viable o que els països grans són més viables que els petits. D'altra banda, si aquesta teoria existís, seria totalment errònia ja que, al món en què vivim, no és cert que el nivell de renda per capita o la taxa de creixement de l'economia estiguin relacionats amb el tamany d'un país (mesurat, per exemple, per l'àrea o la població). És simplement fals que els països més grans són els més exitosos econòmicament. I si no, com és que entre els països més pobres del món hi ha tres dels països més grans: la Xina, l'Índia i Rússia? I com és que entre els més rics hi ha Bèlgica, Holanda i Suïssa?

Un altre argument en contra de la independència és que un país no pot prosperar sense recursos naturals com ara terra, gas o petroli, i Catalunya no els té. Això també és completament erroni. Per exemple, el Japó o els "tigres miraculosos" de l'Àsia oriental (Hong Kong, Taiwan, Corea del Sud i Singapur) no són productors de petroli o gas natural, i la terra fèrtil a la qual tenen accés és molt limitada (de fet, tant Hong Kong com Singapur són països d'una sola ciutat!). Tot i això, el creixement econòmic assolit per aquests països durant les darreres dècades ha estat espectacular.(1) És més, si apliquem aquest argument al nostre context, és cert que Catalunya, tot i gaudir de gran quantitat de terra fèrtil, no produeix alguns d'aquests recursos naturals... però Espanya tampoc. Per tant, la hipotètica independència no portaria cap pèrdua en aquest sentit.

De fet, hi ha arguments econòmics que porten a concloure que tenir recursos naturals pot ser dolent per al creixement a llarg termini (els economistes anomenen aquest fenomen, "malaltia holandesa" -de l'anglès: "Dutch disease"-). L'argument es podria resumir de la següent manera: quan un país té molts recursos naturals (com per exemple, petroli) dedica una gran quantitat de recursos a desenvolupar aquest sector i tendeix a oblidar els altres. En particular, tendeix a oblidar els sectors tecnològics i innovadors, que són els que generen els canvis tecnològics que garanteixen el creixement a llarg termini. Per tant, aquests països s'especialitzen en la producció de petroli o altres matèries primeres i no eduquen la població ni adopten tecnologies modernes, de manera que acaben sent més pobres del que haurien estat sense petroli. L'exemple típic de països que han patit aquesta "malaltia holandesa" són Mèxic i sobretot Veneçuela, països que s'han empobrit després d'haver descobert rics jaciments de petroli.

Tot i que aquest és un argument atractiu i que hi ha exemples que li donen validesa, la veritat és que si analitzem tots els països del món a la vegada (en lloc de només mirar Mèxic i Veneçuela) ens adonarem que no hi ha gaire relació entre la riquesa en recursos naturals i el creixement econòmic (a l'altra banda de l'argument trobarem exemples ja que els dos països africans més rics són Sud-àfrica i Botswana, dos països rics en recursos naturals, concretament en or i diamants). Per tant, si bé no és cert que tenir recursos naturals sigui bo, tampoc es pot dir que sigui necessàriament dolent.

La utilització de recursos naturals, òbviament, és indispensable si es vol assolir creixement econòmic. I, per tant, si un no en té els haurà d'aconseguir d'alguna forma. La manera més normal de fer-ho és a través del comerç internacional, i no pas a través de la submissió política. És més, en aquest sentit, pertànyer a un país petit és fins i tot favorable ja que això incentiva el govern i els agents econòmics a competir i millorar ja que l'alternativa proteccionista no és factible. Els problemes que té ara el govern espanyol per a tancar els famosos "astilleros" creats durant l'aïllacionisme de l'Espanya franquista no els hauria tingut mai, un govern català. Un Estat català, lògicament, hauria de ser un Estat obert al comerç amb tots els països del món (inclosa Espanya).

Un tercer argument en contra de la viabilitat econòmica de Catalunya és el següent: "No n'hi ha prou de competir amb els París, Londres, Nova York, o Hong Kong, sinó que ara també voleu competir amb Madrid?" Aquesta lògica també és fallaciosa. Les empreses catalanes ja es troben competint avui dia amb les empreses de la resta d'Espanya, siguem o no la mateixa unitat política. La competència interregional és tan o més gran que la internacional. Amb qui creu el lector que competeixen els hotels catalans de la Costa Brava? Certament ho fan amb hotels italians, marroquins i grecs, però també és cert que la gran competència ve de la costa del sud d'Espanya o fins i tot dels hotels de la costa tarragonina.

La hipotètica independència de Catalunya, per tant, no portaria cap augment substancial del grau de competència a què s'haurien d'enfrontar les nostres empreses. I si la portés, doncs benvinguda seria ja que, com a economistes i com a consumidors hem, d'aplaudir qualsevol augment de la competència ja que aquesta tendeix a portar millor qualitat i menors preus.

En aquesta línia, un altre argument en contra de la indepenència és que marxar d'Espanya seria "suïcida" ja que Espanya és el nostre mercat més gran. És ben cert que Espanya és el mercat més gran de les empreses catalanes. La pregunta, però és: per què? és a dir, per què els espanyols compren el nostre cava i estiuegen a la Costa Brava? Perquè ens estimen com a bons compatriotes que són? O potser perquè, donats el preu i la qualitat del producte, això és el millor que poden fer? Clarament aquesta darrera és la veritable resposta i, per tant, en la mesura que la independència no faci variar ni el preu ni la qualitat, els mercats no tindrien per què perdre's.

És molt normal que el mercat internacional més gran sigui el del país veí. El mercat més gran de Mèxic són els Estats Units Amèrica. El mercat més gran de Taiwan es la Xina i el mercat més gran de França és Alemanya. Ara bé, que potser això vol dir que aquests països han de passar a ser la mateixa unitat política? El lector creu realment que això és un argument favorable a què Mèxic passi a ser el cinquantaunè Estat dels Estats Units?

Hi ha gent que diu que la dissolució de països és, avui dia, anar contracorrent en un moment en què Europa cerca una moneda única, un sistema fiscal únic, un exèrcit únic, i fins i tot una unitat política. Parlar de separatisme i independentisme a finals del segle XX és antiquat i està fora de to. Crec que aquesta línia argumental tampoc no és acceptable per diversos motius. Primer, no és cert que la tendència a la creació de grans supergoverns com l'europeu sigui una tendència característica de finals del segle XX. De fet, l'any 1946 hi havia 74 països al món mentre que al 1995 n'hi havia 192. És a dir, si hi ha alguna tendència al món no és la de la reducció en el nombre de països sinó exactament a l'inrevés i, per tant, l'evidència en la qual es basa aquest argument és simplement falsa. Segon, la teoria es basa en el supòsit que la unitat política i econòmica és bona (i, per tant, anar contracorrent és dolent). Personalment, tinc enormes dubtes sobre la desitjabilitat de tot el projecte europeu, basat en la creació d'una superestructura burocràtica que acabarà per ofegar totes les economies europees. I tercer, no cal anar cap a la cooperació econòmica amb la resta dels països europeus des d'Espanya. Es podria fer perfectament des de Catalunya.

Finalment, l'argument més temut: "per a obtenir la independència, cal una guerra i això seria molt més costós que qualsevol benefici econòmic que se'n pugui derivar; que no veieu el que passa a Bòsnia amb la desintegració de l'antiga Iugoslàvia?". Això és mig cert i mig fals. És cert que la independència és indesitjable (i indesitjada) si el preu que hem de pagar per a obtenir-la és una guerra. El que no és cert és que l'única manera d'aconseguir-ho sigui una guerra. Històricament hi ha hagut dues maneres de dibuixar fronteres: la guerra i els matrimonis monàrquics. Tot i que no ha desaparegut del tot, el sexe reial ja no s'utilitza amb aquesta finalitat política. La guerra, per contra, encara s'utilitza. Ara bé, ens trobem a la porta del segle XXI i hauríem de tenir fe en la llibertat i la democràcia civilitzada. A més, la història de les darreries del segle XX ens fa ser optimistes en donar-nos una pila d'exemples de països com Txèquia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània i moltes altres antigues repúbliques soviètiques que han assolit la independència de manera pacífica.

El progrés econòmic s'aconsegueix a base de tenir una població creativa i amb ganes de treballar, d'instaurar un sistema legal que garanteixi els drets de propietat dels inversors i que incentiva les empreses a innovar i adoptar noves tecnologies, de gaudir d'un sistema educatiu que ajudi la població a ser cada cop més productiva, i de tenir un bon govern que incentivi el comerç interior i exterior, que no ofegui l'economia productiva amb impostos excessius, amb una burocràcia arbitrària o amb corrupció intolerable, i que mantingui una estabilitat fiscal i monetària. Des d'aquest punt de vista, la independència seria indesitjable si es demostrés que uns hipotètics govern i institucions catalanes funcionarien pitjor que un govern i unes institucions espanyols. Avui dia no sabem com ho faria un govern català. El que sí sabem és com ho ha fet i com ho està fent un govern espanyol. I la veritat és que aquí les cartes no estan a favor dels espanyols.

La història recent ens mostra que la independència de Catalunya és cada com més viable. Els estudis recents mostren que l'augment del comerç internacional va lligat amb la viabilitat econòmica de nous països. L'argument és que el comerç internacional és un bon substitut de la unió política com a eina d'engrandiment dels mercats i a mesura que els mercats internacionals es fan grans, és menys necessari tenir un país gran per a poder vendre els productes de manera que quan el comerç internacional augmenta, les tendències independentistes també ho fan. En un article escrit darrerament a la Universitat de Harvard, els professors Alesina i Wacziar han demostrat que a la recent història del segle XX aquestes tendències es confirmen, la qual cosa vol dir que, no només la independència de Catalunya és factible, sinó que cada cop ho és més.

Amb aquest escrit he intentat deixar de banda el patriotisme i el nacionalisme romàntic per a centrar-me exclusivament en la viabilitat econòmica d'un Estat català. No estic dient que la independència segui desitjable (això seria un altre tema de debat) o que no hi hagi arguments no econòmics que s'hagin de valorar a l'hora de demanar-la. El que sí que estic dient és que no hi hauria d'haver cap mena de dubte que la independència és absolutament factible des d'un punt de vista econòmic. Cal pensar-hi.

1. I això és cert fins i tot si tenim en compte la batacada financera que alguns (no tots) d'aquests països han patit recentment.

2. Un argument econòmic important que s'hauria d'utilitzar a l'hora de valorar els costos i els beneficis de la independència és el del dèficit de la balança fiscal catalana. El recent estudi de l'Institut d'Estudis Autonòmics estima que el dèficit de la balança fiscal catalana respecte d'Espanya durant els anys noranta ha estat d'uns 900 mil milions de pessetes aproximadament (tot i que la tendència recent ha estat a la baixa, la xifra segueix sent espectacular). Què vol dir, això? Bé, els catalans paguen uns certs impostos a Madrid. D'aquests impostos, una quantitat torna a Catalunya en forma de despesa pública, de pagaments de la seguretat social, etc. Una altra part, però, es queda a Madrid i mai no torna. Això és el dèficit de la balança fiscal catalana, i aquests diners han estat, durant els anys noranta, al voltant de 900 mil milions de pessetes. Per a fer-nos una idea de què vol dir 900 mil milions de pessetes, dividiu aquesta xifra per 6 milions d'habitants i us sortirà 150.000 pessetes per persona. Això vol dir que una família típica catalana de quatre membres (pare, mare i dos nens) paga cada any unes 600.000 pessetes a Madrid que mai no tornen. Que es pregunti el lector què faria amb 600.000 pessetes extres cada any: anar a Disney World (el de Florida, no el de París) tota la família cada estiu? Comprar-se una caseta més gran (600.000 pessetes cada any són 50.000 pessetes cada mes que es podrien utilitzar per a demanar un crèdit per a un habitatge més gran i luxós)? Comprar-se un cotxe d'1,2 milions cada dos anys? O bé comprar-se un BMW cada cinc anys? Es poden fer moltes coses amb 600.000 pessetes més cada any, oi que si? Doncs oblideu-vos-en perquè aquestes pessetes no tornen mai a Catalunya...i això és un cost econòmic important. El benefici principal de tot aquest espectacle, ens diuen, és la "solidaridad interregional". Però una cosa és la solidaridad i l'altra que et robin la cartera.

El burro català

Fa ja uns dies que per les carreteres catalanes es veu sovint un adhesiu en comú als cotxes de persones amb sentiment català, estic parlant del burro català. Una proposta reivindicativa catalana, que pretén lluitar contra el centralisme uniformitzador expressat en símbols com el toro o la matrícula espanyola, que ens arriba en forma de degoteig constant i subtil segons la pàgina web www.burrocatala.com .
Personalment encara no el tinc, tot i què, un dia d'aquests el compraré.

Palestina

Avui desgraciadament hi ha hagut un altre abús de poder, uns abusos que es manifesten constantment al poble palestí per part d’Israel. Almenys una desena de persones, fins i tot nens, han mort, apart de més de 50 ferits a Rafah quan helicòpters de combat "apatxe" han tirat tres míssils contra cents de manifestants al centre de la ciutat de Rafah, situada al sud de la franja de Gasa.

Per la seva banda, Israel qualifica l'acció d'incident i ho "lamenta" profundament. I jo em pregunto, com han anat a parar tres míssils accidentalment contra la població palestina amb cents de manifestants? No cal donar excuses barates, no calen abusos de poder, cal lluitar amb bales contra pedres? cal la pau, cal que s'acabi el patiment, i que cadascú tingui el que és seu.

Des de aquí em solidaritzo amb la causa palestina.

Ska-p

Radars de velocitat a Catalunya

Els radars que hi ha actualment a les carreteres catalanes són aquests:

A continuació més informació:

Ronda Litoral (B-10) Sentit Llobregat

· Km 7’1 Radar justo a la entrada del túnel de la salida para la c/ Marina en una caja metálica a la derecha.

· Km 9’7 Radar en el Pórtico Luminoso de antes de entrar al túnel de Moll de la Fusta (1 Radar por carril).

· Km 10’8 Radar dentro del túnel de Moll de la fusta cuando pasa por debajo del puerto, en la segunda
abertura del túnel en una caja metálica a la derecha (ahora lo han cerrado debido a las obras del paseo
colon)

Podeu seguir llegint on estan la resta, suposu que hos serà una bona informació.

Ronda Litoral (B-10) Sentido Besos

· Km 11’5 Justo antes de entrar al túnel que atraviesa el Moll de la Fusta, esta situado en el panel luminoso. 1 radar por carril.
· Km 8’2 Justo al salir del túnel que pasa justo después del Mc.Donals. Esta situado en un caja metálica a la derecha del túnel, justo a la salida.
· Km 1’5 Situado en un Pórtico Luminoso, antes de la entrada al túnel anterior a la salida de La Maquinista (Potosí) Un radar por carril.

Ronda de d’alt (B-20) Sentido Llobregat No comprobados los limites

· Km 14’4 Situado dentro de un túnel al lado derecho en una caja metálica.

· Km 12’0 Situado en un Pórtico antes de llegar al Vall d’Ebron. Un radar por carril.

· Km 7’5 Situado en la mediana, al lado izquierdo, escondido entre las palmeras en una caja metálica

· Km 5’0 Situado a la derecha y muy bien camuflado en una caja metálica coincidiendo con la entrada a la ronda de los coches que vienen de los Túneles de Vallvidirera (muy bien escondido)

Ronda de d’alt (B-20) Sentido Trinitat

· Km 4’9 Situado tras un Pórtico, un radar por carril.
· Km 7’0 Situado en una caja metálica a la derecha.
· Km 13’1 Situado tras un Pórtico, a un radar por carril.
· Km 14’4 Situado en una caja metálica a la derecha.
· Km 15’1 Situado tras un Pórtico, a un radar por carril.

Carretera C-17 Dirección Barcelona

· Km 36 en sentido Barcelona, habiendo pasado ya Vic, empieza un tramo de curvas cerradas y peligrosas, al salir de una de ellas en las cercanías de TAGAMANENT tras una gasolinera, justo acabada la incorporación de los coches a la carretera, esta ubicado en el arcén derecho con una caja metálica.

· En dicha carretera también existen coches camuflados de los Mossos d’Esquadra con los que hacen Radar en puntos móviles y radar en MARCHA. Dichos coches suelen ser de la marca Nissan de color blanco.

AUTOVIA N-II Dir. Martorell (actual Nombre Enero 2.004 A-2)

· En el Kilómetro 594 dirección Martorell a su altura por Sant Andreu de la Barca, os encontrareis que esta escondido detrás del panel de información , es uno de los mas escondidos ya que si no te fijas bien, muy bien no se ve ni desde el sentido contrario que lo ves de cara, Negro, totalmente y con su flash.

NACIONAL II Dirección Mataró

· Junto a la estación de tren de RENFE de VILASSAR DE MAR hay una explanadita a la derecha a modo de parking ,justo antes de entrar a Vilassar, ahí se ponen con el coche de policía sin camuflar los mossos con el radar...... parece que están de farol pero tiene el radar.

ZONA SABADELL – TERRASSA – SANT CUGAT

· En dicha zona he podido observar con mis propios ojos un coche camuflado de los Mossos d’Esquadra que finge estar averiado o detenido portando un radar. (Seat Toledo Nuevo color Gris y un Nissan Primera Blanco) Visto en la salida Sabadell (aeroport) (en una entrada que hay a la derecha) y también visto en el peaje de antes Sant Cugat bajando desde Terrassa de los Túneles de Vallvidrera, en una entrada anterior al peaje parando en el peaje..
· En la zona de la c/ Gran Vía de SABADELL también he podido observar a un vehículo de la policía, (NISSAN PRIMERA BLANCO) que permanecía simulando estar aparcado haciendo el radar, Dicha zona es de especial control

Autopista C-31 (Autopista BCN-MATARO) Dirección Mataró

· Km 215’3 Situado en un Pórtico Luminoso justo pasado Badalona y antes de la primera entrada a Montgat. Hay un radar por carril.

Autopista C-31 (Autopista BCN-MATARO) Dirección Barcelona

· Km 218 +/- Situado en la zona de Alella , esta tras un Panel Luminoso antes de una de las salidas de la autopista que indica “TIANA MONTGAT”. Hay un radar por carril.

Autovía C-31 (Autovía de Castelldefels) Dirección Castelldefels

· Km 191’9 Muy bien escondido! Si vamos en dirección Castelldefels habiendo pasado la salida del Aeropuerto entraremos en una larga recta con fabricas a la derecha, Pues en el citado Km, y en la mediana camuflado tras un pórtico sube un poste con el radar blanco y las siglas “FCC”en la mediana, no el le pórtico. De noche es mas fácil de localizar pues la zona donde esta está sin iluminar, antes 200mts antes del radar hay luz y después del radar la vuelve a haber, pero si no te fijas es difícil de ver.
· Km 186’8 Justo antes de llegar al famoso After de la Autovía, o para los menos entendidos a la entrada del Karting que hay en la autovía antes de la señal de GAVA MAR. Situado tras un pórtico de las flechas de carril y con un radar por carril y difícil de ver pues esta bien camuflado detrás de las luces de carril de la flecha verde y la aspa roja.

Autovía C-31 (Autovía de Castelldefels) Dirección Barcelona

· Km 181’8 hay que fijarse en el cartel que indica el final de la población de GAVA MAR, pues al poco viene un pórtico de los de las flechas de carril con los radares camuflados tras ellas.

Barcelona Ciudad

NUEVA ZONA DE ESPECIAL ATENCIÓN: Toda la montaña de Montjuic ya que han reseñalizado a las entradas una señal de radar y a 40 en toda la zona.........

· En la Passeig Olimpic que es la calle que sube de Zona Franca al Estadi Olimpic se suelen poner a la altura del Palau Sant Jordi o bien detrás del contenedor o bien detrás de un coche o autocar o detrás de los carteles de publicidad... Suele hacer el radar de subida aunque algunas veces los he visto de bajada y suelen ser los mismos radares móviles que circulan por la ronda, es decir, Un Renault Megane Scenic (Modelo anterior al actual) con las lunas tintadas de negro. La velocidad a la que hay que pasar es a 40 Km/h y esta avisado en todas las entradas de Montjuic en el suelo y en señalaes que tambien avisan de la existencia de radares.
· En la calle dels Jocs del 92, (es la que va desde el Sot del migdia a INEFC) y se suelen situar o bien estacionados o bien detrás de autocares, y hacen el radar en sentido subida. La velocidad es la misma que para toda Montjuic es decir 40 km/h
· Especial atención en los nuevos túneles de la ronda del mig y/o general mitre.

· Ojo en la famosa c/ Aragò, ya que se sitúan en las esquinas a modo de que parece que están aparcados y son muy difíciles de detectar, yo los he localizado en Aragò / Pau Claris pero son móviles

· En la calle que es la continuación del paseo de la Zona franca, que lleva a la Seat, a las cocheras de TMB y al Mercabarna y el Prat, en esa recta se suelen poner habitualmente,

· En la recta que viene cuando sales de la ronda del litoral en CAN TUNIS y rodeas el cementerio para salir a montjuic, (donde esta la SANTIVERI) ahí se ponen mucho ya que al ser tranquila y sin trafico se ocultan en la acera detrás le la línea de arbolitos, Difíciles de ver hasta que no estas encima!

COCHES CAMUFLAJE Y RADARES MOVILES

Estos coches tanto hacen el radar parados como a veces creo móviles, pues los he visto circular con el radar montado,,,,, Los he visto circulando por las Rondas, y a las entradas de la Diagonal y Meridiana

GUARDIA URBANA

Renault Megane Scenic (monovolumen) Color Verde Oscuro y con las lunas tintadas
Renault Megane Scenic (monovolumen) Color Gris claro y con las lunas tintadas
Nuevos:
Peugeot 206 , Color Gris, Cristales normales, Circula por las rondas y da el alto,
Peugeot 206, Color Azul Marino, cristales normales, Circula por rondas y ciudad,

MOSSOS D’ESQUADRA

Un Seat Toledo de color gris modelo nuevo
Y un Nissan Primera (modelo antiguo) Blanc

Catalunya o Espanya?

Català:

Ara tinc ganes de començar un post sobre Catalunya i Espanya, un tema de debat sobre que opineu, si sou partidaris sobre Catalunya o Espanya, si creieu en una independència, si creieu que és millor pertànyer a Espanya. Voleu ser independents? els que siguin espanyols, que hos semblaria si Catalunya fos independent? Suposo que ja veieu la temàtica del debat. Espero que hi participeu tots amb les vostres propostes i idees. Guardeu respecte amb les vostres paraules.

(Si sou catalans, al fer el comentari escriviu-lo també en català i castellà si pot ésser, així el debat prendrà més participants de persones no catalanoparlants).

Castellano:

Ahora tengo ganas de empezar un post sobre Cataluña y España, un tema de debate sobre vuestra opinión, si creéis que es mejor pertenecer a España. Queréis la independencia? los que sean españoles, que pensáis sobre una Cataluña independiente? Supongo que ya veis la temática de este debate. Espero que participáis todos con vuestras opiniones i ideas. Guardad el respecto en vuestras palabras.

II República (14 d'abril)

La Segona República Espanyola (1931 - 1939) va ser el segon període en l'Història d'Espanya en el que l'elecció, tant del "jefe" d'Estat com el "jefe" del Govern, va estar en mans del poble, l'anterior període correspon a la Primera República Espanyola, que solament va durar onze mesos entre els anys 1873 i 1874.
La Segona República comença el 14 d'abril del 1931, després de la abdicació del rei Alfonso XIII, prouïda a la vista dels adversos resultats obtinguts per les candidatures monarquiques, en les principals capitals de província, en les eleccions municipals celebrades el 12 d'abril del 1931.
Mentres s'el·laborava la nova Constitució, es va constituïr un Govern provisional presidit, primer, per Niceto Alcalá-Zamora des del 14 d'abril fins al 14 d'octubre del 1931, essent substituït per Manuel Azaña.

En l'apartat Català, la Segona República la va proclamar Francesc Macià amb les següents paraules:

CATALANS :

El President
FRANCESC MACIÀ

El PP i l'Aznar & Rajoy

Degut a la gran política utilitzada pel PP en els darrers 8 anys, aquí teniu una sèrie de dibuixos i acudits! Esperem que es sentin identificats amb els mateixos...

En nuestro partido político
cumplimos con lo que prometemos.
Sólo los imbéciles pueden creer que
no lucharemos contra la corrupción.
Porque si hay algo seguro para nosotros es que la honestidad y la transparencia son fundamentales
para alcanzar nuestros ideales.
Demostraremos que es una gran estupidez creer que
las mafias seguirán formando parte del gobierno como en otros tiempos.
Aseguramos sin resquicio de duda que
la justicia social será el fin principal de nuestro mandato.
Pese a eso, todavía hay gente estúpida que piensa que
se pueda seguir gobernando con las artimañas de la vieja política
Cuando asumamos el poder, haremos lo imposible para que
se acaben las situaciones privilegiadas y el tráfico de influencias
No permitiremos de ningún modo que
nuestros niños mueran de hambre
Cumpliremos nuestros propósitos aunque
los recursos económicos se hayan agotado
ejerceremos el poder hasta que
Comprendan desde ahora que
Somos el Partido Popular, la "nueva política"

Ara ho llegiu al revés, començant per l'última frase

Un día, en el futuro, Aznar se muere de un ataque al corazón e inmediatamente se va al infierno, donde el diablo lo está esperando.
- Realmente, no sé qué voy a hacer contigo, le dijo el diablo, estás en mi lista, pero no tengo lugar para ti y como has sido tan malo tienes que quedarte aquí, así que vamos a hacer lo siguiente: hay algunas personas aquí que no fueron tan malas como tú, así que tendré que dejar ir a alguien y tú te quedarás en su lugar. Es más, te voy a dar a escoger una de tres celdas.
Aznar, que de todas maneras no tenía otra opción, aceptó. Así que el diablo abrió la primera celda. Allí estaba Felipe González en una gran piscina.
Todo lo que hacía era zambullirse en el agua y volver a salir. Ese era su destino en el infierno. No, pensó Aznar, esto no me gusta, yo no soy buen
nadador y no puedo hacer eso todo el día.
El diablo abrió la segunda celda y ahí estaba Jordi Pujol. Todo el santo día
picando con un martillo una montaña de piedras. No, pensó Aznar, no puedo
picar piedras todo el día pues tengo problemas con la espalda.
El diablo abrió la tercera celda y he aquí a J.Ll. Carod Rovira, cómodamente tirado en el suelo, con las manos detrás de la cabeza, las piernas abiertas y fumándose un largo puro cubano. Agachada sobre él se encontraba Mónica Lewinsky, haciendo lo que ella sabe hacer mejor.
Aznar miró la escena con incredulidad, movió el bigote y gritó animadísimo:
- ¡Aquí me quiero quedar!
Entonces el diablo sonrió maliciosamente y gritó:
- Mónica, ya llegó tu relevo

Resultats eleccions Congrés i Senat

Ja està, s'ha acabat el malson... teniem el PP sense majoria absoluta i ha perdut les eleccionss a favor del PSOE. Ara només cal esperar que el PSOE faci algú millor, serà fàcil no? Almenys tots ho esperem...

Aquí tenim els resultats finals a les eleccions al Congrés i al Senat amb un escrutini final del 99'99% dels vots.

Congrés:

Total votants: 25.844.918
Abstenció: 7.627.605
Vots en blanc: 406.774
Vots nuls: 261.587

Diputats a elegir: 350 diputats

Sigles |Vots | % | Diputats

PSOE | 10.909.128 | 42,64 | 164
PP | 9.629.987 | 37,64 | 148
CiU | 829.046 | 3,24 | 10
ERC | 649.999 | 2,54 | 8
EAJ-PNV | 417.154 | 1,63 | 7
IU | 1.269.506 | 4,96 | 5
CC | 220.543 | 0,86 | 3
BNG | 205.613 | 0,80 | 2
CHA | 93.865 | 0,37 | 1
EA | 80.613 | 0,32 | 1
Na-Bai | 60.645 | 0,24 | 1

Senat:

Total votants: 25.838.223
Abstenció: 7.624.603
Vots en blanc: 676.609
Vots nuls: 752.961

Senadors a elegir: 208 senadors

Sigles | Senadors

PP | 102
PSOE | 81
PSC-ERC-ICV-EUA | 12
EAJ-PNV | 6
CiU | 4
CC | 3
PIL | 0

Eleccions 2004

Avui diumenge dia 14, dia clau per sortir de la "dictadura" del PP. Ara fa una horeta he dipositat les dues meves butlletes pel govern i pel senat en ambdues urnes.

Ara... a esperar i sommiar en que s'acabin aquests anys de terror a que hem estat sotmesos políticament..

(Més tard ja pastejare els resultats finals)

Comunicat de les Brigades d'Abu Hafs al Masri-Al Qaida

Aquí teniu el comunicat integre de les Brigades d'Abu Hafs al Masri-Al Qaida traduïda al Català.

Comunicat de les Brigades d'Abu Hafs al Masri-Al Qaida.
En el nom de Déu, Clement i Misericordiós, quan et castiguen, has de
castigar de la mateixa manera els qui et van castigar.

Mata'ls allà on els trobis; expulsa'ls com ells et van expulsar; la
sedició és més greu que l'assassinat.

Als que cometen agressions contra tu, els has de fer el mateix.

Les Brigades d'Abu Hafs al Masri van prometre en el seu últim comunicat
referent a les explosions de Kerbala i Bagdad del 2 de març de 2004 que
es preparaven per a pròximes operacions i hem complert la nostra
promesa: l'esquadró de la mort ha aconseguit penetrar en la profunditat
de la Croada europea, colpejant a un dels pilars dels Croats i els seus
aliats: Espanya, amb un cop dolorós. És part d'un vell ajust de comptes
amb el Croat Espanya, aliat d’Amèrica en la seva guerra contra l'islam.

On és Amèrica, Aznar? Qui us protegirà de nosaltres ?, la Gran Bretanya,
Itàlia, el Japó i altres agents? Quan colpegem les tropes italianes a
Nasiriya ja enviàvem als agents d'Amèrica una advertència: retirar-vos
de l'aliança contra l'islam. Però no vau entendre el missatge.

Ara posem els punts sobre les ís. Esperem que entengueu el missatge.

Nosaltres en les Brigades d'Abu Hafs al Masri no ens vam entristir per
la mort de civils. És legítim que ells matin els nostres nens, dones,
ancians, joves a Afganistan, Iraq, Palestina i Cachemira, mentre que és
pecat que nosaltres els matem a ells? Déu Totpoderós diu que "a aquells
que t'agredeixen, els has d'agredir.

Traieu-nos les mans de sobre, allibereu els nostres presos i sortiu de
la nostra terra : us deixarem en pau.

Els pobles dels aliats dels Estats Units han de forçar els seus governs
a acabar aquesta aliança en la guerra contra el terrorisme, que
significa guerra contra l'islam. Si cesseu la guerra, nosaltres cessarem
la nostra.

Us diem: l'Esquadró del Fum de la Mort us assolirà aviat en un lloc on
podreu veure morts a milers, si Déu vol, i això és una advertència.

Diem els musulmans de tot el món que el cop dels Vents de la Mort Negra
ja està en la seva fase final, en un noranta per cent, si Déu vol, en el
seu moment apropiat.

En una altra operació, els Esquadrons dels Soldats de Jerusalem van
colpejar els jueus i els maçons a Istanbul, i tres maçons importants van
morir en aquella operació, i si no fos per un error tècnic, haurien mort
tots els maçons.

Diem a l'Esquadró Bilal ibn Rabah que hem acceptat l'oferta, i després
de l'arribada del delegat, començarà l'acció.

I diem a l'Esquadró Abu Ali a l'Harfi que el lideratge (d'Al Qaeda) ha
decidit considerar a Iemen el tercer aiguamoll, i donar una lliçó al seu
Govern apòstata que ve just després de Pervez Musharraf. És per això
que, totes les cèl·lules han d'estar alerta i l'acció començarà en 4515.

I diem als que maten ulemes musulmans sunnites a Iraq que aixequin les
mans, o altrament....

Avís a les nacions: no us apropeu a les instal·lacions civils o militars
dels Croats americans o els seus aliats.

Déu és Gran, Déu és Gran. Ja arriba l'Islam.

Brigades d'Abu Hafs al Masri-Al Qaida.

Dijous 20 Muharram 1425-11 de març 2004.

Terrorisme

Avui m'he llevat amb la notícia d'un nou atempat, un atemptat de gran magnitud. A passat a Madrid, al explotar maletes bomba. Des de aquí rebutjo tot atemptat terrorista, tant fet a Madrid, com a Barcelona, EUA, Iraq... esperem que no afecti políticament en les "eleccions" del diumenge.
I em reafirmo amb la llibertat de la vida i amb la llibertat de tota nació oprimida per estats opresors. VISCA CATALUNYA!